Les 10 millors sèries del 2019

“Mama, crec que soc trans”. “Transsexual?” “No, transhumana. Vull convertirme en un ésser digital”. 'Years and years' és la conseqüència de tot allò que ens exposa Black mirror centrat en el dia a dia d’una família. El primer capítol enamora per la seva originalitat, els personatges i, sobretot, perquè mai havies vist una família així. És com si els Fisher d’A dos metros bajo tierra haguessin viscut al 2023. Russell T. Davies (A very english scandal) n’és el responsable.

Ben fet: Una sèrie distòpica que s’explica a través de referents de la cultura pop del present. Des d’una possible reelecció de Donald Trump a la mort d’Angela Merkel. Aconsegueix parlar del futur des d’una proximitat esgarrifosa.

No cola: El precedent és tan clar, que més d’una vegada direu “això ja ho he vist a Black mirror”.

Disponible a HBO Espanya 

Phoebe Waller Bridge és al nostre top 5 mundial de creadores. L’artista britànica està darrere i davant les càmeres d’una de les sèries més collonudes dels últims anys. 'Fleabag' té tot allò que li podem demanar a una gran comèdia: riures, ironia fina i tristesa. Tot per explicar la putada que representa remuntar la mort de la teva millor amiga quan ja has passat els 30 anys i has perdut tota l’afecció a l’espècie humana. Tots som una mica 'Fleabag'.

Ben fet: Des del primer capítol fins al darrer, la segona temporada és magistral. Si a la primera es presenta el personatge principal, en aquesta veiem la seva maduració a través d’un personatge brillant: un capellà.

No cola: Les excessives mirades a càmera. 'Fleabag' és originalment una obra de teatre de la mateixa Phoebe, i s’entén que vulgui mantenir aquesta proximitat, però el recurs constant es fa pesat.

Disponible a Prime Video

L'equip de Filmin està 'on fire'. Després de les meravelloses 'Press', 'Informer' i 'Mrs. Wilson' arriba 'The virtues'. La nova sèrie dels creadors de 'This is England' supura un realisme esgarrifós per explicar la història d’un pare divorciat, alcohòlic que per sortir de la misèria busca redempció en el passat. L’anticlímax de l’estiu que hauríeu d’estar veient. I per si hi faltaven dosis de drama, la banda sonora la posa PJ Harvey. La bona ressaca emocional.

Ben fet: L’actuació de Stephen Graham. N’havíem gaudit a 'This is England' fent de hooligan, a 'Boardwalk Empire' posant-se a la pell d’Al Capone, a 'Taboo' fent d’amic pollós de Tom Hardy. I ara, com a protagonista aquí.

No cola: Els anglesos són els reis de les sèries curtes (cosa que agraïm) però a vegades es passen de rosca. Quatre capítols de 45 minuts que et deixen amb ganes de saber-ne més coses. Esperem la segona temporada amb ganes.

Disponible a Filmin

La minisèrie que recrea una de les catàstrofes més devastadores dels últims temps. Des de la primera escena les pupil·les se us enganxaran a la pantalla. Tensió, terror i realisme a dojo. Tot per explicar les hores prèvies i les conseqüències d’un accident que l’URSS va voler ocultar posant en perill la vida de més de 50 milions de persones. Mastegareu la radiació des del sofà de casa. Amb 'Chernobyl' torna la màxima: “No és televisió, és HBO”.

Ben fet: Infermeres que no donen l’abast, enginyers nuclears sibil·lins, científics indignats i polítics desconcertats. El drama s’explica a través de la mirada de tots els personatges esquitxats per la radiació.

No cola: Tot el rigor present en les trames i en els personatges desapareix en l’idioma. Soviètics parlant entre ells amb un anglès impecable? 'WTF'?! L’únic que podem retreure a la sèrie és que amb això perd credibilitat.

Disponible a HBO Espanya 

Si ets tu un dels fans de 'True Detective' enamorat de la primera temporada, hater de la segona i ni fu ni fa la tercera, redimeix-te d’una vegada veient 'Mindhunter'. Aquesta segona entrega la confirma com una sèrie de referència. Sense artificis ni filigranes, et deixa embadalit amb un catàleg de converses amb psicòpates per emmarcar. Una sèrie creada per Joe Penhall i dirigida per David Fincher que ben bé podria ser d’HBO.

Ben fet: La recreació que fa dels psicòpates. A diferència d’altres sèries, a 'Mindhunter' no són ficticis. Actors bestials interpretant David Berkowitz, Charles Manson o Wayne Williams. El càsting és de bojos, literal.

No cola: Com és possible que el retorn d’una sèrie d’aquesta qualitat no es promocioni? Tota la maquinària del demogorgon Netflix, sovint se centra en sèries fàcils i en deixa de banda altres amb més prestigi.

