Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Ciutat Vella s'escriu amb B de bellesa

Ciutat Vella s'escriu amb B de bellesa

Ciutat Bella és un projecte de muralisme urbà que vol retre homenatge als qui han fet de Barcelona una ciutat més bonica

Tribut a Miró, de Sixe Paredes
© Maria Dias
Per Maria Junyent |
Advertising

El 2008 la Tate Modern va proposar a sis artistes urbans d'arreu del món que pintessin la façana del museu. Sixe Paredes, autor del Tribut a Miró, era un d'ells. Aquesta acció va ser una declaració d'intencions per evidenciar com de prop estava l'art de dins del museu d'aquelles pintades que cobrien la façana. Miró va ser també un artista urbà. Probablement el muralista més important del segle XX. Així comença la història de Ciutat Bella.

"Creiem que l'art es pot integrar a la vida i és quan, des del meu punt de vista, cobra més significat". Així és com Arcadi Poch, comissari -potser millor dealer urbà- del projecte Ciutat Bella comença el seu discurs. El Tribut a Miró, del muralista Sixe Paredes, és la primera peça d'un projecte constituït per una sèrie d'artistes urbans - Lucas Milà, Spogo, Aryz, Btoy, Jorge Rodríguez-Gerada, Inocuo, Lo Siento- que, entre el 2014 i el 2015, pintaran murals a un seguit de mitgeres de Ciutat Vella amb l'objectiu de retre tribut a persones o fets històrics que hagin embellit la ciutat, la cultura i la societat de Barcelona. Però aquesta és només la superfície d'un projecte que té tantes capes com beneficis.  

La ciutat és vostra

Arcadi Poch és també cofundador de Kognitif, una plataforma de creadors professionals que va néixer amb la intenció d'apropar-se a l'espai públic i a les persones que l'habiten.  "L'art urbà trenca amb les tiranies clàssiques de l'art i la cultura i contribueix molt a conceptes com la reapropiació urbana de l'espai públic", explica.

"El muralisme, possiblement la forma pictòrica més antiga que existeix, torna amb força, i si obres el paraigua hi trobes Gaudí, o el mateix Miró, que va ser el muralista barceloní més important del segle XX".  L'Arcadi sap de què parla. Sota el paraigua de Kognitif ha publicat dos llibres sobre expressions creatives a la ciutat contemporània. L'últim, Urban Creativity Experience (Lemo, 2013), del qual és coautor, juntament amb Daniela Poch, inclou el testimoni de dealers de l'art urbà de tretze ciutats del món que, com ell, creuen en el poder de l'art en l'espai públic.

"A Barcelona, hi tenen les arrels alguns dels muralistes contemporanis més potents del món", explica. "Veure que la ciutat no tingués cap projecte de muralisme em semblava, des de la meva professió, una tragèdia". Ciutat Bella neix amb la intenció de posar fi a aquesta situació i de "compensar una generació que potser ja no busca grans museus i monuments turístics, sinó l'emoció urbana; deixar que la ciutat et sorprengui". 

El Tribut a Miró, de Sixe Paredes, és a la paret mitgera del carrer Sant Pau, 88.

També t'agradarà

Art, Fotografia

Temporada de fotografia

La ciutat viu un boom d'exposicions fotogràfiques. Us recomanem les millors Exposicions recomanades Els inconformistes La Virreina recupera un dels primers treballs de Martin Parr, 'The Non-Conformists', un projecte que va dur a terme amb Susie Mitchell i que fa referència a les comunitats metodistes i baptistes de prop de Yorkshire. El 1975 el fotògraf va retratar el dia a dia de les ciutats de Hebden Bridge i Calderdale i la seva gent, treballadors de fàbriques, miners i grangers d'esperit independent. Family Love Darcy Padilla presenta un projecte basat en la biografia de Julie Baird. L'ha seguit durant 21 anys i n'ha recollit la història: la de Baird és una història de pobresa, drogues, VIH, relacions, naixements, morts, pèrdues i retrobaments. Toshibu La darrera de les exposicions que es podrà veure a la galeria de la llibreria Kowasa evoca les sensacions d'aïllament i solitud que sent el visitant tot recorrent les zones urbanes i rurals de Japó. A 'Toshibu', Gerard Boyer desenvolupa treballa amb la nostàlgia, el pas del temps i la relació entre el món rural i l'urbà. Fotolibros. Aquí y ahora Gràcies als fotollibres, l'interès de les editorials i la moda pel col·leccionisme, una nova generació d'autors s'està donant a conèixer a nivell internacional. A més dels treballs de paret de Ricardo Cases, Cristina De Middel, Oscar Monzón, Aleix Plademunt, Simona Rota, Txema Salvans, Carlos Spottorno i Antonio M. Xoubanova, la mostra de Fotocolectania presenta una desena de llibre

