Cuina mediterrània a Barcelona
Barcelona té una de les millors ofertes del món de cuina mediterrània, la més saludable, gustosa i colorista. La prova és aquí.
Si passeu per la plaça de les Olles segur que veureu un local que sempre és ple i que, fins i tot abans d’obrir, ja té una cua de gent esperant. És simplement Cal Pep, una institució barcelonina imprescindible per a guiris i autòctons. Seieu a la barra i veureu davant dels vostres ulls com l’equip de professionals amb solera us serveixen gamba vermella a la planxa, carxofes fregides, escopinyes al vapor i alguna altra modernitat moderada. A més de passar-ho de conya, estareu formant part de la història recent de la ciutat.
Parlar de Gaig és fer referència a la cuina tradicional. Pocs com ell respecten tant les receptes clàssiques i dediquen especial atenció al producte per obtenir combinacions que en magnifiquin les seves característiques. Amb el pas dels anys s’ha convertit en una institució, en una casa sagrada de la cuina catalana a tot el territori. Hi ha plats de la seva carta que no poden desaparèixer, com els canelons amb crema de tòfona o els macarrons del Cardenal, adorats per la clientela, innovacions com el llobarro salvatge a la graella amb nyàmeres i cruixent de shiso. I en el seu restaurant de les Corts hi ha un elegant equilibri entre restaurant d'alta cuina tradicional –podeu fer un menú degustació amb els seus clàssics– i botiga gurmet de menjar per endur.

I si voleu explorar el Mediterrani sencer...
Un restaurant àrab d'alt estànding que respira aires mediterranis i orientals, exquisit, amb plats com l'amanida libanesa de fatuix i tagins variats. –R.M
El durum –el pa de pita farcit– té un nom a Barcelona: Kapadokya. Aquest restaurant en tres minuts us posa a la mà un durum celestial: compacte, calentet, que quan es mossega no esclata a la boca.
Amb un ambient rústic gens impostat, i preus molt ajustats, aquí podem tastar els plats tradicionals d’aquesta cuina tan propera, com les dolmades –fulles de parra farcides d’arròs– i la mussaca.
No és el mateix dir “avui hem sopat en un italià” que “avui hem sopat en un venecià”. Encara hi ha categories! Quan, al Poble-sec, va obrir el Xemei, aquest incís es va fer imprescindible. Els bessons –xemei, en dialecte venecià– Stefano i Max Colombo van portar a Barcelona una cuina transalpina que superava d’una vegada els macarrons a la bolonyesa i les pizzes quattro stagioni. Arribava el peix tal com el cuinen al Vèneto, i havíem d’aprendre què són les sarde in saor o el baccalà mantecato: una altra cuina italiana era possible.
Els Ugarit s’han convertit en un referent de la cuina siriana. Disposen de set restaurants on es pot demanar, a preus força ajustats i una qualitat més que digna, plats combinats molt variats contundents d’hummus, mutàbal, carn i falàfel.
La cuina palestina, segurament força desconeguda entre l’expansió d’altres cuines internacionals molt més reconegudes a casa nostra i amb representació en multitud de restaurants de la ciutat, té un enclavament a Gràcia. A l’Aska Dinya tastareu receptes casolanes autèntiques com el maqluba, un plat vegetal que porta arròs, pastanaga, albergínia, coliflor, ceba, xampinyons, ametlles i pinyons, hipersa! O l’adlaá jaruf, costelles de xai lletó a la brasa amb una crema a base de sèsam i amb ceba: una delícia. Al migdia tenen un menú molt raonable, també els dissabtes, i al vespre, hi podeu fer tapetes molt sorprenents amb una copa de vi o una cervesa per un preu mòdic. Una cuina que val descobrir.
Discover Time Out original video