Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Francesc Serés se'n va als abocadors

Alerta! Ens esforcem per informar acuradament, però aquests són temps inusuals, així que comprova sempre abans de sortir.

Francesc Serés
©Iván Giménez

Francesc Serés se'n va als abocadors

'La pell de la frontera' és una cartografia de les terres del Segrià

Per Josep Lambies
Advertising

Cap home no es banya dues vegades al mateix riu. Ja ho va dir Heràclit el fosc. I Francesc Serés ha confirmat el proverbi. "Quan jo era petit al meu poble hi havia búlgars, molts búlgars, potser 500 -diu-. Ara en queden poquets". Es va criar a Saidí, a la zona erma del Baix Cinca. És per això que encara ara, que passa els 40 anys, sap deixar-se caure pels marges del continent amb l'habilitat d'aquelles cabres peludes que s'enfilen a les branques de les argànies, al sud del Marroc. Igual que quan en tenia 13. "Aquest paisatge és tan meu que ja em sento part de la seva transformació", rebla, assegut en una taula de la cafeteria de la Laie, jaciment de restes fòssils d'una Barcelona burgesa ara gairebé extinta.

Acaba de publicar 'La pell de la frontera', l'últim dels seus llibres misceŀlanis. Completa la trilogia que va començar amb 'La força de la gravetat' i 'La matèria primera', i és una cartografia de les zones detrítiques de les terres del Segre. En general, regions de trànsit per a l'immigrant nòmada de la perifèria. "En certa manera, hi ha la voluntat d'aixecar acta, no notarial, però sí etnogràfica", aclareix. Com Émile Zola quan va baixar a les mines del nord de França per escriure el seu 'Germinal', en Serés ha fet de 'flâneur' dels abocadors. Ha caminat entre les restes de la porcellana esberlada del que algun dia van ser uns sanitaris, roba estesa i cartrons dels indigents, i olor de fems i orina. I els ha convertit en una col·lecció de cròniques exquisides, valgui la paradoxa.

Són, diguem-ne, instantànies d'un ambient que ho és tot menys estàtic. "Aquest paisatge només és meu en la mesura en què puc reconstruir-lo mitjançant l'escriptura -segueix-. Puc reclamar el dret a la memòria, però mai no podré reclamar el dret a la immobilitat". A mesura que avançava, el llibre se li desfeia entre els dits. Aquells que abans eren búlgars, ara són africans. "Els que hi trobaràs avui no són els mateixos que hi haurà demà". I tampoc l'horitzó es manté incorruptible. La pluja fa que l'argila s'esmicoli, que el terreny s'aplani, que les cases d'abans s'ensorrin, i que allà on ara hi ha runes creixi una herba demolidora que esborra qualsevol rastre del seu record. Mai no ens tornarem a mullar els peus en aquelles aigües. És llei de vida.

Serés diu que 'La pell de la frontera' és un llibre estrany. A mig camí entre una resurrecció de la literatura 'darwinista' del XIX i un 'The wire' episòdic ambientat al Segrià, que desafia qualsevol tipus de motlle literari. "Siguis a la ciutat que siguis, si vas al súper, sempre hi ha les mateixes classes de poma", engalta. Es resisteix a creure que el món editorial hagi de seguir el mateix esquema agrícola. "N'estem farts de llibres que passen a un gulag, o a Auschwitz -segueix-. D'autors que recorren a escenaris comuns que tots tenim al cap perquè això els permet estalviar-se la palla descriptiva, la recreació de l'espai". Ganduls de solemnitat.

A ell, li ha costat suor i esforços. Jaume Vallcorba va rebre el primer manuscrit el 2007. "Me'l va guixar de dalt a baix -explica-. Deia que no era prou bo, i tenia raó. Aquest llibre necessitava una acumulació de temps". Els capítols més antics daten del 2003. Els més recents, del 13. En Vallcorba va morir ara fa tres mesos, abans de veure'l publicat. Diuen que va ser la seva última feina com a editor, que hi va treballar amb paciència i dedicació: era un projecte antropològic, per no dir humanista, molt ambiciós. "Hi ha onades i més onades de gent que ha passat per aquest paisatge -acaba Serés-. És un ritus de pas perllongat, que ha deixat un panorama desolat al seu darrere". Se'n parlarà molt, de 'La pell de la frontera'.

