A la plaça Isidre Nonell, en aquest presumpte atzucac que s'amaga darrere del Col·legi d'Arquitectes, descobreixo Joan Fontcuberta, el fotògraf que ha fet del dubte, l'engany i l'humor la seva marca, el teòric que ha desxifrat la nova edat de la fotografia, i l'artista que el 2013 va rebre el prestigiós premi Hasselblad, l'equivalent al Nobel de la disciplina. També descobreixo la seva darrera obra pública, dos llavis que es troben en un primeríssim pla i escenifiquen un bes format per una textura íntima de 4.000 rajoletes de ceràmica amb imatges que evoquen la llibertat en tons carnosos, vermells i ocres.
Fontcuberta, que ha concebut El món neix en cada besada per encàrrec del Tricentenari, ha apostat per fer una obra participativa –les 4.000 fotografies del fotomosaic han estat cedides per ciutadans– amb un rerefons optimista i humanista, d'acord amb el seu principi que "un futur sense petons és un futur que no cal viure". També anota el nom d'un autor, el del poeta i teòric vuitcentista Oliver Wendell Holmes, qui, en un assaig dedicat al daguerreotip, va comparar el soroll eixordador i efímer dels canons amb el ressò etern dels petons. La cita ha impregnat aquest projecte on conflueixen els interessos teòrics de l'artista, que ha convertit el mur de la plaça en un híbrid entre els àlbums familiars, una pràctica en perill d'extinció per la crisi de la fotografia i els canvis de models familiars, defensa Fontcuberta, i l'aparador que són les xarxes socials. "Per mi és una intersecció entre el Facebook i l'àlbum familiar, un fenomen que sempre m'ha atret molt per la seva ficció, perquè només hi guardàvem els moments feliços tot rebutjant el conflicte i el dolor... Aquest, doncs, seria l'àlbum familiar barceloní, un mur com Facebook, on la gent ha decidit compartir vivències i records".
Man Ray a Tàrrega
Retrocedim del petó de Barcelona a un dels projectes que més s'hi assembla, 'Googlegram', els ready-made fotogràfics fets a partir de cerques de paraules clau a Google. D'aquí saltem al present, al treball que el fotògraf presenta fins al setembre al festival professional Les Rencontres d'Arles. 'Trepat, un cas d'estudi en la fotografia d'avantguarda' converteix la fàbrica centenària de Tàrrega en l'escenari d'una investigació que per Fontcuberta "representa un qüestionament de l'autoria i dels estils fotogràfics a partir de la fotografia industrial de l'època de les avantguardes". "L'arxiu de la fàbrica –afirma– és una compressió, resum i síntesi del dadaisme, el futurisme, el surrealisme, la nova objectivitat...". Esclar, ens imaginem mestres de la fotografia com Man Ray, Moholy-Nagy i Cartier-Bresson fent cap a Tàrrega per retratar el seu paisatge fabril, però esperem la confirmació de l'artista. "Vull deixar-ho en una certa ambigüitat per ensenyar que els estils no són patrimoni d'uns artistes sinó de l'esperit del temps, i que la mirada de l'espectador no és neutra, sinó que està carregada de prejudicis i cultura visual". Es tracta de fer-nos dubtar una vegada més, vaja.
Dubte. Aquesta és una de les paraules clau en la trajectòria de l'artista. Durant 30 anys, Fontcuberta s'ha servit de jocs visuals, ficcions, equívocs i altres mecanismes artístics i conceptuals per qüestionar el mandat històric de la fotografia; és aquesta exploració imaginativa i interdisciplinària del mitjà el que el jurat del Hasselblad va destacar a l'hora de concedir-li el premi l'any passat. "La fotografia va néixer per acreditar i certificar, però jo intento demostrar que, com qualsevol altre producte humà, la fotografia no és un reflex automàtic de la realitat sinó una interpretació d'aquesta", apunta el teòric.
La seva altra eina de referència ha estat l'humor, que li ha servit per atraure l'espectador però també com a "vacuna" per immunitzar-lo i contagiar-lo d'una actitud crítica envers la informació. Sosté que sempre s'ha guiat per aquest esperit irònic per qüestionar l'autoritat de l'arxiu, la ciència, els mitjans informatius, la religió i "qualsevol institució que es cregui amb el monopoli de la veritat", remarca, i fa una llista de tot d'exemples en la seva obra per demostrar-ho: parla d''Herbarium', dedicada a plantes collage i vegetals transgènics –s'exposarà a 'Stranger than fiction', la mostra que Fontcuberta protagonitza al Museu de Ciències de Londres–; de 'Miracles & co', l'exploració de cultes, rituals i actes sobrenaturals amb un punt teatral protagonitzats pel mateix Fontcuberta; i també la sèrie 'Deconstruir Ossama', una paròdia inspirada en Bin Laden que dispara contra els fonamentalismes.
S'imposa el "jo hi era"
La veritat i fiabilitat del discurs i la interpretació de la realitat han ocupat i preocupat Fontcuberta des dels inicis. L'artista autodidacte recorda quan era adolescent i consumia històries gràfiques, sobretot l''Hazañas bélicas', i jugava a comparar-les amb els relats de revistes sobre la Segona Guerra Mundial que trobava al mercat de Sant Antoni, tot intentant verificar si la versió que oferien els tebeos era veritat o no. "No hi havia cap procediment fotogràfic que garantís la fiabilitat de la informació transmesa", s'exclama. Els conceptes afloren de nou quan el teòric parla de la postfotografia –i en obres com 'El beso de Judas' i 'La cámara de Pandora', Premio Nacional de Ensayo el 2011–. "Abans, fer una foto, ensenyar-la i estripar-la hauria estat un pecat, però ara la imatge s'inscriu en processos de comunicació i la seva finalitat no és durar i contribuir a la memòria, sinó participar en processos de diàleg –revela–; per això són populars fenòmens com el de les autofotos". L'artista aparca la tesi citant Roland Barthes: hem passat de l'"això ha sigut" al "jo hi era" de l'era digital.
Costa trobar una única etiqueta que escaigui a una obra tan basta i interdisciplinària, però Fontcuberta es reconeix com un artista fidel als principis de l'art conceptual, tot i afirmar que els vesteix "de forma més agradable i interessant perquè no siguin avorrits". Les seves no són obres per adelitar sinó per fer pensar; la seva mare sempre li diu que fa "fotografies rares".
El món neix en cada besada és a la plaça Isidre Nonell del Gòtic.
