Alerta! Ens esforcem per informar acuradament, però aquests són temps inusuals, així que comprova sempre abans de sortir.
Restaurants catalans amb estrella Michelin
Els establiments i els xefs de Catalunya que fins al 2020 llueixen, com a mínim, una estrella Michelin
Que a Catalunya hi ha molt bons restaurants queda demostrat any rere any amb els reconeixements que dóna la guia gastronòmica més prestigiosa. Prop de 50 restaurants, de costa i de muntanya, de cuina tradicional i d'autor, tenen en el seu poder en aquest moment com a mínim una estrella Michelin, dos dels quals arribant a l'excel·lència. Encert segur per al paladar si els trieu. Això sí, en molts dels casos cal reservar amb setmanes d'antelació.
NO T'HO PERDIS: Els millors restaurants de Barcelona
Amb tres estrelles
Lasarte
L'ambaixada de Martín Berasategui a l'hotel Condes de Barcelona s'ha convertit en un dels restaurants imprescindibles de Barcelona, Catalunya i Espanya, on el xef ofereix el bo i millor de la seva creativitat. El menú degustació és un plaer d'aquells que tothom s'hauria de concedir un cop a la vida, i si pot ser, un cop a l'any. Tanta excel·lència els ha atorgat el màxim guardó en el món de la restauració. És el primer restaurant de Barcelona que ostenta les tres estrelles Michelin. A banda de Berasategui, el responsable del dia a dia és el xef italià Paolo Casagrande, capaç d'afegir a l'abassegadora personalitat del cap una empremta d'altíssima elegàcia i creativitat, present en plats com el milfull de poma, fuagràs i anguila, i on l'estètica que et garratiba no passa mai per davant d'una combinació de sabors genial.
El celler de Can Roca
Els germans Joan, Josep i Jordi Roca han portat el seu restaurant fins a dalt de la gastronomia mundial. Ells ho defineixen com un restaurant d'estil lliure, "de cuina en llibertat, compromesa amb l'avantguarda, sense renunciar a la memòria de les diverses generacions d'avantpassats de la família dedicades a donar de menjar a la gent". Una cuina de l'emoció, en la qual es produeix un joc a tres bandes: el dolç d'en Jordi, el líquid d'en Josep i el salat d'en Joan.
Àbac
Jordi Cruz aconsegueix la tercera estrella Michelin de l'Àbac, i amb això el converteix en el restaurant imprescindible d'alta gastronomia a Barcelona. Ha conquerit aquest statuts mitjançant una cuina plena de mestria i sofisticació, per tocar el cel, alhora que plena de respecte per la tradició catalana.
Amb dues estrelles
Miramar Llançà
Totalment simbòlic: allà on el mar i la muntanya es toquen, en Paco Pérez hi té la seva primera casa, la més emblemàtica, que l'ha fet mereixedor de fama internacional i dues estrelles Michelin. El Miramar va passar de ser un hostal del port de Llançà a ser un dels centres de la gastronomia d'avantguarda d'Espanya. El seu menú llarg és un desfici mariner d'imaginació i sabor, amb producte màxim i reinvenció sideral de la cuina marinera.
Les Cols
Creació al màxim, però també arrels i proximitat. Ho demostra que per exemple podreu tastar ceba dolça del volcà Cruscat, o guisat de mongetes de Santa Pau. Tot en una masia catalana d'un disseny interior sorprenent. Merescudes dues estrelles de la més prestigiosa guia gastronòmica.
Enoteca
El xef Paco Pérez va aconseguir dos Michelin pel Enoteca -ja no és l'altre restaurant de l'hotel Arts, és un pes pesat a Barcelona per mèrits propis- i també va veure com el seu Miramar de Llançà ha rebut la segona estrella Michelin. Poca gent transporta el gust de la mar a l'alta cuina com ho fa ell: aquest exquisit cuiner, lacònic en paraules, parla amb la imaginació i l'onatge del mar. L'elevació que ha fet de les espardenyes mereixen un capítol a la cuina d'avantguarda catalana, i els seus arrossos acontenten per igual a la clientela bulliniana i als fonamentalistes del corpus de la cuina catalana. Rendir-se a la fragància del seu arròs melós amb llamàntol és la millor manera de retre-li homenatge.
