Els carrers més bonics de Barcelona

On és? És la Diagonal que talla entre el carrer Zamora i el capdamunt de la Rambla de Prim: 3,7 kilòmetres que uneixen la Vil·la Olímpica amb el Besòs.

Per què anar-hi? Perquè és un carrer que ha passat de cicatriu urbana –una vorera de metre i mig envaïda pel transit pesant– a ser un lluminós eix ciutadà. I ho té tot: des d'una vida veïnal plena de comerç de proximitat –en la seva confluència amb Marià Aguiló– , passant per vida cultural (Niu espai Artístic, la Beckett) fins a fascinants naus industrials recuperades. Fer Pere IV a ritme de fúting pausat és una glòria visual.

On és? Gairebé dalt de tot de Major de Sarrià. Si no el coneixeu potser us passarà desapercebut. És curtet, queda com amagat –pujant a l'esquerra– i té una forma estranya: fa un angle de 90 graus.

Per què anar-hi? Per recordar que, a més de la burgesia, a Sarrià també hi vivien treballadors, que en aquest cas feien les cases. Aquest raconet de construccions baixes, on trobareu el Centre d'Expressió Plàstica Traç (des de 1975!), és un accés bonic i diferent a la tranquil·la plaça del Consell de la Vila, on s'hi alça la seu del districte i podreu gaudir de la terrassa del Bocconi.

On és? Va de Gran de Gràcia al carrer de Topazi, on mor o neix, depèn d'on vinguis, fent una mena de colze.

Per què anar-hi? Just a la cantonada amb el carrer de Topazi, hi ha una planta baixa ben bonica, amb uns arbrers espectaculars, altíssims, que recorden el que devia ser Gràcia fa un segle. El carrer té aquest nom perquè hi havia una torre, agafin-se, que va funcionar com a manicomi de 1857 a 1873. Avui no en queda res.

On és? A la Barceloneta. Comença a Joan de Borbó i arriba fins a la plaça Hilari Salvadó.

Per què hi has d'anar? Potser penses que està saturat i que ja no és el que era. Segurament tens raó, però encara pots reconciliar-te amb el barri (i la vida) al carrer de Sant Carles. Quan el passegis, fixa-t'hi en l'antic edifici de la Fraternitat –ara la seu de la biblioteca– i en la Casa de la Barceloneta, al número 6. Construïda el 1761, és un dels pocs exemples de l'arquitectura original del barri que es mantenen en peu: ara hi acull exposicions. No passis de llarg tampoc l'Electricitat ni la Leo, més que bars, mites on podràs tornar a sentir l'esperit de la Barceloneta. Arriba al final del carrer, fins a la font de Carmen Amaya i presenta-li els teus respectes.

On és? Connecta la tristament cèlebre plaça d'Artós amb la plaça de Sarrià i vertebra el nucli antic i amb més encant d'aquest barri benestant.

Per què anar-hi? Perquè us endinsareu en un veïnat amb història i caràcter propi. A mesura que aneu pujant per aquest carrer pacificat i amb llambordes, tindreu més la sensació del poble que va ser. Podeu fer petites excursions pels carrers i placetes adjacents –no us perdeu el petit passatge de Mallofré– i us aturareu a fer unes braves al mític Bar Tomás. Quan sigueu dalt de tot, no podreu evitar entrar a la pastisseria Foix. Quina xocolata!

On és? Si camineu pel passeig del Born, abans d'arribar al Fossar de les Moreres, s'obren a l'esquerra unes voltes de volums medievals, túnels que donen accés a estrets carrerons, el més espectacular dels quals és la Volta dels Tamborets.

Per què anar-hi? Les plantes en combinació amb la ceràmica verda dels balcons fan d'aquest conjunt un dels racons més acollidors del Born. Les seves coquetes botigues d'utensilis i artesania connecten amb el passat menestral del barri, però en clau de disseny 'cool', més com el Born d'ara.

On és? És l'artèria principal del barri de la Satalia, entre Montjuïc i el Poble-sec.

Per què hi has d'anar? Caminar per aquest carrer, envoltat de cases unifamiliars, et fa sentir que estàs molt lluny del brogit urbà –tot i que estàs a cinc minuts de Paral·lel– i alhora ofereix una panoràmica espectacular de Barcelona. L'edifici amb més encant és, sens dubte, la casa del número 8, literalment envaïda per la vegetació. Qui no voldria viure-hi?

On és? És un dels carrers de Can Peguera a Nou Barris, també conegut com a Casas Baratas.

Per què anar-hi? És com passejar per un poblet amb cases baixes a banda i banda, on les iaies treuen les cadires al carrer, a la fresca, per petar la xerrada i la canalla pot jugar a tocar de casa. Les cases d'aquest carrer i dels altres del barri es van construir el 1929 i gràcies a la lluita de les associacions de veïns han aconseguit que es conservin i que es vagin acondicionant. Descobriu aquest racó de Nou Barris i sentiu orgull de barri.

On és? És a l'epicentre de la Gràcia gitana. Casetes baixes, de no més de tres alçades i amb moltes plantes baixes, va de Torrent de l'Olla a Bailèn.

