Restaurants del Gòtic

Barcelona té la riquesa de disposar d’alguns llocs que el pas dels anys millora. Un d’aquests casos és l'Agut del carrer d’en Gignàs, un dels primers bons restaurants que vaig conèixer quan vaig arribar a Barcelona en els anys setanta. Allà vaig saber que existia l’allioli i a partir de llavors vaig viure grans moments i grans decepcions...

Un local lluminós, net, que convida a entrar-hi i una cuina a la vista protegida per un vidre. La carta s'estructura en "per picar i compartir" (llaunes de qualitat, fregits amb oli d'oliva, embotits i formatges artesans...) i en "fet a casa" (plats com ous ferrats amb xistorra o bacallà confitat amb cremós de patata i pebre vermell).

L’Antic Teatre i la seva enorme terrassa anàrquica, plena de vida humana i vegetal, inseparable d’allò que passa a l’underground, és un autèntic oasi: un dels espais amb més encant del centre. Tingueu en compte que funciona a l’estil fes-t’ho tu mateix: no s’hi pot reservar taula i cal que feu la comanda al bar i us emporteu la beguda fora. És la principal font d’ingressos del centre social i cultural que regenta l’espai i punt de trobada entre artistes, veïns i col·lectius.

Les tres tapes imprescindibles d’aquest emblemàtic bar on haureu de menjar drets, ja us avisem, són el peixet blau fregit (Los Pescaditos), l’amanida de tomàquet, ceba i olives i el pintxo de botifarra. Nosaltres n’hi afegim una quarta perquè, de fet, aquí s’acaba la carta de La Plata: el pintxo d’anxoves, ufanoses i consistents, les millors! I per què cal gran cosa més si el que hi fan ja és bo? Us hi sentireu com en les tavernes de pescadors d’abans, en què el contingut era el de menys. Bon tracte, bona teca i bon vi!

Tot el que hi ha al Neri és especial, com si quedés impregnat de la bellesa de la plaça més bonica de Barcelona, la plaça de Sant Felip Neri. Com l’hotel, singularitat i exquisidesa regna a la planta baixa. El restaurant ofereix una cuina creativa i delicada que promou la gastronomia catalana i el producte local. Si fa bon temps, aprofiteu per fer l’última copa a la terrassa de l’hotel, de les millors de la ciutat.

A Ciutat Vella cada vegada és més difícil desgranar el gra de la palla, amb tanta franquícia i locals sense ànima que busquen la massa de turistes. Trobar una taverna com Babia és un regal de Déu. Aquest local fumejant és un bar castellà a Barcelona, feliçment desubicat, que serveix cecina de Lleó, patates amb 'mojo', entrepans de 'lacón', amb l’acompanyament de Mahou, jazz i bones cançons. Visca els oasis com aquests!

Encara en queden, de bons, al Gòtic! Aquesta taverna gallega fa molts anys que s’aguanta amb peu ferm. La seva especialitat és el peix. Seitons amb vinagre, calamarsons, popets a la planxa, calamars, navalles i, és clar, el seu pop a la gallega, que, com a gallec autèntic que és, serveixen sense patata bullida. No perdeu l’ocasió de tastar el morro ni l’orella. Aquest és el vostre lloc si voleu sortir pel Born sense deixar-vos la cartera en el sopar. Canyes de mig litre o gerra de vi per anar fent passar el peixet i entonar la nit!

Al Bistrot els esmorzars són estil 'brunch' però incorporen peix, cuscús i fins i tot vedella rostida; cal tastar-los, si més no per originals! Al migdia tenen una fórmula excel·lent per pocs euros que combina 'untables' vegetals més el plat del dia vegetarià o carnívor, beguda i postres. A la nit, la carta és més curta però no per això menys luxosa. Fan unes costelles de porc i de vedella amb cuscús molt suculentes i un xauarma de xai amb vi negre exquisit! 

Al Caelis es desplega una cuina arriscada però que alhora conserva el punt de tradició. Un equilibri que segur que us sorprendrà tant en gust com en presència al plat. L’atenció a la sala és impecable. Té dos menús de degustació, un dels quals està enfocat a realçar el producte de terra i de mar, i un menú de migdia a un preu molt raonable que porta plats com uns macarrons farcits de calamar i foie-gras que inclou beguda, postres i cafè.

Si en un local de cuina forana hi ha gent del seu país menjant-hi és que val la pena entrar-hi. És el cas del Cantinho Brasileiro, on diuen que han menjat personatges com Ronaldinho i Carlinhos Brown. Fan cuina popular d’aquest país des de fa més de vint anys. Hi menjareu coxinha, una mena de croqueta de pit de pollastre esmicolat i arrebossat amb pa ratllat, sucosa per dins i gustosa gràcies a un toc secret. No fallen els plats forts com la feijoada, mongetes negres guisades amb carn de porc i acompanyades de farina de mandioca.