Les millors terrasses de Barcelona

Una de les imatges que més recordem dels Jocs Olímpics de Barcelona és la dels saltadors de trampolí 'volant' amb Barcelona de fons. I l'esperit d'aquesta efemèride recorre Salts, un bar terrassa a la Piscina Municipal de Montjuïc amb la ciutat als seus peus, on s'hi recorden els bells temps entre una bona pila de tapes i begudes dignes d'un 'terrasseig' de qualitat. Els natxos, braves, hummus i d'altres pica-pica són ideals entre glops de cerveses, vins o, si esteu en forma per a una bona immersió en l'essència de Salts, una sangria de vi 'La bañista'. Els laborables obren d'11h a 24 h i els caps de setmana engeguen una mica abans, a les 10,30h, amb cuina ininterrompuda d’on, a banda dels piscolabis, també surten amanides, entrepans freds i calents, hamburgueses i, fins i tot, pizzes de salts. Alguns dies també conviden a artistes per amenitzar els sopars.

A l’antiga fàbrica tèxtil de Can Batlló, convertida –amb èxit– en un espai veïnal autogestionat des de fa anys, sempre s’hi cou alguna cosa. Passa el mateix al bar restaurant que hi ha dins del recinte, a la part que dona a Gran Via. Es diu Cantina LAB, és una cooperativa i té una terrassa on es fa de tot: calçotades, vermuts musicals, DJ sets, cinema a la fresca i qualsevol esdeveniment digne de ser celebrat. Per si això no fos prou, de la cuina en surten menús de migdia, tapes i platets a preus enrotllats. Si sou una colla mixta de carnívors, vegetarians i vegans, a la Cantina hi trobareu opcions que acontentaran a tothom.

Molt més que una terrassa: el 'xiringuito' Camping ocupa una situació privilegiada que aprofita el parc del Poblenou, les seves pistes esportives i deu taules de fusta massissa de mobiliari urbà. Pots seure sense consumir, o fer-ho amb el que portis. Però si ho demanes, et posaran cervesa ben tirada i menjar bo. Atents a l’Instagram: hi fan pop ups de tota mena la mar d'interessants, cursos de ioga i meditació, tallers de ceràmica, sessions de tarot i vi, etc.

En aquest encisador local amb terrassa i un pati interior frondós i amb molta verdor, hi trobareu una carta de brunch amb opcions d'arreu; 'scones' britànics amb mantega batuda, esmorzar danès, ous 'shakshuka' i benedict, bols de blat sarraí i el seu plat estrella, 'syrniki'. D'origen eslau, són unes creps 'blinis', esponjoses per dins, cruixents per fora i servides amb 'cremme fraiche' i fruites de temporada. La presència eslava no acaba aquí. També podreu probar la costella de salmó amb puré de patates, espinacs i pèsols i el pastís Napoléo de pasta de full i crema pastissera. Per beure, una selecció tes de la reputada casa francesa Kusmi i cafè batch brew, cold brew i filtre de quatre proveïdors diferents (DAK, Slowmov, Hidden i Three Marks). Si el cos us demana graus, pregunteu per la carta de vins naturals catalans, francesos i georgians. El pati, acollidor i ample, és ideal per anar-hi amb canalla i gossos.

El que fa que aquest establiment santsenc sigui la bomba, mai millor dit, és la seva oferta. Reduïda però clavada; pa de massa mare, pizza al tall, focaccia i 'cinnamon buns'. Res més. L'Alberto Montobbio i en Francesco Gottardo són del club del 'menys és més', però que no us enganyi la seva humiltat; el Forno Bomba és més que un forn italià. Tenen un petit pati darrere la botiga amb taules i bancs. Si voleu quedar-vos a petar la xerrada i fer-hi un mos i un cafè d'especialitat, una cervesa artesana, un vermutet o una copeta de vi natural, podreu. Tot està boníssim, impossible equivocar-se en l'elecció, però les espirals de canyella amb cardamom són simplement explosives; dolces i especiades a la vegada, amb el toc cítric i floral del cardamom i la calidesa de la canyella, i molt esponjoses. La perfecció feta brioixeria.

El capità d’aquest antic garatge reconvertit en una cocteleria restaurant d’aires novaiorquesos és en Badr Bennis; set anys d’experiència a l’Hotel W a les espatlles i moltes ganes d’aconseguir que ens acostumem a menjar amb còctels com fan a la Gran Poma. Còctels clàssics i creacions pròpies. Però si una cosa diferencia el Benzina dels restaurants club amb més pretensió que ofici és la seva cuina italiana de primera categoria: s’hi menja molt bé, amb racions abundants i producte excel·lent, amb pasta fresca de factura pròpia. El xef, Nicola Valle, clava allò tan maltractat com els espaguetis a la carbonara. Carta curta i efectiva: 'antipasti', sis pastes (la fresca feta a cuina) i un xic de carn i peix on es permeten llicències creatives i juganeres. La terrassa és a un tranquil passatge de vianants.

