Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right La Barcelona de Miró: art públic

La Barcelona de Miró: art públic

La Fundació Miró recupera l'obra pública de l'artista i l'admiració per Miró també es deixa sentir en murals d'art urbà de la ciutat

Mural de l'Aeroport
©Jaume Blassi
Per Eugènia Sendra |
Advertising

Hi ha moltes maneres de desxifrar l'estreta relació entre Joan Miró i Barcelona. S'ha de visitar la Fundació Miró que, coincidint amb el cicle 'Miró, Documents', exposa dibuixos preparatoris, maquetes i documentació de les obres que l'artista va regalar a la ciutat, sota el títol De Miró a Bcn. I, esclar, també s'ha de voltar Barcelona per contemplar les seves obres cèlebres, i alguns murals de nova creació que reten homenatge als colors i les formes de Miró. Els seguim la pista.

Tot comença aquí, a la Terminal 2 de l'Aeroport de Barcelona, al mural format per 4.865 lloses en què Miró, en col·laboració amb Josep Llorens i Artigas, explota les formes i cromatismes habituals en la seva darrera etapa creativa.
El Mural de l'Aeroport, l'encàrrec que l'Ajuntament va fer a Miró el 1968 per donar la benvinguda als visitants de la ciutat, aviat tindria companyia. El 1971 l'artista escrivia a Lluís Permanyer que volia regalar l'escultura que s'havia d'instal·lar al Parc de Cervantes (i que finalment no es va realitzar) i un paviment a la Rambla, a més del Centre d'Estudis d'Art Contemporani, avui seu de la Fundació Miró. D'aquesta manera, les obres de Miró rebrien els viatgers que arribaven a Barcelona per terra, mar i aire.

Una obra d'art per ser trepitjada? El plantejament del mosaic que adorna la Rambla a l'altura del Pla de l'Os (aquí l'esboç) resultava innovador a nivell creatiu i tècnic: l'objectiu era que funcionés com un paviment convencional i que no passés desapercebut.
L'anècdota del Mosaic del Pla de l'Os que Miró va fer en col·laboració amb Joan Gardy Artigas i els tallers Escofet, tal com recull el Catàleg d'Art Públic de Barcelona, va tenir lloc mesos després de la col·locació de l'obra, el gener de 1977. Un paleta va dir a l'artista que les rajoles estaven mal posades. "No sap el que em va costar convèncer els operaris perquè posessin de manera irregular les peces!", va respondre-li Miró, atent a les reaccions dels vianants davant de la seva fita toponímica.

No entrava dins de la llista d'obres que Joan Miró volia regalar a Barcelona –i l'escultura que contemplava per al parc de Cervantes mai es va arribar a construir–, però Dona i ocell, la darrera de les obres públiques de l'artista, s'ha convertit en una peça indissociable del paisatge de la ciutat.
La dona i l'ocell, amb o sense estrelles, apareixen de forma reiterada a l'obra de Miró esboçats sobre paper, pintats en llenços o com a protagonistes de petites escultures exemptes. Una d'aquestes obres prèvies va servir de model per realitzar l'encàrrec municipal que des dels anys 80 adorna el Parc de l'Escorxador; Miró la va redimensionar i va decidir completar-la amb el trencadís en colors primaris de Joan Gardy Artigas.

El 1968 l'antic Hospital de la Santa Creu va acollir la primera gran exposició de Miró a Barcelona, i llavors també va començar a prendre forma la creació d'un espai dedicat a l'obra de l'artista català que, per voluntat de Miró, havia de contribuir a la difusió, el  coneixement i el debat de l'art contemporani. Així va néixer el Centre d'Estudis d'Art Contemporani (a la marquesina d'entrada a la Fundació encara hi pengen les seves incials), obra de Josep Lluís Sert, arquitecte del GATPAC i íntim amic de Miró, que va projectar un edifici "antimonumental, expressant un conglomerat de volums".

Les noves generacions també reivindiquen l'artista. A la paret mitgera del carrer Sant Pau, 88, llueix el tribut que Sixe Paredes ha fet a Miró en el marc del projecte Ciutat Bella. L'objectiu era transmetre la seva fascinació per l'obra surrealista de Miró amb el seu estil propi, a més de revidincar l'artista com a símbol identitari en un barri amb majoria de població immigrant.

 

 

També t'agradarà

Art, Galeries

Expos que has de veure

Amants de la pintura, la fotografia, l'escultura i de l'art en general: aquí teniu una tria de les millors exposicions que podeu trobar actualment als museus i galeries de Barcelona. Les exposicions més populars Gènesi. Sebastião Salgado El fotògraf brasiler Sebastião Salgado presenta 'Gènesi', un treball realitzat durant vuit anys on ha explorat els orígens del món. En un viatge a Minas Gerais, al seu Brasil natal, Salgado va retrobar-se amb la terra deforestada i, juntament amb la seva dona Lélia Wanick Salgado, va decidir recuperar el ric ecosistema de la finca agrícola on havia crescut. Aquesta experiència també va ser l'embrió de la sèrie de més de 200 fotografies en blanc i negre dedicades a paisatges i civilitzacions que han restat intactes i verges. "El 46% del planeta està com el dia de 'Gènesi' –recorda el fotògraf–. Quan viatjava, a peu, amb embarcacions, avionetes o globus, mentre fotografiava volcans, icebergs, deserts i jungles, vaig poder contemplar un món que no havia canviat al llarg dels mil·lennis". L'Antàrtida, les Malvines, els santuaris d'Indonèsia, Àfrica i el desert del Kalahari, els paisatges d'Alaska i l'altipla del Colorado... Salgado ens transporta a regions vastes, remotes i silencioses on la natura continua regnant majestuosa i fràgil. Aquest és l'homenatge que el fotògraf ret a "l'esplendor de la natura". Catalunya des del cel Selecció de 44 imatges de Yann Arthus-Bertrand de diferents racons de Catalunya, contemplats des del cel: una mirada pe

