Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Nous restaurants italians

Alerta! Ens esforcem per informar acuradament, però aquests són temps inusuals, així que comprova sempre abans de sortir.

italians restaurants pasta

Nous restaurants italians

Tapes, creativitat i cuina regional

Per Ricard Martín
Advertising

L'escena de restaurants italians de Barcelona, amb la progressiva introducció de les tapes, ha rebut un xut de vitalitat, encara que també hi ha  cuines regionals poc vistes que val la pena conèixer.

El poder de la Botarga
Qui cerqui noves sensacions italianes no pot deixar passar l'existència d'aquest jove restaurant. Amb pocs mesos d'obertura, Domu -casa en sard- ofereix prou singularitats com per a què els fans del menjar italià el visitin almenys una vegada. Alguns no són sabors fàcils, però com explica Alessandro Zuddas, un dels tres socis, "potser expliquen la longevitat dels sards, per damunt de la mitjana italiana".La carta és prolixa, i deixant de banda les especialitats italianes generalistes, criden l'atenció aquells plats preparats amb botarga, làmines seques d'ou de mújol premsats, que ratllats per damunt d'uns espaghetti o acompanyant unes carxofes us sorprendran amb un sabor ocre, poderós, però gens desplaent.

Zuddas ens recomana també tastar el pane frattau, el clàssic pa de pastors sard -similar al fi i cruixent papadum indi-mullat en caldo de carn, tomàquet, ou i gratinat amb el formatge pecorino, l'altre tresor nacional sard. En apartat pasta val la pena descobrir els culurgione, pasta fresca casolana en forma de llàgrima que pot anar farcida de pecorino, bolets o patata i menta.  I si no tenen massa cua, us faran una virgueria amb la forma de la pizza (una diàvola amb cara de dimoni!)

Cuina de la 'mamma'
Les regles que imperen a La Góndola són les de la cuina de la mamma. Roberto Tonnichi, anteriorment al Rosso Pommodoro, d'agradable record, explica que el repte és "fer tornar els clients a un espai on hi han hagut quatre gestions en dos anys". La seva fórmula ha de funcionar: una cuina casolana italiana a preus ajustadíssims, amb pizzer per una banda -forn de llenya, que despatxa unes pizzes napolitanes que, per textura i digestibilitat es poden comparar amb les de més anomenada de la ciutat sense problemes- i un cuiner amb experiència a Il Grappolo Blue, estrella Michelin a Copenhagen l'any 2009, que es permet petits tocs d'innovació, con uns tagliatelle amb bolonyesa de gambes, però sobretot versions canòniques de clàssics com els ravioli de tòfona.

Un menú de migdia a 9,90 euros on es despatxen uns bravíssims penne alla rabiatta, saborosos i picants,  i un bon llobarro amb salsa verda, ens recorda perquè Itàlia, tot i haver-se posat la medalla de l'exceŀlència de l'oli d'oliva espanyola per la cara, és un dels llocs d'Europa on millor es tracta la cuina a nivell de carrer. 

Tapes sense aturador
I en la tessitura de producte senzill però molt ben tocat hi ha la barra de tapes de Toto, que com la seva propietària Ronit Stern em recorda, "no és un restaurant italià sinó un restaurant mediterrani d'inspiració italiana". Amb l'addició d'aquest espai, l'espectacular Toto ha guanyat una zona de cuina non-stop cada dia de 12 a 1 h on els chicchetti -les tapes venecianes- es cuiden amb primor. Stern explica que la intenció era disposar-les "en safates a l'estil aperitiu italià, però la gent té un xic de mania a remenar en el mateix plat". En un aparador de vidre impoŀlut, apetitós, s'arrengleren racions de polenta fregida amb gorgonzola i xili, o un panini fregits de pa de llet amb formatge fontini fregit i proscciuto, una mena de súper-bikini.

El seu fort és l'horta de proximitat, amb proveïdors al Baix Llobregat, i que prenen la forma d'una amanida de tres tomàquets -vermell, groc i morat, ideal per reconciliar-se amb els tomàquets- o uns deliciosos carbassons fregits amb menta. Cada dia, hora feliç de sis a nou amb tapa i canya a dos euros, i per uns 15 euros es pot menjar d'una manera fenomenal. Més recomanacions? Les olives  calentes amb taronja i romaní, o les patates palla amb allioli de lima. 

