Les millors terrasses de Barcelona

El Calders és tot un referent dels vermuts i els vinets de Sant Antoni. La seva terrassa, en un passatge sense circulació, és una de les més cotitzades del barri. S’hi crea un ambient que fa que mai tinguis ganes d’abandonar la cadira. Aquí s’hi està bé, quedem-nos-hi a fer el vermut, a esmorzar, a berenar... De fet, a qualsevol hora serveixen menjar, per tant, sempre hi sereu benvinguts. Vermut de Reus i, per picar, tenen uns nachos completíssims, patates gruixudes amb tres salses, anxoves molt bones, petxines, embotits, formatges, hummus... cervesa ben tirada i gintònics ben preparats si la cosa se us allarga i necessiteu més gasolina per acabar de rematar. Què, demanem una altra ronda? Bon moment per visitar-los, ara que celebren deu anys. 

No és un espai qualsevol: El Bar Central, d’autoservei, té un jardí interior, dividit en dues parts. Una és el pati principal, una fantasia gòtica amb palmeres, troncs nuosos i tarongers, que van trobar envaïda de terra i males herbes, i han recuperat amb llambordes i rajoles centenàries. L’altra és un patí limítrof amb l’orfenat de les Germanetes de la Caritat. Un espai de calma monacal a un minut de la Rambla, on el turista –però sobretot el local, client de la llibreria– podrà agafar un cafè d'alta gamma, un excel·lent entrepà o un bon vi. 

Recordeu el Bar Iposa? Aquell bar tan bonic del Raval que amb prou feines era una espitllera oberta a la paret i una terrassa fantàstica, just al patí de darrere de la Boqueria. Doncs la bona notícia és que el xef Stefano Mazza, propietari del Last Monkey de Sant Antoni l'ha reobert amb el nom de Superclàssic. El comentari sempre era: Agafes l'Iposa? Això és un superclàssic! Doncs mira, el nom m'agrada i s'ha quedat així", comenta Mazza. 

Val a dir que per la magnificència de la terrassa –rere la Boqueria, als jardins de Dr Fleming a l'empara de la biblioteca de Catalunya i la Reial l'Acadèmia de Medecina, amb un parc infantil al costat– això rajaria sol, però Mazza hi ha disposat una oferta de menjar i beure de primera divisió en l'apartat aperitiu. I no és que tingui vermut de la casa: és que els fan ells, amb resultats tan excel·lents com un de macerat amb cireres i pero ximenes que té un grau alcohòlic respectable, però passa com l'aigua!

La propietària del Toni Bigoti és publicista de formació però cuinera de passió. L’aplica amb plats com mongeta tendra en tempura, finíssima, acompanyada amb una maionesa amb tòfona per menys de 6 euros, o un 'trompe-l'oeil' de braves que en realitat són daus de polenta amb suau crema d’idiazabal. Totes les salses les fan ells i es nota: les administren de manera intel·ligent i sempre a banda. Al migdia hi ha un menú esplèndid per menys de 13 euros. La terrassa, mitja vida: els jardins de Joaquim Ruyra al servei d’una canya com les bones de Madrid.

El Bar Glaciar és del millor que hi ha a la plaça Reial, i ho és, ni més ni menys que des de l'any 1929, quan va obrir. Allà continuen intactes les columnes de ferro, la barra i les taules de marbre, les cadires de fusta i una terrassa amb vista privilegiada de la plaça que fan d'aquest racó de la plaça un lloc agradable per anar-hi sol o acompanyat. El personal és del més amable de la zona i la música que hi sona (cada dijous hi ha concert) és sempre bona. Tant se val si hi aneu al matí a fer l'entrepà i el cafè, a la tarda a prendre una canya o a la nit, a fer les copes prèvies al que hagi de venir. Sempre funciona i sempre s'hi surt content.

La reobertura del Bar Alegria –preciós local modernista del 1899 a Gran Via amb Borrell– va ser atzarosa. El segon dia de la nova propietat, el juliol del 2019, els socis de renom (Carles Abellán i els 'xemei' Colombo) es van retirar del projecte i les obres a peu de carrer van convertir-lo en una ratera. “I jo els vaig proposar de quedar-m’ho sencer i poder fer-ne el que volgués”, explica en Tomàs, fill d’en Carles i ex mànager de La Barra.

