Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Escapada al Vallès Occidental: en contacte amb la Natura

Alerta! Ens esforcem per informar acuradament, però aquests són temps inusuals, així que comprova sempre abans de sortir.

Gallifa
© Consell Comarcal del Vallès Occidental

Escapada al Vallès Occidental: en contacte amb la Natura

Farem una etapa de la 'Ruta dels 3 monts' i a Gallifa coneixerem un santuari ecològic

Per Xavier Amat
Advertising

Moltes coses han canviat al Vallès Occidental des que Pere Quart va escriure allò de "com el Vallès no hi ha res". Cert és que es tracta d'una de les comarques més poblades de Catalunya, però al mateix temps, allunyant-nos només una mica de les grans ciutats, trobem paratges encara verges o petits pobles envoltats de muntanyes. Us convidem a una escapada a la comarca en convivència amb els monts i els camins de terra.

Tarda dia 1: Gallifa i una caminada per l'Obac

Al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac s'hi poden fer moltes rutes. La que us volem proposar ens porta a conèixer la masia de la família que va donar el nom a la serra de l'Obac. Es tracta d'una excursió d'unes dues hores i uns tres quilòmetres, senzilla, i en què també trobarem un pou de glaç o un turó de tons rogencs.

Per prendre l'inici de l'itinerari cal anar per la carretera B-122 entre Terrassa i Rellinars, i agafar un trencant proper al quilòmetre 10. Trobarem la Casanova de l'Obac, un gran mas que la família Ubach va alçar a principis del segle XIX i que porta la signatura de Domenico Bagutti, que potser us sonarà per ser l'arquitecte del barceloní Laberint d'Horta. La casa va servir perquè els Ubach ampliessin els seus negocis de vins i aiguardents, i al costat mateix hi tenien un forn de vidre, amb un casalot per als treballadors. Avui, el mas, és propietat de la Diputació de Barcelona, i actua com a punt d'informació i com a centre cultural, mentre que al lloc que ocupava el forn de vidre hi ha avui un restaurant.

Seguint el camí, ben senyalitzat i adaptat per a persones amb mobilitat reduïda, en poc més de mig quilòmetre ens plantarem a la Casa Vella dels Ubach. El mas es troba en estat ruïnós, però es poden observar les estances de la que va ser una gran casa amb més de mil anys de vida. Un dels negocis que s'hi van dur a terme fou la venda de glaç, i l'espai que generava aquest comerç el trobem seguint l'itinerari: un pou de glaç molt ben conservat, un dels quatre que s'han localitzat al Parc Natural, i que servia per conservar el gel produït al llarg de l'hivern fins ben entrat l'estiu, quan es portava a vendre. També alguns Ubach varen tenir altres fonts d'ingressos, com el de la producció de carbó vegetal; si ens fixem en el sòl que hi ha als voltants mateix del pou de glaç veurem que és ben fosc. Era aquí on es produïa un combustible, el carbó, més valuós que la mateixa fusta.   

La caminada ens depara altres sorpreses, com la curiosa morfologia del turó Roig. Sense ser un element geològic d'especial espectacularitat, sí que és un element original pel seu to vermellós, perquè sembla desfer-se com un terròs de sucre, i per elevar-se ben sol fins als 681 metres. I també farem cap a la font de la Portella, on podrem prendre un bon glop d'aigua fresca.

I com que en aquesta època els dies són llargs, us proposem de completar la tarda visitant Gallifa, un petit poble de 200 habitants però que és una mina per a ciclistes, escaladors o caminaires. Gallifa reposa entre muntanyes, en una vall profunda, i no és estrany que en aquest indret hagin cercat la inspiració artistes com Josep Llorens Artigas, ceramista col·laborador de Joan Miró. Precisament la Fundació Artigas ocupa un lloc privilegiat en el poble, la masia de can Ros, a sota mateix de l'església parroquial. La Fundació va ser impulsada pel fill del ceramista, Joan Gardy Artigas, i s'hi programen exposicions, conferències, concerts o trobades de crítics d'art. Però potser allò més important és que els ceramistes hi poden fer estades i treballar en les seves instal·lacions.

