[title]
El panorama gastronòmic de Barcelona cada vegada està més segmentat entre els grans grups de restauració –la majoria amb fons d'inversió al darrere– i locals de nova fornada que basen la seva identitat en l'estratègia de xarxes socials. Així doncs, de tant en tant, un s'emociona quan es topa amb un bon restaurant familiar, dels de petits empresaris, que no té cap altra pretensió que donar de menjar bé i guanyar diners sense reinventar la roda ni vendre fums de nous conceptes o titulars rimbombants.
Emocionar és un verb que ve al cas. I Emocionar (Saragossa, 122, T. 619 923 412) es diu el restaurant que els germans Munné, Àlex en sala i Sergi a la cuina, van obrir en una cantonada del discret carrer Saragossa, on recentment ha reviscolat la Bodega Josefa. No és cap secret, tampoc és un lloc que proclami la seva existència als quatre vents: es tracta d'un restaurant de cuina catalana amb un grapat generós d'esperit creatiu casolà.
Això sí, hi ha una bona història quotidiana al darrere: l'oncle dels germans, Enric Munné, va ser el propietari del restaurant 18 d'octubre, al carrer Julián Romea, que va estar obert des de finals dels anys setanta fins al 2012, i fou lloc de reunió dels moderns de bon menjar de l'època, els que sintonitzaven amb la Nouvelle Cuisine. "Era un restaurant molt avançat a la seva època: feia una cuina catalana amb tocs afrancesats, però en comptes de fer servir mantega, cuinava amb oli d'oliva", m'explica l'Àlex. Cada dia, després de l'escola, els germans tornaven al 18 d'octubre, i allà van aprendre l'amor per l'ofici.
En Sergi va estudiar Dret i l'Àlex Direcció Hotelera. Després d'exercir com a advocat en diferents despatxos, en Sergi va fer un curs a la Hofmann i va treballar en restaurants tan diversos de La Camarga –¡un local on un cuiner-advocat val el seu pes en or! "Vaig estar al bell mig de tot allò", riu– o el Bar Bodega Quimet, pioner de la revitalització de la bodega a Barcelona, i on es va curtir en la cuina casolana i el servei de proximitat.
El cuiner va treballar al 18 d'octubre, però no sota les ordres del seu oncle. Els germans no van poder fer-se amb el traspàs, pero consideren Emocionar "com la continuació natural del 18 d'octubre, una cuina de foc lent on mantenim alguns dels plats del nostre oncle". Menjar aquí, si has crescut als vuitanta, potser et recordarà les primeres vegades que el teus avis et van portar a dinar a fora.
Cuina vuitantera en clau autoral
Vegem aquest pastís d'albergínia, que remet al gran èxit vuitanter que és el pastís de verdura (i que pocs han recuperat): és un pastís d'albergínia, amb la verdura en diferents textures i coccions, i un paté d'albergínia fumada, amb ceba confitada. Suau, deliciós, ens recorda que la crema de llet no és el dimoni, si és casolana i es fa servir bé.
I malgrat que alguns hem utilitzat el terme gyoza de botifarra per fotre'ns del que anomenaven cuina de fusió, aquí n'hi ha unes –de massa elaborada des de zero a la cuina– que tenen tot el sentit del món. La cresta asiàtica, amb bolets i allioli de codony –un altre sabor dels berenars vuitanters– et baixa per la gola abans que te n'adonis, en una amalgama de gradacions de dolç, melós, cruixent i salat.
Passem al foc lent: les seves mandonguilles amb sípia estan fetes de peus de porc desossats, barrejats amb botifarra i amb l'afegit de la sípia estofada, un platàs de cullera amb un toc de distinció afrancesada.
I en aquest omnipresent viatge de retorn al flam i la torrada de Santa Teresa que vivim, ells opten per una via pròpia amb un... ¡Flam de trifàsic de Baileys! Amb forma de púding, i una consistència entre flam i crema, el sabor de la crema de whisky i nata s'obre pas del paladar a la gola, i és tot un calbot proustià que ens recorda que molts ens vam iniciar en el món del mam en la innocent franja de dissabte migdia, després dels dibuixos animats.
El panorama es completa amb un menú de migdia a 17,50 € –quatre primers, quatre segons, beguda, pa i postres– que no desmereix la qualitat de la carta i el vincula amb l'ús quotidià (encara que, vistes les seves prestacions, un preu mitjà de 35 euros a la carta no és pas de cap manera excessiu, i aquest és un lloc ideal per fer festa).
