Cuina mediterrània a Barcelona

On som? A la segona i única seu de Can Ros, ubicada al flamant Time Out Market de Barcelona. El restaurant original, a la Barceloneta, fa més de cent anys que es manté dempeus: va néixer com una taverna de pescadors, va evolucionar cap a un restaurant popular i avui ofereix cuina mediterrània-catalana d’alta qualitat amb un enfocament modern. Garantia d’èxit? Sense cap dubte.

Què mengem? Entrants clàssics com pa de coca amb tomàquet i oli d’oliva, bomba o ensaladilla, i una gran varietat d’arrossos: negre, de muntanya, de verdures, al forn, de temporada o paella. El millor? Tots es poden demanar en racions individuals. El peix arriba fresc cada dia directament des de la Barceloneta, és a dir, de la vorera del davant.

On som? L’Ali Ocakbaşı trenca amb els tòpics de la gastronomia turca a Barcelona. Ni xivarri ni kebabs greixosos: aquest restaurant elegant del carrer Enric Granados és d’aquells amb estovalles blanques, llum càlida i un servei atent. En poques paraules, cuina anatòlia refinada i amb un punt creatiu. Al capdavant hi ha Aktug Birinci, restaurador amb establiments a Istanbul i Amsterdam.

Què mengem? La carta ofereix mezze clàssics, amanides fresques i carns a la brasa. Destaquen plats com el çiğ köfte (fulles d’enciam farcides de bulgur, tomàquet, all, ceba, julivert, oli d’oliva i bitxos), el zirh (xai picat i especiat) i el pirzola (costelletes de xai marinades). De postres, künefe (pastís cruixent farcit de formatge fos, banyat amb almívar i festucs). I per tancar l’àpat, cafè turc, és clar.

On som? A la part alta del Passeig de l’Exposició, al costat d’una escalinata, es troba Xemei, un dels millors restaurants italians de la ciutat i favorit entre celebritats. Obert l’any 2005 pels bessons —'xemei' en dialecte vènet— Stefano i Max Colombo, va néixer amb la voluntat de portar a Barcelona una cuina italiana autèntica, allunyada dels típics macarrons a la bolonyesa i les pizzes quattro stagioni. I ho van aconseguir amb escreix.

Què mengem? Peix cuinat a l’estil del Vèneto, com les sarde in saor (sardines marinades a l’estil venecià), el baccalà mantecato (una brandada sense làctics), els bigoli in salsa veneziana (pasta amb anxoves), sèpies a la planxa amb polenta, pop a la brasa… I si voleu sentir-vos com venecians de tota la vida, no us perdeu el fetge de vedella a la veneciana.

On som? A l’ambaixada culinària de Mallorca, al barri del Raval. La Xisca Ferragut i en Dionís Ballester, els propietaris, són gent divertida i inquieta i, a més de servir autèntics 'platassos', també organitzen tot tipus d’esdeveniments al local: tallers, presentacions, bingo i el que convingui.

Què mengem? Aquí us ofereixen el millor de la riquesa gastronòmica de sa roqueta a preus més que populars: tombet, coca de trempó, pilotes, caragols amb herbes aromàtiques, frit... Les ensaïmades són d’Algaida i també porten camallot (un embotit deliciós típic de les illes), una carn-i-xulla sensacional i begudes mallorquines com el licor d’ametlla, el palo i la cassalla Tres Cairos. Durant les festes de Sant Antoni i Sant Honorat fan espinagades (panades d’espinacs) amb un punt picant, com a sa Pobla.

On som? Al restaurant del xef francès Romain Fornell, ubicat a l’Hotel Ohla de Barcelona. Amb una trajectòria brillant i una estrella Michelin, Fornell ofereix a Caelis una cuina creativa i arriscada que, tot i així, manté l’ànima de la tradició culinària francesa. El servei en sala és impecable, a l’altura de la proposta gastronòmica.

Què mengem? La carta aposta per ingredients francesos —formatges, patés i més— i molta imaginació en els plats: royal de foie gras i anguila fumada, acompanyada de crema de tupinambo, gelatina d’Armagnac i fonoll marí; musclos Bouchot en escabetx amb coliflor i ficoide glacial; o rajada à la meunière amb risotto d’api i emulsió de xampany, entre d’altres. Tres menús degustació (entre 125 € i 170 €) i, de dimecres a dissabte, menú de migdia (65 €).

On som? En un trosset de les comarques centrals del País Valencià, en ple barri de Gràcia. Amb aquesta pista que us acabem de donar, no cal que us expliquem gaire més sobre de què va aquest restaurant-taverna, obert l’any 2019 pels bessons Jordi i Roger Mascarell. Només dir-vos que, com qui no vol la cosa i sense fer gaire soroll, han acabat enamorant tot el barri.

Què mengem? Aquests germans gandiencs practiquen una pedagogia culinària valenciana de primer nivell i a preus molt assequibles. És clar que fan arrossos i fideuà, però també plats tradicionals, sovint desconeguts per a qui som d’aquí, com l’espencat (tires de pebrot i albergínia escalivats), el capellanet (maires) o el figatell (hamburguesa de cansalada magra i fetge amb allioli).

On som? En una preciosa casa de menjars libanesa situada en un dúplex —amb una deliciosa estètica de bistrot francès— que respira l’esperit genuí de proximitat de Gràcia i funciona com a bar local per al veïnat. Les seves propietàries, les libaneses Cindy i Pamela, es van enamorar de Barcelona durant unes vacances i van decidir tornar per obrir un restaurant de cuina casolana del seu país d’origen.