Moments
El fill de Carme Ruscalleda, Raül Balam, ha arribat a la segona estrella Michelin amb aquest restaurant d'hotel 'top'. Com el restaurant matern Sant Pau, el concepte és una impecable cuina innovadora però molt catalana, amb plats com el fricandó de vedella amb carreretes o les gambes del Maresme amb pètals de tomàquet confitat, bouquet vegetal i pinyons torrats. Dues estrelles Michelin.
Disfrutar
Tancat ElBulli, els seus antics caps de cuina, Oriol Castro, Eduard Xatruch i Mateu Casañas, ofereixen a Disfrutar una cuina de matriu bulliniana, tecnoemocional pura. Són plats d'una imaginació i precisió tremenda, com per exemple els ja famosos macarrons a la carbonara, fets amb gelatina de pernil. Aquí viureu una bacanal pels sentits executada a una velocitat perfecta.
Cinc Sentits
En quin moment el menú de degustació es converteix en disgustació? Ara que sembla que no tenim memòria, sinó timeline, em fa l’efecte que més enllà de dues hores i mitja entaulats l’atenció es fragmenta, i la connexió entre raciocini i paladar se’n va en orris. En Jordi Artal, un dels primers cuiners a establir el menú de degustació a Barcelona tal com el coneixem –al Cinc Sentits, el 2004– té una opinió similar: “Quan porto més de tres hores assegut, per més que m’agradi el restaurant, trobo que abusen de mi. Per més bo que sigui, vols marxar”, raona.
El Cinc Sentits ha canviat d’ubicació, d’Aribau a Entença 60, per créixer i per poder adaptar-se millor al ritme de degustació del client sense disgust. “Aquí seguirem el ritme del client. Si menja ràpid, anem ràpid, i en dues hores i quart hauràs fet el menú llarg, si vols”, explica. El nou local fa goig: 400 m² en tres sales, amb una capacitat de 40 comensals, la mateixa que l’anterior. La inversió i l'esforç han tingut premi: el desembre del 2020 van guanyar la seva segona estrella Michelin.
En un moment en què l’alta cuina busca l’aixopluc dels hotels –aquest estiu, la històrica Michelin del Gaig es trasllada a la Torre del Remei de la Cerdanya–, una inversió de dos milions d’euros és un moviment valent: “No som ni un grup ni una família de pela llarga. Però tenim el repte de continuar amb la nostra filosofia i seguir sent referència a Barcelona”, anuncia Artal. El nou local és ambiciós: el menú comença en un rebedor inspirat en les vinyes de la seva família, amb un aperitiu amb el vermut de la casa, “un dels pocs del món fets a partir de vi negre i picapoll”, riu. El maig del 2019 van celebrar quinze anys.
El nou viatge del Cincs Sentits consta d’onze passes, i segueix fil per randa la seva ideologia culinària: “No fem cap fusió, ni per estil ni per producte, fem cuina catalana, no hi trobaràs carn de Kobe”. Més ètica que estètica. “El més important del plat és el sabor, que sigui maco o tècnic és secundari”, explica. I sobretot “deixar el client amb la mel als llavis”, amb plats on mana una tensió de contrastos que dispara el sabor. Com una navalla –cuita i crua, amb el seu propi pil-pil– amb gàrum, flor de coriandre i pèsols del Maresme, on la frescor herbàcia frena el mar salvatge de la garota, o unes extraordinàries postres de gelat de llet fumada.
Artal és un xef atípic: nascut al Canadà, de mare catalana, era cap de màrqueting a Silicon Valley, la cuina era un hobby. En la crisi de les ‘punt.com’, després d’un any sabàtic, va decidir viure a Barcelona i obrir el Cinc Sentits (sense estudis de cuina, ni stages, només amb ofici autodidàctic i la cuina catalana mamada a casa va guanyar l’estrella el 2008). “Viure tants anys fora m’ha fet créixer les ganes de fer cuina de país. Quan vius a Catalunya, dones per garantida una bona truita de patates. Una cosa molt estranya de trobar o poder fer als Estats Units”, apunta.
