Cuina mediterrània a Barcelona

Un restaurant àrab d'alt estànding que respira aires mediterranis i orientals, exquisit, amb plats com l'amanida libanesa de fatuix i tagins variats. –R.M

Petita gran joia de cuina mediterrània i sobretot francesa, l’Atmosphère s’ha consolidat com un dels restaurants diferents de Gràcia. La carta que elabora en Carlos Yñiguez –diplomat a la Hoffmann i amb una bona experiència a les espatlles– des de la seva cuina dóna joc per passar nits romàntiques en un ambient acollidor, de bona música i servei atent. Els peixos del dia són el seu punt fort, i, pel que fa als plats francesos, s’hi pot gaudir de bones amanides amb mostassa o enriquides amb formatges, del foie gras semicuit amb poma confitada, i del confit d’ànec acompanyat amb un gratinat de pommes de terre à la dauphinois. Té un menú d’11,50 euros al migdia, i de nit funciona amb carta.

El durum –el pa de pita farcit– té un nom a Barcelona: Kapadokya. Aquest restaurant en tres minuts us posa a la mà un durum celestial: compacte, calentet, que quan es mossega no esclata a la boca.

Amb un ambient rústic gens impostat, i preus molt ajustats, aquí podem tastar els plats tradicionals d’aquesta cuina tan propera, com les dolmades –fulles de parra farcides d’arròs– i la mussaca.

No és el mateix dir “avui hem sopat en un italià” que “avui hem sopat en un venecià”. Encara hi ha categories! Quan, al Poble-sec, va obrir el Xemei, aquest incís es va fer imprescindible. Els bessons –xemei, en dialecte venecià– Stefano i Max Colombo van portar a Barcelona una cuina transalpina que superava d’una vegada els macarrons a la bolonyesa i les pizzes quattro stagioni. Arribava el peix tal com el cuinen al Vèneto, i havíem d’aprendre què són les sarde in saor o el baccalà mantecato: una altra cuina italiana era possible.

Els Ugarit s’han convertit en un referent de la cuina siriana. Disposen de set restaurants on es pot demanar, a preus força ajustats i una qualitat més que digna, plats combinats molt variats contundents d’hummus, mutàbal, carn i falàfel.

Que ara a Barcelona hi hagi un segon restaurant kosher –després del Delicias de  Santaló— no és casualitat ni moda. Ciutat cosmopolita i punt obligat de visitants estrangers, Barcelona ho necessitava. Però també jueus residents, viatgers i sobretot creueristes nord-americans, per no parlar d’aquells que només vénen des d’Israel per veure el club de la seva vida. El Barça tenia dificultats per donar menjar segons els preceptes de la religió jueva. 

La cuina palestina aquí té un superb representant. A Aska Dynia hi trobarem un fresquíssim tabulé, amb julivert, coriandre i menta, amb la sèmola amagada en un bosc de verdor. Tasteu-hi el maqhluba, una mena de paella àrab.