[title]
Ha costat que arribi la tardor, però ara ja hi som de ple i ho sabem perquè ha tornat a la ciutat el World Press Photo. Cada any, al CCCB, aquesta exposició de fotoperiodisme ens convida a reflexionar sobre tot el que ha passat al món durant l'any a través d’imatges, després que el canvi horari ens faci els dies més curts.
La Fundació Photographic Social Vision -organitzadora de la mostra- ha seleccionat fotografies amb temàtiques com la crisi mediambiental, els conflictes internacionals, les migracions, les qüestions de gènere i la resiliència de l'ésser humà.
El World Press Photo d’enguany ha comptat amb la participació de 3.752 fotògrafs de 127 països i 60.448 fotografies. De totes aquestes, el jurat n’ha seleccionat 24 guanyadors regionals que provenen de 23 països: Alemanya, l'Argentina, Armènia, Austràlia, Bèlgica, la Xina, Dinamarca, l'Equador, Egipte, Espanya, els Estats Units, Filipines, França, Grècia, l'Iran, Itàlia, el Marroc, Mèxic, Myanmar, el Perú, Sud-àfrica, Ucraïna i Veneçuela.
D’aquests, s’han escollit els 4 guanyadors globals del World Press Photo 2023, per les categories de ‘World Press Photo de l’Any’, ‘Reportatge Gràfic de l’Any’, ‘Projecte a Llarg Termini’ i el premi al ‘Format Obert. Us avancem les fotografies guanyadores per fer-vos dentetes, però no us deixeu enganyar: les imatges s’han de veure en gran format i a les sales del museu així que, després de llegir aquest article, haureu d’anar fent via cap al CCCB.
Premi World Press Photo de l’Any
La Fotografia de l'Any duu el títol d''Atac aeri a l'hospital de maternitat de Mariupol' i és obra del fotògraf ucraïnès Evgeniy Maloletka. Mostra l'horror de la guerra per als civils amb una commovedora imatge del setge de Mariupol protagonitzada per Iryna Kalinina, una dona embarassada ferida, mentre és evacuada d'una maternitat després d'un atac aeri rus. El bebè, anomenat Miron (pau) va néixer mort, i després va morir la mare. Un informe de l'OSCE va concloure que l'hospital va ser atacat deliberadament per Rússia, causant tres morts i uns 17 ferits.
Premi World Press Photo al Reportatge Gràfic de l’Any
El fotògraf danès Mads Nissen ha guanyat aquest premi amb el reportatge 'El preu de la pau a l'Afganistan', per a Politiken/Panos Pictures, que denuncia les dures condicions de vida del poble afganès després de la retirada de les forces nord-americanes i aliades, l'agost de 2021 i el retorn al poder dels talibans. Com que es va aturar tota l’ajuda exterior i es van congelar milers de milions de dòlars de les reserves governamentals dipositades a l'estranger, la fràgil economia afganesa va col·lapsar. Les intenses sequeres del 2022 van agreujar la crisi i, actualment, la meitat de la població del país no té suficients aliments per menjar.
Premi World Press Photo al Projecte a Llarg Termini
El premi d'enguany ha estat per la fotògrafa armènia Anush Babajanyan amb el projecte 'Aigües maltractades', que neix d'anys de documentar la resiliència dels habitants de quatre països sense litoral de l'Àsia central. Des de la caiguda de la Unió Soviètica, els països de Tadjikistan, Kirguizistan, Uzbekistan i Kazakhstan competeixen pels subministraments d'aigua que comparteixen i els seus problemes de gestió de l'aigua s'han vist agreujats per la crisi climàtica.
World Press Photo al Format Obert
El fotògraf egipci Mohamed Mahdy ha estat premiat per un projecte web col·laboratiu titulat 'Aquí, les portes no em reconeixen'. La seva proposta és un una elegia a una forma de vida comunitària a punt de desaparèixer, on l'artista usa fotografies realitzades per ell i també imatges trobades per explorar els efectes de la pujada del nivell del mar a la comunitat local d'Al Max, un poble pesquer a Alexandria, Egipte. L'any 2020, el govern egipci va començar a desallotjar els habitants, enderrocant les cases i posant en perill la memòria col·lectiva i la cultura local. Els seus habitants solen parlar dels missatges dins d'ampolles que trobaven i, en aquest projecte guanyador, Mohamed Mahdy els va animar a escriure els seus propis missatges, creant un arxiu de records per a les generacions futures.
