Els millors restaurants i bars de Sant Antoni

Què és: Jaume Marambio i Vicky Maccarone, creadors de l’aclamada izakaya Alapar, gestionen aquesta vermuteria contemporània amb un tapeig excels. La seva carta inclou clàssics, planchaditos, gildas, ostres i postres (el flam amb vermut Lustau, nyam!). L’oferta de begudes és àmplia, amb més de vint vermuts, a més de cerveses, vins i còctels.

Per què ens agrada: Pel seu acurat ús d’ingredients de proximitat, fermentats, en vinagre i marinats, i per la selecció impecable i variada de begudes.

Què és: L’ambaixada del vermuteig castellonenc a Barcelona. Al capdavant hi ha en Ramon Tolrà, un jove de 25 anys de Coves de Vinromà. Tapeig made in Castelló: coques, embotits, formatges i snacks clàssics (patates fregides J. Garcia, rosquilletas Pastor). El vermut és, inevitablement, l’estrella. El de la casa és un reserva de Reus (2,5 euros). També tenen Macarrilla de Berga, Lo Bernat de Batea, Yzaguirre i el més especial: el Rescat de Malaerba (5 euros), elaborat a Benlloc amb taronges pelades a mà i raïm forcallat.

Per què ens agrada: Perquè és un punt de trobada cultural, un espai obert a projectes artístics, tallers i concerts acústics.

Què és: És el bar de Mathieu Pérez, xef de Perpinyà amb experiència a París, Ceret i Bar Brutal, obert el 2023 a Sant Antoni. És un bar de tapes centrat en fregits d’autor i opcions crues, amb una llarga barra d’acer i una màquina de xurros, on els plats se serveixen per menjar amb les mans.

Per què ens agrada: Perquè converteix clàssics en creacions agosarades, com les llenties guisades fregides o les patates braves en forma de xurros. La carta, breu però potent, inclou hits com la lasanya arrebossada, els xurros de patata brava i els nyoquis fregits.

Què és: Francesc Beltri i Nicolás de la Vega, xefs i copropietaris del restaurant Michelin Slow & Low, van convertir un antic bar de barri en un temple de la neotradició catalana i castellana. Per menjar: planxa, escabetxos, amanides, fregits, guisats i postres, amb clàssics com els callos o el fricandó. Per beure: escumosos, blancs, rosats, negres i una especial predilecció pels generosos de Jerez.

Per què ens agrada: Per l’elaboració impecable dels plats, els seus preus (força) raonables, la bona música i la seva terrassa.

Què és: Aquesta bodega centenària, que porta el nom del propietari que la va agafar el 1966, Josep Maria Gol, viu una etapa d’esplendor gastronòmic: el 2024 va esquivar el tancament quan la van assumir Sergi Fernández i Edu Jarque i, a la cuina, Roger Soler (Colmado Wilmot) i Rodrigo Castillo, peruà format a l’Hofmann i fervent defensor de la cuina catalana.

Per què ens agrada: Ens encanta estar en el terreny de la bodega de sofregit i ració de la terra, amb el toc alleugeridor del cuiner modern i format, que refresca plats que tenim presents des de la infantesa, com uns boníssims calamars amb ceba. Aquesta alineació amb l’esperit popular es correspon amb un tiquet assequible.

Què és: El bar Pinotxo, propietat de Jordi Asín, nebot de Juanito Bayén, va obrir al Mercat de Sant Antoni a finals del 2023, després de 80 anys a la Boqueria. Tot s’ha mantingut igual: el bar, els treballadors, la cuina i el xup-xup dels guisats. Cafè en got alt, capipota, timbal d’escalivada amb anxoves, rossinyols confitats, sèpies amb mongetes i chuchos XXL. Tot està deliciós.

Per què ens agrada: Per la seva fidelitat a la tradició, la qualitat dels guisats i la comoditat de l’espai, amb pocs turistes (de moment).

