21 passejades romàntiques per la Costa Brava

Que l’Escala és una vila marinera plena d’encant és tan obvi com dir que el sol surt cada dia o que el mar és salat. No obstant això, d’entre els mil i un racons que amaga el seu litoral, és impossible no enamorar-se de la Mar d’en Manassa, que a l’estiu acull els concerts del festival Portalblau recollint les que són de ben segur les millors vistes de tota la població. Si el dia és clar, des d’allà hi podreu veure Empúries i Roses esperant precioses a l’altra banda del mar i convertides en mil llumetes quan es fosc. Si passegeu per la Mar d’en Manassa en bona companyia i buscant un moment per emmarcar, aneu-hi a l’alba o a la caiguda del sol i els colors que tenyeixen el paisatge us convertiran en protagonistes d’una escena de pel·lícula.

Dues basses de postal enmig dels arrossars de Pals. Així són les Basses d’en Coll, un espai d’aiguamolls al costat del mar integrat al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter que es pot visitar en família tant caminant com en bicicleta. Durant el recorregut es poden observar diverses espècies d’aus i de fet, trobareu observatoris des d’on espiar els ocells i fer les millors fotografies. Si voleu gaudir de la màgia de l’entorn en tot el seu esplendor, aneu-hi quan comença a caure el sol. La llum del final de la tarda us regalarà una imatge de pel·lícula.

No hi ha estampa més “brava” que la del Cap de la Barra de l’Estartit. Ben bé al costat del port, en una passejada que us robarà l’atenció cap a les hipnòtiques Illes Medes, us sorprendrà de cop un paisatge abrupte 100% Costa Brava en què el mar salvatge s’estampa amb força contra les roques. Es tracta d’un espai viu, on els colors de l’aigua són rabiosos i el poder del mar us farà sentir petits petits petits. Com que aquesta joia es troba al final del passeig del Molinet i queda amagat de la vista dels qui passegen pels restaurants i comerços del port, tindreu la sensació màgica d’estar sols al mig de la natura.

A Calella de Palafrugell s’hi amaguen uns dels jardins botànics més destacats de tot el Mediterrani, els Jardins de Cap Roig. En aquest espai penjat sobre el mar i coronat per un castell, s’hi reuneixen més de mil espècies botàniques procedents de diferents racons del món a més de diverses escultures d’artistes de renom internacional que són un delit pels sentits i per la càmera de fotos. Els artífex d’aquesta obra d’art natural van ser el coronel rus Nicolai Woevodsky i la decoradora britànica Dorothy Webster, un matrimoni novel·lesc que van construir el seu somni a la Costa Brava l’any 1927 i que a finals de la dècada dels 60 van cedir per garantir la conservació de l’espai, que actualment es pot visitar durant tot l’any en un itinerari format per 22 punts. A l’estiu els jardins es converteixen en l’escenari del popular Festival de Cap Roig, un dels més certàmens de més renom de la Costa Brava i que reuneix talents musicals d’arreu del món. 

Tossa de Mar acull un dels castells de Girona més emblemàtics. La construcció es remunta a l’any 1887 amb la jurisdicció per Alfons el Cast que qualsevol persona que pesqués prop del Castell hauria de pagar tribut al monestir de Ripoll. Actualment és l’únic exemple de població medieval fortificada que encara existeix al litoral català. Construït a inicis del s. XIII amb murs emmerletats, conserva gairebé la totalitat de l’àrea perimetral original. El pany de mur distribueix quatre torrasses i tres torres cilíndriques rematades per matacanes. Les torres més conegudes són la torre d’en Joanàs, que presideix la badia; la torre de les Hores, situada a l’entrada del pati d’armes, que deu el nom al fet que era l’únic lloc on hi va haver un rellotge públic, i la torre d’es Codolar, també coneguda com a torre de l’Homenatge, que presideix la platja d’es Codolar. La importància que va representar el Castell de Tossa de Mar va ser el seu paper com a Torre de defensa davant els pirates nòrdics, donada a la seva privilegiada vista.

