Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Entrevista a Bernat Armangué

Entrevista a Bernat Armangué

Torna el World Press Photo, el festival de fotoperiodisme on els darrers treballs d'Armangué seran protagonistes

El petó
©Bernat Armangué
Advertising

Des de fa cinc anys Bernat Armangué cobreix el conflicte araboisraelià per a Associated Press. Era a la franja de Gaza per documentar l'escalada de violència del novembre del 2012, i allà va captar la instantània que li ha valgut el primer premi de la categoria de notícies d'actualitat a la darrera edició del World Press Photo.

Com vas arribar a Jerusalem?
Va sorgir l'oportunitat de venir cap aquí a cobrir una plaça de l'agència. A més, el conflicte israelopalestí és una història que personalment sempre m'havia cridat molt l'atenció; era l'oportunitat d'entendre aquesta realitat tan complicada.
Diuen que a l'Orient Mitjà "l'únic que pots preveure és que no pots preveure res".
És una frase d'un company que porta molts anys aquí, i és que per més que facis les teves càbales és important recordar que sempre hi ha algun element que et sorprendrà.
Parla'ns de la fotografia premiada, del petó.  
Era al dipòsit de cadàvers de l'hospital de Gaza fotografiant una altra escena i de cop i volta un grup d'amics i familiars van entrar a veure si el que havien sentit era cert, que un familiar havia mort. És el moment de la constatació, del comiat inicial, és la imatge d'una persona besant la mà del cadàver i dient-li adéu.
Eres conscient del que havies fotografiat?
No m'havia adonat de les sensacions que podia transmetre la imatge. Portava un dia llarg, havia viscut moltes coses, i no va ser fins que vaig posar la foto al servei que David Airob de La Vanguardia em va fer adonar de la potència de la imatge.
Té alguna cosa d'icònica, d'universal.
Gent de diferents cultures, religions i societats l'han lligat amb la Segona Guerra Mundial, la Guerra Civil o amb funerals de familiars. Suposo que una de les peculiaritats de la fotografia, i en concret d'aquesta fotografia, és l'atemporalitat i la capacitat de despertar emocions.
¿Es pot retratar tot?
Si et comportes amb la delicadesa que exigeix el moment sorprèn la capacitat de les persones d'acceptar que algú documenti una escena íntima. És important documentar al màxim i ser testimoni de realitats incòmodes i impopulars, i després cada lector decidirà si les vol llegir o les vol ometre, però s'ha de crear una empremta visual que deixi constància de fets, i més al llarg de la història.
Has cobert conflictes bèŀlics i Jocs Olímpics. On et sents més còmode?  
Quan estàs al carrer, amb objectius curts, i tens una interacció amb les persones que t'envolten, tens un enriquiment que no t'ofereix una cobertura esportiva, per exemple. Prefereixo la proximitat i les temàtiques socials.
Els fotoperiodistes espanyols s'han fet un lloc al World Press Photo. Com ho valores?
Hi ha talent i cada vegada som més madurs pel que fa a la imatge i la narració visual, però això no vol dir que tots siguem bons creadors de continguts. L'important és tenir clar que darrere les imatges hi ha professionals, i que cada cop hi hagi més eines no vol dir que tothom pugui fer aquesta feina amb rigor. No només es tracta de prémer un botó...

Més reportatges

Art, Fotografia

Noves exposicions de fotografia a Barcelona

El World Press Photo i ‘A cop d’ull’, a la Virreina, són dues de les grans exposicions fotogràfiques de la ciutat Dos grans exposicions de fotografia s'instal·len a Barcelona durant els pròxims mesos. Una, plena de polèmica i de realitat que ens colpeja les retines, el World Press Photo. La segona és 'A cop d'ull', la pròxima exposició del Virreina Centre de la Imatge. Del 6 de novembre al 8 de desembre, el CCCB acull la novena edició del World Press Photo, la mostra que recull les 143 fotografies guanyadores d'aquest prestigiós premi internacional de fotoperiodisme. Aquest any hi han participat més de 5.000 fotògrafs (235 espanyols) de 124 nacionalitats que han presentat més de 100.000 imatges en les categories de Noticies d'actualitat, Temes d'actualitat, Temes contemporanis, Vida quotidiana, Retrats a l'entorn, Naturalesa i Esports. La selecció d'aquesta edició compta amb tres guanyadors espanyols, Bernat Armangué, Emilio Morenatti i Daniel Ochoa de Olza. A més, el CCCB és l'únic centre del país on s'hi podran veure els treballs guanyadors de la categoria projectes multimèdia, creada al 2011 i que compta també amb dos guanyadors d'aquí: Pep Bonet i Miquel Dewever-Plana. Una cita ineludible per tots els que vulguin estar informats del que passa al món. Visió panoràmica de Barcelona A partir del 5 de desembre, el Virreina Centre de la Imatge estarà ocupat per l'exposició 'A cop d'ull', on hi seran representats més de 90 fotògrafs, des de consagrats pioners d'aquest art –com

Advertising
Art

Museus que obren gratis els diumenges

El MNAC, CosmoCaixa o el Museu Picasso són alguns dels museus de Barcelona que tenen entrada gratis el primer diumenge de cada mes. D'altres són d'accés lliure els diumenges a partir de les tres de la tarda. Una bona manera –i econòmica– d'acabar la setmana. Obren gratis... Museu Nacional d'Art de Catalunya El Palau Nacional, edifici emblemàtic de l'Exposició Internacional de 1929, és la seu del Museu Nacional d'Art de Catalunya, que conté peces de totes les arts (escultura, pintura, arts de l'objecte, dibuixos, gravats, cartells, fotografia i numismàtica) i que té la missió d'explicar la magnitud de l'art català, des del romànic fins a mitjan segle XX. L'entrada és gratuita tots els dissabtes a partir de les 15 h i el primer diumenge de cada mes. El museu també fa jornada de portes obertes els següents dies: 11 i 24 de setembre i el 18 de maig, coincidint amb el Dia Internacional dels Museus. MUHBA Museu d'Història de Barcelona De la plaça del Rei a la catedral hi ha uns 4.000 m2 d'excavacions romanes subterrànies: carrers, viles i magatzems d'oli i vi, que van ser descoberts per casualitat a finals dels anys 20, quan es va aixecar part del Barri Gòtic per construir la Via Laietana. Hi podeu accedir per la Casa Padellàs, un palau de mercaders de l'any 1498, que es va traslladar pedra per pedra fins a la plaça del Rei.L'entrada al museu és gratuita cada diumenge a partir de les 15 h i el primer diumenge de cada mes podreu entrar sense pagar durant tot el dia. A més a més, hi

Advertising