Què és: Un bar de barri obert el 1939 que fa molt ús de producte de mercat i de temporada per elaborar tapes convincents i per a tots els públics; des de bombes fins a un bacallà gourmet, costelles de conill o botifarra amb patates al caliu i allioli casolà. Rock n’roll a les parets (molta memorabilia) i al fil musical.

Per què ens agrada: Perquè, com el rock, resisteix i resistirà modes, onades gentrificadores i cafeteries d’especialitat.

Què és: La reobertura del Bar Alegría –preciós local modernista inaugurat el 1899– va ser accidentada, però finalment en Tomàs Abellán (fill del xef Carlos) es va fer càrrec del lloc. A la carta: peix de llotja, horta, guisats i tapes, amb especial fama de les gildas i les amanides. Els plats es presenten en dues pissarres que van movent, amb detalls en referència al pare, com el biquini de pernil ibèric i oli de tòfona.

Per què ens agrada: Perquè és una proposta històrica, seriosa i sòlida, consolidada com un dels icones moderns del barri. A més, la terrassa és tan especial que hauria de ser patrimoni de la humanitat.

Què és: Una cocteleria i vermuteria que recrea un teatre dels anys 20, amb taquilla i catifa vermella. Ofereix vermuts i cocteleria d’alt nivell, a més de tapes i entrepans finsos. Dels propietaris de Pimentel, Casa Pepi, Culkin i PdG.

Per què ens agrada: Per les seves versions de patates braves i amanida amb tonyina, maionesa de navalles i alga nori, i pel seu fantàstic ambient, amb DJs, espectacles de comèdia i música en directe.

Què és: Un clàssic contemporani del barri. Serveixen menjar a qualsevol hora: esmorzars, vermuteigs, berenars i tapes vespertines. Vermut de Reus, nachos ben complets, patates amb tres salses, anxoves, embotits, formatges, hummus, cervesa ben tirada i gintònics impecables.

Per què ens agrada: Per la seva terrassa, situada en un passatge sense circulació, una de les més cotitzades de Sant Antoni.

Què és: Un restaurant de cuina catalana tradicional fundat el 2002 per Bernat Dalisay, nascut a les Filipines i amb molts anys d’experiència als fogons de Gelida. És una casa de menjars on tot s’elabora des de zero, amb ofici i estima. La carta és llarga però solvent: galtes de porc meloses, croquetes de fricandó, gaspatxo a l’estiu i esmorzars de forquilla al matí.

Per què ens agrada: Pel seu ambient acollidor —veïns, treballadors del barri i amants del bon guisat comparteixen taula com a casa—, pels seus preus assequibles i per la seva terrassa.

Què és: Un abanderat dels àpats casolans al peu del Mercat de Sant Antoni, fent una tasca discreta però constant. Entrar és com accedir al menjador d’una casa familiar on es cuina a foc lent. Ofereixen plats com mandonguilles amb sípia, potes de porc, sardines en escabetx, escudella i carn d’olla, capipota, mongetes amb botifarra negra o bacallà a la llauna.

Per què ens agrada: Perquè és una parada i fonda per a dinars de forquilla molt elaborats, amb plats exquisits a bon preu i sempre amb vi de la casa. Tot es fa des de zero, des dels crests de tonyina fins a l’emblemàtic capipota.

Què és: Aquest ha estat un dels epicentres de Sant Antoni, famós per la simpatia i alegria del seu propietari, Rafel Jordana, el carismàtic 'Buda de la Terra Alta'. Després de la seva jubilació, va traspassar la llicència a la família Marsan, del Bar Borrell, experts en hostaleria de barri i proximitat. A la carta: mandonguilles, croquetes, peus de porc, esqueixada de bacallà, cargols, etc.

Per què ens agrada: Perquè han mantingut la clientela jove i bohemia juntament amb la gent gran, tots aficionats al bon menjar casolà a bon preu.