Cocina Hermanos Torres
Que els germans Torres s’hagin fet mediàtics no vol dir que hagin abandonat ni un segon la filosofia que va enamorar molta gent – incloent-hi els inspectors de la Guia Michelin– amb aquell primer Dos Cielos. Cuina 'de records', que diuen els bessons, que parteix de les receptes familiars i s’elabora amb productes de temporada, de l’hort, i tècniques contemporànies. La seva nova criatura a Barcelona és un local imponent on mana l’alta cuina, i que demostra aquesta passió dels xefs per l’hort i el jardí. Un exemple? L’amanida de 60 verdures de conreu natural sobre gelatina d’alfàbrega.
Bo.Tic
Aquest restaurant de curiós nom –és l'adjectiu bo i la combinació del sobrenom del xef, 'Tito', i la seva parella, la cap de sala Cristina Torrent– va obrir les portes el 2007, però els grans reconeixements els van arribar el 2020: ni més ni menys que la segona estrella Michelin. L'Albert Sastregener, un cuiner que ja va ostentar una estrella Michelin a La Cuina de Can Pipes, a Mont-ras, ofereix una cuina de gran nivell tècnic però alhora respectuosa amb la tradició de la cuina catalana arrelada en l'Empordà. El lloc té molt encant: una antiga fàbrica de carruatges.
Amb una estrella
Castell Peralada Restaurant
El grup Casino de Peralada va fer un moviment savi incorporant el binomi Xavier Sagristà-Toni Gerez al seu restaurant: el 2017 volien elevar el nivell gastronòmic del castell portant la cuina del paisatge de l'Empordà al Casino i van cantar blackjack amb la primera Michelin. Sagristà, un xef tranquil i pausat, deslligat en la mesura del possible de la pressió competitiva de les estrelles, ha pogut treballar amb calma i mitjans. I això ho evidencien meravelles entenedores com el xuixo de parmesà o el consomé de faisà amb bolets, que continuen la línia que van encetar fa molts anys al ja desaparegut (i històric) Mas Pau. La recuperació d'un estil d'alta cuina que, encara que sigui amable i amb fortes arrels en el paisatge, té un esperit d'autor i avantguarda innegable.
Aürt
Després de compartir cuina amb la rostisseria familiar, l’Artur Martínez ara la comparteix “amb un hotel de 400 habitacions”, riu. Perquè l’aventura del Capritx de Terrassa, l’estrella Michelin més petita d’Europa (12 comensals) que es va voler traslladar a Barcelona, s’ha acabat resolent en l’obertura de l’Aürt al Hilton Diagonal Mar. Aürt: cop, tocada brusca. I a fe que aquest singular restaurant gastronòmic ho és: tothom et diu “hem creat un concepte que no existia”, però quan ho diu Martínez és cert. Rebla la definició amb l’etiqueta irònica “d’evolució pija de l’'street food' o 'lobby food'”. Integrat al 'lobby' de l’hotel –topes amb el restaurant tot just entrar, un matís del nom–, som davant un gastronòmic per a 17 comensals dividits en una taula petita per a sis, una de gran per a vuit i una de rodona baixa per a qui vulgui intimitat. I tota la cuina es fa davant del client –cada taula barra té una inducció, i 'l’office' està equipat amb planxa, forn, brasa i salamandra. “La separació física amb el comensal dilueix el discurs, i fa que perdis informació”, valora. Doncs ara la tindrem tota. Des del 2017 el xef ha estat ajuntant teoria, i inaugura la nova etapa amb “un menú de degustació continuista del Capritx que s’anirà radicalitzant i aprofundint”, ara que hem dinamitat les limitacions logístiques. L’altre lligam amb l’Aürt: fa servir el terme “exotisme de proximitat” per definir la seva cuina. Veiem el menú: 16 passes a 89 euros, on rere l’aparent obvietat d’enun
Oria
