L’Eixample barceloní està format per les grans zones de creixement de la Barcelona que va ser reordenada urbanísticament a cop del gran esdeveniment que va ser l’Exposició Universal de 1929. Des d'aleshores, la ciutat va créixer en la forma de quadrícula que va definir l’urbanista Ildefons Cerdà.
¿És un barri, és un districte? L’Eixample es considera ara un districte de Barcelona, que està format per sis barris: Antiga Dreta de l’Eixample, Antiga Esquerra de l’Eixample, Nova Esquerra de l’Eixample, Fort Pienc, Sagrada Família i Sant Antoni.
És el centre de Barcelona i té molta història
L’extensió i diversitat del districte implica que sigui molt plural. El centre històric de l’Eixample, i de la ciutat en general, és l’Antiga Dreta de l’Eixample. Aquesta zona està farcida de diversos espais de poder i prestigi de la Barcelona burgesa que ens va llegar alguns dels atractius arquitectònics més importants de la ciutat. Entre cases-museu de Gaudí i companyia (com la Casa Batlló o la Casa Amatller) i enormes botigues de grans corporacions, resisteixen alguns comerços històrics (com el Colmado Quilez).
La resta d’àrees del districte tenen les seves característiques pròpies. L’Antiga Esquerra de l’Eixample, per exemple, va ser considerat el millor barri del món per Time Out l’any 2020. Conté el que s’ha anomenat com el gaixample, marcat pel tarannà acollidor vers la comunitat gai i per la proliferació de negocis afins (amb preus que no sempre són mòdics).
Què més podem visitar a l’Eixample?
Òbviament, ens espera la Sagrada Família. El temple de Gaudí dona nom al barri homònim, que també pot presumir d’acollir un altre espai declarat patrimoni mundial segons la UNESCO: el recinte modernista de Sant Pau. Però hi ha més. Fort Pienc és un espai marcat pel seu passat i present com a lloc de comunicació (l’Estació del Nord està ubicada allà) i pels seus grans equipaments culturals: l’Auditori de Barcelona i el Teatre Nacional de Catalunya (TNC).
També s’ha de descobrir la molt miscel·lània Nova Esquerra de l’Eixample, identificada per alguns grans equipaments com l’Escola Industrial o el parc Joan Miró. I prendre alguna cosa a Sant Antoni, és clar. Aquest barri va ser històricament un territori de petits botiguers. Molts establiments han quedat pel camí, però continua en peu un enorme mercat (ara reformat) on comprar roba, menjar o (els diumenges) llibres, discos i tota mena d’objectes culturals. En els darrers anys, Sant Antoni ha viscut un fort esclat del sector de la restauració i s’ha convertit en un altre destí essencial on tothom, tant els residents com les persones que visiten la ciutat, poden prendre un cafè o menjar (aquí podeu veure una llita amb els millors bars i restaurants de la zona).
Com arribar a l’Eixample i com moure’s per la zona
L’Eixample és el cor de la Barcelona moderna (i modernista), així que qualsevol dels seus racons està extraordinàriament ben comunicat mitjançant les diverses opcions de transports públics. Les persones que visitin l’Eixample poden arribar-hi a través d’estacions convertides en grans nodes de transport ubicats al centre de la ciutat, com les estacions Catalunya i Passeig de Gràcia. Totes dues són estacions relativament properes que, d’alguna manera, marquen l’inici de l’Eixample.
A partir d’allà, podem passejar. I les diferents xarxes d’autobús, ferrocarril i metro poden acostar-nos a qualsevol destí del districte si hem de començar a allunyar-nos del centre.