Què és: Un restaurant familiar que permet gaudir de grans moments. El seu menú de migdia (16,90 euros) ofereix una bona varietat, tot i que molts habituals ja tenen els seus plats fixes o trien alguna de les especialitats de la carta, com l’extraordinari arròs caldós amb llamàntol.

Per què ens agrada: Perquè en Xavier i la Rosana gestionen amb art un restaurant modern però acollidor, de disseny i amb un toc d’hospitalitat poc comú, fent que el comensal se senti esperat. Per a qui vulgui una experiència més completa, els menús Ocellets (40 euros) i Ocellots (55 euros) són tota una festa gastronòmica.

Què és: No sempre cal anar a la Barceloneta per gaudir de bons arrossos. A Sant Antoni, la família Agüir, d’origen alacantí, s’ha convertit en un referent: paella de marisc, arròs negre, arròs amb xoriço, costella, cigrons i botifarra negra… Tots els fan perfectes.

Per què ens agrada: Pel tracte familiar i perquè cada plat es prepara amb dedicació i estima, des de la croqueta de rap amb salsa tàrtara fins al bacallà amb espinacs i formatge idiazábal.

Què és: Cal Soci, com diuen, és més que un club i més que un bar. En Luxo i en Miqui, després d’anys a l’hostaleria com a cambrer i cuiner, van obrir el seu propi espai amb l’essència dels bars d’abans, però inclusiu i apte per a tot tipus de dietes. Aquí es pot gaudir des d’amanida vegana fins a costelles de porc lacades.

Per què ens agrada: Per la seva ànima menorquina, visible en plats com bacallà amb sobrassada o taules de formatges insulars. Són versàtils: serveixen patates braves i mandonguilles per a una nit ràpida o arrossos potents els caps de setmana.

Què és: Després de passar per grans cuines i viatjar pel món, Francesc Beltri va obrir juntament amb el cuiner mexicà Nicolás de la Vega un restaurant gastronòmic gens convencional. La seva proposta, amb una estrella Michelin, integra ingredients i sabors forans a la cuina local, evitant exotismes fàcils i apostant per sabors potents i una experiència global.

Per què ens agrada: Perquè creen plats sorprenents com mar i muntanya de pollastre i llamàntol, 'velouté' de pollastre amb tamarinde, chili groc i brou de musclos, i perquè són uns excel·lents representants de la creativitat culinària barcelonina.

Què és: Un clàssic de l’alta cuina moderna de Barcelona, fundat per Jordi Vilà i el seu equip fa vint anys. Combina creació culinària amb la cuina catalana 100% reconeixible, desplegant a la Fàbrica Moritz el millor de producte, tradició i creativitat. També existeix la versió unplugged, Alkostat, amb una cuina més directa i preus més ajustats.

Per què ens agrada: Perquè en Vilà ha definit l’evolució de l’alta cuina a la ciutat, mantenint l’equilibri entre innovació i respecte per la tradició catalana.

Què és: Amb una estrella Michelin, Enigma és el projecte més personal d’Albert Adrià. Ofereix un menú degustació de 25 passes per una mica més de 200 euros, que canvia segons les estacions i combina avantguarda creativa, subtilesa i sentit de l’humor. Destaquen proeses culinàries com la terrina de gelatina de consomé de perdiu amb eriçons de mar en escabetx o el bistec tàrtar de wagyu que es transforma en sobrassada instantània amb pebrot Tap de Cortí.

Per què ens agrada: Perquè concentra tota l’atenció en els plats, amb un interiorisme retrofuturista i un servei que completa el desfilada en poc més de dues hores, culminant en petit fours històrics de elBulli. Connecta directament amb la revolució culinària de Cala Montjoi.

Què és: Amb el cognom explícit de Casa de Comidas, va ser fundat el 2020 per tres amics de la infància: Víctor Ródenas a la cuina (Caelis, Via Veneto) i els germans Marc i Ignasi García a la gestió. Amb una carta curta i pissarra llarga, ofereix suggeriments diaris plens de tècnica i frescor, i una acurada selecció de vins a copes escollits pel sommelier de l’ABaC.

