centre civic Can deu

Terrasses d'hivern: les millors de Barcelona

Els bars i restaurants més ben equipats per assaborir àpats, copes, converses a l'aire lliure sense pelar-se de fred!

Publicitat

El fred no és excusa per abandonar les terrasses. Us proposem alguns escenaris privilegiats per esmorzar, dinar o fer el vermut mentre gaudiu del sol hivernal a l'aire lliure. I per als més nocturns, també us hem seleccionat els espais millor habilitats de la ciutat per passar la nit a l'exterior sense estornuts. No tingueu por a la hipotèrmia: l'espai, les estufes i l'escalfor humana us faran oblidar que us trobeu a la intempèrie.

NO T'HO PERDIS: Els restaurants amb les vistes més espectaculars de Barcelona

Terrasses de dia

  • El Poble-sec

En una construcció feta per a l’Exposició Universal del 1929 i en allò que es diu un marc incomparable, aquest restaurant és un oasi de pau i natura. De fet, és tan evocador que vénen ganes d’escriure poemes als tovallons i fer dibuixos a les factures de la llum. Entre setmana serveixen menús al migdia i els caps de setmana, tapes i plats. Ara a l’hivern la cafeteria tanca a les sis de la tarda. Just quan comença a caure el sol és hora de pensar a emigrar cap a terres menys feréstegues. I llavors, és clar, hi ha el que comença a cantar la cançoneta. Qui ho fa, paga.

  • Sant Martí
El Tío Che
El Tío Che

Hi ha res més antinatural que seure en una terrassa en ple hivern, quan allò del clima mediterrani sembla una broma de mal gust? Doncs seure en una terrassa a prendre’s una orxata. Veient els éssers humans asseguts en aquest espai sobre la part més tradicional i maca de la rambla del Poblenou un se n'oblida que som a la temporada de la 'bata-manta' El cert és que l’orxata és un estat mental, com les terrasses o Nova York. Aquí, no es pensin, també serveixen productes menys estiuencs, però és que venir al Tío Che i no prendre’s una orxata és com anar a Sud-àfrica i no menjar cap de xai.

Publicitat
  • Mediterrània
  • La Barceloneta
  • preu 2 de 4
Filferro
Filferro

És aquest un lloc d’aires italians amb un boníssim sol de migdia. A més, com que està situat en una plaça de reduïdes dimensions i ben protegida, té una espècie de microclima, com Niça, o Auschwitz, que diria Vigalondo. A diferència d’altres llocs de la Barceloneta que fugen de la identitat marinera per trobar clientela atreta pel simple fet que són més barats, el Filferro ofereix una més que digna oferta culinària. El pa és del forn Baluard, que s’ha convertit en referent popular i de la restauració local. L’ambient és d’allò que abans es deia de “joves professionals”, però que ara, més que una casta fruit del liberalisme, sembla una espècie en perill d’extinció.

  • Mediterrània
  • El Raval
  • preu 2 de 4

L’Hotel Barceló Raval ofereix dues experiències en el –sempre en moviment– tema de les terrasses. Per una part, una que està a gairebé vuitanta metres d’altura i té vistes de tres-cents seixanta graus sobre Barcelona. Dir-li skyline a la vista aèria de la nostra ciutat seria un pèl pretensiós, la veritat. L’altra és a la planta baixa, dóna a la rambla del Raval i a la plaça Manuel Vázquez Montalbán i pertany al B Lounge, bar, restaurant i club de l’hotel. Aquí l’experiència és més ravalera i, per definició, menys contemplativa. Prendre’s un còctel envoltats d’escenes que semblen sortides de 'Slumdog millionaire' té el seu punt.

