[category]
[title]
Una figura de la Verge del Carme és l'únic que queda de Tickets. Aquesta efígie, patrona no oficial dels gastrònoms que pelegrinaven fins aquí, va sobreviure al tancament d'aquell restaurant d'Albert Adrià i també a Teatro Kitchen Bar després. Ara ens la trobem de nou a Osteria Condal (Av. Paral·lel, 105. T. 936 83 69 98) el projecte de Paolo Casagrande (el xef del restaurant Lasarte, amb 3 Estrelles Michelin) que ha transformat totalment aquesta cantonada del Paral·lel.
Reconvertida en una meca de la cuina italiana que a les nits llueix especialment elegant amb els seus enormes finestrals, aquella mena d'alta cuina amb molt de finger food –per menjar amb les mans, vaja– que va defensar l'Oliver Peña durant els últims anys, cedeix pas ara a una proposta més formal en el mteix espai. Encara que la carta la signa Casagrande, el dia a dia a la cuina a la vista darrere d'una preciosa barra el dirigeix el també italià Andrea Fiori, un cuiner jove però curtit en cuines nacionals i internacionals d'alta volada, inclosa la de Lasarte.
Fatto a Barna (fet a Barcelona) és el lema d'aquesta casa on el protagonisme del receptari italià és evident, però on també hi ha picades d'ullet locals per construir aquest ambient mediterrani amb un toc just de refinament. Es pot menjar de carta i també mitjançant dos meús degustació a 70 i 90 euros per persona. El primer és més clàssic i disposa plats per a cada comensal; el segon enllaça amb els projectes anteriors i proposa una seqüència de snacks i plats per compartir i un principal de carn o peix a triar.
No podem parlar de preus baixos, però sí continguts, tenint en compte el nivell de cuina, sala i espai. De fet, no és cap secret que Michelin tornarà a deixar una de les seves estrelles per aquí. L'únic dubte és si serà aquest mateix any o s'haurà d'esperar al vinent. Per cert, un gest simpàtic d'Osteria Condal: ara mateix els meors de 30 anys tenen un 15% de descompte en els meús.
Entre els plats d'aquesta casa, espaguettoni amb llamàntol, tortellini amb albergínia, alfàbrega i pernil o risotto amb llengua. De totes maneres, en el poc temps que fa que està obert aquest restaurant, la seva frègola marinera –quelcom similar a una paella amb pasta en versió sarda, si és que la comparació no resulta ofensiva per a alguna de les parts– pensada per compartir s'ha convertit ja en una espècie de clàssic.
Els airbags, aquelles barretes de pa que eren crosta pura plena de res, que fa ja molts anys desfilaven a Tickets, ara ens els retrobem a la part de les postres, jugant a ser un tiramisú. Per beure, és notable la carta de vins i la selecció de referències italianes, encara que no és bona idea començar amb un còctel, un assumpte que tradicionalment sempre s'ha cuidat molt en aquest racó del Paral·lel i que a Osteria Condal continuaran fent.
Malgrat l'evident canvi de decoració i estil, hi ha bones notícies per a qui busqui records dels anteriors projectes al nou restaurant: gran part de l'equip continua sent el mateix, la qual cosa, en aquest cas, significa que tot funcionarà molt bé.
Els millors restaurants italians de Barcelona
Aquest article s'ha publicat el 5 d'octubre a les 11.10 h