El restaurant Oria, a l’hotel Monument, és porta amb porta amb el Lasarte (dues Michelin d’ençà del 2010). I a la vorera de davant té el Loidi (que també és el nom del carrer de Lasarte-Oria on hi ha la casa mare). Berasategui cuida dotze assessories arreu del món, però em fa l’efecte que només per als que sent més afecte hi ha càrrega toponímica. “En aquests llocs trobaràs un homenatge al Mediterrani amb fil conductor basc”: diplomàtica resposta. Berasategui no es trenca el cap amb els noms, sinó que posa tota la seva capacitat de treball i voluntat “a oferir una visió avantguardista, amb arrels i autenticitat de la terra que m’acull”. Gràcies, sobretot, “a un equipàs de cuiners de raça, joves i trencadors, que en cada plat es deixen la vida”, recalca (el xef de l’Oria es diu Felipe Carvalho i això només pot ser un bon senyal). Per comparació, l’Oria és l’avantsala informal del Lasarte (“un sport casual”, el defineix Berasategui) però és en un univers diferent dels catàlegs de tapes fines de la part assequible del gran luxe: té una entitat de pes, ideal per entrar en l’univers Berasategui sense sentir la pressió de ‘l’àpat que t’ha de canviar la vida’. L’Oria recupera la tradició que va instituir el cuiner basc el 1993: “Pagui vostè el que vulgui, que el Martín confeccionarà el millor menú que pugui amb el seu equipàs”, deia el cartellet que va penjar. “Amb això he aconseguit que hi entri la gent sense mandra i sense por”, valora. Proposo un preu de 45 € (el menú de migdia
Enigma
Albert Adrià ho ha tornat a fer: un espai brutalment ambiciós que trenca esquemes. No ha volgut repetir Elbulli, sinó que ha volgut imaginar (i fer realitat) com seria Elbuli avui en dia. Com el seu antecessor de Roses, Enigma dinamita el que considerem un restaurant convencional. El comensal ignora què menjarà; no ha vist la carta, que ells no ensenyen ni a la porta ni a la web.
Deliranto
El restaurant de Josep Moreno, a Salou, ha viscut una ascensió meteórica: va obrir el 2017 i en tres anys va aconseguir la seva primera Michelin, el 2019. La proposta és arriscada i té context literari: el menú degustació sempre té una referència literaria com a fil conductor, bé siguí 'Conte de Nadal' de Dickens o 'El Petit Príncep', per esmentar-ne un parell. Aposta radical: són només sis taules per on desfila un menú degustació de més de vint passes, en què el xef fa patent la seva passió pel millor producte i ensenya tot el seu ventall de recursos tècnics. Espereu-vos un festival de textures, sabors i gadgets per relligar la literatura amb la inspiració culinària.
Xerta
Una exquisida excepció: el restaurant Xerta, a l'hotel Ohla, abandera l’entrada a l’alta cuina barcelonina del gran desconegut de la gastronomia catalana: el producte del delta de l’Ebre. El xef Fran López, que als 25 anys va aconseguir la Michelin a Villa Retiro (Xerta), ofereix plats on es combina el poder cru de la mar amb la creació gastronòmica. Una manera de fer excel·lent i original que els ha valgut la seva primera estrella Michelin també a Barcelona. Com explica ell mateix, "som l’únic restaurant gastronòmic amb segell del Delta a Barcelona. I això és el que ens fa ser tan diferents i peculiars, en una ciutat on hi ha grans restaurants peruans, mexicans o japonesos, i també catalans de diferents punts. Però del sud, no! Naltros som del Delta, tenim accés a tot el seu producte i en dominem les tècniques de cocció apropiades. Aquí aportem una cuina singular i poc coneguda: angules, anguiles, caixetes, ostra del Delta, ortiga de mar...".
Villa Retiro
Voleu menjar d'estrella Michelín, a un preu raonable i en un lloc preciós? Doncs la jugada és ben clara: el Villa Retiro de Fran López, a l'hotel homònim, a Xerta, antiga mansió indiana del s. XIX, reuneix aquestes tres condicions tant difícils de trobar en l'alta gastronomia. López és un cuiner compromés amb portar a l'alta cuina cert producte del Delta de l'Ebre a vegades no prou conegut. Encara que en la seva vessant carnívora, deixa'l anar: sí, en el degustació (80 €), hi trobareu sushi del delta, però també filet de porc senglar brasejat amb tàrtar de vaca i sàlvia. I també hi ha vàries opcions de menús de migdia, exquisits i substanciosos, com el Menú Delta de l'Ebre (55 €), que us farà sortir rodolant. Ho fan tot bé, esclar, però els arrossos melosos (negres o d'ànec) són una barbaritat.