Què mengem? No tenen carta, sinó una pissarra amb set o vuit plats del dia, on es poden descobrir receptes que van més enllà de l’hummus i el falàfel. Com, per exemple, els ous amb awarma, una carn de xai conservada en greix que també es pot servir amb hummus. O una deliciosa adaptació libanesa de les braves: fregides amb all i acompanyades d’un exquisit labne casolà, una salsa cremosa de formatge de iogurt. Tot el que arriba a taula està fet per elles des de zero.

On som? En un diminut bar gadità al Poble-sec que desborda alegria i bon humor. Obert l’any 2014 i capitanejat per la Natalia García, aquí pots menjar-te sencera la província de Cadis si et ve de gust, amb rock de fons i compartint barra amb una clientela fidel i entusiasta.

Què mengem? Tapes, tapes i més tapes. El caçó en adob és un dels clàssics de la casa: ben cruixent per fora, i tendre i saborós per dins, gràcies a unes hores de maceració prèvies. Excel·lents també el tonyina anxovada, la mojama i les ortiguillas (quan en tenen). A l’hivern ofereixen més plats de cullera, com els cigrons amb pringá (carns de l’olla) i tagarninas (cards), que ressusciten els morts. Si us plau, que ens expliquin com elaboren el sagrat —i més estiuenc— salmorejo, perquè és una delícia! I, per descomptat, vins de Jerez per acompanyar.

On som? Si tenim sort, còmodament asseguts a una taula del pati del darrere (amb forn de llenya inclòs) d’Askadinya, un dels pocs restaurants palestins de la ciutat. Sou fans dels sabors àrabs? Doncs aquest és el vostre lloc.

Què mengem? Receptes casolanes amb ingredients fresquíssims, com el maqluba, un plat vegetal que porta arròs, pastanaga, albergínia, coliflor, ceba, xampinyons, ametlles i pinyons, o el safiha, una mena d’empanada oberta coberta amb carn picada, ceba, tomàquet, pinyons, magrana i salsa tahina. A migdia hi ha un menú a un preu molt raonable. Tot i que tenen una bona selecció de vins, nosaltres som devots de la seva llimonada casolana amb menta.

On som? Al bar de Panos Koulentianos, al barri de Sants. El xef combina el saber culinari adquirit tant a casa com en restaurants de renom com Hytra (Atenes), Selene (Santorini) o DiverXO (Madrid), i el resultat és clar: el menjador i la terrassa de Mula s’omplen cada dia.

Què mengem? Es pot triar entre sis platets per compartir i una desena de plats principals que van des de carns com les mandonguilles amb salsa muhammara, fins a peixos de temporada, pasta (orzo amb estofat), moltes verdures (amanida d’albergínia fumada) i especialitats com el xai patatato, un plat festiu típic de l’illa d’Amorgos. Cap plat supera els 14 €. La carta de vins també mereix atenció: tots de petits productors, en la seva majoria grecs.

On som? A un pas de la Rambla del Raval, trobem aquest restaurant marroquí que sorprèn pel que amaga darrere la seva modesta façana: una temptadora vitrina plena de plats àrabs. La clientela és diversa: magrebins que busquen els sabors de casa, estudiants universitaris famèlics i veïns del barri que saben que aquí es menja bé, en abundància i sense gastar gaire.

Què mengem? Per menys de quinze euros podeu gaudir d’un plat generós fins a dir prou. A més de les safates ja preparades de la vitrina, el restaurant ofereix carn, peix i marisc per cuinar al moment, segons el gust de cadascú.

On som? En un dels cinc locals d’Urgarit a Barcelona (n’hi ha dos més a Gràcia, un a Sants i un altre a Poblenou). Per veteraneria, són un referent de la cuina siriana a la ciutat. En Hani Sarkis, el propietari, va obrir el primer el 1997 i des de llavors no ha parat.

Què mengem? A triar entre sopes (shorbet), amanides (tabbule, laban, baba gannug), plats combinats (amb o sense carn), graella i entrepans. Els shawarmas, kebabs, kaftas i kebbe són excel·lents.

On som? Al triàngle estratègic format pel Lliure, el Mercat de les Flors i el Grec, en plena efervescència festivalera de juliol. Més concretament, al local de la Marta Baldó —amb un peu al cinema i un altre a la restauració— i del cuiner algerià Souhail Basli. L’ambient faranduler és inevitable, i el bon rotllo, garantit (especialment a la terrassa).

Què mengem? Potser no sabíeu que el cuscús és el plat nacional tant del Marroc com d’Algèria. Doncs bé, aquí és l’especialitat de la casa, i s’hi serveix de dimecres a diumenge. El preparen amb vedella, xai, pollastre, vegetariana i de calamars (aquest últim sota comanda). A més, a la carta trobareu hummus, tabbouleh, sopa harira, tagine, embotit usbán i altres delícies àrabs.

On som? En un dels locals de la xef israeliana Ronit Stern, també al capdavant d’Oz Bakery, La Balabusta i Auto Rossellón. Obert el 2022, aquest espai reflecteix la seva personalitat culinària: autodidacta, perfeccionista i amb una mirada àmplia. Aquí no es cuina menjar israelià en sentit estricte, sinó una fusió delicada entre la tradició de l’Orient Mitjà i la cuina mediterrània europea.

Què mengem? Esmorzars, dinars, berenars i sopars amb plats que sorprenen pel seu sabor i originalitat. Entre ells, la halla tahini sjug (pa trenat amb tahini i un condiment picant de pebrot, coriandre, all i espècies), les burekas a l’estil Tel Aviv amb ou, o el shawarma de pollastre amb tahina i cebes al sumac.