Cuina mediterrània a Barcelona
Barcelona té una de les millors ofertes del món de cuina mediterrània, la més saludable, gustosa i colorista. La prova és aquí.
Dos Cielos
Aquest restaurant ofereix una cuina de gran altura, elaborada pels bessons Javier i Sergio Torres, des de l'últim pis de l'hotel Me. Cuina molt original amb sabors de països llunyans, amb plats com la crema d'arrels amazòniques amb caviar de Sagú. Premi especial del jurat Time Out 2009. –M.A
Platja Ca la Nuri
Bon exemple de com el típic restaurant mariner s’ha sabut renovar sense perdre la seva raó de ser. Continuen servint arrossos i cuina marinera, però hi donen un toc modern i refrescant que aconsegueix fer-nos salivar quan encara inspeccionem la carta. Plats entre la tradició i la modernitat que es basen en el producte fresc i de temporada, ja siguin de la mar o de la terra. Gravat a la nostra memòria tenim l’arròs de botifarra negra i garoines... I la terrassa a tocar de la sorra... Aix!
Cal Pep
Si passeu per la plaça de les Olles segur que veureu un local que sempre és ple i que, fins i tot abans d’obrir, ja té una cua de gent esperant. És simplement Cal Pep, una institució barcelonina imprescindible per a guiris i autòctons. Seieu a la barra i veureu davant dels vostres ulls com l’equip de professionals amb solera us serveixen gamba vermella a la planxa, carxofes fregides, escopinyes al vapor i alguna altra modernitat moderada. A més de passar-ho de conya, estareu formant part de la història recent de la ciutat.
Chiringuito Pez Vela
Amb l’estil a què ens tenen acostumats els del grup Tragaluz, l’escenari marítim inigualable i una cuina senzilla a base de peix fresc a la graella, arrossos i amanides, aquest xiringuito de luxe, situat als peus del mastodòntic hotel W, sembla voler fer un homenatge als autèntics establiments preolímpics, davant del qual hom es planteja si temps passats van ser millors o si les coses simplement han de canviar. Música i gent cool.
Els Pescadors
Hi ha restaurants que d’una manera o altra acaben apareixent quan es recomana un bon restaurant, ja sigui en un reportatge com aquest o en una conversa entre amics. Els Pescadors n’és un bon exemple: local amb encant i certa solera, localitzat en una plaça d’arquitectura marinera i una cuina situada en la intersecció de les línies marcades per la cuina catalana tradicional, la marinera i la de mercat, tot lligat amb petites dosis de modernitat. Veieu? Ja l’hem tornat a recomanar!
La Mar Salada
La Mar Salada s’ha posicionat en els últims anys com un dels referents de la cuina marinera. El mèrit el tenen la Marta –hereva del negoci familiar–, l’Albert –la seva parella– i l’ex-Bulli Marc Singla. Junts van decidir que la cuina marinera no només eren paelles de marisc i suquets de peix, que també, sinó una manera creativa i respectuosa de tractar el producte de la mar que tot sovint desembarca a pocs metres del local. A vegades no és només qüestió d’una terrassa espectacular.
Fonda Gaig
L’apel·latiu de fonda ja us deu donar una idea bastant clara de les intencions de Carles Gaig. Com feien els restauradors d’abans, Gaig i el seu equip van cada dia a la Boqueria per poder veure in situ el producte fresc, proveir-se’n i elaborar aquells plats de la terra posats al dia tan sols per donar més relleu al producte, a les textures, fer-los més lleugers... I fins i tot per recuperar antigues receptes relegades a l’oblit i tornar-les a posar al mapa. Carles Gaig, l’autèntic gentleman de la cuina catalana.
Gamba de la Costa
Amb un nom tan suggeridor com aquest, ja us podeu fer una idea de què es cou en aquest petit local d’aspecte senzill. L’establiment on fins fa dos anys se servien calamars a la planxa, peixet fregit i canyes de cervesa, s’ha convertit en la nova versió de la tasca marinera que cuida el producte i s’escarrassa en la manera de cuinarlo, ja sigui en forma d’arròs, de guisat o simplement a la planxa, que és la millor manera per a la insígnia de la casa, la gamba. És a dir, actualitzar el conjunt sense perdre’n l’essència.