El Far de Sant Sebastià és el lloc on es diu que van a estimar-se tots els enamorats de Palafrugell i rodalies i no n’hi ha per menys. Enmig del conjunt monumental de Sant Sebastià de la Guarda i declarat bé cultural d’interès nacional, aquest far del segle XIX és una de les insígnies del municipi. Al seus peus, hi ha un mirador que és parada obligatòria des d’on hi veureu tot el litoral de la Costa Brava Centre i les siluetes muntanyoses que l’envolten. I si el far us ha deixat corpresos, no us perdeu la torre de guaita, una construcció del segle XV hereva de l’època en què la Costa Brava es veia assaltada pels pirates. Des del cim de la torre,  hi trobareu una inigualable vista panoràmica de l’Empordà, un paisatge que és un regal per qualsevol instagramer. Quan baixeu de la torre atureu-vos als pisos entremitjos, que funcionen com a galeria d’art i sovint acullen exposicions. 

Al final de la icònica platja de Castell de Palamós hi reposen les restes d’un dels assentaments íbers més importants de casa nostra. Es tracta del poblat ibèric de Castell, un espai declarat bé cultural d’interès nacional que conté peces arquitectòniques d’un valor patrimonial incalculable compreses entre el Segle VI a.c. i l'època romana. És un espai interessantíssim de visitar, però també de viure, i és que els íbers ja sabien el que es feien quan es van apoderar d’aquest màgic indret natural envoltat d’un mar blau i viu i unes platges dignes de qualsevol postal. Visiteu el poblat i deixeu-vos abraçar per la història tot gaudint del present més captivador.

L’ermita del Collet, situada al capdamunt del turó que porta el mateix nom, és possiblement un dels racons més excepcionals de Sant Antoni de Calonge. I malgrat la seva alçada, paradoxalment és també un dels més amagats i poca gent que no sàpiga que existeix intenta pujar-hi. Enmig d’un paisatge boscós s’hi troba aquesta pintoresca ermita amb aires de conte i l’encant dels llocs petits que fa que posar-hi els peus vagi molt més enllà d’un afer merament religiós. Si camineu quatre passes pel cim del turó, que fou una antiga vila romana, descobrireu com de cop TACHÁN! es fa la màgia i el mar, amb la platja de Sant Antoni i el port de Palamós al fons, apareix entre els arbres recordant-nos que ens trobem al bell mig de la Costa Brava.

Només d’arribar a Begur us fixareu inevitablement en el castell que corona la vila, guardià del poble pels segles del segles. Enfileu-vos al turó roquer que l’acull i us trobareu al teulat de Begur, un balcó fantàstic sobre la població amb una vista panoràmica ideal per fer fotografies. El castell, del Segle XVI, està mig en ruïnes però aguanta alhora poderós i imponent. És una peça d’història excepcional que resta a l’abast de tothom que el visiti sense barreres. A la nit, quan s’il·lumina dalt del turó, és com una estrella guia que assenyala el camí dels visitants. Pujar-hi és una passejada ideal per una cita romàntica, ja que malgrat que és un dels punts més elevats de Begur, gran part del trajecte es pot fer en cotxe, amb la qual cosa no us haureu de calçar unes xiruques que us trenquin l’ambient.

El turó del Salvament és un dels millors miradors per observar la platja i el port de Sant Feliu de Guíxols. Amb una suau pujada per les escales que uneixen aquest emblemàtic indret amb el passeig del mar de la ciutat, us plantareu davant d’una vista gairebé panoràmica de la part marítima de la població. Un cop dalt, les parets de pedra, les escales i el propi edifici de Salvament Marítim creen un curiós espai amb diferents nivells ple de racons que moltes generacions de ganxons han visitat per buscar intimitat i un moment pel record amb una persona especial amb la companyia d’un paisatge privilegiat. A l’estiu, hi instal·len un humil xiringuito amb uns quants sofàs senzills que enfocats cap a mar, et situen en un dels millors balcons de la Costa Brava amb la companyia sempre benvinguda d’un còctel o una bona copa de vi.