A Gallifa també cal conèixer el Santuari Ecològic del Castell de Gallifa, per diversos motius. Per un costat, per les magnífiques panoràmiques que ofereix dels voltants, ja que es troba en un mirador excepcional, dalt d'un penya-segat; i per l'altre, perquè deu tractar-se de l'únic santuari ecològic del món. Es troba a tres quilòmetres del centre del poble, i ocupa el recinte de l'antic castell de Gallifa i la seva ermita. El lloc és ideal per al repòs, l'oci i la meditació, i en aquesta línia s'hi fan activitats com ara reiki o flors de Bach. I també és ideal per cloure la primera tarda vallesana.

Sant Llorenç Savall
Sant Llorenç Savall

Dia 2: per la 'Ruta dels 3 monts'

Us demanem que prengueu avituallaments i bon calçat i us reserveu el segon dia d'escapada per fer una senyora ruta. Es tracta d'una de les etapes de la Ruta dels 3 monts, itinerari d'extraordinària bellesa que va des del Montseny fins a Montserrat, passant també per la Mola, i que pel seu quilometratge (106 quilòmetres) es recomana fer en sis etapes. Nosaltres no disposem de tants dies i a més a més volem fer altres coses pel Vallès en aquesta sortida, però sí que pretenem fer un tast de la Ruta, i hem triat la caminada que va de Sant Llorenç Savall fins a Mura. Heu d'estar mínimament avesats a caminar, ja que en total seran 24 quilòmetres els que recorrerem, amb un desnivell acumulat de 1.228 metres. Tenim tot el dia.

Comencem, doncs, a Sant Llorenç Savall, en direcció a la Creu del Racó i l'antiga zona d'horts. Remuntarem la vall cap als contraforts de la serra de Sant Llorenç del Munt, i veurem el Marquet de les Roques, una antiga masia reformada al segle XX sota estil modernista. A partir d'aquí s'inicia un dels trams més durs, d'ascens al collet de Llor, i després cap al coll d'Eres, a 942 metres d'altura. Des d'aquí podem atacar el cim de la Mola, desviant-nos un xic del que seria l'itinerari directe cap a Mura. Però l'excursió a la Mola val la pena, i a més a més en aquest tram trobarem també monòlits amb milers d'anys d'antiguitat i motiu de llegendes. Després de gaudir de l'excepcional mirador que és la Mola, hem de tornar fins al coll d'Eres i d'aquí cap al d'Estenalles, passant prop del Montcau. Més endavant els nostres passos coincideixen amb el GR 5, cap al coll de Boix i d'aquí en descens fins a Mura, poble medieval bellíssim que ja pertany a la comarca del Bages, i on clou l'etapa.

Advertising
Sentmenat
Sentmenat

Dia 3: Sentmenat a fons

El tercer i darrer dia de la nostra escapada el dediquem sencer a Sentmenat, vila amb poc menys de deu mil habitants i d'interessants elements arquitectònics. Al capdamunt hi hem de situar l'església i el castell, a costat i costat del nucli principal del municipi. Van ser alçats al voltant del segle XI. D'aquella església primerenca en queda la solitària però ferma torre romànica, mentre que el castell fa anys que ha perdut els seus elements defensius. Però ambdós cal conèixer-los. Així que comencem.

El campanar de l'església està força reformat, si bé manté el seu accent romànic. Tot i tractar-se d'una torre aïllada, segueix sent l'encarregada de donar puntualment les hores. Està dedicada a Sant Menna, igual que l'església de la que formava part. Sant Menna va ser un màrtir egipci del segle IV, i d'ell ens ve el nom de Sentmenat. L'església actual de Sant Menna està a uns vint metres del campanar, i és barroca, de l'any 1744. Malauradament, tampoc aquella església barroca la podem admirar gaire, ja que va patir importants desperfectes en el decurs de la guerra civil, i se'n va fer una reconstrucció a fons el 1955. Ara, l'església actual amaga algun tresor; el més important, l'ara de Sant Menna, darrera l'altar, una peça d'època paleocristiana, quadrangular i elaborada amb marbre de Carrara, amb grafits (antropònims i invocacions religioses) escrits fa quinze segles.