“Abans era més bar, i he volgut que fos més restaurant", explica Abellán fill. Tapes? Fem cuina de Barcelona, una suma de peix de llotja, horta, guisats i tapes”, resumeix. En lloc de fer-nos anar a caçar QRs, han posat dues pissarres per on desfila producte fresc i de gamma alta –no tenen nevera– en racions abundants. La terrassa és espectacular, d'aquelles que han quedat incrustades en el subconscient col·lectiu durant generacions. Feu la vostra reserva al baralegria1899.com

Sí, els hotels tenen tota la retòrica del 'rooftop', però a mi el que m'agrada de veritat és una bona terrassa interior, d'aquelles que quan t'hi asseus sembla que et diguin: "veus com havies d'entrar a l'hotel?". La del Seventy és fantàstica: un pati interior d'illa de l'Eixample, ple de plantes aromàtiques al centre de la ciutat, que manté l'estètica i en què es pot gaudir d'un dinar o esmorzar envoltat d'oliveres i tarongers. Si hi afegim la cuina del xef Marc Mallasen (un dels pocs cuiners d’hotel de gran luxe a Barcelona que és de Barcelona) que, per un tiquet mitjà assequible, dona tracte d’alta cuina a clàssics de la nostra gastronomia, la satisfacció és tan gran com les dimensions del pati. 

Un bar maco de nassos: una barra neta amb cuina a la vista, i aires madrilenys de marbre blanc i taules de tamboret alt. En Xavier, l'amo, va treballar en bars de Madrid, on va aprendre a tirar la canya.

A la cuina hi treballa l'Héctor, un aragonès format al Basque Culinary Center. Gent d'alta gastronomia per fer cuina de barri a preus de barri. Tenen uns musclos al vapor excel·lents. Els seus brutals callos, de picantor abraonada i textura gelatinosa subtil, redimeixen la púrria vermellosa que cultiva bacteris en expositors. I la terrassa és fantàstica: és en aquell tram de vianants del Carrer Ribes, des d'on es domina tot el mercat de Fort Pienc i s'és un espectador de la vida del barri. 

Si tenim ganes d’impressionar la parella, a la terrassa interior del Vivanda és difícil no fer-ho. Es tracta del pati del darrere d’una antiga casa de Sarrià envoltat d’heures. Les taules estan prou separades i els plats són creació del magnífic xef Jordi Vilà, a preus més que raonables. Truites de patates acabades de fer, bacallà amb samfaina, pèsols del Maresme amb crema de curri i sípia... Delícies de sofregit del bo i de temporada. Una copa de vi a la mà i la ciutat pot semblar en una altra galàxia.

Molt més que una terrassa: el 'xiringuito' Camping ocupa una situació privilegiada que aprofita el parc del Poblenou, les seves pistes esportives i 10 taules de fusta massissa de mobiliari urbà. Pots seure sense consumir, o fer-ho amb el que portis. Però si ho demanes, et posaran cervesa ben tirada a preus d'amic, menjar bo (hi fan pop-ups Dr Zhang, exquisits artesans del 'dumpling, i molts altres cracks de l'street food)'. Atents a l’instagram: hi fan des de cursos de DJ fins a classes de surf. I poder relaxar-te sota un tendal mentre els nens pugen a un arbre, sense risc que els obri el cap un camió, no té preu. 

Tot i que és un establiment de tota la vida, hi ha encara massa gent que no el coneix. La terrassa conté amb prou feines tres taules, però és potser la més exquisida de Barcelona. Ubicada a les escales d’una casa modernista amb una entrada de ferro forjat, hi podreu sopar de categoria i prendre un còctel elaborat pel mestre Ginés Pérez. Una meravella.

Un petit cafè turc d’aires chic i intencions healthy va obrir al bell mig del Turó Parc –vistes impressionants!– i es va traspassar. La Sojaila, la nova propietària, va reduir la carta a la meitat sense renunciar a part de l’empremta de l’establiment primigeni. Per esmorzar, entrepans amb pa 'simit', plats d’ous i l’esmorzar típic de Turquia: un plat combinat amb formatge, olives marinades, tomàquet, cogombre, pebrot, crema de sèsam, melmelada, pa, mel i mató, fruits secs i fruita. Per dinar, amanides, hamburgueses, pollastre amb 'sumaque' i salmó amb quinoa. 

Casa Amàlia és un restaurant de tota la vida: un local obert el 1950 just davant del Mercat de la Concepció, amb una carta clàssica i sense complicacions en què preval el bon producte i la cuina de sempre. O això era fins que se'l van quedar en Jordi Castán i en Sergi Suaña el 2020.

