Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Núria Graham: enamorament instantani

Núria Graham: enamorament instantani

La cantautora de Vic es va colar per una pintura d’Adam Green i li va inspirar ‘Bird eyes’. Ara la cançó titula el seu àlbum

Núria Graham
©Maria Días Núria Graham
Per Marta Salicrú |
Advertising

Li van haver de parar els peus. Faltava una setmana per mesclar 'Bird eyes' (2015), el primer àlbum de Núria Graham –després de 'First tracks' (2013), una maqueta que va funcionar de debut extraoficial i que ara es reedita–, i la vigatana continuava portant cançons noves. L'última va ser la del títol del disc, o millor dit, la del títol de la portada del disc: una pintura d'Adam Green de la qual es va enamorar només veure-la d'entre la selecció d'obres que el novaiorquès li va fer arribar com a possibles cobertes, fins al punt d'inspirar-li la millor cançó del disc.

"Do you want to make love?", pregunta fins a cinc vegades seguides a la tornada, amb una seductora decisió que sorprèn, sobretot perquè té 18 anys. "Les lletres me les llegeixo i em fan por", admet. La majoria de les de l'àlbum les va improvisar a l'estudi, perquè el focus a 'Bird eyes' l'ha posat en la música.

I afirma que són més estètiques que autobiogràfiques, tot i que admet que s'hi colen les seves obsessions, en forma de motius que es van repetint: la nit insomne al costat d'un amant que dorm, l'advertència que quan es llevi un dia aquest jo ja no hi serà... "Puc estar dient una cosa perquè m'agrada com queda, no perquè sigui veritat". I posa per exemple 'Ages', en què el jo de la cançó s'enamora d'algú que podria ser el seu pare. Diu que no és el seu cas.

"Tenia ganes de buscar coses noves, estava investigant molt amb la guitarra elèctrica, amb els pedals -l'autèntic quid de l'àlbum-. Em vaig comprar l'elèctrica només fa dos anys, abans feia les cançons amb l'acústica, però ara se m'obre un món a l'hora de compondre. Tinc moltes més opcions i idees, em porta a altres llocs per fer cançons".

El disc l'ha gravat amb Jordi Casadesús, multiinstrumentista de La iaia i vigatà com ella; es coneixen de l'entorn de la Jazz Cava de Vic, epicentre sonor de la capital osonenca. "Buscava un color més personal, també amb teclats", i en Casa, com l'anomena, l'ha ajudada a materialitzar el que ella volia fer. També forma part de la seva banda en directe, que completa Aleix Bou (Mazoni) a la bateria.

També t'agradarà

Música, Rock i indie

Mourn, estrelles del rock adolescents

El jove grup del Maresme, liderat per dues noies i amb les filles de Ramón Rodríguez (The New Raemon) entre les seves files, rescata el rock amb actitud dels 90 al seu debut homònim "No ens esperàvem que quedés tan guai", diu la Jazz del debut homònim de Mourn, el quartet que lidera amb la Carla; es van fer amigues gràcies a la música. "Amb els diners que teníem ens donava per dos dies d'estudi, així que ens vam fotre a tocar tots alhora i apa". La Jazz i la Carla -i els seus companys de grup, la Leia, germana de la Jazz, i l'Antonio- a penes havien nascut quan els grups dels quals el so de Mourn és deutor establien les bases del rock alternatiu dels 90. Però la Jazz i la Leia han mamat aquesta escena a casa: són les filles de Ramón Rodríguez (The New Raemon, Madee), amb qui van debutar a Germana. Parlem amb la Jazz de tot plegat. Quins músics et van inspirar per voler formar un grup? Quan vam començar jo estava en una època en què escoltava molt PJ Harvey, molta gent m'ha dit que es nota. Pensava que m'agradaria ser com ella, fer coses així de guais. I també veient el meu pare. Des de petita que l'he vist tocant, sortint de gira, gravant discos... Què li sembla a ell el disc? És súper fan, i diu que si tingués la nostra edat, estaria flipant. Hi queda alguna cosa de Germana, a Mourn? Hi som la Leia i jo tocant els mateixos instruments, i la connexió que tenim tocant és la mateixa, ens compenetrem molt bé. Les guitarres i les bases de baix són semblants. Però Germana ho vam g

