Gerard Quintana: “Anirem a sac. Si cal prendre la Bastilla la prendrem”

Parlem amb Gerard Quintana, cantant de Sopa de Cabra i president de l’Acadèmia Catalana de la Música, perquè ens faci una valoració sobre el paquet de mesures urgents destinades a la cultura aprovat el 5 de maig en Consell de Ministres i sobre la situació actual del sector, que va arribar a un punt d'inflexió amb la polèmica generada pel concert 'Barcelona, ens en sortirem'. Des de Barcelona, Quintana també ha vist com els plans del seu grup per aquesta primavera i estiu se n'anaven en orris. “Estic sencer, m’ha enganxat la tempesta perfecta, perquè el dia en què es va proclamar l’estat d’alarma començàvem la gira, ho teníem tot invertit… però quan no tens res a perdre estàs més fort”, explica. I es mostra determinat a no claudicar. “Tot es mourà, hem de lluitar perquè res no torni a ser com abans”, diu.

Quina valoració general en fas, del paquet de mesures urgents per a la cultura?
Que és una fugida endavant fruit de les pressions del sector cultural després d'aquelles desafortunades declaracions del ministre, que ja va utilitzar Orson Welles, allò de “primer la vida, després el cine”, com si ell no hagués dedicat la seva vida al cine. Es pot fer política efectiva i de servei o de gestos i decorativa o cortines de fum. I ens sembla que, fora del reconeixement de la intermitència del sector, pel que fa als músics, i del reconeixement de les mancances estructurals, la resta és insuficient i diria que fins i tot irritant. Les quantitats de diners, que de cara al públic semblen grans, ens tornen a endeutar i no sabem quan podrem treballar i tornar els crèdits. Torna a ser aquesta trampa legal. Hi ha tot un preàmbul sobre la importància de la cultura però no s'acaben d'atrevir a declarar-lo un bé essencial, com també diuen. Però això no es tradueix en conseqüències com les que sí que hi ha al nostre entorn europeu, ni pel que fa a una baixada de l'IVA cultural; sí per a l'ebook, però no per a la resta. Continuem amb un IVA de luxe, i un bé essencial amb un IVA de luxe és una contradicció absoluta.

"Potser ens hem de salvar entre nosaltres i començar a establir cadenes de solidaritat"

Són suficients les ajudes per a la desocupació en el sector de la música?
La precarietat és absoluta. Aquesta opció d'atur arriba tard i amb una sèrie de condicions que deixa exclosos a molts artistes, exclou totalment els treballadors de la música: tècnics, muntadors, riggers, producció, backliners... Només és per a la gent que estava donada d'alta en el règim d'artistes. Suposo que la seva opció serà que tota aquesta gent es pugui acollir a la renda universal garantida que pel que ens diuen, sembla que [no arribaria] fins al juny, quan potser ja sigui hora de fer l'autòpsia de bona part del sector. Ho trobo insultant, fins i tot, ho trobo una manera de dividir-nos per desfer la pinya que puguem fer.

No s'ha aprovat la principal demanda dels festivals previstos per aquest estiu, que era poder acollir-se a causa de força major per saber si els poden suspendre amb garanties.
Els festivals estaven tots pendents d'aquesta compareixença per poder actuar. Crec que tenien moltes esperances que amb aquest Reial Decret, que els torna a deixar amb el cul a l'aire. La força major els permetia actuar d'una forma –com va passar amb el Mobile– i si no t'hi pots acollir és l'enfonsament de totes aquestes estructures de festivals. No hi ha manera de respondre. En el cas dels artistes internacionals, molts d'aquests festivals han de pagar un 25 o un 50 % per avançat i fins i tot una setmana abans del concert han de pagar el 100 %, si no l'artista no ve a tocar. Si el festival suspèn, ha pagat aquesta part i no la recupera, per això estaven esperant que els artistes internacionals que no poden desplaçar-se fessin el pas, també. També hi ha el tema de retorn d'entrades, perquè el públic se l'ha de respectar i no pot ser que no se li retorni l'entrada si el concert no es fa, però has de saber si pots oferir dates alternatives o si suspens i has de retornar-ho tot. No hi ha solucions.

Les mesures no són iguals per a tots els àmbits culturals.
Torna a ser això que divideix. No entrarem en el joc d'enfrontar-nos a altres sectors culturals, perquè és precisament el que sembla que vulguin. Però sembla que hi ha mesures més específiques per al llibre i el cinema que per a la cultura en viu, les arts escèniques i la música. I les mesures específiques per a grans esdeveniments com el Xacobeo, la Fira de Frankfurt, el 175 aniversari del Liceu... És aquest mantenir la cultura amb un cap gros enorme i unes cames de filferro. Tot el teixit queda desatès, però es dona suport al que és més visible, a aquests grans esdeveniments. És totalment insatisfactori, insuficient.

"Estem perdent el temps amb els polítics, els hem de fer front i ens hem d'organitzar solidàriament des de baix"

Què hi trobes a faltar?
No es parla de taxes sobre les teleoperadores. Els continguts culturals que són a la xarxa i que no es poden monetitzar i que la gent es pensa que són gratis però no ho són perquè tothom paga una tarifa per entrar a Internet de les més cares d'Europa si tenim en compte la proporció amb la renda per càpita. Sobretot ara, que ja no és un caprici tenir una connexió a Internet: hi hem de treballar, hem de fer les gestions legals, de bancs... tota la ciutadania. I no es parla de cap tipus de taxa que reverteixi sobre els continguts, a l'hora que se'ns aboca a viure a les xarxes. També hi ha un debat sobre el canvi d'hàbits i com aquests hàbits condemnen la cultura d'aquesta país gairebé a l'amateurisme. Fa pensar, tot plegat.

Tampoc hi ha unes mesures sobre el consum cultural. Tampoc ho ha acceptat el govern d'aquí, ni la conselleria d'economia, que s'hi va girar en contra. Si compres entrades que et puguis desgravar part d'aquella entrada, però en canvi s'augmenta el tant per cent del mecenatge. Això també pot canviar els hàbits. Si no es reconeix el consumidor cultural que compra entrades, potser hem de deixar de vendre entrades i tota la relació amb el públic ha de funcionar a partir del mecenatge. En qualsevol cas ens estan abocant fora del sistema, potser tindrem un sector cultural o de la música fora del sistema, d'ara endavant.

S'ha avançat amb alguna cosa?
Una cosa positiva és que reconeix per primer cop la intermitència del sector i les mancances estructurals, i que la regulació laboral no estava ajustada a aquesta intermitència. Amb tot aquest tema que estàvem treballant des de fa un any i mig amb l'Estatut de l'Artista, que està aprovat de forma unànime a la comissió i que s'havia de començar a tramitar al Congrés. Per la inestabilitat política i les eleccions constants tot això no s'ha pogut tramitar. Ens diuen que s'hi posaran, però per això hi ha d'haver estabilitat política en el futur, i això no està gaire clar. Potser l'error, no només del sector musical sinó en general, és esperar que algú vingui a salvar-nos. Potser ens hem de salvar entre nosaltres i començar a establir cadenes de solidaritat i buscar aliances socials per desbordar les administracions i superar-les.