Situats a Lloret de Mar (la Selva), estan formats per la casa i els jardins d’estiueig que Rubió i Tudurí va dissenyar el 1919 per a una distingida família de la burgesia catalana, els Roviralta. D’inspiració clàssica, els eixos i passejos que creuen els jardins acaben sempre al mar. Estan adornats amb algunes peces d’escultura de tradició romana i presidits per una bonica vil·la que ens transporta a un món de pistes de tennis i estiuejos de tres mesos.

Els altempordanesos tenen el Cap de Creus i els baixempordanesos, la Cala Estreta. És immensament més modesta però resulta molt adequada per a l’Empordanet, on Josep Pla hauria considerat de molt mal gust qualsevol mena d’excés i opulència. La bona notícia és, alhora, dolenta: durant l’estiu, el trànsit rodat hi és prohibit i per arribar-hi cal caminar uns 45 minuts des de la platja de Castell pel camí de ronda o bé –atenció- només 20 si remunteu el camí de servei que passa per sota les torres elèctriques des de l’aparcament de Castell. L’esforç, però, és directament proporcional a l’espectacularitat d’aquest conjunt de cales nudistes, lluminoses, obertes a Llevant i molt aptes per a matins assolellats d’hivern, que fins i tot a ple estiu romanen relativament tranquil·les a causa de la passejada que cal per arribar-hi. Si a la caseta de pescadors, que data del segle XV, hi trobeu un senyor de cabells blancs, saludeu-lo: es diu Quico i des de fa anys que hi viu. No té televisió ni ràdio perquè diu que disposa d’una pantalla d’infinites polzades enfocada a l’horitzó, però us indicarà a quina roca cal enfilar-se per trobar unes línies de cobertura mòbil segons tingueu una o altra operadora. Només us en podem dir una cosa més: hi heu d’anar almenys un cop a la vida.

El nucli més antic de la Vall d’Aro es posa les seves millors gales durant el Nadal per acollir-hi un dels pessebres vivents de més tradició. Però durant la resta de l’any, aquest poblet clarament medieval, lluny de l’espectacularitat (i la sobreexplotació turística) d’indrets més típics com ara Pals, és un passeig deliciós per un conjunt fortificat típic català transformat en vilar de segones residències, però amb força sensibilitat. El castell dels Benedormiens està documentat des del segle XI i sovint s’hi allotgen exposicions artístiques d’interès. Però és si donem l’esquena al castell i l’església i enfilem pel carrer de l’Hospital que el poble ens oferirà el millor d’ell mateix. Entre murs de llinda mil·lenaris i prats de pastures, el pla de la Coma ens recorda com devia ser l’Empordà quan hi campaven els primers fills de sirena i pagès. El silenci és total i la posta de sol, bellíssima.

Se la coneix popularment com 'la cala dels 300 escalons' i, tot i ser un autèntic paradís, sovint roman amagada entre altres cales més populars, com Vallpresona i la del Senyor Ramon. De fet, és una petita joia que conté l'essència de la Costa Brava: està envoltada de roques i pins i l'aigua és absolutament cristal·lina. Tot i que l'accés no és excessivament difícil -però complicat si tens vertigen-, és més fàcil trobar-hi embarcacions que gent prenent el sol o fent immersió. Feu-nos cas i aneu-hi. No us en penedireu!

Cadaqués és un des bucs insígnia de la Costa Brava. No és acceptable visitar l’Empordà i no posar els peus en aquest icònic poble mariner tot vestit de blanc que protagonitza un munt de postals. El seu encant rau en què es tracta d’un indret turístic però alhora genuïnament autèntic, que us oferirà una gran experiència mediterrània amb els seus magnífics restaurants, el seu ambient de festa o els seus camins i miradors que faran les delícies del vostre àlbum de les vacances d’estiu. Avís per navegants despistats: la carretera per arribar-hi està plena de corbes, així que porteu biodramina pel mareig i molta paciència per aguantar les llargues cues que s’hi produeixen en temporada alta.

