Notícies

Bo de Bernat: una gran casa de menjars hereva del Gelida

En Bernat Dalisay, cuiner del Gelida de més d'una dècada, ha obert un restaurant propi de cuina casolana i preus populars

Ricard Martín
Escrit per
Ricard Martín
Editor de Menjar i Beure, Time Out Barcelona
Bo de Bernat
Foto: Irene FernandezBo de Bernat
Publicitat

Tres dies abans de Nadal, mig barri de Sant Antoni –sobretot veïns i treballadors– fa cua per dinar al Bo de Bernat, el restaurant que la família Dalisay ha obert al carrer Urgell. En Bernat Dalisay, nascut a les Filipines, va arribar a Barcelona fa 25 anys, quasi els mateixos que hi ha estat treballant de cuiner. En va passar 11 treballant a una marisqueria, i els 11 següents cuinant al Gelida, un dels grans restaurants populars de Barcelona.

Bo de Bernat
Foto: Irene FernandezBo de Bernat

El juliol passat va obrir Bo de Bernat (Comte d'Urgell, 27.  934 06 75 42) a 200 metres de la bodega il·lustre, i segueix el mateix esquema: casa de menjars familiar a preus populars, amb una extensa carta de cuina catalana i tot elaborat des de zero. "Cuinar és la meva passió, i m’encanta el contacte amb la gent, els amics em van animar a llençar-m’hi", explica. I la va encertar: la gent omple el local amb tot el senderi del món. Perquè per 15-18 euros, només carta, això és una festa major del xup-xup, el guisat i el vi bo a doll. Sí, hi ha les mítiques galtes de porc –meloses i amb la crosta torradeta, 5,90 €– i tot el repertori conegut, però també collita pròpia, com unes croquetes de fricandó brutals (4,50 €).

Jo aquest cop optat per uns cigrons guisats amb ou dur (4,50 €) abans de les esmentades galtes –que porten unes patates fregides modèliques– perquè croquetes de fricandó i galtes és massa fins i tot per a mi. Per postres, una crema catalana com cal. Cap plat passa dels deu euros (només una mitjana de vedella de 350 grams, 12,90 €). Les cartes quilomètriques no fomenten la confiança, però un cop has menjat aquí, certifiques que això no és un afartapobres, sinó un restaurant popular seriós com pocs en queden: com Can Vilaró o la mateixa Bodega Gelida

Per què hauria de fer cuina filipina? Només en sé fer de catalana

"La gent del barri surt molt contenta, la carta és llarga i té molta varietat. He mantingut el caràcter clàssic del Gelida, però també innovo, per exemple amb unes croquetes de civet de senglar", explica Dalisay, que ha obert on fins fa poc hi havia la bona i veterana pizzeria Tress i No Res (30 anys fent pizza al tall). Cal preguntar si el comparen amb el Gelida, o si hi ha transvasament de clients. "Ens comparen bastant, alguns fins i tot ens critiquen, però ja m'està bé. M'agrada molt treballar", diu diplomàtic. 

Plats filipins? No ha pensat a fer una fusió d'estils o algun plat tradicional? "Això seria molt difícil. Per què fer-ho? Vaig aprendre a cuinar aquí. Només sé fer cuina catalana. No tindria cap mena de sentit". 

NO T'HO PERDIS: Els millors restaurants de Barcelona de cuina catalana

Llegeix el número de desembre i gener de Time Out Barcelona amb entrevistes, reportatges i les millors recomanacions d'oci i cultura de la ciutat

Més de Love Local

    Últimes notícies

      Publicitat