0 M'encanta
Guarda-ho

'Happenings' gastronòmics

O quan art, espectacle i experimentació s'uneixen amb la gastronomia

Associació Nyam-Nyam

Sopar amb una espelma a taula està molt vist. Ara bé, a Barcelona, en els darrers temps, proliferen les iniciatives que ajunten la gastronomia de molt bon nivell amb l'art conceptual, la 'performance', l'experimentació, o senzillament amb un exquisit espectacle de dansa. Són propostes fora del circuit habitual dels restaurants, però que val molt la pena conèixer.

DIJOUS EXQUISITS

El Poblenou és l'hàbitat natural dels gastrohappennings. Aquí les Filles Föllen -Margherita Bergamo i Tuixén Benet, nucli d'aquest grup de dansa experimental- admeten que el seu immens local d'assaig-loft, l'Espai Erre (Àvila, 124) "no és ni un teatre en condicions ni una cuina en condicions". Però la veritat és que en el cicle Dijous Exquisits hi ha hagut excel·lència artística i bona cuina: una combinació equilibrada de gastronomia i arts escèniques contemporànies (s'hi ha vist dansa, teatre i flamenc) on "espectacle i gastronomia mai se simultaniegen, per no desvirtuar-se", explica Bergamo.

I més que n'hi haurà: a partir del mes de maig tornen els Dijous, amb l'afegitó que els divendres també ho seran. Jugada rodona: per uns 30 euros, 30 afortunats podran gaudir d'un taller de cuina, un sopar amb maridatge i un espectacle complet, amb primera copa, i les performers Föllen amenitzant el servei. Ada Parellada, Marcel Gasull, del Morro Fi, i Sergi Canals, del Riera 29, són alguns dels cuiners que hi han posat la teca, sempre en connivència conceptual amb els artistes.
Més informació a www.lesfillesfollen.com

UN DINAR EXPERIMENTAL
En unes coordenades similars però amb un ànim més experimental -i casolà- l'associació Nyam-Nyam (Pallars, 94) exposa a qui pagui dotze euros, cada dijous al migdia, de 14 a 15 h, el seu projecte artístic Todo lo que me gusta es ilegal, es inmoral o engorda. Un work in progress que, entre altres percepcions sensorials, es tasta.

Abandono el vocabulari de fitxes d'exposició de museu: "Demanem a un creador que vingui a ensenyar la seva feina sense cap limitació, i la vinculem al menjar, o més aviat expliquem què fa a través del menjar", diu la performer i coreògrafa Ariadna Rodríguez, impulsora del tema. Un acollidor loft del Poblenou amb cuina és l'escenari d'una proposta en què "el menjar és un mitjà, no pas una finalitat".

Però en sortireu ben menjats, i fareu coses.Exemple:durantelfebrer,Aimar Pérez Galí, ballarí, performer i creador, va exposar el seu concepte de fermentació de les relacions humanes en les microcomunitats, alhora que els assistents col·laboraven en la preparació d'aliments que fermenten i després van menjar un menú fermentat. Ep, s'hi hala bé: l'equip del Cabaret Elèctric d'iCat.cat va fer aquí el
sopar de Nadal. Informació i inscripcions al T. 93 320 80 28 i a www.nyamnyam.net

LITERATURA EN PROCÉS

Entrem ara en un àmbit molt menys arty, on processos creatius i gàstrics conflueixen per gràcia d'un sopar excel·lent. L'escriptora Ada Castells i la cuinera Ada Parellada ja fa tres temporades que organitzen, al restaurant Semproniana (Rosselló, 148. T. 934 53 18 20), els sopars-col·loqui Dimecres Inèdits. Castells explica que són "trobades informals on un escriptor avança què té al forn". I no necessàriament s'omplen de fans fatals: "A vegades hi ha gent que no ha llegit res de l'autor, però que se sent molt interessada pels processos creatius de la literatura".

Es procura que l'autor no prepari cap discurs, però amb una bona predisposició de les dues bandes "tot acaba fluint com una conversa i ens expliquen tots els ritualsa l'hora d'escriure".

L'aforament no supera les vint persones, en taula rodona, perquè tothom pugui participar-hi. Per 35 euros, un exquisit i llarg menú adequat a l'obra de l'autor (a l'Andreu Martín li van preparar sangifetge). Coma casa,vaja.Truqueu,que el proper és a tocar.

EL CONCERT A CASA

I eliminem la partícula comparativa en les activitats que ofereix Gaudium
(www. gaudium.cat). Ells vénen a casa vostra. Aquest és el granet de sorra que Marina Villacampa, periodista, i Conrad Dalmau, músic, han posat en la "descentralització del consum d'oci fora de casa", diu ella. Tot va començar quan,mig en broma,van trucar al Toti Soler per veure si s'avindria a tocar a casa. Quan esteu disposats a pagar-me? va ser la resposta. Gratant-se la butxaca el van fer venir.