En Paco Benítez (Noma, L’Eggs) i Pedro Baño (Caelis, Lluçanès) són dos xefs que van reobrir l’antiga fonda Cal Robert –27 anys de vida– el 2021. Es tracta d'una casa de menjars del segle XXI, com ho exemplifica la seva brutal reversió del capipota. Benítez és mexicà del DF i troba el punt de connexió de Mèxic amb la picada catalana i el xup-xup, explícit en un concepte meravellós com els peus de porc amb mole. Plats abundants per uns 14 euros, i els dissabtes us hi esperen esmorzars de forquilla tradicionals a preus de bar de jubilat. I vins a copes excel·lents. Per si no fos suficient, al final del local hi trobareu un petit pati interior amb taules. Visca la pepa!

La Madre Taverna Moderna és d'en Leo Chechelnitskiy, propietari del Babula Bar, i ha convertit el bar de tapes de la seva mare en una taverna urbana de guisats a foc lent i tapes tant aptes pel barceloní com pels admiradors d'aquella mena de decorat de Batman que en un inici va projectar Gaudí. A més, té una terrassa difícil de creure –des de l'avinguda Gaudí, que fa baixada, s'hi domina tot el panorama– on t’hi porten tapes i plats clàssics amb un toc creatiu: mandonguilles, calamars a la romana, suquet de rap, i també arrossos d'allò més recomanables. 

El Calders és tot un referent dels vermuts i els vinets de Sant Antoni. La seva terrassa, en un passatge sense circulació, és una de les més cotitzades del barri. S’hi crea un ambient que fa que mai tinguis ganes d’abandonar la cadira. A qualsevol hora serveixen menjar, per tant, sempre hi sereu benvinguts. Vermut de Reus i, per picar, tenen uns nachos completíssims, patates gruixudes amb tres salses, anxoves molt bones, petxines, embotits, formatges, hummus... cervesa ben tirada i gintònics ben preparats si la cosa se us allarga i necessiteu més gasolina per acabar de rematar.

Instal·lat en la tranquil·litat de la plaça Ibèria, un d'aquells llocs que ens recorden que Sants va ser un poble, l'oferta gastronòmica vol donar cabuda des de la cuina tradicional a les aportacions internacionals que ens recorden que tot està en perpètua transformació. Aquí podreu gaudir d'una variada oferta gastronòmica singular amb molta calma, la terrassa invita a fer-ho així. Per començar amb un bon vermut de Reus i un pica-pica de confitats en vinagre clàssics i pintxos de qualitat, i continuar amb un bon àpat amb productes de la terra, km 0, amb l'essència de la clàssica cuina mediterrània amb un toc modern i actualitzat: per exemple, fideuà a la llenya amb escamarlans, sepionets amb ou a baixa temperatura i pernil ibèric, daus de filet al fum d'herbes, un caneló d'ànec amb salsa trufada amb bolets i parmesà o pop a la brasa amb parmentier de patata i allada al carbó.

A l’a Restaurant, a l’Hotel Neri, al capdavant del qual hi trobem el xef Alain Guiard, de solvència contrastada al Santa Burg i La Mundana. Aquí proposa una cuina divertida, juganera. Com en el 'ragù' de corball, escopinya i musclo amb taronja i coco, i el caneló de rostit, beixamel d’ametlles tendres i teriyaki. A la carta hi ha un espai pensat per compartir, amb tapes habituals però igualment innovadores, com les croquetes de llamàntol. I la terrassa... Ai, la terrassa! A un dels racons més bonics de la ciutat, a la plaça Sant Felip Neri.

L'elegància, sofisticació i aires colonials de l'Hotel Cotton House es traslladen a l'exquisida terrassa del pati interior d'illa del seu restaurant i cocteleria, el Batuar. La carta aposta pels productes de temporada, la tradició d'aquí i influències d'arreu. Hi trobareu des d'unes croquetes de rostit amb 'mojo' d'orellanes i gel de prunes per picar, un llobarro amb salsa de coco i alfàbrega, albergínia xinesa i plàtan mascle com a principal i un ganache de maracujà amb sablée bretó de gingebre i pinya en textura de postres. La carta coctelera no es queda enrere i el gran protagonista és el rom. La impressionant terrassa, plena de plantes, també s'aprofita per fer show cookings i pop-ups interessants.

Com qui troba un match a Tinder que dura més d’una cervesa i un clau, així et sents quan entres al Samba Brasil. Un bosc exòtic i sense fum (prohibidíssim fumar), on pots omplir els pulmons d’aire, una sensació quasi inimaginable entre els bars atapeïts de Barcelona. La terrassa et convida a prendre’t alguna de les especialitats de la casa: mojitos, caipirinhes o un combinat amb fruites que no trobes a qualsevol supermercat. Les falgueres, palmeres i l’heura són un embolcall perfecte per a les taules del jardí i la bassa plena de carpes, que s’amaga al bell mig del pati interior, on els somiadors desorientats han llençat cèntims.

