PIQUILLO MOLT BRAU
Sorprenent fusió entre aperitiu i plat de cullera: som davant uns pebrots del piquillo farcits amb cua de bou estofada. Melositat màxima, i un acabat amb pinzellada de mojo picón amb llavors, de toc asiàtic.
Quan va arribar la notícia que Artur Martínez, michelinitzat xef del Capritx de Terrassa, es faria càrrec del restaurant del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, ras i curt vaig pensar que era humor negre: posar alta cuina en el col·legi d’una professió que ha perdut el 80% del negoci no lligava. Després de passar-hi a dinar, dubtes fora. El Matis Bar, acabat d’obrir, té un lligam claríssim amb el gremi caigut en desgràcia; fa de tot, a tothora, a preus més que raonables. “Això té ànima de bareto, no ho dubtis ni un moment”, riu Martínez. Ara hi ha la fal·lera conjuntural de posar bars –abans la segona casa del xef era de canelons i pilota–, però Martínez evita qualsevol sospita d’oportunisme (evita el repetitiu trinomi brava-ensalada russa-croqueta). Ell ha mamat barra de petit –va convertir la paterna en el Capritx– i sobretot ha evitat muntar una degustació d’ostres i caviar amb tamborets. Els preus són, quasi, de bar Manolo. “No estem parlant d’una cuina de producte, sinó de platillo”, puntualitza. Només una concessió al turista: dinars de 12 a 15 h i sopars de 19 a 23 h. Bé, l’altra és que no els aixequen la camisa.
Felicitat en barra
Tot i la seva ubicació, rere una façana granítica i brutalista, el Matis té un cert aire de menjador nu, de bar de camioner. Llum fluorescent, taules enormes, capipota i acció. “Tot això és molt evocatiu del bareto, només ens falta una escurabutxaques”, diu. Cuina manual: uns musclos a la marinera amb vinagreta de coriandre fresquíssims (4,95 €), que els redimeixen com a plat de barra. De cullera: un xatorejo (3,75 €), el romesco visita Còrdova, bestial. I en el terreny de la forquilla, mandonguilles a la jardinera, sorprenents (5 €), que cal tastar. El lector notarà l’alegria amb què escric el preu entre parèntesis, que només en un cas sobrepassa els sis euros; tres platets, dues canyes (1,50 cadascuna) i una estona de felicitat per 18 euros. La filosofia de bar també s’estén als esmorzars: han omplert la carta de bull tradicional i tel·lúric: bisbe i donja d’Organyà, fuet d’Olot, formatges de pastor i unes flautes llarguíssimes que cruixen amb la mirada. Ah! I un capipota a preu de bar de iaio i sabor de fonda de luxe. El bar és un lloc bonic, que deia Ryan Adams.
KO TÈCNIC I CARNI: Et recomanem 3 plats del Matís Bar:
Sorprenent fusió entre aperitiu i plat de cullera: som davant uns pebrots del piquillo farcits amb cua de bou estofada. Melositat màxima, i un acabat amb pinzellada de mojo picón amb llavors, de toc asiàtic.
L’enunciat és clar: una pilota de rostit –amb agradable gustet de peus de porc– amarada d’una beixamel poderosa (4,90 euros). Com els canelons de Sant Esteve de quan érem petits, sense la pasta.
A la carta l’anuncien com a ‘frankfurt collonut’. En realitat, ens trobem davant una salsitxa feta amb cansalada dels territoris de la Catalunya interior i almadroc, antiga salsa d’all cru, formatge i ou dur.