Contingut patrocinat
Publicitat
  • Mediterrània
  • La Barceloneta
Can Ganassa
Can Ganassa

Un altre espai de la Barceloneta en una plaça ben protegida del fred hivernal. Aquest cop, però, l’oferta, el disseny i el perfil del servei són tot el que vostè esperava del barri. Arrossos presentats en unes fotografies que si les veu Annie Leibovitz posa cap per avall el Vanity Fair. Els cambrers són tot simpatia i més val no apropar-s’hi si s’ha tingut un mal dia; el contrast és la mare de totes les reaccions violentes. El disseny es defineix per la falta del mateix; al contrari de l’ambient, que és superb. El sol hi toca de valent, al migdia, i el fet d’estar un pèl allunyada de les platges i que tampoc no estigui a sobre del passeig de Joan de Borbó fa que trobar-hi taula no sigui una folla ambició.

  • Llocs d'interès
  • Les Corts
Centre Cívic Can Deu
Centre Cívic Can Deu

Hi fan concerts de jazz, hi ha senyors jugant al dòminó i nens tocant allò que no sona. Hi ha famílies, joves ressacosos i senyores que tornen del mercat. Hi ha cosetes per menjar i beure que tu mateix has d'anar a buscar a la barra. Enmig del pati hi ha una font rodejada per bancs i a l'interior de l'edifici s'hi fan tallers, exposicions i altres activitats tradicionalment associades als centres cívics de barri, que és el que, després de tot, és això.

Publicitat
  • Cuina internacional
  • Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera
  • preu 1 de 4
Mescladís
Mescladís

El Mescladís és més que un bar restaurant, és un projecte solidari per a la inserció laboral de persones en risc d’exclusió. La joia de la corona és una terrassa exterior que es forma entre parets i voltes, i on a l'hivern, amb la precaució d'un abric o manteta, s'hi està de fàbula. Funciona com a bar per reposar fent un cafè i també com a restaurant de menú de migdia amb preferència pels productes ecològics i de comerç just.

  • Horta - Guinardó
  • preu 2 de 4
El Jardí de l'Àpat
El Jardí de l'Àpat

No cal anar a Valls per fer una calçotada. De fet, no cal ni creuar Collserola. Només cal apropar-se a aquest restaurant situat a tocar del Parc del Carmel. Tenen més de deu menús. El de calçotada, que és el que ara toca, que diria en Pujol pare, porta taula de calçots amb opció a repetir fins que els dits quedin negres com el carbó, graellada de carn (botifarra i quatre peces de xai), beguda, pa i postres. La terrassa s’eleva uns metres sobre la vorera i es troba protegida per para-sols i arbres centenaris. En algun moment del dinar algú dirà: “Sembla que no siguem a Barcelona”. Qui ho diu, paga.

Publicitat
  • Irlandesa
  • El Gòtic
  • preu 1 de 4
Flaherty's Irish Bar
Flaherty's Irish Bar

Mites al voltant de la realitat del pub. Al pub només hi ha guiris desplegant enormes mapes sobre la barra, poc interessats en la idiosincràsia local. Al pub tot és més car. Al pub s’hi menja fatal. Al pub sempre posen futbol i música d’U2 entre partit i partit. De nit, al pub, l’únic que trobaràs seran senyores de Bradford amb excés de pes, begudes i celebrant el comiat de soltera d’una d’elles, conscients del miracle que saben que és cada cop que es miren al mirall al matí. Al pub sempre és fosc. Quan en surts, sigui l’hora que sigui, sembla que surts d’un after. Com tots els mites, alguns són certs, però si hi ha algun lloc a Barcelona on uns quants d’aquests tòpics es posen, si més no, en dubte, és aquest.

  • Espanyola
  • Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera
  • preu 1 de 4

Un altre racó ben guardat del Born: el Joanet. Peixos a la planxa, carns de qualitat, verduretes… Sense gaires filigranes però perfecte en la seva senzillesa. El menjador és un refugi de menjar casolà i a la terrassa us hi sentireu com al cafè del poble, una talaia impagable des d'on es veu la fauna del barri. Els vespres dels caps de setmana ofereixen tapes fetes amb amor, com les dels bars de tota la vida.

