Ultra Trail: consells per preparar la cursa més exigent

Barcelona ha caigut en la febre de les curses de més llarga distància. La corredora Bea Garcia explica com afrontar el repte
running
Per Pere Bosch |
Advertising

Ha arribat un punt en què llegim que la Marató de Barcelona continua superant rècords de participació com qui res i sembla que córrer els 42 quilòmetres i 195 metres sigui poca cosa. Si mai heu estat 'finishers', sabreu que no és així, però el fet és que quan se n'han fet unes quantes queden dues opcions: o ser un col·leccionista de maratons tipus Arcadi Alibés –ja en porta 119!– o saltar a distàncies més llargues. També aquí han notat el 'boom' del 'running'. Fins fa quatre dies, en Domingo Catalán encara era un rara avis, però el fenomen Kilian Jornet ha posat els 'ultres' a l'aparador.

De reptes n'hi ha tants com corredors, i segurament proposar-se'n un és la millor motivació per afrontar una aventura d'aquestes proporcions. Pregunteu-ho, per exemple, a la Bea Garcia, que s'entrena a Barcelona per curses tan mítiques com la Transvulcania, el Mundial d'skyrunning de Chamonix o l'Ultratrail del Montblanc. I creieu-vos-ho, aquestes curses són per a ella l'entrenament per a la 4 Deserts, una de les competicions més dures del planeta: 7 dies, 250 quilòmetres i en règim d'autosuficiència. Si parla la Bea, que completarà el repte aquest novembre corrent a l'Antàrtida, més val que l'escolteu.
 
Poc a poc i bona lletra
L'UltraTrail Barcelona serà, per a molts, la cursa del debut en els 100 quilòmetres. Si ho heu fet bé, ja haureu fet abans més d'una marató. "Es tracta de trobar la distància ideal per a cadascú; una ultra no és per a qualsevol", avisa la Bea. "Cal conèixer la muntanya i, sobretot, respectar-la: en una cursa tan llarga, pots sortir amb un sol radiant i trobar-te que la temperatura baixa 15 o 20 graus". Pregunteu, pregunteu. No és difícil escoltar històries que fan posar els pèls de punta.

Un bon test per saber si això us va és la Matagalls-Montserrat, el clàssic organitzat pel Club Excursionista de Gràcia. Són 83 quilòmetres amb un ambient festiu i participants de totes les edats –hi ha 3.000 inscripcions disponibles. La Bea la clava: "És la Cursa del Corte Inglés de la muntanya". Patapam.
 
Els quilòmetres no fan el corredor
"Quan veus algú a la sortida que només parla del material que s'ha comprat i dels quilòmetres que ha entrenat...". Ja ho ha completem nosaltres: marramiau. Encara que tot es faci corrent, una cursa de diumenge al matí no té res a veure amb un ultra, i l'entrenament també haurà de canviar. Com en una bona amanida, poseu-hi una mica de tot, des de la bicicleta a l'alpinisme. Penseu que el cos s'haurà d'adaptar també a l'esforç en atura. Al gimnàs –sí, tu–, passeu per la sala de màquines –quin remei– i enfortiu els quàdriceps. Això evitarà que les articulacions pateixin massa en els descensos. Gairebé tots els corredors d'ultres han patit en algun moment dolors al cartílag.
 
No us passeu de llestos
"La típica patenta és anar a sac des del quilòmetre zero; aquests no arriben ni a la meitat de la cursa". Els gats vells saben que cal anar a ritme, anar fent i anar trobant sensacions. Molts corredors d'ultratrails necessiten una bona quilometrada abans de sentir-se escalfats i a punt per rendir al 100%; és per això que es dediquen a aquestes curses. Quan es tracta de córrer més de mig dia seguit, quan et pots trobar sol enmig d'un temporal i que se't faci de nit, més val sortir a passar-ho bé.

"Cal tenir ben clar això: córrer un ultra és molt agraït, però hi vas a patir". No digueu que no hem avisat. "El 60% de la cursa és mental", per a la Bea. "Les situacions no són idíl·liques: et fa mal el cos, passes fred i calor, et surten butllofes al peu i pots arribar a córrer 100 quilòmetres absolutament sol".

Per tant, precaució. Si abans ens queixàvem del dolor al cartílag, l'altre clàssic és el mal d'esquena per haver de córrer carregant la motxilla amb el material exigit per les curses. I no és obligatori perquè sí: la brúixola, la manta tèrmica i la farmaciola poden ser els vostres millors aliats. "No perdràs una cursa per portar-ho a sobre, la pots perdre si no ho fas". I, ja que hi som, carregueu una mica de menjar sòlid més enllà dels gels energètics. L'estómac ho agrairà.
 
Passar la ITV
Motxilla a punt? Ara falta escollir quines sabatilles portareu per a l'ultra. Parleu amb el podòleg i feu-vos l'anàlisi de la trepitjada per saber si sou pronadors, supinadors o neutres. El llistat de botigues especialitzades és cada cop més ampli tant a Barcelona com a les rodalies, de manera que teniu on escollir.