Pakta
El restaurant que Albert Adrià va obrir a Barcelona després del Tiquets i 41º és un nikkei: aquell tipus de cuina que va néixer al Perú per la barreja de la cuina autòctona i la immigració japonesa. Ara bé, ha passat pel seu filtre aquest gènere culinari per aconseguir plats sorprenents, com ara una fusió de maki i causa de maki fumat, o nigiri de salmó amb salsa d'ají groc. Pakta, en quítxua, significa "junts". La creativitat i excel·lència del Pakta s'ha vist recompensada amb una estrella Michelin el 2014.
Ca l'Arpa
Aquest restaurant (també és hotel) al cor de Banyoles té una estrella Michelin i s'hi menja a un preu mitjà de 50 euros, tot i que també disposa de tres menús entre 38 i 70 €. El xef Pere Arpa és un home tranquil: va guanyar una Michelin, la va perdre i la va tornar a recuperar. El segueix a la seva, que no és altra cosa que transformar en plats molt reconeixibles les joies 'gastro' del territori de Girona. El plat estrella és el cruixent de peu de porc amb foie gras a la brasa, i de postres us recomanem el pastís de crema catalana. El celler tampoc us deixarà indiferents.
La Boscana
La Boscana està ubicat en la finca homònima de Lleida. Tot un luxe: disposa només de 8 taules des d'on els comensals podran gaudir d'una experiència gastronòmica en cuina catalana contemporània, alhora que contemplen la natura rere murs de vidre. Aquest és un restaurant familiar on brilla la cuina de Joel Castanyé –que ha passat per ElBulli o Neichel, entre d'altres–, un xef que porta a taula la Catalunya interior, amb delicadeses plenes de caràcter, com la becada amb ostres al whisky.
L'Antic Molí
En Vicent Guimerà té el seu restaurant, l'Antic Molí, a la darrera frontera entre Catalunya i València, a les afores d'Ulldecona. És de familia d'hostalers: fill de Casa Santi, és la tercera generació dedicada a donar de menjar bé. A L'Antic Molí, que va obrir portes el 2004, hi serveix una cuina de mercat, aplicant productes d’òptima qualitat i tècnica d'alta cuina, sense perdre de vista el saber fer de la gastronomia tradicional.Això es tradueix en plats espectaculars i meditats, com un llobarro osmotitzat amb plàncton o ventresca de cabrit amb curri d'herbes aromàtiques. Guimerà, fan del ciclisme i adherit a l'Slow Food, divideix els seus dos menús degustació (40 € i 65 €) en etapes ciclistes pel territori proper.
Alkimia
L’Alkimia és un restaurant bàsic per fixar el concepte de restaurant modern barceloní. Ara, traslladat al principal de la Moritz, Vilà anuncia, sorprenentment, una proposta de màxims en un espai mínim: “Són sis taules per a divuit persones. Tots coneixem el discurs que els restaurants gastronòmics no són rendibles. Si no és rendible, per què fer-lo més gran? Ho farem bé”, reflexiona. De fet, el seu trasllat al pis de Sant Antoni no ha servit per eixamplar (encara que ara disposi d’una meravellosa cuina oberta) sinó per redefinir. L’Alkimia 'mark II' es divideix en dues parts: sis taules on “s’ha volgut buscar un restaurant gastronòmic modern, no de luxe sinó de confort, on no sigui avorrit menjar”. I que segueix la línia de cuina catalana marca de la casa: “És la cuina que sento i que domino, i té prou base i solidesa per seguir treballant-la i evolucionar sense caure en segons quines ambigüitats”, afirma.
Malena
Sens dubte, un dels millors restaurants en terres de Lleida, situat en una antiga vaqueria i amb cuina a la vista. Disposa també d'un jardí on menjar i està preparat per a les grans celebracions. Pel que fa als plats, treballa amb productes autòctons per a oferir una carta actual i creativa.
Tickets
Els germans Adrià han tornat a triomfar, ara a Barcelona, amb aquest ambiciós resum de la seva filosofia de les tapes. Amb quatre barres diferents -marisc, planxa, dolç, entreteniments, invents diversos -el client pot gaudir de la versió bulliniana de les tapes de tota la geografia espanyola. Sípies en la seva tinta amb pasta d'ametlla o síndria a la graella en són només exemples. I connectat amb Tiquets, la cocteleria 41 ofereix cada nit un menú de degustació que és el més proper que hi ha de El Bulli.