Kaiku
Aquest senzill local té tant d’èxit que sempre és ple i obre tan sols als migdies. És normal, ja que, a més dels seus treballats arrossos, amanides i altres llepolies de la mar, té una de les terrasses més ben situades de la Barceloneta. I sense cap mena d’etiqueta, amb tovalles de paper i ambient desenfadat. Per a nosaltres aquest és l’autèntic esperit xiringuitero de la vella Barceloneta. Arròs, vi blanc, brisa i sol primaverals i aquella llagrimeta de felicitat que ens cau per la galta.
L'Olivé
De nou, un clàssic de la ciutat quant a cuina catalana de mercat i un ull posat a la mar. Hi podreu tastar plats tan clàssics com els calamars a la romana, els espinacs a la catalana, una orada a la sal o un dels seus arrossos i fideuades. Alhora, podreu triar opcions moderadament arriscades com un tàrtar de tonyina o uns cervellets a la romana. Una bona opció per a tots els gustos i ideal per a àpats de compromís que no volen riscos, com els dinars d’empresa i les celebracions familiars, sempre que hi hagi pressupost.
I si voleu explorar el Mediterrani sencer...
Arabia
Un restaurant àrab d'alt estànding que respira aires mediterranis i orientals, exquisit, amb plats com l'amanida libanesa de fatuix i tagins variats. –R.M
Atmosphère
Petita gran joia de cuina mediterrània i sobretot francesa, l’Atmosphère s’ha consolidat com un dels restaurants diferents de Gràcia. La carta que elabora en Carlos Yñiguez –diplomat a la Hoffmann i amb una bona experiència a les espatlles– des de la seva cuina dóna joc per passar nits romàntiques en un ambient acollidor, de bona música i servei atent. Els peixos del dia són el seu punt fort, i, pel que fa als plats francesos, s’hi pot gaudir de bones amanides amb mostassa o enriquides amb formatges, del foie gras semicuit amb poma confitada, i del confit d’ànec acompanyat amb un gratinat de pommes de terre à la dauphinois. Té un menú d’11,50 euros al migdia, i de nit funciona amb carta.
Kapadokya
El durum –el pa de pita farcit– té un nom a Barcelona: Kapadokya. Aquest restaurant en tres minuts us posa a la mà un durum celestial: compacte, calentet, que quan es mossega no esclata a la boca.
La Taberna Griega
Amb un ambient rústic gens impostat, i preus molt ajustats, aquí podem tastar els plats tradicionals d’aquesta cuina tan propera, com les dolmades –fulles de parra farcides d’arròs– i la mussaca.
Xemei
No és el mateix dir “avui hem sopat en un italià” que “avui hem sopat en un venecià”. Encara hi ha categories! Quan, al Poble-sec, va obrir el Xemei, aquest incís es va fer imprescindible. Els bessons –xemei, en dialecte venecià– Stefano i Max Colombo van portar a Barcelona una cuina transalpina que superava d’una vegada els macarrons a la bolonyesa i les pizzes quattro stagioni. Arribava el peix tal com el cuinen al Vèneto, i havíem d’aprendre què són les sarde in saor o el baccalà mantecato: una altra cuina italiana era possible.
Ugarit Bruniquer
Els Ugarit s’han convertit en un referent de la cuina siriana. Disposen de set restaurants on es pot demanar, a preus força ajustats i una qualitat més que digna, plats combinats molt variats contundents d’hummus, mutàbal, carn i falàfel.
Kosher Club
Que ara a Barcelona hi hagi un segon restaurant kosher –després del Delicias de Santaló— no és casualitat ni moda. Ciutat cosmopolita i punt obligat de visitants estrangers, Barcelona ho necessitava. Però també jueus residents, viatgers i sobretot creueristes nord-americans, per no parlar d’aquells que només vénen des d’Israel per veure el club de la seva vida. El Barça tenia dificultats per donar menjar segons els preceptes de la religió jueva.
Aska Dinya
La cuina palestina aquí té un superb representant. A Aska Dynia hi trobarem un fresquíssim tabulé, amb julivert, coriandre i menta, amb la sèmola amagada en un bosc de verdor. Tasteu-hi el maqhluba, una mena de paella àrab.
