Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Max Besora i els extraterrestres sense cul

Max Besora i els extraterrestres sense cul

'La tècnica meravellosa' és el llibre més graciós de l'any!

Max Besora
Per Josep Lambies |
Advertising

Ignoro si vau viure el vostre pas per la universitat com si fos una historieta dels fabulosos Furry Freak Brothers, si éreu dels que vivien penjats del broc d'un porro i dormien en habitacions desnerides per les boires industrial de Londres, 1951. Però dubto que en els vostres viatges astrals, Big Lebowski 'style', veiéssiu mai les càries de madame Bovary amb lupa d'augment, o un extraterrestre sense cul. Aquestes coses només poden passar en un llibre de Max Besora, el fill bastard dels Monty Python, un home que és un 'flying cyrcus' amb caçadora texana. "No sé fer noveŀles serioses -es lamenta-. Potser n'hauria d'aprendre, perquè així vendria més llibres". Cas omís.

En Besora es va criar llegint els mestres vinyetistes de l''underground' americà, Robert Crumb, Gilbert Shelton i molts altres dels apòstols que es van deixar caure per aquella bíblia apòcrifa del clavegueram de Nova York que es deia 'Weirdo'. I així ha acabat, escrivint 'La tècnica meravellosa', una paròdia de les noveŀles de campus de David Lodge i companyia. "Humor 'british'", especifica ell. Passa en una facultat exclusiva, on el degà es diu Barbacoa i sua com un porc. On els alumnes fumen Almogàvers i es grapegen sobre la gespa com llimacs, mentre uns quants insurrectes es reuneixen amb ànsies de liderar la Rebeŀlió de la Mantega Rància.

Ja li vam conèixer les inclinacions en un llibre anterior, 'Vulcano'. "Per a mi la literatura és un gran mapa -diu-, un univers paraŀlel imaginat d'on puc anar agafant elements sempre que vull". És el que Frank Zappa va anomenar la "continuïtat conceptual", i que inclou una sèrie de recursos que s'anaven repetint d'un extrem a l'altre del seu corpus musical: des dels cowboys troneres amb un esput de whisky que els fregava l'esòfag fins a allò de la 'big note'. La gran nota. "Alguns dels elements de La tècnica que et fan tanta gràcia ja vénen de Vulcano", diu. La seva idea és construir una mena de 'Comèdia Humana' poca-solta, escrita amb un slang català que faria sagnar els ulls als acadèmics.

A casa nostra la tradició de la novel·la de campus és més aviat raquítica. Només Carme Riera s'hi va atrevir, fa un parell d'anys, amb 'Natura morta', una trama policíaca ambientada a Bellaterra. A banda d'això, el terreny estava desert. "I calia -diu Besora-, per mostrar el costat fosc de la institució. Perquè totes les carreres emeten pensament crític. Però, qui critica els crítics?". Això, en realitat, és una sàtira, on tothom té noms absurds tipus Calostre, Rosetta Stone o Juana Darc. On sempre sona música d'una banda pop decadent que es diu Les Patates Depressives.

Ara està preparant un llibre històric, que tracta de la vida d'un tal Joan Urpí, un conqueridor del segle XVII que en plena Guerra dels Segadors se'n va anar a fer les Amèriques. A esquenes dels Àustries, va arribar a Veneçuela i va fundar La Nova Catalunya. Escrita en clau seriosa? "No, ja t'he dit que d'això no en sé -explica-. M'ha tornat a sortir el rollo Monty Python, què hi farem?". En matèria de bromes, té una incontinència que no es pot combatre ni amb bolquers. Un disbarat rere l'altre, tots d'una lucidesa que fa enveja. Ens en calen més d'aquests. Dels que tenen un humor corrosiu, simpatia natural i pocs pèls a la llengua.

La tècnica meravellosa
Max Besora
Males Herbes
222 pàg. 14 €

Ens agrada

Què fer, Activitats literàries

Entrevista a Robert Juan-Cantavella

El pare del periodisme punk ens parla de la seva última novel·la, 'Y el cielo era una bestia', que té una grapa bestial Du el cabell crestat, mig pam de cadenat al voltant del canell i els pantalons tan cenyits com els d'aquells joves llancers de les llegendes artúriques que es batien a les justes, sota l'arbitratge de la tribuna reial. Escura les cigarretes fins que el filtre es comença a esgrogueir, com feien els 'cowboys' del Lower East Side en els bons anys de la contracultura. No per res, en Robert és el gran predicador del periodisme 'punk', una evolució bastarda d'aquella moral gonzo que Hunter S. Thompson va convertir en el seu programari vital. Versió espanyola, esclar, canviant Nixon per Rajoy, tot un descens en l'estatus de la pràctica de la professió. He de dir que li queda molt bé la taula amb pota de ferro.Però a banda de ser un cronista despietat, aquest paio té un cervell que treu més fum que el broc d'una locomotora. Ja ho va demostrar en un llibre que es deia 'Proustfiction', on suggeria que tota aquella història de la magdalena sucada amb te era en realitat un plagi del cine de Tarantino. "Em sembla deliciós barrejar coses que no tenen res a veure, crear llaços ficticis -diu-. M'interessa la novel·la com un dispositiu per establir ponts". Ara publica 'Y el cielo era una bestia', l'artefacte més ferotge que he llegit en temps. Per entendre'ns: el calamar gegant de Jules Verne conviu amb els personatges de Pérez Galdós en un balneari del Port del Comte. Cap d