Un lloc versàtil
Raffaella Pisani, experimentada cuinera italiana, fa un mes escàs que ha obert To Be, que tot i el seu nom anglòfon està dedicat al cent per cent a la cuina italiana, amb especial atenció a les tapes  clàssiques, com l'albergínia parmesana o el peixet fregit.

Però on Pisani es mou amb més alegria és en la innovació controlada, un terreny d'on surten plats com una sorprenent pasta a la carbonara amb fruits del mar, o un tríptic també de pasta amb un trio de salses -pesto, nous, i tomàquet sec- generós i molt bó. Tot és casolà, incloent la pasta fresca i farcida, que surt els caps de setmana. Lloc versàtil i recomanable: menú de migdia diari, però també tapes i carta tant al migdia com durant la nit.

Informació pràctica

Domu

3 de 5 estrelles
Restaurants Italiana L'Antiga Esquerra de l'Eixample

Aquest restaurant de cuina sarda disposa de pizzeria de forn de llenya i de totes les especialitats clàssiques italianes. Però el que crida l'atenció, esclar, és la seva carta de cuina regional: criden l’atenció aquells plats preparats amb botarga, làmines seques d’ou de mújol premsats, que ratllats per damunt d’uns espaghetti o acompanyant unes carxofes us sorprendran amb un sabor ocre, poderós, però gens desplaent. Ens recomanen també tastar el pane frattau, el clàssic pa de pastors sard –similar al fi i cruixent papadum indi–mullat en caldo de carn, tomàquet, ou i gratinat amb el formatge pecorino, l’altre tresor nacional sard.

La Góndola

Restaurants Italiana

Una cuina casolana italiana a preus ajustadíssims, amb pizzer per una banda –forn de llenya, que despatxa unes pizzes napolitanes que, per textura i digestibilitat es poden comparar amb les de més anomenada de la ciutat sense problemes– i un cuiner amb experiència a Il Grappolo Blue, estrella Michelin a Copenhagen l’any 2009, que es permet petits tocs d’innovació, con uns tagliatelle amb bolonyesa de gambes, però sobretot versions canòniques de clàssics com els ravioli de tòfona.

Advertising

Totó

4 de 5 estrelles
Restaurants Italiana Dreta de l'Eixample

No es tracta d’un nou restaurant italià. Té inspiració italiana, la seva cuina és espectacular i a la vista la nodreixen xefs californians d’origen italià liderats per la Sílvia Caliero (ex-Chez Panisse, Berkeley, EUA, líder al món de l’ecogastronomia i el km 0), assistida per la seva parella (en Jason) i el toscà Giacoppo. Se’l podria presentar com un restaurant mediterrani d’estil novaiorquès o californià, on impera el producte de proximitat i de rigorosa qualitat. La decoració és obra de l’interiorista Lázaro Rosa Violan, cosa que ja assegura un plaer visual d’entrada. L’acollida i el servei a càrrec de Gonzalo completen el bon gust. Va obrir fa un mes i hi ha dies i nits en què no s’hi troba taula. No té menú, ni falta que hi fa. La seva millor targeta de presentació és veure treballar la seva cuina, verda i propera al producte que utilitzen, i la serietat que hi han donat Rafa Campos i Ronit Stern.  El Totó ofereix d’entrada aperitius molt originals, entre els quals destaquen una broqueta de fetge o els arancini (croquetes) amb tomàquet i mozzarella, que no són qualsevol cosa. Aquests dos productes –com la totalitat, buscats i trobats per en Rafa i en Ronit després de perquisicions per Itàlia i Catalunya– serveixen també per fer les pizzetes fetes amb cap de feina i fermentació llarga. Les pizzetes solen ser les vedets dels diumenges a la nit.  D’entrada tastem unes carxofes a la jueva, que res tenen a envejar a les que preparen al gueto jueu a Roma. El platet de xarcute

To Be

Restaurants Italiana La Nova Esquerra de l'Eixample

Aquest simpàtic local de cuina italiana es mou entre les tapes i l'aperitiu, però també toca plats sencers amb certa creativitat, com una sorprenent pasta a la carbonara amb fruits del mar, o un tríptic també de pasta amb un trio de salses –pesto, nous, i tomàquet sec– generós i molt bó. Tot és casolà, incloent la pasta fresca i farcida, que surt els caps de setmana. Lloc versàtil i recomanable: menú de migdia diari, però també tapes i carta tant al migdia com durant la nit.

Recomanat

    També t'agradarà

      Advertising