Sortint de l'església ens encaminem al centre de Sentmenat. A la plaça de la Vila s'hi fa molta vida social. En una de les parets, una placa recorda una frase de la que fou mestra a l'escola pública de la vila entre el 1930 i el 1941, Joaquima Mas i Serra: "El que cal respectar de les persones és la seva llibertat". L'edifici de l'Ajuntament tanca la plaça per un costat, i a l'altra banda hi ha la seu de la Societat Coral Obrera La Glòria Sentmenatenca, més coneguda com El Coro, entitat nascuda l'any 1895 i que és molt més que una coral. L'edifici data de l'any 1908 (obra de Josep Renom), amb un bar d'aquells de tota la vida a la planta baixa, i una façana modernista que és Bé Cultural d'Interès Local, coronada per un bust d'Anselm Clavé, fundador del moviment coral a Catalunya. Parlant de modernisme, si sou uns apassionats d'aquest moviment, a Sentmenat també caldrà que aneu al cementiri, obra de l'arquitecte Antoni de Falguera.

Acabem la nostra ruta per Sentmenat al castell, actualment propietat municipal. L'aspecte defensiu inicial es transformà de primer cap a un aspecte més senyorial, i més endavant fou un simple magatzem agrícola. No per això deixen de sorprendre'ns les seves dimensions i la seva estructura irregular.

Si disposeu de més temps, i de vehicle o de ganes de caminar, als entorns de Sentmenat, però dins del mateix terme municipal, hi ha molts altres llocs d'interès, com ara la gegantina alzina de can Ramoneda, al costat de la masia del mateix nom, can Fruitós, una de les masies més antigues de Sentmenat, o el dolmen de Serra Cavallera, el vestigi més antic de l'indret i que demostra que fa molts segles Sentmenat ja era un bon lloc on viure!

El Celler

Restaurants

La tercera generació de la família Bernils que mena el restaurant El Celler explica que fan "de la humilitat, virtut; vivim de la feina amb la dosi de passió necessària per estar al dia amb les noves tècniques, que, junt amb les nostres arrels, fan de la nostra cuina un aparador de sensacions i records". Pensem que no els manca raó. El Celler és sens dubte una molt bona elecció per menjar bé, una masia amb ambient familiar i amb uns plats excel·lents, amb una carta curta però d'una alta qualitat.

Capritx

Restaurants Catalana

Terrassenc. Estrellat des del 2010. Menut –cinc taules. Discret, fins i tot, en la ubicació. (Per ara...) “De la naturalitat de les coses, emergeix la nostra senzillesa”, fa Artur Martínez. El seu caprici és genètic: el 1952, els avis van obrir una fonda, que els pares van orientar cap al menjar per emportar-se. Des que el nét s’hi va instal·lar, fa una dècada, l’antic bar annex ha esdevingut el restaurant egarenc de moda. Què ven? Arrel i simplicitat: rescata productes vallesans colze a colze amb els productors.

Advertising

Can Feu

Restaurants Catalana

Can Feu és –era– el barri on el 1970 va obrir un bar per als obrers del tèxtil, però, des de llavors, és, també i sobretot, una de les marques excel·lents de la gastronomia sabadellenca. Els Villagrasa –tercera generació, ja– hi practiquen “cuina catalana moderna i de mercat”, tancant la porta a enganys i artificis, i sense disfressar el producte. L’especialitat, el peix salvatge i el marisc; molt, de viver propi. Menú tradicional i carta moderna.

El Cingle

Restaurants Cuina creativa

Cuina amb la signatura de Montse Estruch, basada en la tradició de casa nostra però amb àmplies mires, i amb una clara aposta perquè seure a taula es converteixi en un mar de sensacions. D'aquesta manera, al cor de Vacarisses i amb la muntanya de Montserrat al fons presidint-ho tot, podreu gaudir d'uns sabors i unes presentacions exquisides, en un ambient cuidat al detall, ja sigui prenent taula a la sala, a la terrassa o al pati.

Advertising

Heura

Restaurants Mediterrània Fora de Barcelona

El restaurant Heura ofereix cuina de mercat, amb carta segons temporada que ens descobreix les millors combinacions que es poden realitzar amb els productes mediterranis. El local és perfecte per a aquells que busquin evadir-se una mica de la rutina diària i centrar els seus 5 sentits en la degustació de les seves magnífiques creacions. El seu saló amb capacitat per a 80 persones es caracteritza per un ambient agradable, acollidor i serè en què els clients rebran un tracte proper i personal. En la seva extensa carta podrem escollir entre amanides, risottos, carns, peixos o les delicioses garotes gratinades.

