Cafe Bar Alegria 1899

La reobertura del Bar Alegria –preciós local modernista del 1899 a Gran Via amb Borrell– va ser atzarosa. El segon dia de la nova propietat, el juliol del 2019, els socis de renom (Carles Abellán i els 'xemei' Colombo) es van retirar del projecte i les obres a peu de carrer van convertir-lo en una ratera. “I jo els vaig proposar de quedar-m’ho sencer i poder fer-ne el que volgués”, explica en Tomàs, fill d’en Carles i ex mànager de La Barra.

“Abans era més bar, i he volgut que fos més restaurant", explica Abellán fill. Tapes? Fem cuina de Barcelona, una suma de peix de llotja, horta, guisats i tapes”, resumeix. En lloc de fer-nos anar a caçar QRs, han posat dues pissarres per on desfila producte fresc i de gamma alta –no tenen nevera– en racions abundants. Anem de la frescor d’un tomàquet de Barbastre amb síndria (tan madur que sembla confitat) o d’un bonítol amb ajoblanco i raïm a unes mandonguilles amb nero de sèpia flonges i suaus: guisat treballadíssim, antidepressiu natural. I pica l’ullet al pare amb el 'sacriliciós' biquini del Comerç 24, aquell tan fi, de pernil ibèric i oli de trufa. Ni inventa ni reinventa, però la proposta és seriosa i sòlida. Ideal per menjar bé i a un preu ajustat, o clavar-se un bon homenatge amb el millor producte de temporada.