Jair Domínguez ha mort un conill

'Segui vora el foc' és una novel·la gore amb budellam i melsa
Jair Domínguez
Per Josep Lambies |
Advertising

Confirmat: a en Jair li va el gore. Mutilacions, budells estripats, gent esclafada a les vies del tren, execucions a cop de navallada i ossos trencats amb un tall dolorós, estellat, com un escuradents. Aquest és el seu rotllo. "Sí, jo gaudeixo de tot això", respon. No en vulgueu fer psicoanàlisi de cigaló. L'afició se li va destapar, de la manera més matussera possible, quan tenia uns 12 anys, i sense cap trauma truculent a les esquenes. Ell i un amic seu estaven fent 'zapping'
-ai, aquells prodigiosos 90!- i es van trobar amb una retransmissió des d'una plaça de toros, en l'instant just en què el brau li arrencava la cara d'una banyada al matador, engalonat, que va fer una cabriola aèria i va aterrar sense galta a la sorra.

Molts ens havíem fet una idea equivocada del tipus de persona que és en Jair. Si li havíeu seguit la pista com a guionista de 'Minoria absoluta', dels 'stand-ups' del Buenafuente i altres joies de l'humor de la ceba, potser us l'imaginàveu com el gracioset de torn, rèplica ràpida i un peu coix per a l'acudit marró, que sempre paga la primera ronda. 'Niet'. "És molt fàcil fer riure -rebla-. Quan aprens la fórmula del gag, ja no té més secrets. És qüestió d'ofici". I així és com hem descobert la impostura: l'autèntic Jair és el rapinyaire que sent morbo pel xou de sang i fetge. L'home que l'any 2012 va publicar 'Hawaii meteor'. El que ara ens torna a regirar la bilis amb 'Segui vora el foc'.

És la seva segona novel·la, i tracta de dos germans sinistres que es dediquen a filmar, càmera domèstica en mà, qualsevol suïcidi, accident de trànsit o catàstrofe humana que hagi deixat rastre de tripes. "He vist moltes coses d'aquestes al llarg de la vida -explica, mig desmenjat- i mai no m'han afectat sobremanera". Se'n va fer consumidor habitual durant la pubertat. La resta de nens mataven les hores esforçant-se per intuir la corba d'una mamella entre l'eixam de mosques catòdiques de les emissions codificades a l'horari adult de Canal+. Ell i aquell amic de l'envestida, en canvi, quedaven per mirar escabrositats carnisseres, com més indigestes millor. "Dèiem que eren vídeos de misteri", aŀlega. Ves, un nano sinistre.

Que sí, que a en Jair li va el 'gore'. I té els nassos de dir que el que surt a la coberta del llibre, un dibuix de Joana Santamans, és un alegre i bucòlic conillet rosa. Les coses clares: es tracta d'una llebre banca amb ulls de zombi que sagna per tots els porus. "Oh, que bé que te n'hagis adonat!", exclama. No entenc per què tanta alegria, no cal estar dotat d'una gran perspicàcia per notar que, en el millor dels casos, al pobre bitxo li han passat un ribot per tot el cos. Si això us impacta, espereu al llibre. Hi surt un motorista que, després d'un accident, intenta recollir els seus propis intestins de terra i tornar-los a ficar dins l'estómac obert.

Potser sí que és una mica sàdic. ¿Justifica això que n'hagi rebut per totes bandes? Al juny del 2006, els d'El Corte Inglés van censurar la presentació del seu llibre de relats Jesucrist era marica. Pel títol, que els semblava ofensiu. Després va venir l'episodi del 'Bestiari il·lustrat', que el va portar fins a les portes de l'Audiència Nacional. I l'última va ser un tuit sobre la Selecció Espanyola que per poc no li costa el cap. "Mai no m'ha agradat buscar polèmica -es defensa-. No vull aquest tipus de notorietat. Qui vol estar tot el dia en el punt de mira?". Ningú, esclar. Però en Jair té la virtut poc desitjada d'atraure la controvèrsia. Vivim en un món en què, per bé o per mal, si t'agrada el gore algú et farà psicoanalitzar.

