Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
Cap de Creus
Foto: Geofff

Un dia perfecte al Cap de Creus

Una guia perquè passeu un dia fantàstic a la fi del món

Escrit per
Ainhoa Echeverría
Publicitat

És un dels espais més al·lucinants de la Costa Brava. Un petit paradís amb uns paisatges de mar i muntanya per caure d'esquena. El millor de tot? Que, tot i que a vegades sembla la fi del món, el tenim a un cop de cotxe. Per això -i perquè som uns enamorats del Cap de Creus-, hem fet aquesta petita guia amb itineraris, platges i restaurants que heu de tastar si hi aneu. A l'estiu o a l'hivern. Perquè qualsevol època de l'any és bona per pujar al Cap de Creus. Això sí: no oblideu visitar el parc natural! 

Camí Antic de Cadaqués al Cap de Creus
Foto: Nito

Camí Antic de Cadaqués al Cap de Creus

I si comencem el dia caminant? Aquesta és una de les rutes més populars però paga molt la pena perquè durant aquests 14 quilòmetres es passa per una pila de cales al·lucinants. De fet, si realment voleu captar la màgia del Cap de Creus, seguiu el camí antic que va de Cadaqués al far: Durant el primer tram de l’itinerari passareu per carrers, però un cop arribeu a Portlligat comença el millor: Platja de Sant Lluís, Platja de la Guillola, un camí ple de vinyes abandonades i, finalment, el far. Per tornar hi ha qui opta per tornar per la carretera o una barreja entre carretera i camí. En total, són unes quatre hores de ruta però paga molt i molt la pena. 

  • Restaurants

No el podem pas deixar de recomanar perquè a la fi del món, sobretot si queda a menys de dues hores de cotxe de casa, s’hi ha d’anar almenys un cop a la vida; però us explicarem quatre precaucions perquè l’experiència sigui el més exitosa possible. Fa 25 anys que un biòleg britànic es va enamorar d’aquesta antiga caserna de Guàrdia Civil i hi va fer un restaurant amb unes quantes habitacions per llogar que amb el pas dels anys ha adquirit categoria de mite, sobretot per les festes de Cap d’Any i perquè s’hi pot anar a ple hivern a barallar-s’hi amb la tramuntana a pit descobert. Ens arriben, però, algunes veus de que el local, de clara vocació bohèmia, necessita un xic de reformes i que en temporada alta les esperes per ser servit són llargues. Cap problema perquè només per anar-hi a seure i mirar l’infinit val la pena agafar-se festa un dimarts de febrer. Abrigueu-vos, això sí.

Publicitat
  • Restaurants

Un restaurant xiringuito especialitzat en arròs i peix

Teniu clar que Cala Jóncols és un dels millors xiringuitos de la Costa Brava? Doncs els antics propietaris, la família Gómez-Alvaz, regenten des del 2005 La Pelosa. Un restaurant-xiringuito situat a la cala del mateix nom, -ben a prop del Parc Natural del Cap de Creus i del ja tancat El Bulli- que en poc temps s’ha convertit en un dels millors del litoral gironí. Cuina casolana i tradicional on destaca l’amor pel producte. Tot i que la carta és força extensa, la seva especialitat són els arrossos i, evidentment, el peix, provinent de la badia de Roses. Dos imprescindibles: l’arròs caldós amb llamàntol (voldreu la recpeta, però per més que insistiu no us la donaran) i la fideuà. Això sí, quedareu més que satisfets si us demaneu qualsevol varietat de peix. De llagrimeta. 

Cala Culleró
Foto: Ajuntament Cadaqués

Cala Culleró

Un escenari d’una bellesa corprenedora i una geologia brutal

Cala Culleró és especial. No és una cala qualsevol, és gairebé un escenari d’una bellesa corprenedora i una geologia brutal. Roques de formes zoomòrfiques esculpides per  l’aigua salada i la tramuntana. La més coneguda, de fet, va donar lloc a un dels quadres més coneguts de Salvador Dalí: El Gran Masturbador. Si us canseu d’admirar les roques i jugar a buscar formes animals amb la mainada, podeu prendre el sol a la petita zona de sorra,-en la qual es practica el nudisme-. Però insistim: la gràcia de Cala Culleró és banyar-se a les aigües cristal·lines, al·lucinar amb l’entorn i deixar-se endur. I, de pas, fer algunes fotos per penjar (i triomfar) a Instagram. 

Publicitat
Cala Jugadora
Foto: Shutterstock

Cala Jugadora

Salvador Dalí i Josep Pla ja ens en parlaven, però poca gent l’ha vista amb els seus propis ulls. Cal arribar fins al far del Cap de Creus des de Cadaqués per una carretereta que crida a la prudència i, des d’allà, davallar a peu pel llit sec d’una riera uns 30 minuts per arribar a un paratge amabilíssim, de suaus contorns arrodonits per mates de ginesta, molt diferent de l’escairat aspecte d’altres entrants d’aquesta costa salvatge.

Probablement el nom enjogassat d’aquesta cala prové de la dolçor del paisatge: ens hi trobarem un acollidor raconet de sorra que dóna a un braç de mar protegit de la tramuntana amb unes aigües totalment transparents i quietes que allotgen una extensa pradera de posidònia –recordeu que està protegidíssima. És molt, molt, molt bonica i, si us hi quedeu a dormir una nit de principis d’estiu, el sol sobre els vostres caps a l’alba us farà viure un d’aquells moments intensos de la vida.

