[title]
Quina melodia tindria una cançó feta amb els sons de Collserola? L’Observatori del Patrimoni Sonor buscava artistes que volguessin fer música amb sons d’entorns naturals dels països catalans. En Maties Palau (àlies Mercuri) s’hi va llençar de cap: “Volia que la peça dialogués amb la natura”, explica. El resultat és la cançó ‘Erola’, que es pot escoltar a totes les plataformes.
Hi ha llocs sense contaminació acústica, a Collserola?
El meu objectiu era trobar-los! Era complicat, perquè hi ha molta activitat esportiva i té moltes zones urbanitzades. Però vaig trobar espais i moments on només s’escoltava la naturalesa.
Quin és el secret per a trobar aquests sons?
La beca ens oferia l’assessorament de l’Eloisa Mathieu, pionera en la gravació de sons naturals. Em va ensenyar a escollir el moment de gravar i els llocs on fer-ho. Per exemple, si esculls indrets humits, podràs sentir molts sons d'amfibis. Jo hi anava de 5 a 7 del matí.
Què se sent, a Collserola, a aquestes hores?
Un festival conjunt d’ocells realment impactant. Després, amaina amb l’arribada del trànsit i els ciclistes.
Com es graven, aquests sons?
Ho volia fer de manera immersiva, i per això vaig escollir el so binaural. És un sistema de gravació que reprodueix l’escolta humana: amb unes orelles de silicona que recreen l’acústica del pavelló auditiu i dos micròfons de polaritat oberta, que graven els sons de prop i de lluny.
Com escollies quins sons fer servir i quins no?
Em fixava en el component estètic d’aquests sons naturals. Volia els que em donessin més joc! Les granotes m’anaven genial perquè tenen un registre molt ampli. Els ocells acostumen a ser bastant aguts, i per això els he posat més en comptagotes.
I alguns els vas transformar en instruments.
A partir de les gravacions, vaig modificar alguns àudios perquè poguessin fer totes les notes. Per exemple, vaig crear un instrument amb un so de la pluja, i un altre amb sons de granotes. Les percussions les vaig crear amb geofonies, que són els sons naturals que provenen de la meteorologia, com les branques movent-se amb el vent.
Quin és el resultat?
La cançó és caòtica perquè els espais naturals tenen un ritme orgànic, sense estructura. La idea era fer que l’oient barceloní es fixés en la riquesa sonora de Collserola. Sempre que podem, marxem cap al Pirineu, o el Montseny, però tenim un parc natural aquí al costat. És el jardí de Barcelona.
NO T'HO PERDIS: 10 jardins i espais verds amb encant de Barcelona
Llegeix el número de febrer de Time Out Barcelona amb entrevistes, reportatges i les millors recomanacions d'oci i cultura de la ciutat