El monestir de Sant Pere de Rodes, situat a Port de la Selva, va ser un monestir benedictí de l’antic comtat d’Empúries. Es tracta d'un conjunt monàstic de grans dimensions, format per l’església,-d'estil romànic i influït per l'arquitectura tardoromana-,el claustre i les diverses dependències monàstiques disposades al seu voltant. La primera documentació de l'existència del monestir data de l'any 878, en què és esmentat com a un simple cel·la monàstica consagrada a sant Pere. No és fins a l'any 945 que passa a ser considerat un monestir benedictí independent, regit per un abat. El veritable origen, però,encara es desconeix.

Tindreu enveja d'aquest castell, que és el qui té la millor vista d’ocell de la preciosa platja de Sant Esteve de la Fosca de Palamós.Es tracta d’un element icònic, ja que quan Pere el Gran va adquirir aquest castell al Segle XIII aquest va marcar l’origen de la ciutat de Palamós. I no ens estranya que el rei quedés rendit als seus peus, ja que el paisatge del Mar Mediterrani i la costa de Palamós és excepcional.Actualment, el castell conserva la seva carcassa, que ens dóna una imatge fidedigna del que va ser antany.Hi podeu arribar a peu travessant tota la platja i enfilant-vos al turó que l’acull o béamb cotxe i caminar uns metres pel camí de ronda que ve des de la cala S’Alguer.

No se’ns acudeix res més bonic per compartir que una passejada per la vila medieval de Peratallada, un dels nuclis de Forallac. Sembla un escenari tret d’una pel·lícula, però us jurem i perjurem que és autèntic. Tallat en pedra, aquest poblet emmurallat i amb aires medievals de l’Empordà ha sabut fer de la seva singularitat la seva fortalesa per convertir-se en una parada obligatòria pels visitants sense perdre la seva singularitat. Passegeu pels seus estrets carrerons de llambordes per fer-vos fotos a tort i a dret, xafardegeu les seves botigues singulars amb essència empordanesa o visiteu algun dels seus restaurants per certificar que esteu en una de les millors zones gastronòmiques del món.

Des de l’Ermita de Sant Elm de Sant Feliu de Guíxols Ferran Agulló va batejar la Costa Brava. La vista excepcional del Mar Mediterrani amb el seu litoral rocós, abrupte i ple d’energia s’absorbeix amb força des de dalt d’aquest magnífic racó que és un mirador excepcional de Sant Feliu de Guíxols. Com a bon exponent de l’Empordà, sempre hi bufa un vent purificador que et desperta i t’aclareix les idees convertint-lo en un magnífic lloc per anar a pensar i relaxar-se. És visita obligada per tot aquell que passa per la ciutat i un lloc clàssic per anar-se a fer milions de fotos per emmarcar.

En el camí de ronda més luxós i còmode de tota la Costa Brava, trobem un original templet mirador que recorda al del Jardí Botànic de Marimurtra, a Blanes. Està format de sis columnes i es troba al costat d'una petita plaça, la Plaça del Mirador, al costat del mar, concretament de la Punta de Pau. És un racó molt romàntic per la generació 'selfie' i una parada obligatòria per als visitants que fan el camí de ronda complet entre la Platja de Sant Pol i la de Sa Conca

La costa de Sant Antoni de Calonge és llarguíssima i va des de Palamós fins a Torre Valentina. Precisament aquest darrer tram de platja, que enllaça amb el camí de ronda que va cap a Platja d’Aro, és un racó meravellós amb entitat pròpia i un mar de colors llampants que us deixarà bocabadats. Si us banyeu a Torre Valentina, podreu gaudir d’unes vistes espectaculars de la platja i el port de Palamós i alhora sentir-vos abraçats i protegits per les roques com si d’una platja íntima es tractés. És un indret de fàcil accés ja que té aparcaments just al costat de la sorra. I si la panxa us remuga de gana, podeu anar al “xiringuito” que està literalment situat a sobre de la sorra o apostar per qualsevol dels bars i restaurants que hi ha just a l’altra banda de la carreter i quedar tips i panxacontents.