[title]
Els amants de l’art hi tenen una relació d’amor-odi similar a la que vas tenir amb aquella exparella de la universitat que ara recordes amb nostàlgia. Anònim i famós a parts iguals, Banksy és un personatge que desperta sentiments contradictoris. Ara, les seves obres es podran veure a Barcelona per primera vegada, en una exposició titulada 'Banksy. The art of protest' al Museu del Disseny, que reuneix més de 70 obres originals de l’artista provinents de galeries d’art i col·leccions privades d’arreu del món.
Subvertir la tradició
“Banksy no apareix del no-res”, ens adverteix Alexander Nachkebiya. El comissari de la mostra explica que l’objectiu de l’exposició és traçar una connexió entre les obres de l’artista i la tradició iconogràfica que el precedeix. Nachkebiya critica la simplificació que ha patit el personatge de Banksy: sovint se’l descriu com un criminal que s’amaga darrere els matolls per fer una protesta en forma de mural.
Però Banksy és molt més que això, i l’hem de començar a concebre “com un artista que interioritza tota una herència cultural” en les seves crítiques socials, explica Nachkebiya. Les seves peces piquen l’ullet a altres grans obres de la història de l’art, com El pensador de Rodin, que es converteix en un borratxo de carrer als ulls de Banksy.
L’artista juga a subvertir aquelles imatges que tots hem interioritzat per convertir-les en sàtira política i social. Així, “Banksy ens mostra com les nostres creences es converteixen en clixés a mesura que passa el temps”, diu el comissari. Tradicions religioses, personatges polítics, imatges de la cultura popular… qualsevol idea actual, per innovadora que sigui, pot acabar protagonitzant una obra de Banksy en el futur.
Art efímer
“L’esperança de vida de les obres de Banksy al carrer és molt curta”, alerta Nachkebiya. Després de deixar empremta en algun mur, la seva obra és ràpidament modificada per altres artistes o esborrada per les autoritats municipals. Per això Banksy també fa peces pensades expressament per ser venudes. Ara bé, la famosa sèrie de 'Nena amb globus', destruïda amb un mecanisme automàtic just després d’haver-se venut per un milió de lliures a la casa de subhastes Sotheby's, posa de manifest que l’art de Banksy no és només efímer al carrer, sinó que també pot ser-ho als museus i les galeries.
“Banksy juga amb el valor de l’obra d’art”, diu Nachkebiya, “que no rau en la tècnica, sinó en el significat”. Destruir una obra en públic, per Banksy, és evidenciar que aquells qui decideixen què és art i què no ho és també es poden equivocar. És una manera de criticar l’statu quo artístic i beneficiar-se’n econòmicament al mateix temps. De fet, l’exposició que arriba a Barcelona, com totes les que s’han dedicat a Bansky anteriorment, no està autoritzada per l’artista, qui busca l’anonimat i la independència del sistema. Alguns ho qualificarien d’hipòcrita, però “un artista ha de ser controvertit, si vol ser interessant”, sentencia el comissari.
Banksy, líder d’opinió
El misteri i la controvèrsia han convertit Banksy en un líder d’opinió indiscutible: “Vaig començar a seguir el seu compte d’Instagram quan tenia 100.000 seguidors, i ara en té 11 milions”, il·lustra Nachkebiya. Des de l’anonimat, ens impacta amb missatges clars, concisos i explícits que interpel·len a tothom. “No podem entendre Banksy sense veure quines són les preocupacions de la humanitat”, sentencia Nachkebiya. Té clar que estem davant d’un dels més grans artistes dels nostres temps.
'NAPALM'
Ronald McDonald i Mickey Mouse donen la mà a Phan Thị Kim Phúc, coneguda com “la nena del napalm” per la famosa fotografia de la guerra del Vietnam que va fer guanyar el premi Pulitzer al fotoperiodista Nick Ut. El comissari de la mostra considera que aquesta obra “encarna els mecanismes artístics de Banksy: agafar una imatge poderosa per transformar-la en quelcom grotesc”. L’exageració, la ironia i l’ús dels clixés americans denuncien que la violència no es troba només en la guerra, sinó també en les cares més amables de la societat de consum.
'CND SOLDIERS'
A CND Soldiers, el missatge no només té a veure amb què ens mostra l’obra, sinó també amb el lloc on Banksy va decidir exposar-la. Els dos soldats que pinten un símbol de la pau de color vermell sang van aparèixer davant el Parlament britànic, poc després de la participació del Regne Unit en la guerra de l'Iraq el 2003. De la peça, Nachkebiya en destaca aquesta capacitat de “trobar un tema que afecta una gran part de la societat i transformar-lo en art”.
NO T'HO PERDIS: Les millors exposicions de Barcelona
Llegeix el número de novembre de Time Out Barcelona amb entrevistes, reportatges i les millors recomanacions d'oci i cultura de la ciutat.
