Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca

Aixeca el Teló 2018: celebrar la mala salut del teatre

Manuel Pérez
Escrit per
Manuel Pérez
Publicitat

Molt més que la celebració del Dia Mundial del Teatre, a Catalunya tenim una altra data molt esperada per al gremi, el dia de l'Aixeca el Teló. Ho és per dos motius, per una banda perquè al matí es presenten els números de la temporada passada, termòmetre de la salut d'un sector amb un bon grapat de mals endèmics. De l'altra, perquè a la nit se celebra la gala, Catalunya Aixeca el Teló, que suposa el tret de sortida de la temporada i serveix, com va destacar el punyent presentador Guillem Albà, per criticar i també per celebrar, tot molt teatral.

Poques ganes de celebració: al matí les dades van resultar massa clares. La temporada 17/18 va tenir una caiguda del 7% d'espectadors i una baixada de la recaptació del 10%. Bet Orfila, presidenta de l'Associació d'Empreses de Teatre de Catalunya, va parlar de la influència de la "inestabilitat política" que va causar "davallades del públic d'un 15% els mesos d'octubre i novembre passats". La previsió de l'actual temporada és optimista, però no oblidem que s'han deixat de guanyar sis milions d'euros, que no són poca cosa.

Sense massa motius per a la celebració, el sector es va empolainar i les autoritats (president Torra, alcaldessa Colau) van fer acte de presència a un sarau emès en directe per TV3. Sense discursos oficials i sense ganes de comentar les xifres, l'última cosa que venia de gust era una altra gala de format clònic, llarga i avorrida. Per sort el xou més que una llosa va resultar un analgèsic.



Guillem Albà, més contingut que en la gala de fa dos anys,  va portar l'espectacle fins al límit de la transgressió, però sense travessar-lo que la tele és tele. Com a pallasso de professió, el showman de Vilanova va amenaçar al Molt Honorable amb un pastís de nata, va fer conya negra amb el cas Pasqual –únic protagonista del típic vídeo "per recordar als que ens han deixat"–, i va encadenar un parell de gags esmolats amb els CDR (Comitès de Defensa de les Representacions), un vídeo amb 'cameos' d'algunes de les cares més populars de l'escena.

Entre broma i conya, fins i tot, va haver-hi espai per a proclames amansides sobre la paritat als llocs de decisió, la fi del tap generacional i una major presència d'altres disciplines com la dansa, el circ o el teatre familiar. Com a novetat de l'edició, s'entregaven els nous premis Catalunya de Teatre, uns guardons desmuntables que van recaure en Sílvia Munt pels seus espectacles al llarg de la temporada 2017-18; Daniel Martínez, president de Focus, per la seva "contribució a la millora i articulació de les arts escèniques"; el Maldà, distingida com a sala privada "per la seva programació coherent, rellevant i innovadora"; el Teatre de la Gleva, com "projecte artístic amb un futur més prometedor" i el veterà Teatre Kursaal de Manresa en l'apartat de teatre públic.

L'entrega dels guardons va alentir una mica el ritme d'un acte que va tenir la virtut de durar poc, d'anar al gra, de prescindir de la típica acumulació de tastos d'espectacles perquè com indicava el presentador, "existeix Internet, podeu mirar el que fan als teatres". Albà va recuperar la tan necessària i teatral figura del bufó, que amb el filtre de l'humor i la mala llet va conjurar una situació adversa. Com passa cada temporada, no sabem si l'Aixeca el Teló serveix per portar públic al teatre però enguany ens va fer riure, que ja és bastant.


Últimes notícies

    Publicitat