Restaurants del Gòtic

El mític local va néixer com un somni impossible: donar lloc a artistes que, per definició, no tenen ni un duro. Per aquí hi han passat alguns dels personatges més importants de finals del XIX: Picasso, Ramon Casas, Santiago Rusiñol... Des dels anys setanta està obert com a restaurant de cuina tradicional.

El restaurant més veterà de Barcelona, i un dels més antics d'Espanya, encara es manté al peu del canó. La família Agut-Manubens, amb mare i filla al capdavant, ofereixen una carta de cuina catalana acurada i de preus ajustats, de la qual destaquem els canelons de brandada de bacallà, l'orada al forn i l'escudella i carn d'olla. I us ho garantim, no us quedareu amb gana mai de la vida.

Al bell mig del Barri Gòtic, el Bosco marca la diferència. En primer lloc, pel toc acollidor i gairebé espectacular de la seva decoració, que duu el visitant a recordar alguns espais romans. Senzilla però elegant. Un bon servei i, sobretot, una cuina sense gaires aspiracions mediàtiques però de molt bons resultats completen l’atractiu d’aquest lloc que porta de meravella en Joan Bernat.

Artur Martínez, estrella Michelin a Terrassa amb el Capritx, és al darrere de Matís Bar, el bar-restaurant del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. Sap que el gremi está en perpètua crisi, i la seva oferta és de tapes i platillos de tota la vida amb l'empremta de la seva fortíssima personalitat: una mescla de xató i salmorejo, el xatorejo, o una fenomenal pilota feta amb carn de rostit i beixamel, per exemple. Tot a preus d'amic.

El germà bessó del Shunka és l'evolució sofisticada d'aquest; la seva carta, llarguíssima, demana que triem el menú de vuit plats per tenir una perspectiva general del seu excels magisteri del sushi.

Jaume Pla, el seu propietari, segueix donant guerra i és potser la seva presència la que fa que, malgrat els anys, el restaurant Pla estigui en el millor moment de la seva història. Després de sopar en aquest ambient tan càlid al bell mig del Barri Gòtic, tan de bon gust, amb tots els detalls coberts, s’arriba a la conclusió que l’excel·lent sensació viscuda es deu al bon criteri que impera i a l’encant del lloc.  A més d’una excel·lent cuina, sense amaneraments, ben feta, ben presentada i a preus raonables, el bon moment que viu s’explica per una suma d’aspectes ben atesos. Un servei ben disposat al client i un bon criteri en l’oferta de vins, en consonància amb el nivell elevat, tot i que no costós, de la bona cuina que ofereix. Amb qualsevol dels cambrers i amb Jaume Pla, es pot parlar del vi sense percebre ni especulació ni desconeixement.  Superat l’impacte positiu que causa una decoració molt personal i els detalls –flors fresques, lluminositat exquisida–, arriba el primer plat. A la barra –gairebé sempre és ple i si no s’hi ha reservat és impossible– s’aprecien més tots els bons detalls i la bona marxa del lloc.

Després de la bona acceptació del primer local a l'Eixample, han posat casa on hi havia el Taxidermista. Encara que ja aquí ja no triem el peix per pes i pissarra–hi ha carta–, segueixen disposant de peix i marisc fresc a bon preu, i el podem veure exposat a la peixateria. I amb el plus de disposar d'una terrassa excel·lent sense suplement.

Aquest fenomenal restaurant vegetarià, propietat dels presidents de Slow Food Barcelona, té dos fronts oberts: el del migdia, on preparen un menú fantàstic i econòmic, on es pot triar tres variants (un, dos o tres plats) sempre amb intenció gastronòmica, amb sopes i plats que s'escapen del clàssic menjar vegetarià, ja sigui per imaginació o recuperació de receptes oblidades. A la nit posen en marxa una carta plena de plats de pasta casolana i de cuines d'arreu del món. La majoria del producte vé del seu hort de Sant Feliu de Llobregat, i té un sabor immillorable, que es nota a la primera queixalada. També tenen vins i cervesa artesanes. Als antípodes del vegetarià avorrit, vaja.

La cuina que es practica en el molt singular espai gastronòmic del Reial Cercle Artístic, retrocuina impulsada per la tecnologia i les noves mirades, s'escau d'allò més als aires senyorials dels seus salons. Són plats amb sucs, reduccions i glaces, con la costella de porc ibèric amb salsa agredolça, encara que també hi podem menjar un catalaníssim suquet de peix, o un arrós negre amb tòfona deliciós. Molt bona relació qualitat-preu.

Poseu-lo al llistat dels que no es pot no conèixer. Com la planta que li dona nom, té propietats curatives, encara que el preu piqui ben alt. En la seva ubicació a l'hotel Ohla, el xef Xavier Franco segueix oferint alta gastronomia però amb un punt de contundència. Més botifarra esparrecada que gasosa, vaja.