8 llocs de Girona que no et pots perdre

Exhibicionisme gastro

Un lloc especial; sobretot per una cuina que, sense voler fer pirotècnica, impacta per l'originalitat d'idees poc recarregades i resoltes amb virtuositat: 'nuggets' de peus de porc amb 'chipotle'! Carpaccio de carbassó amb salsa de festucs! Sabor i vida. I visiteu el lavabo!

Cafè i pedals

Gràcies a Lance Armstrong, Girona ara és una meca del cicloturisme. El Call va ple de jubilats dels Estats Units amb mallots xarrupant 'flat white', i hi ha tota una escena de cafeteries d’especialitat 'bicifriendly'; la més veterana és la bufona La Fàbrica, oberta el 2015 pel ciclista canadenc Christian Meier. Els botiguers, encantats: “Turisme net, educat i gastador”. Una amiga gironina: “Posen pàrquings de bici en edificis catalogats i apugen els lloguers”.

El centre del món indie

La botiga de discos de Pemi Planas va obrir el 93 i és un focus radiador de cultura pop a tota la demarcació, far aglutinador de l’indie gironí. La seva quarta localització, a la Rambla, manté l’esperit sense prejudicis que exposa Napalm Death al costat de The Smiths. “No som Londres, no podia muntar una cosa gaire especialitzada”, diu. Exquisida selecció de vinils (nous i de segona mà), còmics i llibres, tot triat amb gust de comissari i a bon preu. Sempre han anat més enllà de la venda: ells van portar a tocar Los Planetas (el 93!), Luna i Gluecifer.

Museu d'Arqueologia

Dir que és un racó amb encant és com dir que al Celler de Can Roca s’hi menja bé. El Barri Vell s’atura en sec, i per sorpresa sorgeix un monestir. És dins d’un monument romànic del segle XII i és un dels museus més antics de l'estat, del 1857, amb peces icòniques com una monumental rosassa. Celebraran 175 anys posant al dia una col·lecció que resumeix el pas de l’home a Girona, del neolític a l’edat mitjana. L’haureu vist a 'Joc de trons': “No acabem d’entendre com la ciutat no treu més partit de la sèrie”, diuen.

A prova de modes

Anys abans que la bogeria pel 'brunch' i Àsia ens abduís, el 2007, en Sergi Ballús es va quedar amb l’Occi (en català, no digueu 'ochi'!). Havia treballat al Lluçanès, i a l’Occi va posar en pràctica els mateixos principis: cuina catalana creativa, que aposta per la fusió i redefinició de plats, producte excel·lent, generositat i solidesa a prova de modes. Té plats clàssics (carpaccio de gambes, escalopa de foie gras...) i un menú de migdia (19,90 euros) potentíssim: qui pot dir que no a una orada fresca amb patata emmascarada i a uns ous remenats de bolets i alls tendres amb vieires?

Bona nit i tapa

En un cantó de la plaça Bell-lloc, el rectangle de bars de moda, hi trobareu una barra de tapes tradicionals –més bones que les de Los Padules, la memòria idealit za– amb una tria de vermuts i vins comissariats amb ull clínic i preus d’amic. Ho peten: un dijous al vespre, el gironí –de lector fidel de Godó a jovent 'mulletià'– sap que per 15 euros, festa assegurada. Cuina oberta i olles fent xup-xup, tot casolà: es fa evident al primer mos.

Alta cuina de proximitat

El Bionbo és un bar restaurant de setze cadires que té una llista d’espera per sopar d’un any! En Xavi Aguado és un xef carregat de talent amb una oferta espectacular: menú de degustació de set plats a 30 euros. En té cinc de diferents –mai saps què hi menjaràs– i a la sisena ja no hi reserves sinó que et proposa una data i un menú nou. Ara bé, al migdia us en podeu engaltar un d’excel·lent a 13,50 euros, saborós i digestiu. “El secret és l’ús de les verdures com a base”, diu.

Petoneja amb precaució

Beseu el feral paner, va. Però recordeu: u, el 2015, un senyor gran es va matar caient del graó; dos, és una rèplica, ja que l’original del segle XII és al museu; tres, milions de boques abans han llepat el petri cul: multipliqueu-les per bilions de microbis!