Per què ens agrada: Perquè ha evolucionat d’un bar de tapes i plats selectes a un restaurant creatiu on la informalitat es combina amb l’alta cuina, i perquè aposta per combinacions arriscades i guanyadores, com l’ajoblanco amb granissat de tomàquet, alfàbrega i tonyina.

Què és: El petit restaurant de Povel (cuina), suec, i la Carmen, andalusa, va sorgir després de treballar junts al mític Bar Brutal. Ell s’ocupa de la cuina, seguint les temporades i improvisant plats setmanals per compartir, com coliflora fregida amb labneh, salsa picant i menta, carxofes amb gremolata, sèpia amb mongetes i escalunyes fregides, o pastís de llimona i lavanda. Tenen un bar de vins naturals al costat, Alao (Manso, 42). 

Per què ens agrada: Perquè la Carmen selecciona amb bon gust vins naturals deliciosos, per la seva cocteleria imbatible i per la seva terrassa.

Què és: Ocupa l’espai on va estar Tickets, l’establiment que va marcar l’inici del Paral·lel com a zona d’alta gastronomia a Barcelona. Gestionat per la família Iglesias i amb Oliver Peña com a xef al capdavant, combina precisió i espectacle per oferir cuina creativa amb tècnica depurada i plats que es gaudeixen sense els rigorosos convencionalismes de l’alta cuina. Amb una estrella Michelin.

Per què ens agrada: Perquè la cuina de Peña és creativa però comprensible i confortable: tapes fredes i calentes, entrepans d’alt nivell i molts plats per menjar amb les mans, tots elaborats amb tècniques d’avantguarda que evoquen la cuina casolana.

Què és: El projecte personal de la xef brasilera Sara Lemos, que després de treballar en restaurants de prestigi va obrir el seu propi local de menjar popular afrobrasileny al Poblenou, el 2023. El seu segon local homònim està just davant del mercat. A tots dos serveix 'petiscos' (aperitius), 'acarajé' (brioix de mongetes carilla farcit de gambes i fregit en oli de palma, servit amb salsa), 'bobozinho' (crema de mandioca amb llet de coco i gambes), 'moqueca' (estofat de peix amb llet de coco i coriandre) i, per suposat, 'feijoada'.

Per què ens agrada: Perquè totes aquestes delícies s’acompanyen de sucs tropicals, caipirinhas clàssiques i còctels brasilers menys coneguts com el macunaíma o el Casi Rabo de Galo; per la seva terrassa i per la seva bona energia.

Què és: Un restaurant de menjar filipí tradicional. És a dir, sabors dolços, picants, àcids, salats i amargs, amb especial predilecció pel dolç i àcid. Els plats reflecteixen influències xineses, espanyoles i nord-americanes. A la carta destaquen opcions de carn (moltes), sopes, peix i verdures. Els postres són colorits i aromàtics, elaborats amb llet de coco, arròs gelatinós, fruites exòtiques i arrels locals.

Per què ens agrada: Per les seves racions generoses, preus assequibles, decoració acollidora i agradable terrassa.

Què és: Amb el subtítol explícit de Taberna Peruana, aquest local rendeix homenatge a les cases de menjars de Lima. El cuiner i propietari Pablo Ortega, amb experiència a Astrid y Gastón i cap de cuina de Tanta a Barcelona, ofereix plats que mostren el mestissatge peruà: entrants com cebiches, 'causas' i 'chicharrones', cuina italoperuana com tallarins amb milanesa o ossobuco guisat, i 'chifa' amb arròs i ànec o 'lomo saltado'.

Per què ens agrada: Perquè combina tradició i creativitat amb racions generoses i pel seu menú de migdia (22 euros), que és especialment recomanable.

