Time Out a la teva bústia d'entrada

4 coses que has de saber de José y sus hermanas

Per
Andreu Gomila
Publicitat

La dramaturga i directora Sílvia Ferrando és la ment que hi ha darrere la companyia revelació del moment, José y sus hermanas, que ens va deixar bocabadats amb 'Los bancos regalan sandwicheras y chorizos' la tardor del 2017. Si aleshores feien un potent exercici de memòria històrica, ara tornen a l’atac amb 'Arma de construcción masiva', una peça sobre l’educació. Sí, són la companyia del moment, i us expliquem per què.

1. Van néixer en un taller de l'Institut del Teatre
Ferrando assegura que "l’èxit de 'Los bancos regalan sandwicheras y chorizos' va ser una sorpresa a la qual hem anat responent". "No oblidem que allò va ser un taller que va sortir bastant bé", diu. Ella és professora de l'Institut i els actors de la companyia eren els seus alumnes. Van decidir muntar una obra i van guanyar, per exemple, el premi de la crítica al millor Espectacle Revelació. Aleshores, s'ho van fer tot ells. Ara han treballat amb un escenògraf i un il·luminador, per exemple.

2. Dues generacions colze a colze
Els actors estan en la vintena i Ferrando passa dels 40: "Això és molt important per les lectures que fem de les coses i les maneres de treballar: sempre hi ha diversos punts de vista i, sense arribar a convènce’ns, fem alguna cosa en comú". Tots, a més, tenen ideologies diferents. El punt comú que els uneix és la voluntat estètica.

3. Treballen a partir d'improvisacions
Tenen una manera de treballar pròpia del Living Theatre, és a dir, a partir d'una idea general, van acotant-la a partir del treball individual de cada intèrpret i la seva experiència personal al respecte. Els Peeping Tom, per exemple, també treballen així. No limiten les fonts estètiques, cosa que vol dir vídeo, música en directe, moviment, etc.

4. Trencar el discurs imperant
Ferrando assegura que un dels objectius de la tropa és "trencar la causalitat, el discurs històric imperant". Per això ara ataquen les conseqüències de l'educació franquista: "La família i l’escola són el centre. Però també tot el que ens ve de les imatges, dels mitjans de comunicació... Anem de la Institución Libre de Enseñanza i Ferrer i Guàrdia fins a Instagram. Tot passa pel relat i com el relat que ens venen, ens acaba construint com a persones".

NO T'HO PERDIS: Les obres de teatre de març a Barcelona

Últimes notícies

    Publicitat