Advertising
Què fer, Activitats literàries

Els nostres llibres 5 estrelles

Mare nit Kurt VonnegutTrad. de Martí SalesMales Herbes243 pàg. 15 € Una dona meravellosa Joan Jordi MirallesLabreu Edicions332 pàg. 16 € Pastoràlia George SaundersTrad. Yannick GarciaEdicions de 1984192 pàg. 16,90 € L'herba de les nits Patrick ModianoTrad. Mercè Ubach DorcaEd. Proa176 pàg. 14,90 € Els jardins de la dissidència Jonathan LethemTrad. Ferran Ràfols GesaAngle Editorial522 pàg. 22,90 € A l'oest de Roma John FanteTrad. de Martí SalesEdicions de 1984192 pàg. 16 € La parte inventada Rodrigo FresánMondadori566 pàg., 22,90 € Pedra viva Enric Casasses i Montserrat CaldésAjuntament de l'Escala208 pàg. 35 € Això és tot James SalterTrad. Ferran RàfolsEmpúries380 pàg. 19 € El llogaret William FaulknerTrad. Maria Iniesta Edicions de 1984 458 pàg. 22,90 € Leopardi Pietro CitatiTrad. Juan Díaz de AtauriAcantilado527 pàg. 25 € Locus solus Raymond RousselTrad. Joaquim Sala-SanahujaLleonard Muntaner 262 pàg. 30 € 1941. El año que retorna Slavko GoldsteinTrad. Maja DrndaCómplices Editorial568 pàg. 29,90 € Un traficant d'idees a les fronteres de l'art Vicenç AltaióComanegra414 pàg 24 € La casa de hojas Mark Z. DanielewskiTrad. Javier CalvoAlphaDecay710 pàg. 29,90 € La torre mestra Jennifer EganTrad. Carles MiróEdicions de 1984318 pàg. 20 € La senyora Dalloway Virginia WoolfTrad. Dolors UdinaLa Magrana224 pàg. 19 € T'hi sé Enric Casasses1984 Poesia144 pàg. 15 € Rayuela Julio CortázarAlfaguara627 pàg. 19,50 € Capital John LanchesterTrad. Antonio–Prometeo MoyaAnagrama597 pàg. 24,90 € B

Cine

Escenaris de la Barcelona apocalíptica

El que mai no pensaríeu que li pogués passar a la vostra ciutat Des que es va rodar 'King Kong', als anys 30, que veure la fi del món sobre Nova York no ens ve de nou. Entre les potes escatoses de Godzilla, l'estàtua de la Llibertat decapitada de 'Cloverfield' i algun marcià que hi ha anat tirant rajos làser, ja n'estem ben farts de veure Manhattan ensorrant-se sota el so de les trompetes de l'Apocalipsi. Però... i Barcelona? Sou capaços de pensar que la vostra ciutat pogués patir la mateixa sort? Hem triat cinc llibres i cinc pel·lícules perquè feu volar la imaginació. 'Barcelona no existeix', de David Castillo Sembla que a la Sagrada Família hi ha hagut un incendi d'arrencar a córrer... Som al 2040 en una ciutat detrítica que se n'està anant en orris. David Castillo fa un recorregut pels bars de pota de ferro i taula de marbre, les línies de metro i un grapat de cabarets polsegosos plens d'escarabats que són testimonis de l'ensorrament d'una Barcelona que s'està esborrant del mapa, mica en mica, a si mateixa. És com si sortís d'un desastre nuclear.  'Asmodèxia', de Marc Carreté Imagineu-vos 'Possessió infernal' elevada a l'enèsima potència. Ara situeu-la a les rodalies de Barcelona, àrea metropolitana, en una perifèria d'abocador, de formigó i ferros rovellats. I foteu-li, al mig, Lluís Marco vestit de capellà exorcista, intentant redimir carretades d'infectats per la fúria del dimoni. I obtindreu aquesta pel·lícula, l''opera prima' de Marc Carreté, un nano de Sant Cugat qu

Advertising