10 idees per passar un dia perfecte al Cap de Creus

I si comencem el dia caminant? Aquesta és una de les rutes més populars però paga molt la pena perquè durant aquests 14 quilòmetres es passa per una pila de cales al·lucinants. De fet, si realment voleu captar la màgia del Cap de Creus, seguiu el camí antic que va de Cadaqués al far: Durant el primer tram de l’itinerari passareu per carrers, però un cop arribeu a Portlligat comença el millor: Platja de Sant Lluís, Platja de la Guillola, un camí ple de vinyes abandonades i, finalment, el far. Per tornar hi ha qui opta per tornar per la carretera o una barreja entre carretera i camí. En total, són unes quatre hores de ruta però paga molt i molt la pena. 

No el podem pas deixar de recomanar perquè a la fi del món, sobretot si queda a menys de dues hores de cotxe de casa, s’hi ha d’anar almenys un cop a la vida; però us explicarem quatre precaucions perquè l’experiència sigui tan exitosa com sigui possible. Fa 25 anys que un biòleg britànic es va enamorar d’aquesta antiga caserna de Guàrdia Civil i hi va fer un restaurant amb unes quantes habitacions per llogar que amb el pas dels anys ha adquirit categoria de mite, sobretot per les festes de Cap d’Any i perquè s’hi pot anar a ple hivern a barallar-s’hi amb la tramuntana a pit descobert. Ens arriben, però, algunes veus que el local, de clara vocació bohèmia, necessita un xic de reformes i que en temporada alta les esperes per ser servit són llargues. Cap problema perquè només per anar-hi a seure i mirar l’infinit val la pena agafar-se festa un dimarts de febrer. Abrigueu-vos, això sí.

Salvador Dalí i Josep Pla ja ens en parlaven, però poca gent l’ha vista amb els seus propis ulls. Cal arribar fins al far del Cap de Creus des de Cadaqués per una carretereta que crida a la prudència i, des d’allà, davallar a peu pel llit sec d’una riera uns 30 minuts per arribar a un paratge amabilíssim, de suaus contorns arrodonits per mates de ginesta, molt diferent de l’escairat aspecte d’altres entrants d’aquesta costa salvatge.

Probablement el nom enjogassat d’aquesta cala prové de la dolçor del paisatge: ens hi trobarem un acollidor raconet de sorra que dóna a un braç de mar protegit de la tramuntana amb unes aigües totalment transparents i quietes que allotgen una extensa pradera de posidònia –recordeu que està protegidíssima. És molt, molt, molt bonica i, si us hi quedeu a dormir una nit de principis d’estiu, el sol sobre els vostres caps a l’alba us farà viure un d’aquells moments intensos de la vida.

A la tarda, però, també podeu aprofitar per fer una petita ruta, d’uns 1,6 quilòmetres. Concretament, la que va del monestir de Sant Pere de Rodes fins a Sant Salvador de Verdera, el punt més elevat del Cap de Creus. Des del monestir seguim un corriol que fa ziga-zagues per la muntanya. Més o menys a mig camí trobareu dues opcions: un camí que voreja la muntanya per la carena i el de l’esquerra en direcció al castell. És el que hem d’agafar. La pujada no és excessivament difícil, però tampoc bufar i fer ampolles. En tot cas, quan arribeu al Sant Salvador de Verdera i mireu al vostre voltant entendreu que haurà pagat la pena: el golf de Roses, el massís del Canigó, el golf de Lleó, la serra d’Albera… Al·lucinant. 

Si hi hagués un rànquing mundial de xiringuitos, aquest estaria en els llocs d’honor. I és que, potser, i sense ànim d’ofendre cap sensibilitat, estem davant l’hotel de platja perfecte. Una casa modesta que a penes destaca enmig el paisatge lunar del Cap de Creus, envoltada de pins i oliveres, allunyada del món i sense cobertura de mòbil: fins i tot hi ha pocs televisors, qui en necessita? Per completar el quadre hi tenim tres generacions d’una mateixa família que se’n fan càrrec i es presten a fer-te un altre plat si no t’agrada el menú del dia.