Un altre local del Poblenou dedicat al brunch? Afirmatiu. Però aquest no és un establiment qualsevol. Per començar, és vegà. Podreu triar entre pancakes, torrades, tofu en diferents formats com a substitutiu dels ous, bols, bagels i hamburguesa de fesols negres. El bol de patates dolces amb moniato fregit, salsa casolana de tomàquet, crema vegana, herbes aromàtiques i ceba verda és potser un dels nostres preferits. Per beure, tes orgànics, cafès ecològics, kombutxa, sucs premsats, batuts, diferents menes de llimonada i cervesa artesana. La ubicació és immillorable per anar-hi amb nens i/o gossos. El local i la seva terrassa són just davant dels jardins Miquel Martí i Pol. A dins, hi trobareu un raconet pels més xics amb una cuineta de fusta molt 'cuqui' per jugar-hi. Ah! També ofereixen un menú pensat per ells.

El Restaurant Glaciar és una de les ofertes més prometedores i antigues que ofereix la plaça Reial, i ho és des de l’any 1922, quan va obrir a la Rambla. El 2021 el jove grup de restauració de La Pomada es va encarregar de donar-li una nova vida. El local manté intacta la decoració d'interiors amb les columnes de ferro, les cadires de fusta i la barra i les taules de marbre. A l'exterior la conserva també perdura amb una terrassa amb vista privilegiada a la plaça. Aquest espai s'ha convertit en el punt de trobada de joves i turistes que busquen un ambient càlid i informal on menjar, a una ubicació estratègica i agradable de la ciutat. Després d’una llarga etapa de bar d’entrepans, tapes i plat combinat, ara s'ha convertit en un restaurant amb un enfocament de bistrot de clàssics de la cuina catalana, amb especial cura en la tria dels vins, i amb una bona cocteleria. Entre l'oferta de vermuteria, tapes, amanides, arrossos i peix hi destaca l'oferta d'un plat de carn, concretament el 'Plat centenari del Glaciar': peus de porc farcits de botifarra amb cremós de patates i suc de carn.

El Bar Alegria és un preciós local modernista inaugurat el 1899 a la cantonada de Gran Via amb Borrell. Ara l'amo és en Tomàs Abellán, fill del xef Carles, i aquí hi fa cuina de Barcelona; una suma de peix de llotja, horta, guisats i tapes –són cèlebres les gildes i les amanides– que es presenta en dues pissarres que van movent. Casolà de toc excels, amb picades d’ullet al pare com el biquini de pernil ibèric i oli de tòfona. Aquesta és una proposta històrica, seriosa i sòlida que ja s’ha consolidat com una de les icones modernes del barri de Sant Antoni. La terrassa hauria de ser patrimoni de la humanitat.

Un bar maco de nassos: una barra neta de marbre blanc amb cuina a la vista i taules de tamboret alt. En Xavier, l’amo, va treballar en bars de Madrid, on va aprendre a tirar la canya. Té el bar i la barra a la sang: la seva família van ser els introductors del sifó a la província de Girona! Gent d’alta gastronomia per fer cuina de barri a preus de barri, inclòs el seu menú migdia. Tenen uns musclos al vapor excel·lents i uns 'callos' per plorar. Els plats freds són una benedicció en barra, com l’amanida de cigronets amb el punt de vinagre amb tiralínies. Vermut de Morro Fi, bona tria de vins de la terra a copes i ull de llebre de tirador fresquet en porró. La terrassa? Doncs, a la plaça del Fort Pienc, just davant del mercat i la biblioteca. Glòria beneïda!

La terrassa d'aquest restaurant venecià té alguna cosa de la fi del món. Potser perquè està situada a la falda de Montjuïc o per no haver-hi cap altra atracció a la vora. Sempre està plena a vessar. Podeu demanar a la parella per casar-vos mentre algú crida per darrere: "Espaguetis!". És només una invocació d'aquella imatge de la pel·li de Disney 'La dama i el rodamón'. El Xemei, que ja és un veterà de l'escena restauradora italiana de la ciutat, continua sent una referència ineludible del bon menjar. Cal reservar sí o sí.

Al bell mig del Turó Park i amagat entre els arbres hi trobareu un petit cafè amb para-sols que serveix esmorzars, vermuts i dinars. La carta és curta; tres opcions d'ous, un parell de hot dogs, un altre d'amanides, un bikini, un entrepà de pastrami, una hamburguesa i llestos. Al departament dolç, pastissos casolans que canvien cada setmana, brownies, cookies i croissants. I per beure, tes, cafès, llimonades, vermuts i birra. Ja ho veieu, aquí no es compliquen gaire la vida ni falta que els hi fa.

La Monroe, un local ja referent del Raval, té una gran terrassa amb gàbies d’ocells per fer-hi créixer l’heura i tauletes d’alumini lacades de verd piscina i roig corall. L'establiment és tot terreny: hi pots esmorzar, picar tapes, fer un menú de migdia a bon preu, beure tes, còctels, menjar entrepans i amanides, sopar un risotto de sobrassada amb carxofes i formatge fumat. T’hi pots gastar quatre rals i fer un cafè i un fabulós pastís casolà o sopar i quedar com un senyor. Sempre hi ha opcions veganes.