[category]
[title]
Després de Jane Eyre i Anna Karénina, la directora Carme Portaceli i l'actriu Ariadna Gil tornen a treballar plegades. Ho fan amb Maria Magdalena, una obra de Michael de Cock que estrenen al TNC i que es capbussa en una figura mítica que va viure en el temps de Jesús. Gil és la Miriam, una professora que viatja a Barcelona per fer una conferència sobre Maria Magdalena i, quan entra al taxi a l'aeroport, el conductor li diu que és Jesús.
Què us ha portat a repetir?
Carme Portaceli: A mi, perquè m'encanta l'Ariadna. Té una veritat immensa i m'interessa també la seva ment. Quan estudia, estudia d'una manera profunda, entrant molt en els personatges, en les persones en qüestió. Quan estudia Tolstoi, estudia Tolstoi i sap molt bé per què escriu Anna Karénina. O per què després va rebutjar-la completament. Té una manera d'entrar en els temes que m'interessa. No només aporta la intel·ligència emocional, sinó un nivell d'investigació que ens fa créixer. Fa una feina com a actriu on veus com avança, dia rere dia, per fer una feina completa, com Wagner entenia el teatre. Ella avança d'una manera plena. M'aporta moltes coses. A més, és una bellíssima persona. I en aquests anys de la meva vida és una cosa que valoro.
Ariadna Gil: D'alguna manera, hi ha una part artística, que per a mi és bàsica. És el tercer cop que coincidim amb la Carme. Sempre em proposa unes obres, uns personatges i uns temes que sé que em faran fer passes de gegant en el meu ofici. Em col·loca en llocs que a mi, d'entrada, em fan molta por, personatges que són molt grans i que són sempre un repte enorme. D'altra banda, em fa entrar i descobrir temes que m'ensenyen moltíssim, que ja els porto amb mi des que vam començar amb Jane Eyre. Aquesta feina em serveix per aprofundir, per llegir, per aprendre. I les tres vegades ha estat com fer una carrera universitària; la que no he fet mai. Després, és una grandíssima directora, que sempre està empenyent, que té una visió molt clara del que vol. Ens posem molt en risc. I és fantàstic deixar-se portar per ella, perquè, a més, et porta per llocs que tu naturalment agafaries d'una altra manera o que et toquen d'una altra manera. I t'ensenya altres maneres de poder comportar-te.
Treballar amb la Carme és com fer la carrera universitària que no vaig fer mai
Maria Magdalena és el primer personatge real que fas, però.
A.G.: Més que Maria Magdalena, parlem de Maria Magdalena. És un personatge històric, però no exactament. Som persones que intentem entendre per què sabem el que sabem de Maria Magdalena, per què té aquesta imatge, per què ha estat transformada. I que, de les dues coses que sabem, cap està basada en la realitat. Això és una cosa al·lucinant. A mi se m'ha obert un món increïble.
Per què aquest personatge, doncs?
C.P.: Crec que ens ensenya molt la posició de les dones en la societat. Aquesta dona, existís o no, és una icona del cristianisme. Segons els evangelis canònics, va acompanyar Jesús a la creu. Jesús era un dels 3.000 profetes que caminaven en aquell moment i va ser un home que deia unes coses tremendes. Els evangelis diuen que va ser l'única que va estar al peu de la creu i l'única a qui es va aparèixer Jesús quan va ressuscitar. Enlloc diu que fos una prostituta i enlloc diu que fos una prostituta que es va penedir dels seus pecats. Com ha succeït, això?
Com?
C.P.: El personatge que fa l'Ariadna és una científica que obre un canal en la seva vida per buscar per què hem estat víctimes d'aquest fake que, durant més de 2.000 anys, ha portat les dones a voler ser com la Verge Maria, que no pot ser, o com Maria Magdalena, que era una prostituta. Parlem de com les vides de les dones, en una societat com la nostra, acaben sent vides tocades per un relat, una manera de veure el món. Fins i tot nosaltres, que perpetuem una visió patriarcal de la vida perquè hem estat educades sota el mateix patró. Volem recuperar un relat que no ha estat nostre i que, des que tenim accés als estudis, hem intentat fer-lo nostre, així com uns referents que tampoc no hem tingut i que els nois sí que heu tingut. Per això no som les úniques que parlem de Maria Magdalena. Quan érem a París fent Anna Karénina, hi havia una exposició sobre ella.
Fins i tot nosaltres perpetuem una visió patriarcal de la vida perquè hem estat educades sota el mateix patró
Qui era, doncs?
C.P.: Tant si va existir com si no, volem saber què significa. Sembla que va ser una líder de la primera secta cristiana. Després resulta que era una prostituta, pecadora, a qui Jesús perdona. Tornem a fer Pretty woman, tornem a fer totes aquelles coses malgrat el que hem après.
És més fàcil ser persona que personatge?
A.G.: Aquí soc un personatge que té un nom, una professió i que no soc jo. És una dona que, des de molt jove, l'impacta molt un quadre que veu de Maria Magdalena i es pregunta qui és. Se la torna a trobar estudiant i s'obsessiona pel tema. I es dedica a estudiar tot això. A la funció expliquem el resum de tota una vida intentant entendre Maria Magdalena. Pots haver tingut o no una educació religiosa, pots ser el més ateu dels mortals, però, com a dona, pots sentir aquests arquetips que ens marquen: la culpa, com t'has de comportar, com t'has de penedir, com has de demanar perdó. I això ve també d'aquí. Gràcies a la Carme, t'adones de la importància de fer-se les preguntes correctes i anar a l'arrel de les coses.
Pots haver tingut o no una educació religiosa, pots ser el més ateu dels mortals, però, com a dona, pots sentir aquests arquetips que ens marquen
C.P.: El Papa Francesc la va nomenar apòstol d'apòstols. Ja no era la prostituta. La mirada ha canviat. Ella fa un personatge real, una catedràtica que està passant per un procés de divorci, cosa que ens serveix d'excusa per parlar també de què passa quan prenem unes decisions que no són fàcils.
View this post on Instagram
Us heu fet les mateixes preguntes de l'obra?
A.G.: Jo no me les havia fet. Per això li agraeixo profundament a la Carme. Això és sorprenent, perquè també he vist moltes pintures. Donem per segures unes coses... I es continuen descobrint coses, com l'evangeli que es va trobar als anys 40.
C.P.: I que es va tenir 30 anys tancat... Quan vam fer Jane Eyre, obra d'una senyora que coneixia la psicologia terriblement, l'ànima humana i les dones, vam abordar aquest personatge des del que coneixem de l'ésser humà. Ens apropem a ella com una persona que té una lluita per la seva dignitat i la seva independència. I aquí hem fet el mateix.
En els últims anys, Ariadna, has tornat al teatre. Què hi has trobat?
A.G.: Hi trobo temes i projectes, coses que em toquen, que em motiven molt. Personatges que em permeten entrar en llocs on em ve de gust entrar-hi, explicar coses que em ve de gust explicar, i amb les quals aprenc i m'identifico. El treball de creació i de preparació és apassionant i m'enriqueix moltíssim.
Amb Àlex Rigola, d'aquí a uns mesos, faràs Retorn a Haifa, i et quedes a la mateixa regió del món.
A.G.: És un text dels anys 60 i parla d'una cosa molt actual de la qual, de cop i volta, sents que et ve de gust parlar-ne. Tampoc no són decisions preses fredament. Les coses van arribant. Jo no soc generadora i tinc la sort que m'arribin coses.