Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right L'enlairament sideral de La Calòrica
Notícies / Teatre i Arts Escèniques

L'enlairament sideral de La Calòrica

Els ocells
Foto: Anna Fàbrega Els ocells

Fa molts anys que parlem de les noves (i no tan noves) companyies, del context advers que s'han trobat, del menysteniment de cert establishment teatral per donar-les entrades, suport, recursos. I La Calòrica, que ara fa deu anys, ha estat sempre un exemple: com és que amb premis de la Crítica, Max, Butaques, al sarró, no han aconseguit fer el gran salt? Amb 'Els ocells', que és en cartell ara a la Beckett, han estripat la baralla. Perquè han demostrat que les grans infraestructures, els grans padrins, ja no calen quan es tracta d'oferir la millor obra de la temporada. Almenys, una de les dues o tres més bones.

'Els ocells' és gairebé una peça perfecta. Perfecta per als nostres dies: no oblidem que el teatre sempre parla en present. La posada en escena d'Israel Solà és digna d'un Stravinsky, pel tempo que dona a la funció, que fa que els 90 minuts que dura passin volant, per l'excel·lent direcció d'uns actors (Xavi Francés, Aitor Galisteo-Rocher, Esther López i Marc Rius) que saben què han de fer en tot moment, que canvien de rol amb una plasticitat encomanadissa, que miren al públic amb decisió per menjar-se'l. L'escena del dinar dels coloms és, per exemple, del millor que he vist mai en teatre, una obra dins l'obra.

I què hem de dir del text? Joan Yago, el dramaturg de la tropa, em deia que per fer 'Els ocells' havien canviat d'estratègia i havien fet un procés de creació col·lectiva que ell, després, havia endreçat. L'excusa era agafar l'obra clàssica d'Aristófanes a partir d'un home que fuig d'Atenes per aixecar una societat nova entre els ocells. Es van inspirar en la realitat, en el món que ens ha tocat viure. I hi surt, esclar, el populisme, l'abús de poder, la crisi democràtica, l'escletxa de classes cada vegada més gran... Ho barregen tot per servir-nos un còctel explosiu disparat a raig, sense pèls a la llengua, sense condescendència, políticament incorrecte, amb noms i cognoms. Sense metàfores. El teatre també ha de deixar-se de subterfugis.

No sé què s'hauria de fer per aconseguir que 'Els ocells' volti per tota Europa. Amb el 'Falsestuff' de Nao Albet i Marcel Borràs i el 'Vania' d'Àlex Rigola, aquesta és l'obra que podria representar el millor teatre de Barcelona als principals festivals del continent. Deu ser la més barata de les tres. Però no té res a envejar a les peces d'excel·lent factura que ens arriben de nord enllà. No sé, convidin a veure-la, tot pagat, al director del teatre Vidy-Laussane, Vicent Baudriller, o Salvador Garcia, director de l'escena nacional d'Annecy, o a Borja Sitjà, director de l'Arxipel de Perpinyà. Coneixen molt bé el nostre teatre. Que el Grec en programi un passi privat per a programadors aquest estiu. 'Els ocells' han de volar més alt!

NO T'HO PERDIS: Les millors obres de la cartellera

Advertising
Advertising

Comentaris

0 comments