[title]
El ramen, com l’escudella i carn d’olla, no és només per a l’hivern. I malgrat l'encertada i sorneguera defensa que va fer en Jordi Vilà del potatge català davant l’asiàtic, tampoc són plats excloents. Aquesta observació ve a tomb per la recent obertura del Noru Bar Gràcia (Francisco Giner, 6. T. 933 54 47 36). Un dels millors restaurants de ramen de Barcelona –el millor, per a qui escriu– obert a Poblenou el 2022, té un nou local a Gràcia de fa un parell de mesos.
"No es tracta d’una franquícia ni d’una cadena. Simplement, som nosaltres que hem obert un segon restaurant a Gràcia", explica el director i propietari, Kike del Olmo. La translació del Noru manté els estàndards estètics de qualitat i bon gust de del Olmo: un espai diàfan, gairebé minimalista, amb una fotografia gegantina d’un mercat asiàtic –del Olmo és fotoperiodista especialitzat en viatges– i la vaixella artesana d’Ima Garmendia.
I també manté els estàndards gastronòmics dels millors restaurant de ramen de Barcelona, és clar. Al capdavant de la cuina continua Daniel Benito, un xef d’amplíssima experiència –Gresca, Mont Bar, Gaig– que va consolidar el primer Noru Bar com a un local imprescindible per a la sopa asiàtica a Barcelona. "Els llocs de ramen habituals tenen una carta molt llarga, en què tot sembla igual, i opten més pel volum que per la qualitat. La nostra carta és molt curta i canvia molt, perquè la gent pugui provar coses i mantenir aquesta qualitat", valora.
Massa sovint els llocs de ramen tenen una carta molt llarga, amb més volum que qualitat
Es tracta de "donar una nova versió als llocs comuns del ramen. Sense sortir de les bases conegudes, però jugant una mica amb tot el sud-est asiàtic i portant-ho al nostre terreny", diu. Un bon exemple és la seva fenomenal versió del shoyu ramen, que em cruspís en plena onada de calor sense suar.
Benito ha afegit gingebre confitat en vinagre a un plat que, tot i ajuntar brou de porc i pollastre, resulta sorprenentment lleuger, amb l’ou marinat i la cansalada tractats amb delicadesa: reconfortant i no et deixa K.O. Els fideus els fa el reputat restaurant i obrador de pasta La Fuga.
O la seva versió del mazemen (ramen sense brou): fideus amb un guisat de vedella, ou a baixa temperatura i bleda xinesa. La carta és curta: hi ha quatre ramen –dos aptes per a vegans i vegetarians, entre ells una fusió de la sopa tailandesa tom kha kai amb el Japó– i un especial del dia, mes entrants molt llaminers que et menges gairebé per osmosi. Desapareixen així un boníssim croquetó de pollastre al curri en dues mossegades i la seva versió de l'entrepà japonès en format snack, el katsu-sando.
A diferència d’alguns altres restaurants de ramen en què els 14,95 euros et llancen a un laberint de menús de tres plats i extres, aquí hi ha cinc entrants i cinc segons i es menja amb un tiquet mitjà de 20, beguda inclosa. Però aquest decalatge de cinc o sis euros és d'allò més justificat: es mastega i es xarrupa en plats de sopa aromàtics i delicats, en què ingredients d'allò més quotidians –ceba, ou, coco, citronel·la, bonítol sec…– destaca per la seva qualitat i la complexitat de l’assemblatge.