Cala Cativa
Foto: Port de la Selva

Cala Cativa

Una de les cales més properes al Cap de Creus

Entre Cala Tamariua i Cala Fornells trobem Cala Cativa, una (molt) petita platja verge propera al Cap de Creus i, força desconeguda per la majoria. La millor manera d’accedir-hi és a través del camí de Ronda que va cap a Cala Tamariua o, si en teniu, amb caiac. No espereu trobar, això sí, una platja on instal·lar la tovallola perquè si aneu amb família pràcticament no hi cabreu. Curiosament, Cala Cativa amaga una història al·lucinant: Les despulles d'un vaixell del segle I aC i que transportava 100 àmfores de vi entre l'Hospitalet de Llobregat i Narbona. 

Publicitat
Cala Tavallera
Foto: Carles Palacio

Cala Tavallera

Una cala en ple Cap de Creus on la única forma d'arribar-hi és una passejada de dues hores. A l'estiu hi ha vaixells però fora de temporada és la fi del món

El punt més oriental de la Península Ibèrica –encara que fos Alacant qui s’apropiés de l’eslògan 'Amanecer de España'- és també la part més salvatge de la Costa Brava, una autèntica Finisterre tan espectacular com traïdora, sembrada de ruïnes de fa mil anys i encara molt gelosa dels seus secrets més ben guardats. Un d’ells, que compartirem  generosament amb vosaltres, és la Cala Tavallera, situada a uns dos quilòmetres del Port de la Selva però només accessible a peu a través del GR11, el sender que connecta el Mediterrani amb l’Atlàntic. 

En alguns blocs i guies asseguren que és accessible en 4x4, però de tota la vida la forma més segura per arribar-hi sense deixar-s’hi les banyes ha estat mitjançant una caminada d’unes dues hores que culmina en un merescut premi: una cala pràcticament deserta estiu i hivern, on hi ha un refugi per pernoctar i les albes hi tenen gust de naixement d’un món nou. El fons marí és espectacular i compta amb una espessa pradera de posidònia. A ple estiu s’hi reuneixen moltes petites embarcacions, però a principis o finals de temporada segur que no us hi troba ningú. Per assegurar-se que el refugi està en bon estat i disponible, el millor és trucar a l’ajuntament.

Cova de s'Infern
Foto: Costa Bravas

Cova de s'Infern

Un dels accidents geogràfics més al·lucinants del Cap de Creus

La Cova de s’Infern és, amb diferència, un dels accidents geogràfics més al·lucinants del Cap de Creus. Una experiència al·lucinant. Una roca que, a causa de l’erosió de l’aigua, s’ha anat deformant fins a crear una cova amb una mena de piscina natural dins. Per tant: banyeu-vos-hi i arribareu gairebé al nirvana. El nom, per cert, prové del color rogenc que s’observa a l’aigua quan surt el sol. Per arribar-hi haureu de caminar uns deu minuts des del far. 

Publicitat
De Sant Pere de Rodes fins a Sant Salvador de Verdera
Foto: Generalitat de Catalunya

De Sant Pere de Rodes fins a Sant Salvador de Verdera

Per la tarda, però, també podeu aprofitar per fer una petita ruta, d’uns 1’6 quilòmetres. Concretament la que va del monestir de Sant Pere de Rodes fins a Sant Salvador de Verdera,-el punt més elevat del Cap de Creus-. Des del monestir seguim un corriol que fa ziga-zagues per la muntanya. Més o menys a mig camí trobareu dues opcions: un camí que voreja la muntanya per la carena i el de l’esquerra en direcció al castell. És el que hem d’agafar. La pujada no és excessivament difícil, però tampoc bufar i fer ampolles. En tot cas, quan arribeu al Sant Salvador de Verdera i mireu al vostre voltant entendreu que haurà pagat la pena: el golf de Roses, el massís del Canigó, el golf de Lleó, la serra d’Albera… Al·lucinant. 

  • Restaurants

Si hi hagués un rànquing mundial de xiringuitos, aquest estaria en els llocs d’honor. I és que, potser, i sense ànim d’ofendre cap sensibilitat, estem davant l’hotel de platja perfecte. Una casa modesta que a penes destaca enmig el paisatge lunar del Cap de Creus, envoltada de pins i oliveres, allunyada del món i sense cobertura de mòbil: fins i tot hi ha pocs televisors, qui en necessita? Per completar el quadre hi tenim tres generacions d’una mateixa família que se’n fan càrrec i es presten –havent-hi una àvia, no podria ser de cap altra manera- a fer-te un altre plat si no t’agrada el menú del dia. Però el nostre tema és el xiringuito: funciona des del 1981, entre els mesos de juny i setembre aproximadament, i és chic sense passar-se, té 'groove' sense ser un antre de modernillos i manté un punt de lloc de pícnic en família que li acaba de donar el toc. Els divendres i dissabtes d’estiu hi ha dj’s i música en viu. Cal conduir per un camí de cabres per arribar-hi i, sobretot, no feu servir GPS perquè us perdreu; però paga la pena. Molt.

Recomanat
    També t'agradarà
      Publicitat