Hotel Don Cándido

Hotels

Inaugurat el 1992, l'hotel terrassenc per antonomàsia ja s’albira des de la C-58, per la situació estratègicament de la que gaudeix: a la part baixa de la rambla, entre l’autopista i l’estació dels FGC. L’original planta circular de la que disposa, permet que les 110 elegants habitacions insonoritzades gaudeixin de llum natural. Interessants, el restaurant Mun, d’estil minimalista, on Santi Ortiz fa “cuina evocativa”, i el balneari Oquo, un espai de relaxació, estètica i salut, ideal per desconnectar i deixar-se endur.

Catalonia Sabadell

Hotels

L’hotel anomenat com la ciutat és al centre, com aquell qui diu –a pocs metres–, però sense ser-hi ben bé: al barri d’Hostafrancs, de fet. Per si voleu comprar o passejar, o totes dues coses, s’erigeix davant del parc Catalunya i de l’eix Macià, l’avinguda dels gratacels i dels grans magatzems en què penseu. En set plantes, 110 habitacions dobles, premium o suite; aquestes, de 44 metres i llit king size.Spa amb tractaments relaxants, restaurant i salons per a esdeveniments d’empresa o família.

Advertising

Hotel Campus Vila Universitària

Hotels

Si voleu respirar ambient universitari durant la vostra estada al Vallès Occidental, i al mateix temps estar envoltats de natura i ben comunicats, us recomanem féu nit a l'Hotel Campus de la Vila Universitària de la UAB. Un establiment amb molt d’espai, que disposa de 109 habitacions molt lluminoses, de disseny senzill però amb tot el necessari. Podreu gaudir durant la vostra estada al Vallès Occidental dels serveis de la Universitat, del complex esportiu amb piscina i del centre comercial.

Museu del Gas

Museus i institucions Història

Flamant. Perdó. Però és que és molt jovenet: obria el 2012, en plena crisi econòmica, i en una plaça que ja se’n deia, del Gas –oficialment, des del 1979. La seu de la Fundació Gas Natural Fenosa ocupa una antiga central elèctrica amb motors de gas, La Energía. Difon la història corporativa i gasística en una exposició permanent, conserva l’arxiu històric de la companyia i acull mostres temporals i activitats per a tothom. El primer any va captar 22.000 visitants. Pugeu fins al mirador.

mNACTEC

Museus i institucions Ciència i tecnologia

El vapor modernista Aymerich, Amat i Jover acull, des de fa un parell de dècades, el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Nacional, sí, i fora del centrípet cap i casal. En una desena de muntatges fixos i altres de temporals, reflecteix com els avenços científics ens han canviat la vida, i vetlla pel nostre patrimoni industrial. I compte: aquí no s’acaba el mNACTEC, que continua a 25 museus territorials. La Generalitat preveu d’integrar-lo dins el nou Museu Nacional d’Història.

Advertising

Teatre-Auditori Sant Cugat

Teatre Teatres públics

Amb una programació intensa, diversa i de primer nivell, l’escenari santcugatenc assoleix les dues dècades de trajectòria com a equipament de referència ineludible i indiscutible de la primera corona metropolitana. Obra de dos Ramons –els arquitectes Artigues i Sanabria–, en sobresurt la sala polivalent, amb capacitat per a uns 800 espectadors. Unes 50.000 persones hi gaudeixen cada any de teatre, música, òpera, dansa, espectacles familiars, màgia o sarsuela. O cinema, xerrades, tallers...

Museu del Monestir (Museu de Sant Cugat)

Museus i institucions Història

El continent no és pas recent: una abadia benedictina començada a construir al segle IX. El contingut, sí: el Museu del Monestir és la seu central i emblemàtica del Museu de Sant Cugat, nascut el 2003 –l’altra és el Museu del Tapís Contemporani, la casa Aymat. A part del claustre i l’església, aixopluga una instal·lació sobre el monument, els monestirs romànics i els monjos medievals; mostres temporals d’art i temes locals, i aules. Organitza visites guiades o teatralitzades.

Recomanat

    També t'agradarà

      Advertising