La pell de la frontera
Quaderns Crema
315 pàg. 22 €

També t'agradarà

Max Besora i els marcians sense cul

Què fer Activitats literàries

'La tècnica meravellosa' és el llibre més graciós de l'any! Ignoro si vau viure el vostre pas per la universitat com si fos una historieta dels fabulosos Furry Freak Brothers, si éreu dels que vivien penjats del broc d'un porro i dormien en habitacions desnerides per les boires industrial de Londres, 1951. Però dubto que en els vostres viatges astrals, Big Lebowski 'style', veiéssiu mai les càries de madame Bovary amb lupa d'augment, o un extraterrestre sense cul. Aquestes coses només poden passar en un llibre de Max Besora, el fill bastard dels Monty Python, un home que és un 'flying cyrcus' amb caçadora texana. "No sé fer noveŀles serioses -es lamenta-. Potser n'hauria d'aprendre, perquè així vendria més llibres". Cas omís.En Besora es va criar llegint els mestres vinyetistes de l''underground' americà, Robert Crumb, Gilbert Shelton i molts altres dels apòstols que es van deixar caure per aquella bíblia apòcrifa del clavegueram de Nova York que es deia 'Weirdo'. I així ha acabat, escrivint 'La tècnica meravellosa', una paròdia de les noveŀles de campus de David Lodge i companyia. "Humor 'british'", especifica ell. Passa en una facultat exclusiva, on el degà es diu Barbacoa i sua com un porc. On els alumnes fumen Almogàvers i es grapegen sobre la gespa com llimacs, mentre uns quants insurrectes es reuneixen amb ànsies de liderar la Rebeŀlió de la Mantega Rància.Ja li vam conèixer les inclinacions en un llibre anterior, 'Vulcano'. "Per a mi la literatura és un gran mapa -diu-

Jair Domínguez ha mort un conill

Què fer Activitats literàries

'Segui vora el foc' és una novel·la gore amb budellam i melsa Confirmat: a en Jair li va el gore. Mutilacions, budells estripats, gent esclafada a les vies del tren, execucions a cop de navallada i ossos trencats amb un tall dolorós, estellat, com un escuradents. Aquest és el seu rotllo. "Sí, jo gaudeixo de tot això", respon. No en vulgueu fer psicoanàlisi de cigaló. L'afició se li va destapar, de la manera més matussera possible, quan tenia uns 12 anys, i sense cap trauma truculent a les esquenes. Ell i un amic seu estaven fent 'zapping'-ai, aquells prodigiosos 90!- i es van trobar amb una retransmissió des d'una plaça de toros, en l'instant just en què el brau li arrencava la cara d'una banyada al matador, engalonat, que va fer una cabriola aèria i va aterrar sense galta a la sorra.Molts ens havíem fet una idea equivocada del tipus de persona que és en Jair. Si li havíeu seguit la pista com a guionista de 'Minoria absoluta', dels 'stand-ups' del Buenafuente i altres joies de l'humor de la ceba, potser us l'imaginàveu com el gracioset de torn, rèplica ràpida i un peu coix per a l'acudit marró, que sempre paga la primera ronda. 'Niet'. "És molt fàcil fer riure -rebla-. Quan aprens la fórmula del gag, ja no té més secrets. És qüestió d'ofici". I així és com hem descobert la impostura: l'autèntic Jair és el rapinyaire que sent morbo pel xou de sang i fetge. L'home que l'any 2012 va publicar 'Hawaii meteor'. El que ara ens torna a regirar la bilis amb 'Segui vora el foc'.És la s