Dos Palillos
Albert Raurich -bullinià de pro- demostra que hi ha germanor entre les tapes asiàtiques i espanyoles, i un nivell d'excel·lència de producte i creativitat que li ha valgut la seva primera estrella Michelin. Dos Palillos és una perfecta fusió entre el bar Manolo i la barra asiàtica d'alta cuina, un lloc que no té taules i on, si no tenen temps, no et van servint el vi. Reflexió: part de l'estrella Michelin sempre premia el servei, i que ells la tinguin encara dóna més valor a les seves fenomenals tapes asiàtiques.
Lluerna
En Víctor Quintillà i la Mar Gómez van iniciar deu fer uns deu anys aquest projecte basat en la cuina creativa –normal en aquell moment– tot utilitzant producte de proximitat, fresc i ecològic –cosa menys trendy que ara–. Ho constatareu en el peix, els ous o altres productes recuperats com les nyàmeres. També en una carta de vins on es cuida el producte nacional de tendència bio. La nova estrella Michelin no és casualitat... I en podeu gaudir a un preu més que correcte!
Emporium
El restaurant Empòrium ofereix una proposta de cuina tradicional empordanesa posada al dia amb productes de l'Empordà i d'orígen majoritàriament ecològic. El seu objectiu és relacionar tots els elements que els envolten per poder oferir una cuina estacional i íntimament relacionada amb el paisatge; amb arrels però personal. Un bon exemple d'això és un plat com el rosbif d'ànec amb anxova, que podríem dir que és un mar i aiguamoll.
Quatre Molins
El restaurant Quatre Molins és a Cornudella, al cor de la denominació d'origen Montsant. Amb una estètica inspirada en les masies i la verema, a l'excel·lència tècnica i la creativitat del xef Rafel Muria s'hi suma l'experiència i el valor afegit del celler Ronadelles. Aquesta unió es fa efectiva en una relectura de la cuina de les comarques de Tarragona.
I així com hi ha cuiners que s'identifiquen amb l'aigua, les brases o la carn, el cuiner Rafael Muria s'emparella amb la mel: de família d'apicultors d'El Perelló, aquest aliment està molt present en el seu llenguatge culinari. Muria, que ha passat per cases com Xerta o Michel Bras, va aconseguir la seva primera estrella Michelin el desembre del 2020.
L'Aliança d'Anglès
Preciós establiment de caràcter modernista, que en un altre temps va ser club social i casino: els pares dels actuals responsables van obrir-hi un elegant cafè. L'any 2000 va arribar el restaurant, un local que conserva l'aire antic i distingit i amb una aposta per la cuina creativa i elaborada. L'any 2020 els va arribar el reconeixement a una gran feina amb una estrella Michelin; la carta està plena de plats que fan venir salivera, i amb el segell potent de la cuina catalana tradicional de sucar-hi pa.
L'emplaçament és espaiós i confortable, i disposa també de menjador privat i d'un reservat, mentre que la seva terrassa és ideal per prendre l'aperitiu o sopar a l'estiu.
Fogony
Parlar del restaurant Fogony, a Sort (a la comarca del Pallars Sobirà), és parlar d'un restaurant en majúscules, que ha rebut nombrosos reconeixements, com una estrella Michelin. Destaca per sobre de tot per la seva cuina 'slow food' i de quilòmetre zero, és a dir, de proximitat i procedent de petits productors. Entre els seus plats, podeu provar els canelons de pollastre de Arbul i beixamel d'ametlles d'Àger, o els peus de porc farcits de bolets, tòfona, ceba i bacó. Podeu prendre el menú econòmic per 35 euros, sense comptar beguda; si aneu a la carta, prepareu uns 80 euros amb vi.
Koy Shunka
El germà bessó del Shunka és l'evolució sofisticada d'aquest; la seva carta, llarguíssima, demana que triem el menú de vuit plats per tenir una perspectiva general del seu excels magisteri del sushi.
Les Magnòlies
Situat a una casa senyorial del segle XIX dotada d'elegants instal·lacions. Basa la seva oferta en dos menús degustació, on s'alien la creativitat, la tècnica i una gran posada en escena. Víctor Trochi porta a la taula cuina d'autor, d'origen català.