Per molts són una religió i una excusa per per trobar-se amb amics. Aquí hi trobareu les millors tapes de Barcelona Quimet i Quimet Ho diuen totes les guies del món i em sap greu repetir-me però el Quimet i Quimet és, vaja, per deixar anar la llagrimeta. Tenen cervesa pròpia, serveixen el millor vermut d'aixeta del planeta i ofereixen una varietat de vins que els arriba al sostre. Tot aquest cúmul de felicitat acompanya unes tapes que farien ressuscitar els morts. La Esquinica Aquesta tasca aragonesa és un referent de la gastronomía popular de Nou Barris. No agafen reserves (cal agafar número i esperar una estona al carrer amb un lletreret que posa: “salica de espera” penjant d’un plataner). Cambrers genials. –T.M El Xampanyet El xampanyet i el vermut reguen les tapes senzilles, però efectives, d'aquest indret que aplega tant a turistes com a nadius. El Jabalí This deli bar, which is reminiscent of Parallel in its heyday, is a great place to eat wonderful tapas – try the patatas bravas, the chicken salad and the cured sausage – while sipping on good wine. It’s also a nice place to sit on the terrace and do some serious people-watching. Pan & Oli In the heart of the Sants neighbourhood, this tapas bar gets back to roots of Catalan tradition with a playful and creative touch. And they actually do it very well. Their signature dishes include their tapas – including patatas bravas whipped up and served in a glass – and a highly recommendable set lunch menu. Las Delicias Hi fan u
Trobes a faltar algun restaurant imprescindible del Gòtic? Ens ho pots dir als comentaris de sota. La millor cuina del barri Els 4 Gats El mític local va néixer com un somni impossible: donar lloc a artistes que, per definició, no tenen ni un duro. Per aquí hi han passat alguns dels personatges més importants de finals del XIX: Picasso, Ramon Casas, Santiago Rusiñol... Des dels anys setanta està obert com a restaurant de cuina tradicional. Can Culleretes El restaurant més veterà de Barcelona, i un dels més antics d'Espanya, encara es manté al peu del canó. La família Agut-Manubens, amb mare i filla al capdavant, ofereixen una carta de cuina catalana acurada i de preus ajustats, de la qual destaquem els canelons de brandada de bacallà, l'orada al forn i l'escudella i carn d'olla. I us ho garantim, no us quedareu amb gana mai de la vida. Bosco Al bell mig del Barri Gòtic, el Bosco marca la diferència. En primer lloc, pel toc acollidor i gairebé espectacular de la seva decoració, que duu el visitant a recordar alguns espais romans. Senzilla però elegant. Un bon servei i, sobretot, una cuina sense gaires aspiracions mediàtiques però de molt bons resultats completen l’atractiu d’aquest lloc que porta de meravella en Joan Bernat. Koy Shunka El germà bessó del Shunka és l'evolució sofisticada d'aquest; la seva carta, llarguíssima, demana que triem el menú de vuit plats per tenir una perspectiva general del seu excels magisteri del sushi. Gilda Heus aquí un bon descobriment. Una cui
Barcelona continua estant al capdavant de l'avantguarda gastronòmica internacional. I entre l'amplíssima oferta de restaurants de qualitat a la ciutat en destaquen 23 afortunats: els que tenen l'honor d'haver rebut una (o dues) estrelles Michelin. Si la butxaca us ho permet i us voleu regalar un homenatge, aquí teniu una llista amb els 23 restaurants 'estrellats' de Barcelona. Bon profit! Restaurants amb dues estrelles Moments El fill de Carme Ruscalleda, Raül Balam, va assolir la segona estrella Michelin amb aquest restaurant d'hotel 'top'. Com el matern Sant Pau, el concepte és una impecable cuina innovadora però molt catalana, amb plats com el fricandó de vedella amb cama-secs o les gambes del Maresme amb pètals de tomàquet confitat, bouquet vegetal i pinyons torrats. Producte màxim tocat de la milor manera possible. Enoteca El xef Paco Pérez va aconseguir dues Michelin per l'Enoteca –ja no és l'altre restaurant de l'hotel Arts, és un pes pesant a Barcelona per mèrits propis– i també va veure com el seu Miramar de Llançà ha rebut la segona estrella Michelin (ara també en té una a Berlín!). Poca gent transporta el sabor del mar a l'alta cuina com ho fa ell: aquest exquisit cuiner, lacònic en paraules, parla amb la imaginació i l'oratge de la mar. L'elevació que ha fet de les espardenyes mereixen un capítol en la cuina d'avantguarda catalana, i els seus arrossos fan seure junts i contents la clientela bulliniana i els fonamentalistes del corpus de la cuina catalana. Rendir-s
Enoteca Paco Pérez va aconseguir dues Michelin per l'Enoteca i també va veure com el seu Miramar de Llançà ha rebut la segona estrella Michelin (ara també en té una a Berlín!). Poca gent transporta el sabor del mar a l'alta cuina com ho fa ell: aquest exquisit cuiner, lacònic en paraules, parla amb la imaginació i l'oratge de la mar. L'elevació que ha fet de les espardenyes mereixen un capítol en la cuina d'avantguarda catalana, i els seus arrossos fan seure junts la clientela bulliniana i els fonamentalistes del corpus de la cuina catalana. Rendir-se a la fragància del seu arròs melós amb llamàntol és la millor manera de retre-li homenatge. Dos Palillos Albert Raurich –bullinià de pro– demostra que existeix germanor entre les tapes asiàtiques i espanyoles, i un nivell d'excel·lència de producte i creativitat que els ha valgut una estrella Michelin. Dos Palillos és una perfecta fusió entre bar Manolo i barra asiàtica d’alta cuina, un lloc que no té ni taules i on, si no tenen temps, no et van abocant el vi. Reflexió: part de l’estrella Michelin sempre premia el servei, i que ells la tinguin encara posa en més valor les seves fenomenals tapes asiàtiques. Àbac Jordi Cruz va tornar la segona estrella Michelin de l'Àbac, i el va tornar a convertir en el restaurant imprescindible d'alta gastronomia a Barcelona. Ha conquerit aquest statuts mitjançant una cuina plena de mestria i sofisticació, per tocar el cel, alhora que plena de respecte per la tradició catalana. Alkimia La cuina
Discover Time Out original video