Segui vora el foc
Jair Domínguez
Amsterdam
320 pàg. 18,90 €

També t'agradarà

Art

Vampirs que mosseguen

Farts de xuclasangs pallussos i ben pensants? Repassem els vampirs literaris més malvats de la història Els fans de la literatura vampírica estem de sort: el premi de literatura fantástica de Minotauro, 'Verano de miedo', de Carlos Molinero, ens porta un vampir 'typical spanish', que surt de la seva fossa letàrgica de la Guerra Civil per culpa d'una promoció de xalets adosats. Sanguinari, truculent i malparit, s'alimenta de quillos, heavys, gótiques i altres races de l'Espanya cañí. Ja ho diu Molinero: els vampirs són assasins, no pas gent simpática que brilla, s'enamora i no practica sexe. Si la saga Crepúscle us fot tan fàstic com a ell, per anar fent boca aquí teniu aquesta llista de literatura on els vampirs són, en definitiva, molt mala gent.  Nou vampirs que no són bona gent Carmilla, de Sheridan Le Fanu (1871) La primera obra de vampirisme lèsbica de la història va ser pionera: és quasi 25 anys més antiga que Drácula. Aquesta 'novella' –més llarga que un conte, però curteta– toca el tema sexual amb la circumspecció que esperaríem d'un llibre del 1871, però el subtext sàfic –i molt calentet, val a dir– hi és present d'una manera inequívoca. Ja se sap que un vampir femení i lèsbic i sense un ral que es vol fer la filla del terratinent suscita molt més odi que un aristòcrata europeu que arriba a Londres a fer un pilotasso immobiliari. Lestat el Vampiro, d'Anne Rice (1985) Els tres primers volums de les 'Crónicas Vampíricas' d'Anne Rice són extraordinaris. Encara que avui

Cine

Barcelona apocalíptica

El que mai no pensaríeu que li pogués passar a la vostra ciutat Des que es va rodar 'King Kong', als anys 30, que veure la fi del món sobre Nova York no ens ve de nou. Entre les potes escatoses de Godzilla, l'estàtua de la Llibertat decapitada de 'Cloverfield' i algun marcià que hi ha anat tirant rajos làser, ja n'estem ben farts de veure Manhattan ensorrant-se sota el so de les trompetes de l'Apocalipsi. Però... i Barcelona? Sou capaços de pensar que la vostra ciutat pogués patir la mateixa sort? Hem triat cinc llibres i cinc pel·lícules perquè feu volar la imaginació. 'Barcelona no existeix', de David Castillo Sembla que a la Sagrada Família hi ha hagut un incendi d'arrencar a córrer... Som al 2040 en una ciutat detrítica que se n'està anant en orris. David Castillo fa un recorregut pels bars de pota de ferro i taula de marbre, les línies de metro i un grapat de cabarets polsegosos plens d'escarabats que són testimonis de l'ensorrament d'una Barcelona que s'està esborrant del mapa, mica en mica, a si mateixa. És com si sortís d'un desastre nuclear.  'Asmodèxia', de Marc Carreté Imagineu-vos 'Possessió infernal' elevada a l'enèsima potència. Ara situeu-la a les rodalies de Barcelona, àrea metropolitana, en una perifèria d'abocador, de formigó i ferros rovellats. I foteu-li, al mig, Lluís Marco vestit de capellà exorcista, intentant redimir carretades d'infectats per la fúria del dimoni. I obtindreu aquesta pel·lícula, l''opera prima' de Marc Carreté, un nano de Sant Cugat qu