Art, Galeries

L'art que has de veure

Amants de la pintura, la fotografia, l'escultura i de l'art en general: aquí teniu una tria de les millors exposicions que podeu trobar actualment als museus i galeries de Barcelona. Les exposicions més populars 25%. Catalonia at Venice La Virreina Centre de la Imatge presenta l’exposició '25%. Catalonia at Venice', que el 2013 va representar l’art català en la 55a edició de la Biennal de Venècia. El projecte, liderat per l’Institut Ramon Llull, vol reflexionar des del món de l’art sobre l’elevada taxa d’atur en el nostre país, a la qual fa referència el títol de l’exposició. Catalonia at Venice és un projecte coral –La Virreina Centre de la Imatge ha volgut unir esforços amb l’Institut Ramon Llull, el Museu d’Art Contemporani de Barcelona i Centre d’Art Tecla Sala de l’Hospitalet– construït a partir de la implicació de tres creadors del món de la imatge i vuit persones a l’atur que reclamen el seu lloc en la societat. Deshacer el género Com en un quadre de Jan van Eyck, però sis segles després, els personatges que retrata Jesús Madriñán es presenten immòbils, congelats per la càmera enfront d’un fons sobri que vira cap al negre. Som davant unes fotografies de gran format, extremadament plàstiques i pictòriques. La tècnica és aquí la mare dels ous. I és que l’artista defuig de la fotografia digital i treballa amb una càmera analògica. Madriñán troba els seus models als clubs de l’East London, a la zona més cool de Shoreditch. Es planta enmig de la pista, munta l’equip i deix

Advertising
Art, Escultura

Subirachs: 5 escultures

Redescobrim l'escultura pública que l'artista ha deixat repartida per la ciutat Josep Maria Subirachs, l'escultor d'angles marcats i de textures acusades, és conegut per la seva intervenció a la Sagrada Famíllia, on va treballar durant gairebé vint anys fins a concloure la façana de la Passió, però Barcelona atresora també bona part dels seus projectes d'estatuària pública. Us proposem cinc obres per redescobrir l'artista a peu de carrer; per a retrobar-vos-hi en la distància curta passeu per Estudi Regomir, l'espai vinculat a la sala Artur Ramon que conserva bona part de l'obra exempta de Subirachs. Fris Barcelona (Plaça de Sant Miquel) Mirant amunt, a les cornisses i les façanes, també hi ha rastres de Subirachs. A l'antiga seu del diari Tele-Exprés (Aragó, 390) va evocar-hi les columnes de la premsa escrita, i a la cantonada del Banc de Sabadell (Rambla Catalunya, 115) va gravar-hi el nom de l'entitat bancària. El fris de la seu nova de l'ajuntament de Barcelona, de 46 metres de longitud, relata la història de la ciutat. Computació i comunicació (Plaça Francesc Macià, 7) Potser més d'una vegada vau resseguir els relleus de Subirachs per comprovar si aquella cara que adornava caixers del Sabadell de Passeig de Gràcia sobresortia o s'enfonsava, o heu provat de desxifrar la iconografia de l'escultor, farcida de símbols com el laberint, la Torre de Babel o l'escala de l'enteniment. Podeu seguir jugant amb les mans i l'intel·lecte a 'Computació i comuniació', un

Què fer

21 llocs bonics de Barcelona

Contempleu els racons més bells de la ciutat: carrers, façanes, patis, cantonades i cafès que han nascut perquè els admiris. Orgull barceloní! També t'agradarà Art a l'aire lliure a Barcelona Algunes de les millors obres d'art de la ciutat es troben en plena ciutat El més vist 5 coses per fer avui Aprofita el teu temps i troba el que necessites: el millor del dia al teu abast Japonisme. La fascinació per l'art japonès Que consti que en Pere Calders ja ens havia avisat: som víctimes d’una invasió subtil. Jo mateix em vaig criar amb la Heidi i el Marco, escoltava música d’un Walkman Sony i m’afarto de sushi. Qui no ha tingut una Playstation o ha jugat al Super Mario Bros? O rigut amb 'Humor amarillo'? Doncs aquest fenomen ja dura segle i mig, com bé demostra l’exposició 'Japonisme. La fascinació per l’art japonès' al CaixaForum. Tot va començar el 1868, quan, després de segles d’aïllament, el Japó va reobrir els seus ports al comerç internacional. No avançaré esdeveniments, però al carrer de Ferran, per on ara passen la majoria de les manifestacions, hi havia fins a sis botigues de productes japonesos. I a Barcelona, dos museus dedicats a l’art japonès s’anunciaven a les guies turístiques. Hi havia grans col·leccionistes d’art japonès, com Josep Mansana, que va arribar a reunir més de 3.200 obres de gran qualitat.Deia que tot va començar el 1868. París va ser el gran centre comercial de productes japonesos. I Barcelona estava a 24 hores en tren de la capital francesa. Tots els

Advertising