[title]
Ja som al setembre i això vol dir que la temporada teatral, per fi, comença. Serà com la passada? Com la de fa tres anys? Com la de fa deu? D'entrada, tot sembla apuntar que no. Però això només ho sabrem quan acabi, quan puguem afirmar que ens ho hem passat pipa o que ens hem avorrit com una ostra. D'entrada, tenim FiraTàrrega aquest cap de setmana, que ens servirà per veure com està la creació contemporània, el més nou, sobretot si parlem d'arts de carrer, però també de dansa i performance. Aquí teniu algunes coses a tenir en compte:
1. El setembre és per als repetidors. No és que els teatrers siguin uns mandrosos, però, ehem, sembla que és el mes dels 'revivals'. És el mes per tornar a veure els 'hits' que ens vam perdre de la temporada passada. Així que, si sou dels afortunats que vau fitxar en el seu moment, podeu aprofitar l'avinentesa per descobrir aquelles coses petites que normalment no teniu temps de veure. Més endavant, potser us serà un mica més difícil.
2. Serà la temporada dels grans retorns, del salt dels 'indies' i del compromís. Iván Morales a La Villarroel, La Virguería al TNC, una dècada amb Nao Albet i Marcel Borràs, Alícia Gorina fent Sarah Kane... aquestes són les grans coses de la temporada que comença, així com el retorn del fill pròdig Calixto Bieito i el nostre estimat Jan Lauwers. També destaquem el cicle social del Lliure.
3. La batalla entre els nostres i els anglosaxons. En el camp de l'autoria, la batalla serà dura entre els autors d'aquí (amb estrenes incloses de Lluïsa Cunillé i Josep Maria Miró, per exemple) i els anglosaxons, que van molt forts amb Martin McDonagh, Sarah Kane i companyia. Serà, damunt del paper, una gran temporada per al teatre contemporani, ja que hi haurà clàssics, sí, però tot sembla apuntar que la partida la guanyaran els textos escrits en els últims anys.
4. Temporada Alta segueix forta. El festival gironí ens portarà una tardor de primera, amb noms coneguts com Alain Platel o Declan Donnelan, però també nous descobriments a fer com els de la companyia anglesa 1927 o l'opotunitat de seguir veient Romeo Castellucci o Guy Cassiers. Si voleu saber per què és un dels millors festivals d'Europa, faríeu bé de deixar-vos caure per Girona i Salt.
5. La rebaixa de l'IVA fa que no pugin les entrades. El retorn a l'IVA reduït dels espectacles teatrals farà que la temporada comenci amb els mateixos preus que la passada, que no sigui com quan começa un nou any, que tot puja. Bona notícia, doncs. Hem de recordar que, quan va pujar l'IVA, la majoria dels teatres es van 'menjar', literalment, la pujada. Ara, potser, serà més fàcil fer coses.
6. I el procés, què? Això és una incògnita total. La pregunta que ens fem és: què passarà si Catalunya proclama la República a mitjans d'octubre? Hi ha moltes coproduccions compromeses amb teatres de Madrid i, des de la intuïció, crec que totes continuaran endavant. De cara al futur, tot dependrà de les bones relacions entre els teatres i les productores. Vaja, com fins ara. El sistema barceloní i el madrileny es retroalimenten i que deixessin de fer-ho seria fatal tant per una ciutat com per l'altra... Tots dos podran dir que fan coproduccions internacionals!
7. I sí, haurem d'anar a Madrid. Per primera vegada a la vida, ho reconec, estic pensant d'anar a Madrid a veure teatre. I és que la temporada que ha programat Àlex Rigola als Teatros del Canal és de traca i mocador. Passin i vegin.
Si no us agrada res, n'esteu tips, i voleu mostrar el vostre malestar, aquí teniu unes quantes maneres per fer-ho. Sort!