Els propietaris del Quimet de Gràcia reobren la centenària Bodega Nulles

Els germans Montero, en David i en Carlos, són pioners en la recuperació del ritual del vermut i la revifalla de la bodega a Barcelona: el 2010 van salvar la Bodega Quimet del tancament, per jubilació de l'Eugeni, el fill d'en Quimet. És la mateixa història que la de la bodega Montferry: a còpia d'humanitat, persistència, preus populars, alta qualitat i molta, molta feina i vocació de servei al barri, van ser dels primers a convertir un establiment venerable però envellit en un bar de culte on el jovent  es clava amistoses guitzes als colzes per trobar un lloc sota l'ombra de les botes de vi a dojo i gaudir de les anxoves casolanes, el pernil tallat a mà i el guisadet de galta. 

I ho han tornat a fer: acaben de reobrir la centenària Bodega Nulles (Nàpols, 239. 934 58 21 66), bodega de l'Eixample Dret que està en actiu des de principis del s. XX, després de tot un any de tancament i restauració. Hi van arribar per casualitat: "un distribuïdor de vins ens va dir que havia tancat i vam anar-hi a donar una ullada. I vam tenir la mateixa sensació que amb el Quimet: una merescuda jubilació, però un lloc que perdrà Barcelona", explica en David. 

Fent-hi una cerveseta a la barra–tirada amb el mateix canell perfecte que al Quimet–  aprecio els detalls de recuperació artesana, plens d'afecte. "Ho hem fet amb la família: un tiet electricista, un altre ebenista, el pare constructor, res de despatxos d'arquitectura", m'explica en Carlos, mentre m'assenyala, orgullós, una barra a la paret que era un seient de banc rescatat de la xemeneia de la Casa Amatller, o plafons de vidre d'ampolla que va fer un vidrier amic i han posat en una porta de ferro forjat del 1890, perquè abans de ser una bodega això era una ferreria. 

S'hi menja i s'hi beu de manera molt semblant que al Quimet. El sostre va ple de botes de vi i tancs de cervesa fresca, hi ha aixetes de vermut, priorat, gandesa, vermut, les ampolles apreu de botiga amb un petit plus d'obertura a taula, una barra amb tapes fresques de la casa i també un aparador de rostisseria amb les delicadeses casolanes fresques del dia: vitello tonnato, fricandó, tomàquets confitats amb tàperes i anxova, ensaladilla russa boníssima, ostres, embotits i formatges selectes al tall... I els combinats de conserves que ja van fer famós el Bar Bodega Quimet, aquells platassos de tonyina, seitons, anxoves, olives, navalles, pebrot rostit i pa amb tomàquet.   

"Home, tenim 15 anys d'experiència, però això és com les pel·lícules", riu en David, "no saps mai si la segona part agradarà com la primera!", considera cautelós. "Tenim el saber fer, però no som un grup de restauració, no som empresaris que posem mig milió damunt la taula i contractem i acomiadem", prossegueix en Carlos. "Hem pogut fer això perquè al Quimet tenim un equip boníssim i estable. No juguem al Monopoly: simplement no volíem que es perdés una altra bodega", rebla el germà petit.

No juguem al Monopoly: només volem que no es perdi una altra bodega

Com el Quimet, la Bodega Nulles va ser durant cent anys propietat de la mateixa família: en Lluis Guàrdia, el propietari, es va jubilar ara farà un any. Fa un segle, el seu avui va venir de Nulles (Alt Camp) i va muntar un despatx de vins en l'aleshores novíssima Dreta de l'Eixample. En respecte a la solera de la bodega, els Montero han anat a comprar rajoles de terra antigues i bancs de fusta a antiquaris de Vilafranca. 

Bodega nova, barri nou. De Gràcia a l'Eixample, a pocs centenars de metres de l'infern turístic de la Sagrada Família. "Si entren sis turistes a sopar a la set, encantat de rebre'ls. Si em demanen un Spritz els donaré a tastar, gratis, un got de vermut. I quan veuen que costa 1,75 i que bo és, al·lucinen", riu en David, que està entestat a continuar venent vi bo a dojo a preus ridículs per a la gent gran del barri. "Aquesta conversa ja l'hem tinguda. Barcelona és una ciutat europea, tant com Roma. I jo a Roma vull el cafè i el gotet de grappa, però som a Barcelona.  I una bodega de Barcelona és això".

NO T'HO PERDIS: Les bodegues més autèntiques de Barcelona 

T'interessa la gastronomia? Inscriu-te a la newsletter mensual d'en Ricard Martín i rebràs contingut exclusiu sobre els millors restaurants i bars de Barcelona 

trtenallar pel barri, no pas de cares al turista