Terrasses de nit

  • Dreta de l'Eixample
  • preu 3 de 4

Aurelio Morales (1983, d’Alcalá de Henares) al Claris: va guanyar una Michelin al Cebo de Madrid el 2016, i va aterrar a la Terrassa del Claris a mitjans del 2017. La seva no és una assessoria Michelin típica: coneix (i estima) el terreny. Encara més: defineix la cuina de la Terrassa del Claris –un restaurant on tot l’any es pot menjar a cobert amb vistes als terrats de l’Eixample noble!– com a “cuina de km 500, el menú Madrid-Catalunya en la seva màxima expressió, perquè em considero mig català”. No creu en les fusions per se: “Sembla que un guisat o una bona truita no tinguin valor en l’alta cuina, perquè no els hi donem”, i prefereix mesclar territoris d’Espanya més que no pas la fusió internacional. I fa mars i muntanyes acollonants: com un xip de lletó de vedella que seria l’equivalent càrnic de l’ortiguilla. 

  • El Gòtic
  • preu 3 de 4
Orio
Orio

És, per ubicació, un dels espais més interessants de l'hosteleria a Barcelona. En ple carrer de Ferran i amb terrassa oberta sobre el pas de l'Ensenyança, Orio és un bar de pintxos amb aires de disseny. Pertany al grup Sagardi. A dins, una enorme trainera presideix la sala. A fora, la terrassa té mitja dotzena de taules, protecció calorífica artificial, i també natural, la que dóna la fesomia d'aquest estret passatge. S'hi poden menjar pintxos més o menys comuns en aquests tipus de tavernes basques que només es troben fora del País Basc, tot i que amb el clima que fa ara, és més recomanable optar pels seus plats calents. És un pèl caret (és complicat baixar dels vint euros, fins i tot només triant pintxos), però asseure's en una terrassa tan demandada dóna cert estatus.

Publicitat
  • El Raval
  • preu 2 de 4
Bar Lobo
Bar Lobo

Els del Grup Tragaluz van trigar uns quants anys a trobar-li el punt, al Lobo. Els canvis soferts per l’estructura, el concepte i l’oferta gastronòmica del local han estat uns quants i no sempre comprensibles, però, finalment, sembla que han trobat la fórmula. Un club al pis de dalt? I el DJ al pis de baix? Un restaurant informal? Un japonès? Mig japonès? Mentre tot això passava a dintre, a fora, la terrassa es convertia en l’opció civilitzada d’una placeta on el Lobo entra en competència amb el clàssic ravaler Mirinda i el Segarra. Molt apreciada pel turistes, guanya punts en aquests mesos d’hivern pel confort que ofereix. Obre tots els dies; dijous, divendres i dissabte, fins a les 1.30 de la matinada.

  • Mediterrània
  • La Barceloneta
El Merendero de la Mari
El Merendero de la Mari

De vegades, quan et trobes en ple hivern sopant en aquest restaurant de cuina marinera especialitzat en arrossos, et sents com un d’aquells japonesos que, anys i anys després de la fi de la Segona Guerra Mundial, seguien vagant armats per la jungla, convençuts que encara tenien un imperi per defensar. És hivern, fot un fred que pela, el mar que veus des de la teva taula no és un lloc apetitós, romàntic ni refrescant. I a la ciutat segur que hi ha gent prenent-se guisats de llegums prou calòrics com per sortir al balcó en samarreta. Però aquí estàs tu, amb la teva paella de marisc, sota l’estufa. És una guerra perduda, potser sí, però també és una dolça i saborosa derrota.

Publicitat
  • Mediterrània
  • El Gòtic
  • preu 1 de 4
Oviso
Oviso

Aquest és un clàssic atemporal, com els discos de Bob Dylan, les pel·lícules de John Ford i les novel·les d’Evelyn Waugh. Un lloc al qual sempre has de portar els amics que vénen de visita a Barcelona. I a la sogra, si no vols que hi torni mai més. D’ambient bohemi i contemplatiu a l’interior, a l’exterior és un tractat sociològic amb taules de metall. La cuina és tan poc ambiciosa com efectiva, i s’hi pot menjar fins la una de la matinada. Plats a sis euros que t’arreglen la nit. El més interessant és asseure’s en caure el sol i anar veient com la fesomia de tot plegat va variant a mesura que avança la nit. S’hi treu prou material per fer un parell de discos dobles, quatre novel·les i una trilogia cinematogràfica. I a més, si ho demaneu, us deixen una manteta perquè us protegiu del fred. Qui necessita estufa?

