Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Negroni, la barra de Barcelona

Negroni, la barra de Barcelona

La gran cocteleria del Raval celebra el seu desè aniversari

Negroni
Per Montse Virgili |
Advertising

Amb el seu nom de còctel clàssic, el Negroni estava obligat a fer deu anys des que va apujar la persiana el 2004. Ara, ningú no s’imagina el carrer de Joaquín Costa sense aquesta capsa de llumins que s’encén amb els colors de la nit, negre i vermell. I on pots socialitzar-te a la barra o bé enfonsar-te en l’amistós forat negre del reservat.

El Negroni, que poc temps després d’inaugurar-se va guanyar un premi FAD d’interiorisme, ha demostrat, fins i tot a les seves parets, que és possible servir còctels clàssics i, quan convé, clavar-los un toc de novetat.

És per això que en Dani Gómez, bàrman i copropietari del Negroni, defensa els nous productes del món de la cocteleria, com els bíters, els xarops, les escumes, les reduccions o els envelliments en bóta d’alguns dels seus destil·lats. El que convingui per omplir de matisos una copa. D’aquesta última fornada, n’han sortit còctels tan desitjables com l’Apple vodka, còctel cítric fet a partir de pinya, poma àcida, llimona i vodka; el Malaka, còctel amb base de ginebra, llimona dolça, cervesa de gingebre i soda, i una bona colla més de títols sonors. A risc de fer-vos venir salivera, si sou amics del tequila, tasteu els còctels Margarita del Negroni (a veure si en descobriu el secret). I per sofisticacions, demaneu a l’Eduard (se’l va inventar ell) que us prepari un Claro de luna. No és cap peça de Debussy, però tastant-lo us quedareu tan tous com si fóssiu els Frankie and Johnny de la pel·lícula. El Claro de luna del Negroni és una copa curta ben cítrica a base de tequila, melmelada de llimona, quefir de llimona dolça i amaretto. Per què no fan ambientadors, colònies i sabó d’aquesta meravella?

Febre del gintònic

Igual que la majoria de cocteleries de Barcelona, el Negroni va viure la febre del gintònic, però, com assegura Dani Gómez, bàrman i copropietari juntament amb Javier Cejas, mai no han deixat de “servir còctels”. Per què deu ser? Convido a un Negroni qui ho endevini. Podeu trobar pistes a l’exquisit receptari il·llustrat i etimològic que Cejas va publicar: Gin Tonic (Editorial Morsa) és un llibre d’una galàxia diferent dels totxos oportunistes dedicats al que abans era el trago de les tietes. Si sentiu curiositat pel que passa darrere la barra i us voleu endur una part del Negroni a casa vostra, el Dani i companyia organitzen tallers per a grups reduïts, a la tarda, abans d’obrir la cocteleria. Podreu apuntar-vos alguna recepta. Més complicat és emportar-se el soroll de la nit, la conversa amb el bàrman i la vista privilegiada a la rambla de Joaquín Costa.

Més informació

Negroni
© Irene Fernández
Bars i pubs, Cocteleries

Negroni

icon-location-pin El Raval

Negroni té esperit clàssic, però gasta un look contemporani, en un elegantíssim negre, que s'allunya de la fusta envellida i les decoracions pre-Transició tan comunes a les cocteleries més canoses. No tenen carta, però només cal respondre a un parell de preguntes per tenir davant teu, a l'instant, una copa que et costarà oblidar.

També t'agradarà

Bars i pubs, Cocteleries

Les millors cocteleries de Barcelona

Prova alguns dels millors còctels fet a mida de Barcelona, i de passada, coneix els barmans amb més carisma de la ciutat. Tant si prefereixes una decoració clàssica, de vellut vermell i les begudes de sempre, com si vols un ambient més modern, tenim un lloc per tu. Trobes a faltar alguna de les cocteleries imprescindibles? Ens ho pots dir als comentaris de sota. Les 20 cocteleries de referència Dry Martini Amb l'intrèpid bàrman Javier de las Muelas no s'hi juga. Ni tampoc amb la llegendària barra d'aquesta cocteleria reconeguda internacionalment com una de les millors del planeta. Se les saben totes. La barra és l'escenari de les coreografies més complicades. Aquí  es venera el còctel. No goseu sortir sense haver provat el Dry Martini –sense competència a Barcelona– i alguna de les creacions magistrals de De Las Muelas. Tot i la seva popularitat i el 'punch' mediàtic del seu bàrman, el Dry Martini continua sent una referència ineludible. I és que, senyors, això no és una cocteleria, és una església. Semon 9 Night Els de Semon no en tenen prou de tenir una de les millors botigues gurmet de la ciutat, un càtering de luxe, tenir tres restaurants (un d'ells de cuina japonesa) i haver dut la marca a Madrid. Ara, tot aprofitant el local del carrer Santa Fe de Nou Mèxic, el Semon 9, aprofiten l'embranzida i continuen la festa de les 11 de la nit a les 2 de la matinada amb un espai on pots fer un còctel o sopar alguna cosa lleugera, ja sigui perquè acabes de sortir de l'oficina, del