Art

10 edificis singulars

Els edificis que han marcat tendència entre els arquitectes de tot el món Barcelona és un aparador arquitectònic inacabable. Tota la ciutat, des de la cantonada més insignificant, dibuixa un mapa de 2.000 anys de problemes i solucions. La història de Barcelona es llegeix a cada rajola: des del modernisme de la burgesia opulent fins al barraquisme del Carmel, dels nínxols on s'adotzenava la classe treballadora fins a les grans infraestructures faraòniques. Perquè, contra la voracitat del totxo pel totxo i la tendència, tan catalana, de tapar els problemes amb formigó, a Barcelona sempre hi ha hagut moviments a contracorrent, com el GATCPAC, arquitectes preocupats per obrir horitzons, per repensar la ciutat i reformar-la des d'un urbanisme integrador. Hem volgut fixar-nos en petits edificis on s'hi han fet grans revolucions. I per fer-ho, hem parlat amb arquitectes joves (Carles Enrich, David Bravo i el col·lectiu MAIO) que han seleccionat deu intervencions intel·ligents que han fet de la ciutat un lloc millor. No són els edificis més famosos, ni els més sorprenents, ni estan signats per cap estrella de rock. Hi ha exemples de reutilització d'espais, d'adequació i nous usos a fàbriques centenàries. El reciclatge i la conservació de la memòria arquitectònica és tendència arreu del món, però això de preservar aquí ha provocat al·lèrgia molts anys. També destaquem edificis clàssics que sovint passen desapercebuts, ens fixem en grans obres públiques que busquen reinventar-se i desc

Advertising
Art, Fotografia

Temporada de fotografia

La ciutat viu un boom d'exposicions fotogràfiques. Us recomanem les millors Exposicions recomanades Els inconformistes La Virreina recupera un dels primers treballs de Martin Parr, 'The Non-Conformists', un projecte que va dur a terme amb Susie Mitchell i que fa referència a les comunitats metodistes i baptistes de prop de Yorkshire. El 1975 el fotògraf va retratar el dia a dia de les ciutats de Hebden Bridge i Calderdale i la seva gent, treballadors de fàbriques, miners i grangers d'esperit independent. Family Love Darcy Padilla presenta un projecte basat en la biografia de Julie Baird. L'ha seguit durant 21 anys i n'ha recollit la història: la de Baird és una història de pobresa, drogues, VIH, relacions, naixements, morts, pèrdues i retrobaments. Toshibu La darrera de les exposicions que es podrà veure a la galeria de la llibreria Kowasa evoca les sensacions d'aïllament i solitud que sent el visitant tot recorrent les zones urbanes i rurals de Japó. A 'Toshibu', Gerard Boyer desenvolupa treballa amb la nostàlgia, el pas del temps i la relació entre el món rural i l'urbà. Fotolibros. Aquí y ahora Gràcies als fotollibres, l'interès de les editorials i la moda pel col·leccionisme, una nova generació d'autors s'està donant a conèixer a nivell internacional. A més dels treballs de paret de Ricardo Cases, Cristina De Middel, Oscar Monzón, Aleix Plademunt, Simona Rota, Txema Salvans, Carlos Spottorno i Antonio M. Xoubanova, la mostra de Fotocolectania presenta una desena de llibre

Ai Wei Wei
©Ai Wei Wei
Art, Fotografia

Tardor d'art 2014

Des d'Ai Wei Wei passant per la nova col·lecció d'art modern del MNAC, la fotografia i el disseny. Aquestes són algunes de les propostes destacades de la tardor d'art Per evitar el pànic de la tornada tenim dues opcions: podem tirar de les millors expos en cartellera i mirar a l'horitzó per descobrir les novetats que prepara la temporada artística. L'inici del curs tindrà lloc a les galeries, que celebren la tercera edició d'Art Nou/Primera Visió, una oportunitat per conèixer els nous talents a partir del 4 de setembre. I amb la tardor a les portes, el relleu el prendran els museus que ens aproparan a les figures d'Ai Wei Wei, Carles Casagemas, Pieter Hugo, Carol Rama i David Douglas Duncan, entre d'altres. Ganes d'estrenar nova temporada? Exposicions recomanades L'herència immaterial Sabeu allò de 'tothom es creu capaç de ser entrenador del Barça'? Doncs a mi em passa el mateix amb les exposicions del MACBA. Ara hi mostren la primera d’una trilogia on es repassen les obres de la col·lecció del museu pertanyents al període de la dècada del 1980. I el meu interior crida, mentre recorre les sales: “No! Marcatge a l’home, res de defensa zonal!”, “Kippenberger davanter? Millor lateral!”... “Aquest Valldosera està encara molt verd, millor cedir-lo una altra temporada”, etc.Ai, els 80, època de desencís. Ni Kennedy ni Joan XXIII, ara Reagan, Joan Pau II i punks. I aquí, mort el Merma, el naixement de les institucions artístiques i culturals. El creador passarà de criticar

Advertising