'Operación Triunfo' 2017, a favor o en contra? Fight!

Potser et desvius pel Primavera Sound o et saps de memòria les cançons de Lee Ranaldo, però aquests són els Tres Manaments que et convertiran a l’OTisme o, almenys, et faran entendre per què és el fenomen televisiu de l’any.

1) Si Mahoma no va a la muntanya, que la muntanya vagi a Mahoma: és a dir, si el teu públic potencial està empadronat a YouTube, entre 'influencers' i gatets, mostra-li el teu contingut allí. L’edició OTube parla el mateix idioma que els joves.

2) Càsting on han primat els valors per sobre de les grans veus. A diferència d’OT 1 (que ni recorden per l’edat que tenen), ells saben que no tot és guanyar. Viuen amb passió la música mentre treballen sense parar i competeixen sense deixar-s’hi la bilis ni l’educació. I és que d’un 'reality' se’n pot aprendre i molt. A OT hem vist una concursant dir que té un nòvio transsexual, i a un xaval de 18 anys que es preocupa pels refugiats.

3) Enriquir la cultura musical dels joves d’avui servint en prime time cançons de Rihanna, Víctor Jara, Ray Charles i El Kanka. Algú no pot ser fan d’aquest còctelOT? -Marc Andreu

2001. La primera edició d’OT ho peta a l’institut. Ens entreguem a la irracionalitat més 'hooligan', aquesta aferrissada filiació tan pròpia dels adolescents que es tradueix en carpetes folrades de retalls de la 'Súper Pop', compra compulsiva de samarretes i CDs, a més de muntanyes de saldo invertides en votacions per SMS: Bisbal.sí, Chenoa.no.

Ja aleshores el guisat televisiu era poc més que una versió musical de 'Gran Hermano', per més que profes i productors parlessin de la cultura de l’esforç, sacrifici i altres coartades que van permetre muntar gires milionàries i frustrar –a partir de la segona edició– un petit exèrcit d’aprenents a famós. 

2018. El fenomen reviscola. Canvi? Ara l’èxit es mesura en popularitat dels 'hashtags' i reproduccions a YouTube. De nou l’excusa d’acadèmia i 'show business' serveixen per tapar la vocació xafardera. Torna a imposar-se un model d’intèrpret vocal neutre i mal·leable. Abans Rosa, ara Amaia, ens sonen la lletra i la música d’un etern retorn a l’espectacle de l’adolescència televisada. -Manuel Pérez