Advertising

Aquest és Robert Juan-Cantavella

Què fer Activitats literàries

El pare del periodisme punk ens parla de la seva última novel·la, 'Y el cielo era una bestia', que té una grapa bestial Du el cabell crestat, mig pam de cadenat al voltant del canell i els pantalons tan cenyits com els d'aquells joves llancers de les llegendes artúriques que es batien a les justes, sota l'arbitratge de la tribuna reial. Escura les cigarretes fins que el filtre es comença a esgrogueir, com feien els 'cowboys' del Lower East Side en els bons anys de la contracultura. No per res, en Robert és el gran predicador del periodisme 'punk', una evolució bastarda d'aquella moral gonzo que Hunter S. Thompson va convertir en el seu programari vital. Versió espanyola, esclar, canviant Nixon per Rajoy, tot un descens en l'estatus de la pràctica de la professió. He de dir que li queda molt bé la taula amb pota de ferro.Però a banda de ser un cronista despietat, aquest paio té un cervell que treu més fum que el broc d'una locomotora. Ja ho va demostrar en un llibre que es deia 'Proustfiction', on suggeria que tota aquella història de la magdalena sucada amb te era en realitat un plagi del cine de Tarantino. "Em sembla deliciós barrejar coses que no tenen res a veure, crear llaços ficticis -diu-. M'interessa la novel·la com un dispositiu per establir ponts". Ara publica 'Y el cielo era una bestia', l'artefacte més ferotge que he llegit en temps. Per entendre'ns: el calamar gegant de Jules Verne conviu amb els personatges de Pérez Galdós en un balneari del Port del Comte. Cap d

Els nostres llibres 5 estrelles

Què fer Activitats literàries

Mare nit Kurt VonnegutTrad. de Martí SalesMales Herbes243 pàg. 15 € Una dona meravellosa Joan Jordi MirallesLabreu Edicions332 pàg. 16 € Pastoràlia George SaundersTrad. Yannick GarciaEdicions de 1984192 pàg. 16,90 € L'herba de les nits Patrick ModianoTrad. Mercè Ubach DorcaEd. Proa176 pàg. 14,90 € Els jardins de la dissidència Jonathan LethemTrad. Ferran Ràfols GesaAngle Editorial522 pàg. 22,90 € A l'oest de Roma John FanteTrad. de Martí SalesEdicions de 1984192 pàg. 16 € La parte inventada Rodrigo FresánMondadori566 pàg., 22,90 € Pedra viva Enric Casasses i Montserrat CaldésAjuntament de l'Escala208 pàg. 35 € Això és tot James SalterTrad. Ferran RàfolsEmpúries380 pàg. 19 € El llogaret William FaulknerTrad. Maria Iniesta Edicions de 1984 458 pàg. 22,90 € Leopardi Pietro CitatiTrad. Juan Díaz de AtauriAcantilado527 pàg. 25 € Locus solus Raymond RousselTrad. Joaquim Sala-SanahujaLleonard Muntaner 262 pàg. 30 € 1941. El año que retorna Slavko GoldsteinTrad. Maja DrndaCómplices Editorial568 pàg. 29,90 € Un traficant d'idees a les fronteres de l'art Vicenç AltaióComanegra414 pàg 24 € La casa de hojas Mark Z. DanielewskiTrad. Javier CalvoAlphaDecay710 pàg. 29,90 € La torre mestra Jennifer EganTrad. Carles MiróEdicions de 1984318 pàg. 20 € La senyora Dalloway Virginia WoolfTrad. Dolors UdinaLa Magrana224 pàg. 19 € T'hi sé Enric Casasses1984 Poesia144 pàg. 15 € Rayuela Julio CortázarAlfaguara627 pàg. 19,50 € Capital John LanchesterTrad. Antonio–Prometeo MoyaAnagrama597 pàg. 24,90 € B

Recomanat

    També t'agradarà

      Advertising