Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right El cinema català: entre el dolor i la glòria
'La hija de un ladrón'
Fotograma de 'La hija de un ladrón' 'La hija de un ladrón'

El cinema català: entre el dolor i la glòria

Advertising

Almodóvar als Gaudí: per un sí o per un no

La setmana passada es van conèixer les nominacions als Gaudí: poques sorpreses entre les pel·lícules que opten a més guardons, perquè són 'Els dies que vindran', de Carlos Marqués-Marcet, 'La hija de un ladrón', de Belén Funes, amb 10 i 13 possibilitats de triomf. El film protagonitzat per David Verdaguer i Maria Rodríguez Soto (no ens oblidem pas del segon cognom!) tindria l’ocasió ideal de recuperar-se de l’ensurt dels Goya: zero nominacions, després de ser molt recompensada al Festival de Màlaga. Tornant als Gaudí i a les actrius: què hi pinten, en la categoria de Millor Actriu Secundària, Julieta Serrano i Nora Navas, ambdues per 'Dolor y gloria', que, sens dubte, és... una de les pel·lis catalanes de l’any?

Nora Navas i Antonio Banderas a 'Dolor y gloria'

 

Nora Navas i Antonio Banderas a 'Dolor y gloria'
Fotograma de 'Dolor y gloria'

 

 

 

 

 

Julieta, Nora i els esperits gaudinians

El tema de la visibilitat està fent el mateix mal que l’assumpte de la gestió. Ara tot es gestiona i ara tot s’ha de visibilitzar sí o sí. Per força. Fent trampetes? Visibilitzem, llavors, el cinema català fitxant una pel·lícula no catalana, només perquè hi surten uns quants tècnics catalans i les dues esmentades grans, respectades i delicioses dames del cinema, del teatre i de la tele? El fitxatge gaudinià de Serrano i Navas (per no parlar de les vàries nominacions de 'Mientras dure la guerra') no s’aguanta per enlloc. És donar una falsa imatge del cinema català i els seus llargs i influents tentacles, i, a sobre, ha perjudicat algunes actrius que s’han quedat sense nominació perquè estaven en unes pel·lis menys conegudes que el llargmetratge de Pedro Almodóvar. Per què ho heu fet i ho heu permès, acadèmics catalans? Jo ho trobo ridícul. 

Julieta Serrano a 'Dolor y gloria'

 

Julieta Serrano a 'Dolor y gloria'
Fotograma de 'Dolor y gloria'

 

 

 

 

 

 

Dones, dones i més dones

Anem cap als aspectes positius d’aquesta collita i d’aquestes últimes nominacions? Una de les més evidents i que ja hem comentat algun cop: s’han estrenat una pila de cintes dirigides per dones i protagonitzades per dones, noies o nenes. A més de 'La hija de un ladrón': 'La innocència', de Lucía Alemany, 'El viatge de la Marta (Staff only)', de Neus Ballús, 'Ojos negros', de Marta Lallana, Ivet Castelo, Iván Alarcón i Sandra García, i 'La vida sense la Sara Amat', de Laura Jou. I un títol més, sense nominacions als Gaudí, però femení de cap a peus: 'Les Perseides', d’Ànnia Gabarró i Alberto Dexeus.

Fotograma de Les Perseides

 

Fotograma de Les Perseides
Fotograma de 'Les Perseides'

 

 

 

 

 

Rareses, sorpreses i alegries

M’ha estranyat que la 'Liberté' d’Albert Serra rasqués únicament tres nominacions. Segurament, al Serra aquest fet li és indiferent. O això ens vol ell fer creure! '7 raons per fugir' tenia moltes possibilitats de col·locar els seus actors a la gran final... tornem a donar la culpa, doncs, a 'Dolor y gloria'? Només hi té Aina Clotet, que està doblement nominada: pel film de Soler, Quinto i Torras (secundària) i també per 'La filla d’algú' (protagonista). Eduard Fernández també podria endur-se dos Gaudí: 'Mientras dure la guerra' (secundari) i 'La hija de un ladrón' (protagonista).

Tres alegries finals: la presència de la fantàstica 'El hoyo'; el duel entre 'Suc de síndria' i 'Después también' com a curtmetratges; i el fet de tenir una presentadora tan estupenda i salada com Anna Moliner.

NO T'HO PERDIS: Les estrenes de cine de la setmana    

Share the story
Últimes notícies
    Advertising