Les millors terrasses de Barcelona

En aquesta deliciosa terrassa, potser la millor del Raval, hi trobareu saboroses tapes i plats del dia. Les seves braves Kasparo fan oposició a estar al top cinc de les millors de la ciutat. I val molt la pena també tastar les croquetes de ceps o les seves fulles de parra farcides.

Tot i que és un establiment de tota la vida, hi ha encara massa gent que no el coneix. La terrassa conté amb prou feines tres taules, però és potser la més exquisida de Barcelona. Ubicada a les escales d’una casa modernista amb una entrada de ferro forjat, hi podreu sopar de categoria i prendre un còctel elaborat pel mestre Ginés. Una meravella.

Bar de tapes i plats ràpids de bona qualitat. I bones hamburgueses. Tant podeu menjar uns pebrots del Padrón com guacamole o carxofes fregides. La seva manífica terrassa guanya punts en aquests mesos d'hivern pel confort que ofereix. Obre tots els dies; dijous, divendres i dissabte, fins a les 2.30 de la matinada.

Si tenim ganes d’impressionar la parella, a la terrassa interior del Vianda és difícil no fer-ho. Es tracta del pati del darrere d’una antiga casa de Sarrià envoltat d’heures. Les taules estan prou separades i els plats són creació del magnífic xef Jordi Vilà, sense que els preus siguin excessius. Una copa de vi fresc a la mà i la ciutat pot semblar en una altra galàxia.

Tradició i veterana vinculació al barri fan d’aquest bar cantoner un clàssic entre els hortencs. La seva terrassa és de les més transitades del barri, i els seus entrepans, especialment els de truita, són venerats a tota la ciutat.

La terrassa del Xemei té alguna cosa de la fi del món. Potser perquè està situada a la falda de Montjuïc o per no haver-hi cap altra atracció a la vora. Sempre està plena a vessar. Podeu demanar a la parella per casar-vos mentre algú crida per darrere: “Espaguetis!”. És només una invocació d’aquella imatge de la pel·li de Disney 'La dama i el rodamón'.

L'hotel W té un club de platja i restaurant amb una cuina reeixida: inspirada en les receptes de Califòrnia, disposa d'amanides espectaculars i molt elaborades: val la pena tastar la 'mizuna', fulles verdes de mostassa japonesa amb gambes vermelles macerades, fonoll, pastanaga rostida, tupinambe, avellanes i vinagreta de tomàquet rostit. La terrassa, a peu de platja i amb gandules, és el més eivissenc que trobareu a les platges de Barcelona.

És estrany que una terrassa no se situï just davant de la cafeteria de la qual és propietat, però el carreró on es troba el Bliss no dóna marge. A pocs metres, just enmig de la plaça de Sant Just, hi trobarem les cadires atentes al sol que es baralla amb els murs de pedra. En èpoques com la primavera, és un privilegi asseure’s en aquesta terrassa enmig del Gòtic, llegir el diari i prendre un cafè o un suc fresquet. Audrey Hepburn i Gregory Peck podrien aparèixer dalt d’una Vespa en qualsevol moment, llàstima que els cauria una multa per no dur casc. Els mossos no hi entenen, de romanticismes.

Enmig del jardí de fulles de col que deixen les parades de pagesos de la Boqueria, hi ha el Papitu, un bar per fer l’aperitiu entre els crits, els carros de fruita i el guirigall. La seva terrassa ocupa gairebé tota la plaça i la barra resumeix a la mínima expressió l’encant del Papitu: un petit quiosc on tiren bé la canya i serveixen bones croquetes i calamars. Mentre bec un gotet de vermut acompanyat d’un plat d’anxoves, em distrec pensant com és possible que surti aquest bé de Déu d’un tros de barra que no arriba al metre. Neorrealisme barceloní amb seitó de guiri.

És per menjar amb els peus pràcticament a la sorra, com abans... Són molt especials les seves sardinetes a la planxa, el carpaccio de tonyina o la fideuà amb cloïsses.

Com uns reis. El Torre Rosa sembla un escenari de la pel·lícula de Fellini. Si algú travessa la porta de ferro forjat amb una americana blanca, ens podem imaginar que Marcello Mastroianni torna a estar entre nosaltres. La confusió gairebé és un deure. En una antiga casa d’indians del barri del Congrés, hi trobem aquesta cocteleria. La terrassa, ubicada en un jardí de pedres i envoltada de vegetació, és una delícia de silenci. Una nit d’estiu amb un gintònic de cítrics de la casa, i ja es pot acabar el món.

En aquest molt atractiu i desenfadat bar a la vora del mar, els bessons Colombo del Xemei serveixen sandvitxos especials, 'panini' i 'tramezzini', molt diferents als nostres entrepans. I també plats del dia com bacallà 'mantecato' i tota mena d'aperitius italians i venecians. Tenen 'spritz'!

Allà on es produeix arròs existeix una tradició de com fer-lo i els seus hits imprescindibles: la Índia i el seu basmati, Itàlia i els risotto, Japó i el gohan, la base per preparar els seus plats estrella: makis, niguiris... Catalunya no n'és una excepció gràcies a la cultura arrossera concentrada a l'Empordà i al Delta de l'Ebre. Deixem-ho clar d'una vegada: aquí no fem paella. Aquí es porta l'arròs a la cassola i, si de cas, l'arròs sec. En tenim de molts tipus i una bona manera de comparar-los és al concorregut restaurant La Mar Salada. Pensareu: "Ja està, arrossos de peix i marisc". Doncs sí, però en aquest local del barri més mariner de Barcelona també  preparen un exceŀlent arròs de muntanya amb conill, cargols i bolets que us farà pensar en els guisats de la iaia en el moment que us porteu la primera cullerada a la boca. Es nota que a la cuina hi tenen un cuiner només dedicat als arrossos!

Com posar-li Pere al fill d'algú que es diu Pere. Així les gasta el Cafè del Sol. No cal córrer riscos innecessaris quan ets el rei d'una plaça on el sol sempre et va de cara, els plataners et llepen les finestres amb les seves fulles i els gossos borden de felicitat. El Cafè del Sol és un emblema de la Gràcia de casa antiga i torreta, d'aquell barri que ja es fon desorientat en una novel·la de la Rodoreda. Va ser un dels primer bars d'aquest famós quadrilàter i des de llavors, que viu distret pel so d'uns flautistes de Hamelin rastafaris.