[title]
Pot ser (o no ) que els cops de porra que van donar la volta al món afectessin que l'Agència del Medicament passes de llarg a Barcelona. Però el que està clar és que no han afectat en absolut la concessió d'estrelles Michelin a la ciutat –entre altres coses perquè a principis de setembre el veredicte francès ja està dat i beneït– que viu un dels seus moments gastronòmics més dolços. La cerimònia de repartiment d'estrelles per a la temporada 2018 ha sigut feliç: l'Àbac de Jordi Cruz ja té la tercera. Tota una fita, si tenim en compte que han hagut de passar 106 anys fins que el Lasarte de Berasategui i Grande l'any passat aconseguissin el primer triestrellat de Barcelona ciutat (un fet que alguna llengua bífida va criticar pel fet que no fossin cuiners catalans). De Cruz la Guia destaca "que captiva els seus comensals plantejant intel·ligents històries a través dels seus plats, sempre impecables en tècnica i sabor". Cruz és una figura, que a més de mediàtica, porta el poder culinari de la Catalunya interior al cor de la ciutat: el 'background' del manresà no és bullinià sinó de cuina tradicional, a l'Estany Clar de Berga hi va guanyar la primera Michelin, als 24 anys.
Ara bé, tret de l'encimbellament de Cruz, Bibendum constata que segueix tallant el bacallà l'herència d'elBulli: els tres ex-caps de cuina de Ferran Adrià, Oriol Castro, Eduard Xatruch i Mateu Casañas s'han fet mereixedors de la segona estrella al Disfrutar. La Guia també ha premiat l'amabilitat fresca i avantguardista dels bessons Torres al Dos Cielos. I d'Albert Adrià podríem dir que és el comptador d'estrelles de la cançó de Sisa: l'inclassificable i trencador Enigma ja té la primera (que val a dir que és el que un local tant radical, excessiu i trencador necessita per a existir). Adrià, Rei Midas, segueix el seu ritme comptant les obertures per estrelles. A mitjà termini, l'alta cuina catalana serà bulliniana o no serà. Celerí perd l'estrella per tancament i Caelis la manté en el seu trasllat a l'hotel Ohla. En total, són 32 estrelles repartides entre dos triestrellats, quatre biestrellats i 18 'lone stars'. Barcelona és poderosa. Madrid: 21 Michelins repartides entre 14 cases (i un únic triestrellat, DiverXo).
Enguany, la ciutat ha imposat el seu poder urbà al paisatge. Perquè només hi ha hagut un moviment nou fora de la metròpoli, però molt significatiu: Xavier Sagristà i Toni Gerez –sí, també hereus d'Elbulli– recuperen l'estrella que van perdre amb el tancament del Mas Pau d'Avinyonet de Puigventós (Alt Empordà). L'han guanyada per al restaurant Castell Peralada al Casino de Peralada. El grup Casino de Peralada va fer un moviment savi incorporant el binomi Sagristà-Gerez: el 2017 volien elevar el nivell gastronòmic del castell portant la cuina del paisatge de l'Empordà al Casino i han cantat blackjack. Sagristà, un xef tranquil i pausat, deslligat en la mesura del possible de la pressió competitiva de les estrelles, ha pogut treballar amb calma i mitjans. I això ho evidencien meravelles entenedores com el xuixo de parmesà o el consomé de faisà amb bolets. Aneu-hi!
Podeu consultar el llistat actualitzat restaurants amb estrella Michelin de Barcelona i també a tot Catalunya.