Música, Rock i indie

Hinds (ex-Deers): de Madrid al cel

Ana García Perrote, guitarra i veu del quartet garage-pop femení, ens parla de conèixer Bobby Gillespie i sentir-se com si s'hagués colat al seu propi camerino Diu Ana García Perrote que en persona Bobby Gillespie "causa molta impressió: és com la reina d'Anglaterra". El líder de Primal Scream, el més il·lustre dels fans il·lustres de Hinds, se'ls va plantar al camerino fa quinze dies en un concert a Londres, i les noies van haver de fer l'escalfament d'abans de sortir a l'escenari al lavabo perquè els feia vergonya fer-ho davant d'ell. "Ens sentíem com el pequeño Nicolás, però no ens estàvem colant: era el nostre 'backstage'!". Perrote té 20 anys, i les seves companyes, entre 18 i 23. Són de Madrid i des que a l'estiu van penjar a la xarxa dues cançons -quan encara es deien Deers: els canadencs The Dears van 'convidar-les' legalment a canviar-se el nom- han esdevingut la sensació del pop de garatge internacional.Han connectat amb el públic amb cançons tan simpàtiques, despreocupades i senzilles com Perrote. "Se'ns nota que ens hem passat una pila d'anys a l'altra banda, a primera fila en els concerts, fent-nos morats sota els pits amb la barana de contenció. I encara ens sentim de l'altra banda", afirma.Convertir-te en 'the next big thing' et posa al centre de la diana, sobretot si no bases la teva proposta en el virtuosisme i si tens un grup de noies. "Ser dones i tenir èxit -segells indies i majors es disputen el seu debut, que gravaran a l'abril- és una evidència que meng

Advertising
Música, Rock i indie

La iaia s'encomana a Tots Sants

El trio pop de Vic recrea en viu part del seu nou disc, ‘On és la màgia?’ (2014), per al projecte audiovisual Tots Sants. Els visitem a l'estudi La Casamurada, on graven sis vídeos Què hi pinta, un rellotge de sol, dins d'un estudi de gravació? Som a La Casamurada, a Banyeres del Penedès, on hi hem seguit el trio de Vic La iaia. Ens hi han convidat Tots Sants, el projecte audiovisual que dóna la volta als vídeos que graven músics tocant en un espai inusual -un taxi, un replà, un ascensor- amb una premissa molt més senzilla: gravar-los en un lloc amb carisma, sí, però on la qualitat de so sigui òptima, on l'alta fidelitat estigui per sobre de l'anècdota.Un lloc com una masia medieval construïda a partir d'una torre de defensa del segle XIII i reconvertida en estudi de gravació amb rellotge de sol d'interior -a la façana de la torre- fa set anys. Comprar entrades de concerts Perseguint el Puntí Raimon Fransoy i Xavier Puig, de la productora audiovisual Elsabeth Produccions, van arribar a La Casamurada perseguint l'Adrià Puntí. Feia precisament set anys que rodaven una pel·lícula sobre l'ex-Umpah-Pah, com uns sísifs del documental musical, i per acabar-lo van tenir la idea de gravar el músic gironí tocant en directe. Van filmar-lo amb una banda d'acompanyament de luxe, els Egon Soda, que són com de la família: Elsabeth Produccions pren el nom de l'àvia de Ricky Falkner, veu del grup. I malgrat que les qüestions legals que impedeixen que Puntí publiqui noves cançons no van

Música, Pop

Núria Graham, la revelació de 2013

Entrevista amb la cantautora de Vic de 17 anys, que fa balanç de l'any en què una maqueta li ha permès fer 70 concerts Fa nou mesos que Núria Graham -pronuncieu-ho 'grèiam', tal com ho indica el seu compte de Twitter- es va estrenar en directe a Barcelona, i tot just fa un any que ho va fer a Vic, on va néixer aquesta cantautora de pare irlandès. Amb només 17 anys, tancarà la gira de la seva primera maqueta, 'First tracks', al Liceu. No ho farà a la sala principal, sota els camps de butaques de Perejaume; ho farà al Foyer, on s'ha celebrat la primera edició del cicle de concerts Músiques Sensibles, que ella tanca. Però la fita continua sent impressionant. "Encara haig de pair una mica tot el que ha passat aquest any -admet-. He tingut sort, suposo, de poder fer tants concerts. Aquest estiu ha estat una bogeria. No els he comptat: potser n'he fet entre 60 i 70, però no m'ho puc creure; em sembla un número massa gros". Parlant en català, cantant en anglèsVa començar a tocar la guitarra als sis anys, i fa cançons des dels 12 o 13. "Estudiava guitarra clàssica, però vaig començar a fer coses més enllà del que em demanaven. Sempre m'ha agradat fer cançons, és la meva manera d'expressar-me". I ho fa en anglès no tant per l'ascendència irlandesa -"A casa parlem en català, tot i que fem una barreja d'idiomes. De fet, renyo el meu pare per no haver-me parlat en anglès sempre", explica- com pel fet que escolta molta música anglosaxona, com per exemple una altra guitarrista i cantant, l

Advertising