Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
Miguel Gallardo
Institut Ramon Llull

El fons d'aquesta icona del còmic underground ingressa a la Biblioteca de Catalunya

En total s'han recollit 61 pàgines d'historietes originals i quatre llibretes d'esbossos

Enora Le Roux
Escrit per
Enora Le Roux
i
Time Out Barcelona ACN
Publicitat

La Biblioteca de Catalunya ha rebut 61 pàgines d’historietes originals i 30 esbossos d’un dels grans del còmic 'underground' de Catalunya (i del còmic a Espanya en general). Es tracta del fons del dibuixant i guionista però també dissenyador, publicista i il·lustrador, Miguel Gallardo, qui va crear l’any 1977 el personatge Makoki, el més conegut i emblemàtic de l'escena del comic 'underground' –o 'comix' com en deien– dels anys vuitanta.  

Entre les obres cedides a l’equipament destaquen títols com 'Retorn al futur, Makoki. Fuga en la modelo', 'Buitre Buitaker', 'Muerte de Makoki' i 'Vidas rotas' de la sèrie 'Perro Nick, contra la generación X', entre d’altres. A més, el recull també inclou quatre llibretes d’esbossos originals, que encara estan en procés de catalogació. 

Makoki
Miguel GallardoMakoki

Fa anys que la Biblioteca de Catalunya aposta per la recollida, conservació i difusió de fons gràfics originals de dibuixants de còmic i il·lustració de Catalunya. El fons artístic de Gallardo hi encaixa perfectament: no només és una icona per la seva llarga trajectòria professional, sinó que (entre altres distincions) va ser guardonat amb dos premis del Saló del Còmic de Barcelona i el 2014 se li va concedir el Gran Premi del Saló del còmic de Barcelona per la seva trajectòria. 

Una distingible carrera 

Gallardo, que des de ben petit era un aficionat als còmics, va crear el 1977 el que seria tot un emblema 'underground' de la dècada de 1980: Makoki, un 'quinqui' que s’havia fugat d’una sessió d’electroxocs d’un frenopàtic. A partir del 1982, va dirigir la primera etapa de la revista anomenada també 'Makoki'. A banda, en aquella època també va participar en la fundació i el desenvolupament de la revista 'El Víbora', un altre emblema de la contracultura barcelonina.

Més endavant, a mitjans dels anys 90, es va centrar molt en la il·lustració. Va publicar les seves obres en diaris com Herald Tribune, The New York Times o el The New Yorker, entre d’altres. Les seves últimes creacions van ser dos còmics de caràcter autobiogràfic: 'Un largo silencio', basat en les memòries del seu pare, i 'Maria i jo', que tracta l’autisme a través de la seva filla Maria. 

María y yo
Miguel Gallardo

NO T'HO PERDIS: Les millors exposicions de Barcelona

Vols estar al dia de tot el que es mou a la ciutat? Inscriu-te a la nostra newsletter i tindràs tota la info i els plans que t'agraden per gaudir de Barcelona

Més de Love Local

    Últimes notícies

      Publicitat