[title]
La pandèmia va portar una onada paorosa de tancaments de restaurants: però a poc a poc, cada temporada sorgeixen alguns brots verds. Com el retorn a Barcelona del xef Sergi de Meià (nom artístic de Sergi Company), un cuiner pioner (i cofundador) del moviment 'slow-food' a Barcelona, i un home clau per situar el producte de temporada i la proximitat com a tema central en el panorama gastronòmic català.
De Meià ha reobert el seu restaurant homònim a Laforja 83, en un bonic espai de dues plantes i soterrani amb cuina oberta, amb capacitat per a 75 comensals, un menjador ple de llum a la part de dalt i un reservat apte per a 16 persones. El cuiner explica que "he tornat al 'ruedo' però d'una altra manera. Estic dos dies al restaurant i la resta de temps a Vilanova de Meià, treballant en projectes socials d'agricultura ecològica i cultura gastronòmica", vinculats a l'Institut Català de la Cuina.
El cap de cuina Pau Olivés porta el dia a dia d'un restaurant que s'ha radicalitzat en el km 0: "Jo mateix vaig a buscar directament els productes cada setmana a Vilanova de Meià i voltants, els trio i els porto a Barcelona", diu. Alta volada com cabrit, becada o tòfona negra, per exemple, però també oli d'oliva de Boada o el llegum.
Després de dos anys de vida rural, orfe de restaurant, de Meià explica que "la pandèmia no m'ha canviat l'estil de cuina, però sí la perspectiva de la vida". Això passa per un cert ànim zen, afavorit per l'exercici diari de la meditació. "La vida te l'has de prendre dia a dia: llevar-te, donar les gràcies per ser estar viu i recollir les pastanagues que et trobes més que no pas perseguir-les", reflexiona.
Tot plegat ha fet que "s'hagi tornat a sentir més cuiner que mai", i això es tradueix en un nou repertori, amb plats extraordinaris de mar i muntanya, com un colomí del Bages amb guisat de tripes de bacallà, que tanca el cercle del producte, amb la presència al plat del fajol cruixent que ha alimentat l'au, o uns espinacs a la catalana amb peus de porc i bonítol.
I entrants com unes patates a la riojana que són mel, un clàssic recuperat que feia fa vint anys al Reno (i és molt d'agrair que, per obrir boca, et portin pa amb tomàquet amb xolís del Pallars, i no pas l'esferificació de torn). Pel final, una meravella com l'ovella xisqueta amb verdures de temporada.
Són plats "desacomplexadament catalans, extrets de receptaris clàssics de totes les èpoques", com 'El Sent Soví' (1342) o 'La Teca' (1924), però amb un toc autoral que no difumina les versions antigues. I qui no es vulgui trencar la closca, pot optar per un festival de clàssics, com canelons de festa major i pollastre a la catalana. De Meià disposa dos menús degustació, a 50 i 60 €. Festa de la bona a preus terrenals, ara que moltes Michelin han disparat el preu a les estrelles.
NO T'HO PERDIS: La millor cuina catalana de Barcelona
Llegeix el número de febrer de Time Out Barcelona amb entrevistes, reportatges i les millors recomanacions d'oci i cultura de la ciutat
