[title]
Boooom! Tots sabem què vol dir aquesta onomatopeia i tots sabem que ve del món de les vinyetes. Aleshores? Alguna cosa ha fet bum al sector del llibre amb el còmic en català. Per què ara? Per què de sobte hi ha una allau d'editorials que s'han llançat a publicar títols sucosíssims tant de novel·la gràfica com de manga? Probablement, és que hi havia un gran buit al mercat –més enllà dels títols infantils i juvenils més clàssics– i això no és sinó el començament d'una llarga i pròspera amistat. Ara que s'acosta el Còmic Barcelona i el festival de còmic independent i d'autoedició Graf, aprofitem per parlar-ne amb els protagonistes.
Premi internacional
Fa tot just un mes, la revista 'Forn de calç' guanyava el premi a millor còmic alternatiu a Angulema, un festival amb 49 anys d'història i el més important d'Europa. Era només el segon número de la revista –el primer ja havia estat seleccionat l'any anterior– i aquest mes de març apareixerà el tercer. Aquest importantíssim triomf és una de les mostres de la bona salut no només del còmic català, sinó del còmic EN català, que en els dos últims anys està vivint una explosió sense precedents. Marc Charles, coordinador de la revista, explica que 'Forn de calç' va sorgir amb la idea de fer "una antologia d'autors en català que barregés els que comencen amb d'altres de consagrats". De moment, hi hem trobat historietes d'una trentena d'autores i autors com Nadia Hafid, Pep Brocal i Roger Peláez, sempre des del surrealisme, el disbarat i l'humor negre, seguint la línia d'Extinció Edicions.
Novel·la gràfica per a adults
El que ens diu el premi és que hi ha talent de sobres, però no ha sigut fins ara que moltes editorials s'han animat a publicar en català. Montserrat Terrones, directora de la nova Editorial Finestres, editora de Garbuix Books i comissària de l'esplèndida exposició 'Constel·lació gràfica. Joves autores de còmic d'avantguarda' que fins al maig es pot veure el CCCB, considera que el que és nou és "que les iniciatives de còmic en català que han aparegut en l'últim any i mig són per a adults, perquè per a nens ja n'hi havia". L'Editorial Finestres ha nascut amb la vocació que "els autors internacionals més importants estiguin disponibles en català", com els títols recents 'Sota els còdols, la platja', de Pascal Rabaté, i 'El gran buit', de Léa Murawiec, tot i que amb els Premis Finestres s'incentivarà la producció pròpia: el primer en guanyar-lo és 'Què', del dibuixant Max, que surt l'1 de març.
Manga
Segurament, la consolidació de la novel·la gràfica i l'enorme popularitat del manga dels últims anys han evidenciat que hi havia un forat negre al mercat en la llengua de Folch i Torres i algunes editorials s'han llançat a publicar-ne. Uns pioners del manga en català són Ooso, una petita editorial de Prades que ja fa cinc anys que tradueix títols japonesos (i ara també són els primers a fer-ho en basc, quan van veure que no n'hi havia), sobretot "sèries importantíssimes dels anys 70, 80 i 90 com 'Kamen Rider', mítica al Japó, 'Mazinger' i 'Megaman', que són obres de fons de catàleg", explica Olga Resina, il·lustradora i responsable del segell juntament amb Sergio Pérez. A més, si mai visiteu Prades, els trobareu a peu de carrer, tenen una botiga de manga en un poble de 600 habitants!
Ara, de manga en català en podem trobar molt i variat. Planeta Cómic tradueix sèries molt populars com 'Bola de Drac', 'El detectiu Conan', 'My hero academy', 'Naruto' i 'El Dr. Slump'. Enciclopèdia Catalana, a través del segell Kaji Manga, ha publicat 'Dodoma', 'Grendel' i ara també 'Orange'. I a Norma Editorial tenen una línia de manga que inclouen català títols que ho estan petant ara mateix, com 'Tokio Revengers' i 'Guardians de la nit'. Luis Martínez, director editorial, i Anabel Espada, responsable dels manga, estan molt contents amb la rebuda i destaquen "l'alegria per part dels llibreters, i el suport que els estan donant". Però Norma no només publica manga en català, també algunes novel·les gràfiques importants, com les integrals de 'Blacksad' i de 'Victus', a més d'àlbums del 'Corto Maltès' i 'Yakari'.
Traduccions i originals
Editorials com Tigre de Paper, Males Herbes, Símbol, Comanegra i Pagès Editors, a través de la col·lecció Doble Tinta, també publiquen novel·la gràfica en català d'un temps ençà. Jaume Barrull, director de Doble Tinta, assegura que s'està vivint "un moment molt interessant o nou". Ells es van plantejar una col·lecció de zero, amb títols originals, no traduïts, i el primer que van fer va ser trucar a Jordi Cussà per fer la novel·la gràfica de 'Cavalls salvatges'. Malauradament, Cussà va morir el juliol del 2021 i ja no el va poder veure imprès. A partir d'aquí han anat traient dos títols l'any –sempre a dues tintes– com el recent 'Una gossa en un descampat', basat en l'èxit teatral de Clàudia Cedó.
Som a l'inici
No és només una sensació, el boom és quantificable amb les dades recollides per l'ICEC, que ha creat una línia d'ajudes específica al còmic en català (amb una dotació d'uns 125.000 euros el 2022). Segons Librired (que registra les vendes d'unes 200 llibreries independents més les cadenes La Central, Laie, Abacus i Bonpreu), el 2022 s'han venut a Catalunya un 51,52% més d'exemplars còmics en català que el 2020, però en termes absoluts aquestes dades encara estan molt lluny de les xifres de vendes del còmic en castellà, cinc vegades més grans (130.000 exemplars en un idioma pels 700.000 de l'altre) i amb un creixement encara més espectacular. Som, segurament en un estadi molt inicial de tot plegat i encara hem de veure créixer molt un sector que s'acaba de despertar, però que ja ens ofereix una muntanya d'historietes per no oblidar.