Els Tinars
Restaurant de tradició familiar i molt arrelat a la zona. Ja ha arribat a la tercera generació, però manté l'aire fresc i la cara jove, amb una cuina tradicional en constant innovació. És d'agrair la varietat de menús que ofereixen, des del que anomenen "El petit menú" fins al Degustació, obrint d'aquesta manera un gran ventall de preus i possibilitats d'elecció.
Can Bosch
Excel·lent peix cuinat amb mestria, i uns arrossos, especialment el negre, que han fet d'aquest lloc una referència de prestigi i un racó d'indispensable visita per als amants de l'alta cuina. Al capdavant hi ha Joan Bosch, des de fa ja més de tres dècades, i els seus menús de Cambrils i degustació també són una fantàstica elecció si entreu al restaurant. El celler tampoc deixa indiferent, per la seva qualitat, quantitat i varietat.
Tres Macarrons
Cuina catalana contemporània, dedicada als productes de temporada, que s'aproveeix majoritàriament de l'exquisit rebost del Maresme. Miquel Aldana practica una cuina amb grans dosis de creativitat, molt bon producte i una òptima relació qualitat-preu. Una bona prova d'això són els calamars amb cansalada confitada o uns fenomenals arrossos.
Rincón de Diego
Diego Campos i el seu restaurant s'han fet un nom gràcies a la qualitat dels peixos i mariscs que porta a la taula, però també per les seves propostes originals i creatives, i per tenir cura al detall de la decoració de l'establiment. Tota una experiència menjar en aquest lloc, de sabors bascos i mediterranis.
Massana
Darrere d'una presentació elegant hi ha una plat elaborat amb afecte, productes de primera qualitat i de mercat. Podem recomanar el filet de vedella de Girona, fetge fresc d'ànec, Porto i glacejat de poma, o el turbot salvatge al forn, per anomenar només dos de les delícies.
La Fonda Xesc
Un dels millors restaurants de la zona, mereixedor del reconeixement de la prestigiosa Guia Michelin. Cuina catalana amb tocs d'autor i ingredients d'elaboració pròpia. Proveu l'arròs o les galtes de vedella. Disposa també d'habitacions.
L'Estany Clar
Berga
Carta d'autor i menú degustació, en una masia antiquíssima i reformada amb gràcia i encant. Proveu el "caneló de l'àvia", el llenguado de costa amb textures d'ametlla, o qualsevol dels arrossos, tot regat amb una bona selecció de vins. Disposen també d'una masia amb habitacions i apartaments.
Ca l'Enric
En una casa del segle XVIII en plena Vall de Bianya hi trobareu aquest restaurant de cuina creativa basada en productes frescos de primera qualitat i un tracte atent. Carta canviant en cada temporada, és especialment recomanable anar-hi a la tardor pels seus plats de bolets, així com degustar les receptes de 'becada'. Al celler s'hi guarden més de 200 referències.
Can Jubany
Era l'any 1995 quan Nandu Jubany i Anna Orte inauguraven un restaurant en una preciosa masia prop de Calldetenes. No van passar molts anys per convertir-se en un referent gastronòmic, més enllà de la comarca d'Osona, i el servei encara va millorar amb les reformes que es van fer el 2010. Jubany és un mestre combinant tradició i modernitat, portant a taula receptes innovadores que conserven l'essència.
La Cuina de Can Simon
Cuina tradicional actualitzada en una casa de l'any 1700, al costat de les muralles de la bonica població de Tossa de Mar. Disposa de dues sales per a 25 comensals cadascuna, i d'un menú gastronòmic i d'un altre clàssic, més una carta no molt extensa però plena de delícies, sobretot procedents del mar proper.
Els Casals
Hotel rural envoltat d'horts i d'animals, ideal per reposar uns dies i molt adequat si aneu amb nens. Té deu habitacions, totes exteriors, i 3 amb sala d'estar. De la mateixa finca surten els aliments que després se serveixen al restaurant, amb una cuina de primera qualitat i molt marcada per l'estacionalitat del producte, i que li ha valgut grans reconeixements en els darrers anys. També es poden comprar els embotits d'elaboració pròpia.