Per què anar-hi? El carrer de Tordera és un dels límits de la plaça del Raspall, el centre místic de l'univers, segons l'escriptor gracienc Víctor Nubla. És fora dels circuits turístics. I hi ha bons bars, com La Barraqueta, i bons restaurants, com Cal Boter. S'hi respira pau i bon rotllo. I la gent et mira, com als pobles, si no ets de per allà.

On és? No cal anar al centre per gaudir de carrers singulars: al cor del barri de Sant Andreu es troba el carrer Grau (antic carrer de l'hort). 

Per què anar-hi? La particularitat radica en la seva estructura: en forma de L i similar a l'estil urbanístic de la zona del Maresme. Està format per una filera de cases baixes al cantó dret amb els seus corresponents patis i horts, just al davant. Passejar pel mig dels dos costats et trasllada a un plàcid poble. Recordem que Sant Andreu no es va annexionar a Barcelona fins a l'any 1897. Si t'adreces als números 56 i 58 hi trobaràs, a més, una colorida joia ben amagada: el pati-museu del veí Isidre Castells, o dit d'una altra forma, la seva particular "Catalunya en petit".

On és? És un dels carrers amb més encant de Ciutat Vella. Una artèria que connecta el cor gòtic d'una ciutat medieval amb un espectacular fragment arqueològic de l'època romana.

Per què anar-hi? Podeu començar tafanejant galeries d'art i botigues de roba infantil, fer un mos a restaurants de cuina catalana i fins i tot un gelat, però sobretot cal arribar al final i gaudir de les terrasses de la plaça dels Traginers, seure al costat de l'olivera, a l'ombra d'una torre amb 17 segles d'història.

On és? Si baixem a la parada de metro d’Horta, notarem que s’hi respira millor. Però si enfilem carrer d’Horta cap amunt, ens hi voldrem quedar a viure.

Per què anar-hi? A finals del segle XIX, les famílies benestants de la ciutat van ubicar les seves residències d’estiu al carrer de Campoamor (aleshores rambla de Cortada). El carrer no ha perdut el seu encant i passejar-hi ens transporta a aquella antiga opulència: un seguit de torres modernistes de color pastel, arbres i silenci. Arribem al final del carrer, i sorpresa: la ronda de dalt és a tocar!

On és? Transcorre gairebé paral·lel a Meridiana, que es va obrir posteriorment, i manté el caràcter de via concorreguda de quan era la carretera de Ribes.

Per què anar-hi? Perquè el barri hi batega, per fer-hi el vermut al sol (a la bodega Sopena) o comprar-hi una bona lectura (al Pebre Negre). Perquè les cases baixes construïdes al cap del carrer, a tocar de plaça de les Glòries, són una relíquia de 1837 i pels elements modernistes que hi trobem, com la granota de Can Budesca (al número 92).

On és? A tocar de la sortida del metro de Clot, entre Rogent i la Meridiana. El localitzareu perquè la línia de façanes de la vorera de muntatnya es trenca: és com un forat espaial i temporal que s'obre al carrer València número 609.

Per què anar-hi? Si us hi apropeu, us vindran ganes de saber-ne més: sembla ser un pas d'origen medieval, amb cases baixes a una banda i una finca d'aspecte rural (abandonada) a l'altra. No té sortida, ni voldreu sortir-ne i és que per uns moments tens la il·lusió de no ser a Barcelona.

On és? El carrer que connecta Sant Pau amb Hospital a l'altura de Liceu. Un espai senyorejat per una església a mig acabar que sembla l'esquelet fossilitzat d'un gegantí dinosaure.

Per què anar-hi? Un dels pocs racons on es pot trobar l'esperit de l'antic Xino, amb clàssics de la teca obrera com el Romesco i una irresistible bodega, la Montse, per somiar despert amb la vida eterna del segle XX. També cal tenir present l'Àsia, mestres de la fusió picantona que preparen un dels millors cuscús de la ciutat.

On és? A l'Eixample Esquerra, s'escampa per nou illes. Es tracta d'un petit oasi dins de la trama urbana de Cerdà perquè només té un carril i està totalment peatonalitzat en el seu últim tram, tocant a la Universitat.

Per què anar-hi? És agradable de passejar-hi, fer-lo en bici, recorre'l de la Diagonal cap avall, aprofitant el pendent. Hi perceps l'encant de l'Eixample –però també una certa fredor– i hi trobes diferents reclams: galeries (la Marlbourough), l'Institut Maragall (amb una paret de pissarra que alimenten les promeses del batxillerat artístic), botigues boniques (The Avant, Ailanto, Au nom de la Rose), i bars (Colmado Barcelona, La Fàbrica del Vermutillo, Cosmo), a més d'una de les nostres gelateries favorites (Delacrem).

On és? El carrer Ibèria és un trencall de cases antigues i no gaire altes que surt d’Olzinelles i ens porta a la plaça Ibèria.

Per què anar-hi? És com un petit poble que s’amaga darrera de les Cotxeres de Sants, molt aprop i molt lluny del transitat carrer de Sants. Una tranquil·la terrassa allunyada del trànsit (ara la de Can Violí, abans la del’emblemàtic Floren) i el peculiar edifici de la Societat d’Artistes (AIE), ens fan sentir lluny de la gran ciutat.