Disponible a Netflix 

Abandoneu-ho tot ara mateix i entreu a 'Undone'. La nova sèrie del creador de 'Bojack Horseman' atrapa com una mala cosa. Un accident de cotxe desemboca en una espiral de paranoies espaciotemporals. Un mal viatge al passat, present i futur. Uns llimbs que us deixaran estràbics. Bob Odenkirk és el xaman d’aquest trajecte que condueix la protagonista, la seva filla, a travessar portes cognitives deliciosament fosques. Un viatge d’LSD en animació molt real.

Ben fet: L’elecció de la rotoscòpia. La sèrie està rodada amb actors reals i després animada digitalment. Una tècnica d’animació que la situa en un terreny fantasiós necessari per entrar en la paranoia.

No cola: El recurs del 'loop' està mastegadet. L’hem vist a El dia de la marmota,' Russian doll' i 'Happy death day'. La sèrie ens ha deixat fascinats i deixaríem aquest espai en blanc si no fos perquè cobrem per caràcters.

Disponible a Amazon Prime

Europa, ‘fake news’, terrorisme. Qui millor que la BBC per tractar el tema? Informer és la sèrie europea que els fans de 'The wire' estàvem esperant. Tot comença (i acaba) amb l’atac d’un encaputxat a una cafeteria de Londres. A partir d’aquí, els guionistes juguen amb passat i present per explicar una història que desmunta tots els estereotips i et demostra que la realitat sempre és més complexa del que sembla. No farem espòilers, millor que la vegeu.

Ben fet: Pocs actors poden dir que el seu primer paper a la vida va ser de prota a una sèrie de la BBC. Nabhaan Rizwan és l’actoràs que interpreta Raza, un personatge a priori naïf però ple de matisos. Caviar iranià.

No cola: Complicat fer crítica, però una cosa que ens ha fet ràbia és que t’avancin les morts d’alguns personatges. Uns guionistes fent espòilers de la seva pròpia sèrie durant el transcurs de la trama.

Disponible a Filmin

Si Ricky Gervais ha sublimat algun art, aquest és el de l’insult. La llengua més corrosiva que desnuca Hollywood cada vegada que presenta els Globus d’Or torna a les sèries amb 'After life'. La vida d’un periodista de merda, que treballa a un diari de merda, a un poble de merda i amb un dia a dia de merda arran de la mort de la seva dona. El fill depressiu de 'The office' i l’hereu natural de 'Derek'. Riureu amb la ‘o’, però també plorareu desconsoladament.

A favor: Estem davant d’una interpretació i uns guions terapèutics que desborden honestedat. Gervais és un rondinaire nivell expert però cada vegada és més tendre. Un fill de puta entranyable.

En contra: Els haters criticaran la sèrie perquè no arriba al nivell de 'The office' o perquè els recorda un Gervais ja vist. És el que hi ha. Ja ho va fer amb 'Life’s too short' i 'Extras', sèries curtes i senzilles, però brillants. 'Fuck off'!

Disponible a Netflix

Uns vampirs comparteixen pis a Nova York. Així d’entrada, Jemaine Clement i Taika Waititi ens van comprar a la primera amb aquesta fumada psicotròpica, hilarant i molt original. L’any 2014 es va endur el premi del públic a Sitges i per això estem tan excitats quan ara, al cap de cinc anys, els mateixos creadors han adaptat la pel·li Lo que hacemos en las sombras a una sèrie. Vampirs que van al supermercat, tenen problemes del primer món.

A favor: Colin, el vampir enèrgic. Un personatge genial que xucla l’energia de tot aquell que se li posa al davant a força de donar la tabarra. És el xapes que us menja l’olla a l’oficina. Estimareu Mark Proksch ('Better call Saul').

En contra: La gent que dirà que la pel·li era millor. Sempre hi ha el típic que per fer-se l’interessant compararà l’obra original amb aquest 'spinoff'. Tant se val, no li feu cas, margineu-lo. En recomanem la sessió doble. Visca!

Disponible a HBO Espanya

Una dramèdia d'autor en la línia de 'Better things', 'Catastrophe' i 'Master of none'. En aquesta segona temporada hi ha menys riures, més drama i més metaficció. Després de protagonitzar la pel·li de Carlo Padial ('Algo muy gordo'), Berto Romero juga mostrant les costures de la sèrie, darrere les càmeres i amb el constant joc autoreferencial. L’evolució respecte a la primera temporada és total i ens confirma que tenir fills és un pal.

A favor: Berto Romero va rebaixar el seu sou per cobrar el mateix que la seva parella a la sèrie, Eva Ugarte. Tots dos claven el rol de parella jove que espera bessonada. Tot el realisme de la sèrie és gràcies a la bona sintonia entre ells.

En contra: En una sèrie costumista com aquesta, rodada i viscuda a Barcelona, s’agrairia de tant en tant el català en algun diàleg, donant importància al context. Sense tenir en compte això, la història queda un pèl deslocalitzada.

Disponible a Movistar +