Via Veneto
Porten més de quaranta anys convertint en art gastronòmic actes tant senzills com pelar una taronja. Aquest és un emplaçament que tot bon sibarita hauria de conèixer, toquen la trufa com ningú, i el seu servei ha esdevingut un estàndard en l'alta cuina espanyola. Ara han renovat la seva oferta amb la direcció del jove xef basc Sergio Humada, tot un prodigi de la imaginació amb arrels.
Fonda Sala
Amb una estrella Michelin des de fa una pila d'anys, a la Fonda Sala no volen deixar d'atendre els seus clients de cada dia i podreu trobar en aquest restaurant menús a bon preu. Si la butxaca us ho permet i el paladar us ho exigeix, podreu degustar els millors plats d'una carta creativa i exquisida.
Hofmann
Nova cuina d’alta escola amb referents catalans i postres preciosistes, i una presentació impecable.
Hisop
El restaurant Hisop barreja experiència i innovació, amb un altíssim nivell de qualitat. Està especialitzat en cuina catalana contemporània, utilitzant productes de primera qualitat per aconseguir nous sabors, a més d’un toc original i sofisticat mitjançant l’exquisida presentació dels seus plats. Destaquen els calamars amb trompetes de la mort, botifarra i fonoll, el pop amb faves a la catalana i tòfona, o la llengua de vedella amb salsa d'ostres.
Caelis
Aquesta és una crònica diferent. És una recomanació basada en l’experiència personal i aprovada després de la segona visita. Però aquí l’oferta és bàsicament un menú degustació de 80 euros, no pas a l’abast de tothom. Tanmateix, després d’aclarir que m’uneixen molts llaços amistosos amb en Romain Fornell i la seva família, escric esforçant-me a mantenir la màxima imparcialitat. A en Romain el vaig conèixer fa gairebé vint anys, quan va començar a treballar a la cuina de qui ara és el seu sogre, Jean-François Ferrié, alma mater durant quinze anys de La Maison du Languedoc Roussillon. A partir d’aleshores, en Romain va fer una carrera fulgurant, va obtenir una estrella Michelin quan va retornar de manera passatgera a França i va obrir, al ronyó del que s’anomenava Ritz (ara Palace), aquest superb restaurant, Caelis.
Casamar
Estrellat des de 2011, el seu èxit és fruit del treball intens i del constant aprenentatge, a més de disposar d'un restaurant (i també hotel) ben situat, prop del mar. Bon menú degustació i exquisideses com el canetó rostit amb pera williams, o l'arròs a estil de Cambrils.
Les Moles
Hotel i restaurant ubicat en un dels municipis més al sud de Catalunya, Ulldecona, i tot un referent per aquestes terres. Els seus responsables diuen no tenir un altre secret per als elogis que els plouen que el seu treball, esforç i il·lusió, pensant i repassant cada plat una i altra vegada abans de donar-lo per acabat i portar-lo a la taula. Entre els seus 'hits', l'escudella de foie gras, o un plat batejat com Els Ports, una amanida amb bolets i tòfona inspirada en el paisatge i les olors dels Ports de Besseit.
L’Ó
O, ben obert, l’“oh” que devia exclamar el xef Jordi Llobet en assabentar-se que el gastronòmic de Món Sant Benet ha rebut l’estrella Michelin. O que, segons com, l’ha conservat, perquè hereta el lloc i el llistó de l’Angle de Jordi Cruz. Fitxeu-hi, sens falta, els gormands que visiteu el monestir romànic, la Fundació Alícia, de la qual rep mestratge, o els horts, que li proveeixen matèria primera. La cirereta del pastís alimentari del complex pretén que, com el seu equip, hi gaudiu. Res més.
Hoja Santa
Barcelona
Hoja Santa és, dit ras i curt, un dels millors restaurants mexicans que hi ha a Barcelona. I l'únic amb estrella Michelin, Albert Adrià i el xef mexicà Paco Méndez es miren la tradició popular mexicana amb ulls i producte d’alta cuina i d’aquí en surten plats sorprenents com la quesadilla de tòfona amb ceps o la vedella wagyu amb mole chichilo. Ara bé, on afinen és en el treball gurmet amb vegetals, com el mole pasilla amb verdures baby crocants.