Cuina mediterrània a Barcelona

Aquest restaurant ofereix una cuina de gran altura, elaborada pels bessons Javier i Sergio Torres, des de l'últim pis de l'hotel Me. Cuina molt original amb sabors de països llunyans, amb plats com la crema d'arrels amazòniques amb caviar de Sagú. Premi especial del jurat Time Out 2009. –M.A

Bon exemple de com el típic restaurant mariner s’ha sabut renovar sense perdre la seva raó de ser. Continuen servint arrossos i cuina marinera, però hi donen un toc modern i refrescant que aconsegueix fer-nos salivar quan encara inspeccionem la carta. Plats entre la tradició i la modernitat que es basen en el producte fresc i de temporada, ja siguin de la mar o de la terra. Gravat a la nostra memòria tenim l’arròs de botifarra negra i garoines... I la terrassa a tocar de la sorra... Aix!

Si passeu per la plaça de les Olles segur que veureu un local que sempre és ple i que, fins i tot abans d’obrir, ja té una cua de gent esperant. És simplement Cal Pep, una institució barcelonina imprescindible per a guiris i autòctons. Seieu a la barra i veureu davant dels vostres ulls com l’equip de professionals amb solera us serveixen gamba vermella a la planxa, carxofes fregides, escopinyes al vapor i alguna altra modernitat moderada. A més de passar-ho de conya, estareu formant part de la història recent de la ciutat.

Hi ha restaurants que d’una manera o altra acaben apareixent quan es recomana un bon restaurant, ja sigui en un reportatge com aquest o en una conversa entre amics. Els Pescadors n’és un bon exemple: local amb encant i certa solera, localitzat en una plaça d’arquitectura marinera i una cuina situada en la intersecció de les línies marcades per la cuina catalana tradicional, la marinera i la de mercat, tot lligat amb petites dosis de modernitat. Veieu? Ja l’hem tornat a recomanar!

La Mar Salada s’ha posicionat en els últims anys com un dels referents de la cuina marinera. El mèrit el tenen la Marta –hereva del negoci familiar–, l’Albert –la seva parella– i l’ex-Bulli Marc Singla. Junts van decidir que la cuina marinera no només eren paelles de marisc i suquets de peix, que també, sinó una manera creativa i respectuosa de tractar el producte de la mar que tot sovint desembarca a pocs metres del local. A vegades no és només qüestió d’una terrassa espectacular.

L’apel·latiu de fonda ja us deu donar una idea bastant clara de les intencions de Carles Gaig. Com feien els restauradors d’abans, Gaig i el seu equip van cada dia a la Boqueria per poder veure in situ el producte fresc, proveir-se’n i elaborar aquells plats de la terra posats al dia tan sols per donar més relleu al producte, a les textures, fer-los més lleugers... I fins i tot per recuperar antigues receptes relegades a l’oblit i tornar-les a posar al mapa. Carles Gaig, l’autèntic gentleman de la cuina catalana.

Amb un nom tan suggeridor com aquest, ja us podeu fer una idea de què es cou en aquest petit local d’aspecte senzill. L’establiment on fins fa dos anys se servien calamars a la planxa, peixet fregit i canyes de cervesa, s’ha convertit en la nova versió de la tasca marinera que cuida el producte i s’escarrassa en la manera de cuinarlo, ja sigui en forma d’arròs, de guisat o simplement a la planxa, que és la millor manera per a la insígnia de la casa, la gamba. És a dir, actualitzar el conjunt sense perdre’n l’essència.

Aquest senzill local té tant d’èxit que sempre és ple i obre tan sols als migdies. És normal, ja que, a més dels seus treballats arrossos, amanides i altres llepolies de la mar, té una de les terrasses més ben situades de la Barceloneta. I sense cap mena d’etiqueta, amb tovalles de paper i ambient desenfadat. Per a nosaltres aquest és l’autèntic esperit xiringuitero de la vella Barceloneta. Arròs, vi blanc, brisa i sol primaverals i aquella llagrimeta de felicitat que ens cau per la galta.

De nou, un clàssic de la ciutat quant a cuina catalana de mercat i un ull posat a la mar. Hi podreu tastar plats tan clàssics com els calamars a la romana, els espinacs a la catalana, una orada a la sal o un dels seus arrossos i fideuades. Alhora, podreu triar opcions moderadament arriscades com un tàrtar de tonyina o uns cervellets a la romana. Una bona opció per a tots els gustos i ideal per a àpats de compromís que no volen riscos, com els dinars d’empresa i les celebracions familiars, sempre que hi hagi pressupost.