Ara només falta la visita al fisio. Sagrada. Imprescindible. Un bon massatge de descàrrega, per treure nusos, evitarà lesions per sobrecàrrega i us deixarà com nous per a la cursa. Apa! Ja ho tenim tot. Cap a la muntanya, i sense excuses. Collserola també és terra d'ultres, i al novembre podreu demostrar que vosaltres també hi pertanyeu.

També t'agradarà

Esports

Clubs de corredors

Grups d’entrenament organitzats, colles d’amics que es reuneixen cada setmana i fins i tot algun que combina les dues coses! Amb el bon temps, els runners de fulla perenne veuen com se'ls uneixen els que ara troben més força per vèncer la mandra i els que ja tenen urgències per agafar la forma de cara a l'estiu. Cadascú al seu ritme. Per a molts, la Cursa dels Bombers és una cita ineludible i, fa anys, aprofitaven els entrenaments organitzats per Nike abans i després del gran dia, els concorreguts Start2Run. Resulta, però, que des d'Oregon van decidir que els interessava més portar-ho tot cap a la seva xarxa social, Nike +. Això va deixar orfes, de sobte, un grup de corredors de la ciutat. Eren una seixantena quan, el juliol de 2008, van posar-se d'acord amb la seva entrenadora, l'exolímpica María Luísa Muñoz, per continuar pel seu compte. Així va néixer Run2Live, el club popular per excel·lència. Al darrere no hi ha cap cadena de gimnasos ni cap marca comercial. Només el grup de corredors que el va fundar. I està obert a tots els nivells, no només a maratonians –el president, l'Ángel Alonso, encara s'ha d'estrenar en els 42 quilòmetres–. Associació sense ànim de lucre, Run2Live organitza quatre sessions d'entrenament per setmana: dimarts (14.30 h i 19.30 h), dijous (19 h) i dissabte (9.30 h). Es troben al Passeig Marítim de la Barceloneta i, normalment, des d'allà enfilen cap al Parc de la Ciutadella. Perquè tothom es trobi còmode, sempre tenen dos o tres entrenadors a mà pe

Esports, Running

Les dones també corren

Cada cop són més les dones que s'animen a córrer. I les que proven, s'hi enganxen. Seguiu aquests consells per millorar el vostre rendiment! Radiografia ràpida del típic malalt de running contemporani: el flipat que està tot el dia fent el fatxenda per les calories cremades en l'entrenament del matí o pel temps que vol fer en la cursa de diumenge. Tot plegat molt masculí. Doncs resulta que si les curses de Barcelona han crescut tant ha estat, en bona part, gràcies a elles. Les corredores agafen velocitat, i reclamen informació especialitzada. La marató, la cursa, la sabatilla. Fins i tot la suor és femenina! El running té el seu costat sensible, però l'ha amagat durant massa anys sota la capa d'adrenalina de tants homes entestats a arribar, costi el que costi, per davant del corredor del costat. Mica en mica, la presència cada cop més gran de dones en les curses que es fan a la ciutat fan visible una altra manera d'entendre l'esport. La demanda creix, i per això un grup de professionals de la ciutat han creat una web de recursos per a les esportistes que busquen informació especialitzada. Mentalitat: gaudir per damunt de totLa Cursa de la Dona és, a l'octubre, la mostra més visible d'aquesta tendència. Poques curses són tan festives com aquesta. "La dona no busca tant l'èxit esportiu -tot i que també-, sinó que persegueix una millora personal, un triomf més aviat intern". Ens ho explica la psicopedagoga Iolanda López, ella mateixa runner amb pedigrí i autora d'un llibre ideal

Advertising
Esports, Running

Tres rutes per córrer per BCN

Gràcia, el Poblenou i Vallvidrera. Us proposem tres recorreguts originals i de diferent dificultat per posar-vos en forma! Noies, nois, s'ha acabat el patiment. Si sou matiners, ja no cal que us abrigueu amb més capes que una ceba per sortir a córrer a primera hora. A partir d'ara, l'escalf del sol us rebrà amb els braços oberts quan les sabatilles treguin el nas pel carrer. Aprofiteu-ho per ampliar el radi d'acció. Pujar a la muntanya ja no fa tant de pal, oi? Doncs que tampoc us en faci aventurar-vos per altres barris. Al cap a i a la fi, una de les gràcies de córrer per la ciutat –sols o en companyia– és observar-la i conèixer-la. Cada vegada hi ha més opcions per fer-ho, com 360º Running Barcelona una associació de barcelonins que organitza 'running tours' allunyats dels circuits turístics típics. Gràcia, de plaça en plaça Els graciencs estan molt orgullosos del seu barri, i no és d'estranyar: poques coses se li poden retreure a la Vila. Però una de les que falla és la dificultat per poder-hi córrer amb placidesa. Entre l'aglomeració de gent, les voreres estretes i el trànsit feixuc, es fa complicat trobar una bona ruta. És per això que, sovint, la gent del barri baixa a Barcelona –l'argot local és etern– o puja cap a la muntanya per fer un bon entrenament. De tota manera, amb una mica d'esforç també és possible córrer amb gràcia. Concretament, per les seves places. Quan parlem d'esforç, és clar, no és per la dificultat del terreny, més aviat pla, sinó perquè us haureu d

Advertising