[title]
Va haver-hi un temps en què la torradeta de Santa Teresa era una meravella quotidiana confinada a l'escalfor de la llar i al calendari de Setmana Santa; una recepta d'aprofitament que transformava el pa del dia anterior en un petó de llet i canyella. No obstant això, ja fa anys que aquest dolç abans humil ha trencat les cadenes estacionals per reclamar un lloc permanent a les cartes de postres dels millors restaurants de Barcelona.
Hem passat de la llesca de pa clàssica, fregida i ensucrada, a autèntiques peces d'enginyeria gastronòmica; de dolç de calendari a tendència, i de tendència a realitat inevitable. Avui, les millors torradetes de Santa Teresa de Barcelona es vesteixen de pa brioix artesanal, s'infusionen durant hores en llets aromatitzades i es rematen amb caramel·litzats dignes d'una crème brûlée. Vegem quatre torradetes que es cuinen a Barcelona per les quals val la pena morir crucificat i revifar per cruspir-se-les.
1. Torradeta de Santa Teresa de Casa Amàlia: tècnica i tradició
Això és un cop de puny de sabor: oblida el pa sec d'ahir; la base són els brioixos ecològics de l'Éric i en Benjamin, reputats panaders francesos a Barcelona. L'amaren en un bany de xocolata blanca que és pur vici i, per equilibrar el sucre, te la serveixen amb un gelat de cardamom joganer . Tècnica, producte i risc en una tombarella controlada que farà feliç a tothom. (i si la comparteixes amb algú de paladar conservador, millor: el gelat, per a tu)
2. Torradeta de Santa Teresa de Dr Zhang: umami en boca
Després de dos anys recorrent la Xina, l'Èlia Caral va tornar a Barcelona amb un sarró d'idees que són la seva "tercera via" plena de talent. La seva torradeta asiàtica es xopa en llet de coco per buscar una cremositat gairebé eròtica. El remat és un caramel de miso, pur umami a la boca, que trenca la dolçor amb una punta de salinitat. Creativitat pura.
3. Torradeta de La Mundana: el torrixuixo!
No busqueu una torradeta clàssica, ni tan sols creativa, perquè el que serveixen va més enllà: és un "Torrixuixo": un híbrid mutant que com a idea sembla una anada de flapa important, però que fet pastís encaixa en boca i panxa com l'artefacte de precisió que és. Han agafat la base del pa de la torradeta i l'han farcit amb la crema pastissera d'un xuixo de tota la vida. Però això és un mashup en la frontera de la pastisseria i la brioixeria que t'explota a la boca.
4. Torradeta de Gloria Osteria i Chök: triple salt mortal
Encreuant l'ofici clàssic i suculent de Gloria Osteria amb la innovació de Chök ha nascut una criatura efímera: el "Bendito Tiramisú. És una oda al vici que transforma el roll de canyella en una torradeta sucosa, xopada en cafè i sepultada sota una crema de mascarpone que és pur vellut de tiramisú. El toc de cacau i canyella remata un mos addictiu que a Gloria Osteria et serveixen amb molt espectacle a taula, propi de Daniele Tasso, xef executiu i gran pastisser. Una peça artesana, transgressora i moderna, però amb substància. Corre, que vola: només estarà disponible durant cinc dies, del 2 al 6 d'abril.