Què és: És el restaurant pakistanès creat per Mani i Majid Alam en homenatge a la seva mare, Kishwar, sobrenomenada 'baby jalebi'. Ofereixen plats de carrer i casolans del seu país d’origen; una amanida fresca i sorprenent com la 'dahi bale' (amb 'samosa', patata i iogurt), una ocra tendra amb el revocat subtil i fumat de la casa, un pollastre 'tikka masala' espectacular i un 'palak paneer' (espinacs amb formatge) cremós i deliciós. Són els propietaris de Fish & Chips, Achaar, Bien Kebab i Antonia's Burger.

Per què ens agrada: Per la seva qualitat, proximitat i preus raonables.

Què és: Un restaurant italià que reivindica l’essència de les trattorie autèntiques, on la pasta fresca elaborada a casa és l’absoluta protagonista. El xef Gabriele Milano està al capdavant d’una proposta ambiciosa que respecta l’ortodòxia de la cuina italiana, però que no renuncia a un toc personal. La carta viatja per tot el país, des del nord muntanyós amb delicats raviolis farcits d’ossobuco fins al sud calabrès amb paccheri amb ’nduja i burrata fumada que són pura intensitat.

Per què ens agrada: Perquè aquí es gaudeix de pasta fresca de primer nivell i perquè els dimecres se celebren les mítiques nits de carbonara.

Què és: Un antic garatge reconvertit en cocteleria i restaurant d’estil neoyorquès, dirigit per Badr Bennis, amb anys d’experiència a l’Hotel W. Combina còctels clàssics i creacions pròpies amb gastronomia italiana d’alta qualitat, sota la batuta del xef Nicola Valle. La carta és curta i efectiva: antipasti, sis pastes fresques i algunes opcions de carn i peix. Són els propietaris del també italià Doppietta.

Per què ens agrada: Perquè permet gaudir de cuina italiana abundant i ben executada juntament amb còctels curosament elaborats.

Què és: Una pizzeria que ofereix pizzes clàssiques i de creació pròpia amb antipasti, pasta i alguns risottos. El local, cantonada i amb grans finestrals, ofereix una acurada relació qualitat-preu. A més, postres italians com cannolo, tiramisú o 'affogato'.

Per què ens agrada: Per els seus 'panzerotti' de quatre formatges amb crema de nous i làmines de parmesà, els Spritz i la seva terrassa.

Què és: Paco Méndez, que juntament amb Albert Adrià va aconseguir l’única estrella Michelin mexicana de Catalunya amb Hoja Santa, és el propietari de COME (acrònim de cocina mexicana). És un punt de trobada entre la cuina mexicana, el producte mediterrani i el llegat d’elBulli; des de tacos d’albergínia o nogada amb pebrots del padró fins a opcions més sofisticades.

Per què ens agrada: Per ser alta gastronomia accessible; l’esperit de l’estrella Michelin segueix present, però amb una carta més flexible.

Què és: El restaurant del xef barceloní Gerard Bellver. Va viure a Mèxic des dels 12 anys i va formar part de l’icònic restaurant Biko. A Sant Antoni proposa una cuina mexicana poc convencional, evita els tacos tradicionals per centrar-se en la riquesa gastronòmica del país. La carta combina plats de creació pròpia, cuinats a foc lent, pensats per mullar-hi pa o acompanyats de les tortillas de la casa si es vol 'taquejar' els plats.

Per què ens agrada: Per les seves mostres magistrals de cullera, com llenties de recado marí amb gambes o llengua de vedella amb mole i pil-pil de pebrots, que es poden gaudir també en format taco.

Què és: És un espai doble: cantina mexicana i cocteleria mexicana alhora. Aquí es serveixen tacos i 'antojitos' que mereixen aplaudiments. La carta és breu, cuidada i conté els clàssics del receptari popular de Mèxic (sobretot de Yucatán). Els còctels també estan a l’altura i es mereixen una ovació.

Per què ens agrada: Perquè són autèntics experts tant en matperia sòlida com líquida, pels seus brunch dels caps de setmana i el 'Happy Tuesday' de tacos a 1 euro.