[title]
Explorar el més enllà és relatiu: si el que volem és saber què hi ha més enllà d’un mateix, és tan fàcil com posar un peu al carrer i empatitzar amb els personatges d’una obra de teatre, degustar restaurants i trepitjar botigues del barri. Però descobrir què hi ha més enllà de tots nosaltres junts, de Barcelona i de la Terra en general, ja és una altra història: podem somiar, al·lucinar i creure. I si fem zoom out i de sobte veiem una esfera blava i (cada cop menys) verda, estarem al que també en diem “més enllà”. Com que de moment no tenim manera de pujar fins allà dalt (anar fins a Montjuïc fa pujada, però no tant), us proposem cinc maneres de connectar amb aquest món desconegut sense sortir de Barcelona. Perquè el més enllà segur que està molt bé, però a Barcelona podem tenir experiències i després anar a fer unes braves.
1. Un ull a Mart
No trepitjareu el planeta vermell, però si passeu per la Torre Glòries semblarà que hi sigueu mentre la gravetat us aguantarà de peus a terra. I és que del 2 al 4 de febrer, de 18 a 1.30 h, si passeu per la torre la veureu il·luminada segons la posició del sol que en aquell moment hi hagi a Mart. Ras i curt: és com si haguessin plantat la Torre a Mart, de manera que Les llums de l'edifici representaran en temps real el dia marcià, de tal forma que potser una part de la torre no estarà il·luminada perquè en aquella hora no li tocaria el sol. Tot i que el dia i la nit són similars als dos planetes, la posició del sol no és idèntica, i és part de la gràcia d'aquesta nova instal·lació. La proposta lumínica és obra de l'artista suïssa-italiana Elisa Storelli, es titula 'Mira el sol' i forma part del programa Llum BCN.
2. Records de part de la Laika
Quan va passar la història real, la canalla que ara vagi a veure ‘Laika’ no havia ni nascut. Però ara, tindran la sort de veure’n la interpretació que n’ha fet la companyia badalonina Xirriquiteula Teatre, reconeguda arreu del món per aquesta obra tant divertida com experimental. L’espectacle explica la història de la gosseta Laika, que en plena guerra freda va viatjar a l’espai dins la nau Spútnik ll, convertint-se en el primer ésser viu en orbitar al voltant de la Terra. Parlant de les meravelles de l’espai i les injustícies de la Terra, aquesta obra de teatre per a públic infantil ha donat la volta al món (literalment!): s’ha representat a ciutats com Shanghai, Lisboa, París, Copenhaguen o Nantes i ha estat adaptada a 10 idiomes. Ara, per fi, torna a casa: serà els dies 3, 4, 17 i 18 de febrer al SAT! Teatre.
3. Una carreta d’ànimes
Hi ha una llegenda: si l’última persona de l’any que mor és una gran pecadora, haurà de conduir durant un any la carreta fantasma, que conté totes les ànimes dels morts. Per sort, aquesta llegenda és d’una pel·lícula, la ‘Carreta Fantasma’ (1920), de Victor Sjöström, i es projectarà el 8 i 9 de febrer a la Filmoteca al cicle transversal que estan dedicant a l’autor. “Si la cinematografia escandinava va ser un dels puntals del cinema silent, va ser gràcies a Sjöstrom i Mauritz Stiller, hereus d’una potent tradició teatral sueca”, explica Esteve Rimbau, el director de la Filmoteca. El film és una adaptació de la novel·la de Selma Lagerlöf, un relat dur de pobresa i degradació.
4. Un mirall
Us imagineu creuar el mirall d’Alícia i acabar en un país de meravelles? Això és el que també ha fet la protagonista de Tarada, una escriptora que, en cotxe, en bicicleta, en autobús o fent autoestop, fuig de la seva pròpia vida i acabarà vivint un assassinat entre altres aventures. Aquesta és només una de les històries que sortiran a la taula rodona ‘Alícia i el mirall’, dins del festival BCNegra, que serà del 6 al 12 de febrer. En aquest mateix debat també es comentaran Mala Mar, i El último verano antes de todo. Serà dissabte 11 de febrer a les 11 h, a Aribau Multicines.
5. La Inesperada (o el laberint d’Horta experimental)
El festival La Inesperada, del 21 al 25 de febrer, està enfocat en la no-ficció, però aquest any ens porta unes quantes oportunitats per visitar mons que no són els nostres. El cineasta i escultor lituà Deimantas Narkevičius presenta en el seu nou film ‘Čiulbanti siela’ un brou de contes màgics, llegendes, naturalesa, bruixes, fades i serps que expliquen les arrels i els origens d’un poble. “Em va sorprendre que Narkevičius s’animés a fer un llargmetratge de ficció, de to històric, i, a més, en 3D. La fusió sonava peculiar”, explica Miquel Martí Freixas, director del festival. Enmig de tota la història, narrada en un singular dialecte del lituà i en polonès antic, hi trobareu un trobador amb ànima d’ocell. D’aquí el títol: Čiulbanti Siela vol dir ‘ànima piuladora’.
El cineasta experimental nord-americà Blake Williams s’ha inspirat en el Laberint d’Horta (s’ha de tenir punteria!) per aquest curtmetratge de 20 minuts, 'Laberint Sequences', on “es qüestiona la recerca d’un centre, fent voltes en cercles infinits pel jardí. Uns trajectes que s’acaben descomponent com el film, que es va esquerdant", explica Miquel Martí Freixas. De tanta desorientació, acabareu en un submon fantàstic. Això sí que és viure el més enllà sense sortir de Barcelona.