Advertising
Què fer, Activitats literàries

Els llibres 5 estrelles

Mare nit Kurt VonnegutTrad. de Martí SalesMales Herbes243 pàg. 15 € Una dona meravellosa Joan Jordi MirallesLabreu Edicions332 pàg. 16 € Pastoràlia George SaundersTrad. Yannick GarciaEdicions de 1984192 pàg. 16,90 € L'herba de les nits Patrick ModianoTrad. Mercè Ubach DorcaEd. Proa176 pàg. 14,90 € Els jardins de la dissidència Jonathan LethemTrad. Ferran Ràfols GesaAngle Editorial522 pàg. 22,90 € A l'oest de Roma John FanteTrad. de Martí SalesEdicions de 1984192 pàg. 16 € La parte inventada Rodrigo FresánMondadori566 pàg., 22,90 € Pedra viva Enric Casasses i Montserrat CaldésAjuntament de l'Escala208 pàg. 35 € Això és tot James SalterTrad. Ferran RàfolsEmpúries380 pàg. 19 € El llogaret William FaulknerTrad. Maria Iniesta Edicions de 1984 458 pàg. 22,90 € Leopardi Pietro CitatiTrad. Juan Díaz de AtauriAcantilado527 pàg. 25 € Locus solus Raymond RousselTrad. Joaquim Sala-SanahujaLleonard Muntaner 262 pàg. 30 € 1941. El año que retorna Slavko GoldsteinTrad. Maja DrndaCómplices Editorial568 pàg. 29,90 € Un traficant d'idees a les fronteres de l'art Vicenç AltaióComanegra414 pàg 24 € La casa de hojas Mark Z. DanielewskiTrad. Javier CalvoAlphaDecay710 pàg. 29,90 € La torre mestra Jennifer EganTrad. Carles MiróEdicions de 1984318 pàg. 20 € La senyora Dalloway Virginia WoolfTrad. Dolors UdinaLa Magrana224 pàg. 19 € T'hi sé Enric Casasses1984 Poesia144 pàg. 15 € Rayuela Julio CortázarAlfaguara627 pàg. 19,50 € Capital John LanchesterTrad. Antonio–Prometeo MoyaAnagrama597 pàg. 24,90 € B

Què fer, Activitats literàries

Robert Juan-Cantavella

El pare del periodisme punk ens parla de la seva última novel·la, 'Y el cielo era una bestia', que té una grapa bestial Du el cabell crestat, mig pam de cadenat al voltant del canell i els pantalons tan cenyits com els d'aquells joves llancers de les llegendes artúriques que es batien a les justes, sota l'arbitratge de la tribuna reial. Escura les cigarretes fins que el filtre es comença a esgrogueir, com feien els 'cowboys' del Lower East Side en els bons anys de la contracultura. No per res, en Robert és el gran predicador del periodisme 'punk', una evolució bastarda d'aquella moral gonzo que Hunter S. Thompson va convertir en el seu programari vital. Versió espanyola, esclar, canviant Nixon per Rajoy, tot un descens en l'estatus de la pràctica de la professió. He de dir que li queda molt bé la taula amb pota de ferro.Però a banda de ser un cronista despietat, aquest paio té un cervell que treu més fum que el broc d'una locomotora. Ja ho va demostrar en un llibre que es deia 'Proustfiction', on suggeria que tota aquella història de la magdalena sucada amb te era en realitat un plagi del cine de Tarantino. "Em sembla deliciós barrejar coses que no tenen res a veure, crear llaços ficticis -diu-. M'interessa la novel·la com un dispositiu per establir ponts". Ara publica 'Y el cielo era una bestia', l'artefacte més ferotge que he llegit en temps. Per entendre'ns: el calamar gegant de Jules Verne conviu amb els personatges de Pérez Galdós en un balneari del Port del Comte. Cap d

Advertising
Aquesta pàgina ha migrat al nostre nou disseny de manera automàtica. Si hi veus res d'estrany, avisa'ns a feedback@timeout.com