De moment treballen gastronomia i música separades: per un cantó, us poden enviar cuiners de tota mena a domicili per a què descobriu què coi és la raw food o per a què l'Ada Parellada -un altre cop ella!- us mani una estoneta per inculcar-vos la seva idea de cuina mediterrània. Són tallers en què després es menja. Per l'altre, pianistes top com ara Jordi Camell o Albert Bover li donaran marxa al Yamaha que només serveix per acumular gerros i pols del passadís, encara que també tenen en el booking grups efervescents com Pulpopop. Al sofà de casa ningú us taparà la visio.

SOPARS I BONDAGE

S'està bé a casa, oi? Però pujar les escales del Hidden Factory
(www. hiddenfactorybarcelona.com) és com l'inici d'un film de la Hammer. Aquest restaurant privat, ubicat en un preciós loft de Joaquín Costa, és dins d'una de les antigues fàbriques que encerclaven el Barri Xino quan era zona industrial. Haureu de travessar un llòbrec, inacabable passadís digne d'un torture porn dels bons, pujar unes escales encantades o ascendir amb un elevador industrial sense sostre. Quina por,nanu.

Rere la porta negra, no us esperen Jason ni Freddy, sinó una antiga fàbrica de coure on els cuiners Javier Morón i Sergi Salguero fan sopars creatius i pantagruèlics (12 plats a 80 euros), per a deu persones com a màxim. Si mireu a terra, veureu unes taques de pintura gairebé esborrades que m'asseguren que són de Tàpies (el pis va ser el seu primer taller a Barcelona).

Fora d'aquí, juguen fort: al Wine Center del Poblenou munten sopars afrodisíacs amb exhibicions de shibari -l'artístic bondage japonès- i vermuts rumberos on la periodista Mariajo López Vilalta explica la història de la rumba catalana i ens ensenyen a fer palmes.

ENTREVISTA: Spoonik

Jon Giraldo i Jaime Lieberman, cuiners formats a El Celler de Can Roca, Saüc i Hofmann, han convertit casa seva en un restaurant privat: Spoonik (www.spoonik.com) és un espectacular xalet modernista a Lesseps que dues nits a la setmana s'obre a gurmets curiosos. Parlem amb en Jon.

¿Com acaba un convertint la casa en restaurant?
Quan estudiàvem, preparàvem soparets per als amics. I els semblava collonut que els expliquéssim de què anava cada plat. De tant perfeccionar-ho, van acabar venint familiars o companys de feina dels amics. I vam buscar una casa per convertir els sopars en experiències gastronòmiques.

Perquè aquí no només es sopa, no?
Donar de menjar bé ho fan milers de persones. La gent vol rebre alguna cosa més que menjar, una experiència. Això es converteix en una súpersala, i té el morbo de veure la intimitat del xef. Però també entrem en diàleg amb altres disciplines artístiques: la soprano Begoña Alberdi canta l'ària Casta diva, i els sabors de les postres representen el que sent ella mentre canta. Hi ha altres sorpreses que no revelarem.

¿Avantatges i desavantatges respecte al restaurant?
Som amos del nostre temps i no existeix la pressió del servei. Aquí sopen vint persones, dos dies a la setmana, a 70 euros per cap. Està tot mesurat i obtenim un benefici mínim. En un restaurant no se sap mai. Tu demanes informació i per accedir-hi t'enllacem a la nostra xarxa social. Per venir has de ser un amic, encara que siguis un amic virtual.

Desavantatges?
Cal publicitar-se molt. No hi ha cap cartell a fora. És que no és un restaurant. És casa nostra!

També t'agradarà

Arrossos: de l'alta cuina a la paella

Xavier Pellicer i Àngel Pasqual, xefs fins fa poc en l’alta lliga de la gastronomia, posen cases d’arròs bo a preus populars Permeteu-me una afirmació tavernària/quarterària (una més!): l’arròs del diumenge és cosa d’homes. La imatge real de la paella o cassola dominical –més que idealitzada, ficcionada per aquell anunci en què una rotllana de ties bones en biquini llancen gambes al ferro roent– és la d’un mascle pelut sense samarreta, que aprofita el procés paellari per xumar dos quintos i fer el vermut.Homes que penquen –a la bastida o a l’oficina– es vanten de cuinar només en aquest moment de la setmana. Molta testosterona, vaja. Ara bé, res a veure amb el fenomen que ens ocupa avui: dos professionals de la primera línia de foc de l’alta cuina que han oblidat les estrelles per centrar-se en l’arròs i el cullerot a preus populars. El més vist Les millors escenes de sexe La relació especial que té el cine amb l'erotisme –que situa l'espectador a la posició privilegiada del 'voyeur'– ha estat objecte de diversos estudis acadèmics, sobretot per part de feministes. Tal com es va veure amb el rebombori creat per 'Nymphomaniac', la línia que separa les escenes de sexe de la pornografia és molt fina i, en algunes ocasions, poc definida. Però deixem-nos de teories per una estona i observem com fer l'amor –hetero, gai, bi...– s'ha portat a la gran pantalla durant tots els temps. Aquí teniu les escenes que han fet pujar la temperatura als cinemes. També t'agradarà... Restaurants rom