La carta s'articula en aperitius i dos apartats: un de tradició i un de transformació. En el primer, meravelles directes com rap a la brasa amb salsa d'espàrrecs blancs i carxofes del prat, o canelons de tres carns amb beixamel. En el segon, barbaritats juganeres com la 'panalena mallorquina'. I la terrassa és una delícia: és al mateix passatge del Mercat, sense cotxes ni massa gent. Només vosaltres, bona companyia, un menjar extraordinari i el solet acaronant-vos la cara i les llambordes.   

Poca broma, que després de cinquanta anys de vida el Flash Flash ja té un germà petit: El Croma By Flash, obert la tardor del 2020, no és una sucursal sinó una actualització del Flash Flash al segle XXI. La cosa senzilla hauria sigut clonar l'icònic original, però no: el Croma és espectacular i enorme, però alhora manté l'horitzontalitat i el sostre baix, un fet que fa que la comunicació entre taules sigui enorme. I res de blanc i negre, si no una paleta de colors feta servir amb saviesa. I molta llum. 

La carta tampoc fotocopia l'original: entren els cebiches i els 'tiraditos', i també un generós apartat de pasta italiana deutor d'Il Giardinetto. I sí, les truites aquí són importants, però hi trobareu models nous, com per exemple la catalana, una deliciosa truita bavosa d'escalivada. Des de la seva fabulosa terrassa de la Diagonal podreu gaudir d'interior i exterior, perquè l'espectacular façana transparent et fa sentir a dins sent a fora i viceversa. 

Situat en una antiga finca modernista a Sarrià totalment reformada, el Dos Torres ofereix cuina de mercat de molt bona qualitat. En la seva gran terrassa es pot menjar sota l'ombra de la gran palmera que presideix l'estança i a la nit assaborir bons còctels en un ambient tranquil. Com diuen ells: "Impulsat pels arbres del jardí, el Dos Torres és un refugi de sabors, a totes hores".  I sí: la carta és un bon exemple de cuina mediterrània –en la seva accepció més literal, aquí hi trobareu accents 'gastro' que van des d'Andalusia a Itàlia, amb algun toc asiàtic– amb plats com espaguetis 'vongole' amb bitxo i sofregit d’alls o pop en tempura sobre parmentier i escabetx de ceps. Obert cada dia! Reserveu! 

La Tieta és amb prou feines una barra de marbre farcida de bons vins, ampolles de vermut i un d'aquells llocs on tiren bé la canya, a més amb una terrassa encantadora, en el carrer de vianants per excel·lència de Poble-sec: la trobareu parada divendres, dissabte i diumenge de 13 a 17h. A la carta de vins no hi trobareu res clàssic, s'enamoren d'un vi mallorquí i la setmana següent perden el cap per un vi gallec. Aquest bon fer l'encomanen també al menjar; sense fer experiments estranys però amb creativitat, preparen cuina bona de tota la vida ben fet. Aneu-hi amb el morro a punt sempre per tastar coses bones: com per exemple, brou i broqueta –tassa de brou i una broqueta amb la carn d'olla!– o un verat escabetxat amb cítrics, així com conserves de les bones.

Allò local té el potencial de ser universal. Aquest lloc comú –més desgastat que una espardenya del 1714– s’aplica al Benzina: un restaurant de cuina italiana que batega sota la cromada carrosseria d’un club amb aires novaiorquesos. I en un lloc immillorable: a l’espectacular espai que va deixar el Lando, al passatge Calders. Des de la seva terrassa es domina tota la xerinola d'aquest 'hot spot' de Barcelona, i l'oferta gastronòmica és d'alt voltatge, pel que fa al producte i al talent del xef. 

A l'Artesana hi conflueixen dos factors: una terrassa fantàstica i un menú de migdia excel·lent. I la terrassa és d'allò més còmoda: davant d'una escola, en una zona de vianants i amb tot l'espai del món, sense que et posin en un corralet amb boies grogues al costat del reciclatge. I el menú de migdia, per 13 euros, és un generós primer i segon i postres casolans de cuina catalana amb un gir creatiu i maneres d'alta escola. No en sortireu amb gana. I si passa, doncs afegiu una croqueta al menú, una copa de vi i un gotet d'herbes i per vint euros heu fet un festival.