Es publica l'edició definitiva del 'Kaddish'. N'hem parlat amb cinc escriptors Començaré aixafant-vos una mica la guitarra. Només una mica. No em mal interpreteu: sóc el primer a fer les festes necessàries per celebrar que aquesta versió del 'Kaddish', bilingüe i molt cuidada, hagi arribat a les meves mans. Però no està de més recordar, penso, que n'existeix una edició catalana fantàstica, amb traducció de Josep Costa i pròleg de M.L. Rosenthal, que va veure la llum el 1987. Ara que us tinc avisats, alcem veles! Francesc Parcerisas No és que en Parcerisas s'hagi passat la vida fent la gara-gara a Ginsberg, però sé que fa anys va traduir 'El supermercat de Califòrnia', un dels poemes del Howl, aquell on apareixen els esperits de Whitman i Lorca perduts en una mena de Consum ple de síndries. Per això li truco, per preguntar-li per les seves antigues afinitats amb els tòtems de la cultura beat. I m'explica que, com tothom, ell també va tenir 20 anys. "A principis dels 70, en una llibreria de Santa Cruz, vaig arreplegar amb tot el que vaig poder -diu-. Després vaig aconseguir subscriure'm a la 'Peace news', una revista del moviment pacifista on Ginsberg solia publicar uns poemes llargs i teŀlúrics". D'alguna manera, aquestes lectures tan bèsties sempre van a dins. Martí Sales Això ho expressa molt bé en Martí Sales, amb unes paraules gruixudes, potents com l'alcohol de grau. "Ginsberg tenia un esperit combatiu i heterodox -rebla-. No com allò de 'la poesía es un arma cargada de f
Esclar que és fosc, violent i una mica marcià. La sola idea que pugui arribar el dia en què uns quants elegits de Déu Nostrosenyor pugin flotant cap al cel, igual que una plaga de meduses, tots al uníson, ja em fa venir esgarrifances. Però també té la seva sorna. És com el berenar al sostre de Mary Poppins i els germans Banks, amb la diferència que a aquests bons cristians els caurà la roba abans de començar a levitar. ¿Us ho imagineu? Els escollits sortiran en boles d'un cop de vent per les finestres de casa seva. O bé per la xemeneia, si són dels afortunats que tenen llar de foc. I passi-ho bé. D'això, en direm el Rapte.
Tot plegat és cosa de Tom Perrotta, cronista de la cara més improbable de l'estil de vida americà. Encara no fa dues setmanes que l'HBO va estrenar l'episodi pilot d'una sèrie basada en la seva última novel·la, 'The leftovers'. "És un espectacle molt negre, i de vegades violent", exhala, amb aquell to sigiŀlós de qui explica un misteri dubtós. Ja sabeu, com quan la Senyora del Tronc de 'Twin Peaks' mirava a càmera i parlava de mussols. Casualitats de la vida, hi surt Justin Theroux, un dels habituals de les últimes pel·lícules de David Lynch. I també Liv Tyler. Us agradarà saber que encara no li han robat la bellesa.
Els mediocres
El llibre no parla d'aquests privilegiats que van alçar el vol com rossinyols que van a França, sinó dels altres, dels mediocres que s'han quedat a la terra com a rebuig en aquesta mena de salvació col·lectiva. I especialment d'un grup d'envejosos carregats de despit que s'han organitzat, com una secta a l'ús. Es fan dir Residu Culpable. "Sempre van vestits de blanc -diu Perrotta-, i només es deixen veure en públic amb un cigarret encès entre els llavis". Si vols unir-te al clan, no tens més remei que començar a fumar. Adéu a la vida sana, al cultiu de quefirs i les dietes de sucs 'detox'. El món ja no tornarà a ser igual.
Perrotta sempre ha estat d'airejar els draps bruts de la societat ianqui, sense vergonya. A 'Little chlildren' va parlar de la vida suburbial com pocs s'havien atrevit a fer. A 'Lucky winners' va dissenyar un còctel explosiu, amb diners, cobdícia i una família de nous-rics que acabaven de guanyar un bitllet de loteria. 'Oh-la-la'. "Aquest cop, però, sento que he pujat un nou nivell -afirma-. 'The leftovers' és una història molt psicològica, però en certa manera parla de l'Apocalipsi". Al cap i a la fi, els protagonistes d'aquesta elegia socialitzada són personatges perduts, que no acaben de saber si s'han de considerar els afortunats supervivents d'una matança a gran escala o bé el detritus d'un cataclisme còsmic.
Doncs sí, l'HBO l'ha portat a la petita pantalla, sota la batuta de Damon Lindelof, un dels creadors de 'Lost'. Perrotta es mostra molt animat, potser perquè juga amb bons antecedents. L'any 1999, Alexander Payne va estrenar 'Election', l'adaptació d'un llibre seu que no havia aconseguit trobar editor. "Va ser un cas excepcional -diu en Tom-. No acostuma a passar que la pel·lícula surti abans que el llibre. En aquest cas, si no fos perquè Payne va apostar per la meva història, potser mai no l'hauria pogut publicar". Així que quan em diu que la sèrie és negra i violenta, sé que per dins està pensant: "nano, ara sí que hem fet diana!".
The leftovers
Periscopi
409 pàg. 19 €