Llegir-ne més

Arrossos imprescindibles

El millor gra de la ciutat Trobar un bon arròs és complicat, i més en aquests temps en què qualsevol s'atreveix a tirar un grapat de gra a la paella i un fumet de brick. Això en el millor dels casos, que potser us voldran volen encolomar un Paellador. Amb el nostre llistat anireu sobre segur! Les millors escenes de sexe La relació especial que té el cine amb l'erotisme –que situa l'espectador a la posició privilegiada del 'voyeur'– ha estat objecte de diversos estudis acadèmics, sobretot per part de feministes. Tal com es va veure amb el rebombori creat per 'Nymphomaniac', la línia que separa les escenes de sexe de la pornografia és molt fina i, en algunes ocasions, poc definida. Però deixem-nos de teories per una estona i observem com fer l'amor –hetero, gai, bi...– s'ha portat a la gran pantalla durant tots els temps. Aquí teniu les escenes que han fet pujar la temperatura als cinemes. També t'agradarà... Restaurants romàntics 13 restaurants per impressionar noves conquestes i conquerir parelles poc impressionables El Pla Tan sols fa falta que hi passeu per davant per comprovar que el Pla és el restaurant íntim per definició. L’arribada entre carrerons foscos i humits del Gòtic ens prepara per a un local dibuixat amb llum tènue i ben dirigida, decoració infor- mal però elegant i una cuina de criteris similars. Els vins i les postres no desentonen i superen el nivell. Le Cucine Mandarosso Dinar sí, però sopar al Cucine Mandarosso amb un amic o familiar pot resultar

Llegir-ne més

Cuina mediterrània a Barcelona

Barcelona té una de les millors ofertes del món de cuina mediterrània, la més saludable, gustosa i colorista. La prova és aquí. Dos Cielos Aquest restaurant ofereix una cuina de gran altura, elaborada pels bessons Javier i Sergio Torres, des de l'últim pis de l'hotel Me. Cuina molt original amb sabors de països llunyans, amb plats com la crema d'arrels amazòniques amb caviar de Sagú. Premi especial del jurat Time Out 2009. –M.A Platja Ca la Nuri Bon exemple de com el típic restaurant mariner s’ha sabut renovar sense perdre la seva raó de ser. Continuen servint arrossos i cuina marinera, però hi donen un toc modern i refrescant que aconsegueix fer-nos salivar quan encara inspeccionem la carta. Plats entre la tradició i la modernitat que es basen en el producte fresc i de temporada, ja siguin de la mar o de la terra. Gravat a la nostra memòria tenim l’arròs de botifarra negra i garoines... I la terrassa a tocar de la sorra... Aix! Cal Pep Si passeu per la plaça de les Olles segur que veureu un local que sempre és ple i que, fins i tot abans d’obrir, ja té una cua de gent esperant. És simplement Cal Pep, una institució barcelonina imprescindible per a guiris i autòctons. Seieu a la barra i veureu davant dels vostres ulls com l’equip de professionals amb solera us serveixen gamba vermella a la planxa, carxofes fregides, escopinyes al vapor i alguna altra modernitat moderada. A més de passar-ho de conya, estareu formant part de la història recent de la ciutat. Els Pescadors Hi ha

Llegir-ne més
Advertising

Restaurants de Montjuïc i el Poble-sec

Trobes a faltar algun restaurant imprescindible del barri? Ens ho pots dir als comentaris de sota. La millor cuina del barri Xemei No és el mateix dir “avui hem sopat en un italià” que “avui hem sopat en un venecià”. Encara hi ha categories! Quan, al Poble-sec, va obrir el Xemei, aquest incís es va fer imprescindible. Els bessons –xemei, en dialecte venecià– Stefano i Max Colombo van portar a Barcelona una cuina transalpina que superava d’una vegada els macarrons a la bolonyesa i les pizzes quattro stagioni. Arribava el peix tal com el cuinen al Vèneto, i havíem d’aprendre què són les sarde in saor o el baccalà mantecato: una altra cuina italiana era possible. Casa de Tapes Cañota El Cañota és un bar de tapes marineres d'inspiració gallega amb molt bones referències. Es tracta del germà petit del reputat Rías de Galicia, un dels grans restaurants gallecs de la ciutat i de l'Estat. L'oferta del Cañota és la de tota la vida: peix i marisc fregit, patates braves, pop a la gallega, amanida russa, canyes de cervesa i vins. Tot de la millor qualitat i en un local desenfadat per a resoldre un àpat de celebració o el sopar després de sortir del Lliure, el Mercat de les Flors i del BTM, que li queden al costat. La Federica A tots els que desconfieu quan entreu en un lloc bonic, les línies que venen a continuació van per a vosaltres. Jo també formo part del club “Jo desconfio”. De fet, me’n podria erigir presidenta i estampar samarretes amb la cara d’algú amb el nas arronsat. El que e

Llegir-ne més

Més informació

Semproniana

Recomanat

Tota la gràcia, frescor i salero de l’Ada Parellada. Val la pena anar-lo revisistant per la seva reinterpretació del clàssic català i allò francès, amb saboroses aturades en la caça.

Llegir-ne més
Eixample

Comentaris

0 comments