  • Dreta de l'Eixample
  • preu 3 de 4
Tapas 24
Tapas 24

A l’imperi de Carlos Abellán d’aquí a poc temps ja no s’hi pondrà el sol, i un esquirol podrà creuar tots els seus locals sense tocar el terra. Un dels espais més reeixits del xef és aquest restaurant de tapes a tocar del passeig de Gràcia. La seva terrassa, amb estufetes, para-sols i mur de protecció, és un dels pocs llocs on es pot sopar a l’aire lliure sense fer pensar als que passen per allà que has perdut una aposta. El biquini és deliciós, les croquetes no són d’eixe món, els preus són sensats i la gent que es para al semàfor et mira amb tanta enveja que, per un cop, fa goig ser un mateix.

Publicitat

Si visiteu Montjuïc buscant xiringuitos, espais oberts que permetin que l’aire ens toqui la cara, n’hi ha per a tots els gustos. Com el més 'trendy' Martínez (Ctra. de  Miramar, 38), una arrosseria ubicada a tocar del Telefèric que ens baixarà, si volem, a la Barceloneta. El Martínez és el lloc que probablement tot guiri s’imagina quan sent la paraula Barcelona, un espai informal i 'cool' on es pot menjar peixos i carns d’alta qualitat fets amb carbó de quebratxo, cuina marinera, vermuts a qualsevol hora, ostres i uns arrossos notables que, no us ho negarem, s’allunyen del preu estàndard que molts esperen d’un xiringuito. La seva terrassa, espectacular i descoberta, té estufes, capacitat per a 70 persones, i un magnífic tendal per arrecerar-se si plou. Dir vistes espaterrants és quedar-se curt.

  • Cocteleries
  • Sant Andreu
Torre Rosa
Torre Rosa

Aquella frase que es llegeix en totes les guies turístiques sobre el "marc incomparable" sospito que es va inventar per Torre Rosa. Beure's un còctel a l'antiga casa d'un indià et fa pujar 60 escalafons de cop a l'escala de Richter. No se m'acut cap altre lloc a Barcelona més ideal. Darrere de la barra hi trobareu en Jordi Reig, el secretari dels bàrmans de Catalunya, que us ho explicarà tot i més sobre els diversos tipus de rom i sobre com s'ha de remenar un bon mojito. Si no esteu per explicacions i voleu imaginar-vos que sou a l'Havana, només cal que sortiu a la terrassa i mireu la lluna. Frescor i oasis a partir de les 19 h.

Publicitat
  • Mediterrània
  • Sarrià - Sant Gervasi
  • preu 3 de 4
A Contraluz
A Contraluz

És un restaurant en un jardí. I això ja el fa ben maco i gustós. La cuina és mediterrània i moderna, però sense resultar intimidant. L’ambient és una mica tocat i posat. La situació és magnífica, ple de plantes i altres coses verdes. És tan romàntic que quan ve la noia a prendre la comanda no saps si demanar-li el lluç a la taronja o que es casi amb tu. Agençat per aguantar tot l’any sense que ningú no mori de fred, la seva terrassa ja fa temps que és coberta i amb calefacció, una opció cada cop més comuna entre aquells locals que no volen patir més baixes de les necessàries entre la seva clientela fumadora.

  • Mediterrània
  • Sant Antoni
  • preu 2 de 4
  • 3 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out
Bar Calders
Bar Calders

La terrassa del Calders és un 'must' barceloní a l'hivern. A més d'estar arrecerada entre dues parets, cosa que evita la temudíssima corrent d'aire –mare de tots els refredats–, l'espai també disposa d'unes estufetes que encara fan més difícil que és vulgui aixecar el cul de la cadira.

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat