Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right 'Operación Triunfo' 2017, a favor o en contra? Fight!
Operacion truinfo OTfight
© Oriol Malet

'Operación Triunfo' 2017, a favor o en contra? Fight!

El fenomen reviscola: èpica televisiva o telerealitat tafanera? En barallem per la resurrecció dels 'triunfitos'

Per Manuel Pérez i Marc Andreu
Advertising

La música sovint es mou en el fangar del conflicte entre art i la comercialitat més absoluta, un mostrari que va des de la cançó 'Barcelona' d'Ed Sheeran fins a la personalitat de Bono el líder d'U2, passant per l'omnipresent 'Despacito' de Fonsi. A 'OT', però, es barregem més factors: és el fenomen de telerealitat més famós de l'Estat –amb permís de 'Gran Hermano'– que ha tornat enguany amb forces renovades. Les causes del ressorgiment del projecte se'ns escapen però si que podem plantejar una reflexió a favor i en contra del espai televisiu que més rius de tinta ha fet córrer aquesta temporada.

 

Marc Andreu Fight

Benvinguts a l’‘OTisme’

Potser et desvius pel Primavera Sound o et saps de memòria les cançons de Lee Ranaldo, però aquests són els Tres Manaments que et convertiran a l’OTisme o, almenys, et faran entendre per què és el fenomen televisiu de l’any.

1) Si Mahoma no va a la muntanya, que la muntanya vagi a Mahoma: és a dir, si el teu públic potencial està empadronat a YouTube, entre 'influencers' i gatets, mostra-li el teu contingut allí. L’edició OTube parla el mateix idioma que els joves.

2) Càsting on han primat els valors per sobre de les grans veus. A diferència d’OT 1 (que ni recorden per l’edat que tenen), ells saben que no tot és guanyar. Viuen amb passió la música mentre treballen sense parar i competeixen sense deixar-s’hi la bilis ni l’educació. I és que d’un 'reality' se’n pot aprendre i molt. A OT hem vist una concursant dir que té un nòvio transsexual, i a un xaval de 18 anys que es preocupa pels refugiats.

3) Enriquir la cultura musical dels joves d’avui servint en prime time cançons de Rihanna, Víctor Jara, Ray Charles i El Kanka. Algú no pot ser fan d’aquest còctelOT? -Marc Andreu

Manel Fight!

Operació Tafaneria

2001. La primera edició d’OT ho peta a l’institut. Ens entreguem a la irracionalitat més 'hooligan', aquesta aferrissada filiació tan pròpia dels adolescents que es tradueix en carpetes folrades de retalls de la 'Súper Pop', compra compulsiva de samarretes i CDs, a més de muntanyes de saldo invertides en votacions per SMS: Bisbal.sí, Chenoa.no.

Ja aleshores el guisat televisiu era poc més que una versió musical de 'Gran Hermano', per més que profes i productors parlessin de la cultura de l’esforç, sacrifici i altres coartades que van permetre muntar gires milionàries i frustrar –a partir de la segona edició– un petit exèrcit d’aprenents a famós.

2018. El fenomen reviscola. Canvi? Ara l’èxit es mesura en popularitat dels 'hashtags' i reproduccions a YouTube. De nou l’excusa d’acadèmia i 'show business' serveixen per tapar la vocació xafardera. Torna a imposar-se un model d’intèrpret vocal neutre i mal·leable. Abans Rosa, ara Amaia, ens sonen la lletra i la música d’un etern retorn a l’espectacle de l’adolescència televisada. -Manuel Pérez

Recomanat

    També t'agradarà

      Advertising