Locals de nit

Bars del Raval

Bar Ultramarinos Un bar acollidor i funcional, que prepara uns gintònics de primera fila fets molt bé de preu, fets amb magnífica ginebra de Vilanova. Lupita del Raval “La petita empresa s’ha d’entendre en el seu context, ha d’interactuar amb l’entorn per millorar allò comú: hem de fer xarxa”, explica Sergi Coloma, soci del Lupita –antic SF– juntament amb la Jordina –de La Rouge i el desaparegut Lempika– i la Gemma. I aquest és l’esperit que conreen, el de la col·laboració amb el barri: per exemple, els diumenges al matí l’encarregat del bar és en Víctor, de la botiga de queviures del davant, que els fa uns bons pintxos. També formen part de La Verde, una cooperativa/central de compres i serveis que els agermana amb Las Fernández, La Casa de la Pradera, el Libélula... El Sergi és una d’aquelles persones que sempre té mil projectes entre mans: fa uns quants anys que va obrir Pódame, perruqueria del carrer de la Cera, no fa ni cinc mesos que van engegar el Lupita i aquest dijous passat va inaugurar una altra perruqueria a Robadors: embolica que fa fort! “Ens agrada el Raval eclèctic, de carrer, de la barreja i l’espontaneïtat”, diu. El Lupita i la terrasseta volen convertir-se en un espai de trobada, on els dijous hi puguis escoltar flamenc en viu, els divendres siguin més queer –amb el DJ Rebote i Borja Pony i clientela trash amb talons–, els dissabtes més rock’n’roll i els diumenges vermut –i si t’agafa gana, pots endrapar un entrepà de mandonguilles que et deixarà tip i feli

Advertising

Els millors gintònics de Barcelona

El gintònic és manté com a la beguda de moda. Fins i tot els bars més casposos diuen que en són especialistes. I a espera de la nova bogeria que no arriba, aquesta ja s'ha consolidat. Però no tothom sap tractar com cal el combinat més aristocràtic. Us recomanem els 13 millors gintònics de la ciutat. No som supersticiosos, aquest és un número màgic per gafar un bon gat! 13 gintònics per recordar Tirsa A l'Hospitalet declamen ShakespeareEl del Tirsa és l'únic gintònic que manté totes les característiques de l'inici fins al final. Per començar, el gintònic de la casa té una mesura més petita de l'habitual i el serveixen en un got de tub de vidre prim. Només hi posen dos glaçons i l'elaboren amb twist de llimona, no cal res més perquè aquí la tònica i la ginebra es conserven sempre fredes. Per tant, quan es barregen amb el gel, el glaçons no es desfan com passa habitualment, produint l'efecte banyera de les copes enormes. D'aquesta manera no es perd mai la sensació refrescant i un pèl amarga del gintònic. Dry Martini Una carta fantàsticaSón especialistes en el còctel que els dóna nom, però amb el gintònic no es queden enrere. Disposen d'una carta que acumula gintònics amb perversions fantàstiques. En trobareu de canyella, de gerds, de cafè, de grosella... I el clàssic, elaborat amb el twist. El serveixen amb got de sidra de vidre tallat marca de la casa. Tasteu el Gimlet foxtrot, un gintònic que balla sol. Negroni El gintònic que es pot llegirAlgú podria desconfiar en veure'n l'i

Restaurants

Bars de tota la vida

Pota de ferro i taula de marbre Farts d'antres de moda on us serveixen el gintònic en una peixera i amb una amanida surant? N'esteu fins als nassos de trobar-vos un DJ a l'hora del cigaló? Us convé visitar alguns bars de tota la vida, llocs on passar una bona estona, com deiem Gabinete Caligari, "al calor de l'amor en un bar". I on no hi ha 'afterwork' sinó partides de botifarra. Deu bars de tota la vida Bodega d'en Rafel A principis dels 80 en Rafel, un nano esportista i pencaire, va venir de Lleida a estudiar publicitat a Barcelona. L’amor el va ajuntar amb la filla del propietari d’un bar, el Terra Alta del carrer de Manso (un dels molts Terra Alta que va muntar un empresari de Batea als anys 60, on posava a treballar gent del poble), i la mort del seu sogre, l’any 1987, va fer que canviés de feina i agafés el negoci familiar. En Rafel treballa una pila d’hores al dia, gairebé setze, amb una sola pausa per fer una migdiada sagrada d’un quart d’hora. Al matí l’ajuden un cambrer i un cuiner, que fa els platillos i tapes que serveixen: mandonguilles, truita de patates, fricandó, ensalada russa... Menjar casolà ben parit. Bracafè Al Bracafé tenen una gran varietat de cafès i tes, de dolços i salats i de plats més elaborats per entaular-se. La gran barra en forma d’u és un goig per a la vista, un desplegament tàctic per fer-te la boca aigua. Per treure el ventre de pena tria el que vulguis: el punt fort aquí és que el nivell de qualitat de menjars i begudes és més que digne, so

Advertising